Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: @rtivisme
La nostra misèria, la seva abundància (o la nostra abundància, la seva misèria)
01 oct 2010
Ens volen obedients, submisos, sotmesos... volen controlar la nostra vida quotidiana imposant-nos la càrrega d'una feina que ens deixa atordits diariament. Volen controlar el nostre temps lliure oferint-nos la rutina d'un oci enverinat, pautat, avorridíssim... Ens volen entretinguts en la defensa d'unes condicions de vida miserables, provant de desfer la darrera volta que ens sega el coll i ens encega... volen controlar, fins i tot, quan ens hem de manifestar, com ens hem de manifestar, quan ha d'esclatar aquesta impotència que ens puja per l'estómac i ens obliga a rebel·lar-nos... però aquest dimecres ens vam reconèixer pel carrer i vam decidir acompanyar-nos. Trencat l'aïllament, al que també ens condemnen, vam somriure per començar a caminar junts i tot era molt fàcil. Perquè sempre havíem sabut que teníem raó, però ara notàvem la insegurat en els ulls dels defensors dels interessos que ens oprimeixen. Havíem perdut la por perquè la notàvem en els seus gestos tremolosos, i això ens reconfortava. Era com un esclat de Sant Joan en ple mes de setembre, primavera d'octubre que veu florir una situació inevitable. Perquè hem teixit les afinitats sinceres dels qui han malviscut, molts anys, abandonats pels maltractadors d'aquest sistema, i ara ens sentim agermanats. Sentim l'estima de la solidaritat mútua i les nostres individulitas conflueixen en la construcció d'una realitat nova que no existeix, ni ha existit mai. La nostra potencialitat és multiplica, lluny de la grisor d'aquesta massa amorfa que se'ns oferia. Confluïm en la nostra diferència que ens fa precisament imprevisibles. Som el TOT que no és ben bé res, malgrat que del no res hagi sortit tot. I això només és un inici. L'inici de tots els inicis que esdevindrà la seva fi...

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat