|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per Alerta Solidària
Adreça: www.alertasolidaria.org |
01 oct 2010
|
|
Amb 43 persones detingudes a la ciutat de Barcelona, el conseller d’Interior es vantava d’eficàcia en la repressió de grups perfectament organitzats. Revestit de pretesa solvència tècnica, el seu Secretari de Seguretat, Joan Delort, detallava amb hores i minuts els moviments que demostrarien la vinculació del Banc Okupat amb els disturbis. |
Sobre la teoria del Banc Okupat.
El duo Saura-Delort van entonar el to acusador assenyalant al jutjat d’instrucció núm. 22 de Barcelona com a culpable d’haver permès el caos a la ciutat comtal. Segons ells, i a mode d’excusa de covards, que el jutjat no hagués permès desallotjar dies abans de la vaga el famós Banc Okupat seria la causa dels greus aldarulls. El jutge, tot defensant-se afirma que cap part, ni fiscalia ni propietaris de l’edifici van sol•licitar el desallotjament i torna la pilota a Interior... Al cap i la fi un nou joc per distreure’ns d’allò que és real, la política de fets consumats. Quantes vegades els jutjats han declarat il•legals els desallotjaments d’immobles quan ja fa temps que han estat enderrocats? De què serveix evidenciar ara que de nou som davant d’un desallotjament il•legal? Servirà per un nou escarni públic contra el futur ex-conseller Saura, i també per a una millor defensa jurídica dels nostres detinguts. Però no per desemmascarar una de les mentides de la jornada: que allí era on es feien i desfeien tots els plans per cremar la ciutat.
En realitat és sabut que feia setmanes que els piquets de barris treballaven per coordinar-se i ja era coneguda abans de l’okupació del banc la convocatòria del piquet central a les 12 del migdia a la plaça Catalunya.
A més, a ningú se li escapa el detall que, en aldarulls anteriors al dia de la Vaga, ja fossin per celebracions esportives o per mobilitzacions de tota mena, el Banc encara no havia estat okupat.
I encara més, podem preguntar-nos si, en cas de no haver existit el Banc Okupat, no hauríem tingut els mateixos incidents, com els del fotogènic cotxe de la guàrdia urbana en flames, en una jornada de vaga general.
I si volem donar-hi més voltes... des de quan cal un Banc Okupat per assegurar la fugida i refugi? Arribant a l’absurd: podríem demanar que, i per posar un exemple, fos desallotjat tot un edifici de Gràcia, i empresonats tots els veïns i veïnes, pel fet que un dels detinguts durant les festes majors s’hi va refugiar després de patir una càrrega policial?
Sobre la teoria de la defensa de l’ordre públic
El que no s’està reconeixent és que el piquet central volia avançar, tranquil•lament, però en tensió, la normal d’una vaga general, pels carrers de Barcelona i els Mossos no ho van permetre. Una vegada més, cordons policials pretenien marcar la ruta a seguir als membres del piquet. Arribats a l’entrada de la Rambla, els Mossos barraven el pas i els vaguistes van canviar el recorregut sense protestar. Però arribats a l’inici de la ronda de Sant Antoni, a la plaça Universitat, veient que es repetia l’escena, que els membres de la Brigada Mòbil no ens deixaven passar, la ràbia va esclatar. Encara és hora que algun opinador a sou denunciï aquesta insistència dictatorial de la cúpula d’Interior de fixar rutes a les manifestacions. Amb l’acord de la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, el senyor Delort va posar punt i final al dia pacífic que fins al moment només havia tingut mínimes expressions de tensió i només 3 detencions a Barcelona. Volien gresca i la van aconseguir.
Massa vegades, a pilota passada, s’avoquen grans dosis de mentida sobre col•lectius que treballem per l’alternativa econòmica, política i social amb l’excusa de la violència. Però massa vegades veiem que en realitat qui provoca la violència no són altres que els qui diuen combatre-la. De nou, els Mossos, a Barcelona, en defensa de l’ordre públic van generar els desordres ocorreguts amb posterioritat. Fent del desallotjament del Banc Okupat un simple acte d’orgull i d’imposició gratuïta. La violència ja havia començat hores abans per la seva obsessió de colpejar manifestants pel simple fet de voler recuperar el que és nostre, els carrers de Barcelona.
Sobre la teoria dels 200 antisistema enquistats a Barcelona.
Ja fa anys que l’Ajuntament de Barcelona, assessorat per Joan Delort va llençar la xifra dels “200”. A voltes són més, potser 300, potser 400... sigui com sigui, el que va començar com una excusa per justificar la suspensió d’una cimera de ministres d’habitatge de la Unió Europea, a l’octubre del 2006, ha anat calant entre els opinadors a sou de diaris i ràdios. És força recorrent, i antic, que ciutats com Roma, Marsella, Bilbao, Madrid, Berlín, Atenes, etc. facin referència a grups organitzats per justificar la persistència de fenòmens de violència urbana als quals no s’ha trobat mai la solució, almenys per la via violenta policial i penal.
Però què porta als creadors de l’opinió pública a insistir en l’existència d’aquest nombre de desconeguts encaputxats? L’economia s’imposa també aquí i ens dóna una dobla resposta: d’entrada, més superficial però irrefutable, és l’economia aplicada als mass mèdia. No és ni rendible ni productiu pretendre encarar l’explicació d’aquests fenòmens de violència urbana des de l’anàlisi del context, cercant comparatives en el temps i descobrint-hi així les constants que han fet d’aquestes expressions una constant en la societat urbana post-industrial. És més efectiu posar una histèrica Rahola a cridar en prime time carregant contra els manifestants, insultant-los, demanant més ma dura, mostrant com, en la seves escales de valor, són més importants les coses (béns immobles) que les persones (la dignitat dels treballadors i treballadores d’aquest país... o la vida mateixa quan es tracta del genocidi que pateix el poble palestí). A aquest nivell d’opinadores, que encaixen perfectament en els requisits del poc temps que es disposa en els mitjans de comunicació, s’hi afegeix la raó més de fons, també econòmica. Ideològicament econòmica, en pro de l’ordre establert. I és que en admetre que els fenòmens assenyalats s’han repetit periòdicament des dels temps més grisos del franquisme, o bé evidencien que els “200” tenen la fórmula de l’eterna joventut, o suposen l’acceptació que el problema que no envelleix és un altre: la desigualtat social i la pobresa democràtica... Més accentuades, més dissimulades, més crues, més o menys evidents, però sempre reals en el sistema capitalista.
En definitiva, podem posar el carro davant del burro, seguir fixant-nos en la violència viscuda, desviar l’atenció de l’èxit de la vaga i, si cal seguir carregant a l’esquena dels qui treballem pel canvi real el pes de totes les desgràcies de la humanitat. Però a la pràctica, les desigualtats segueixen creixent, les retallades les anem patint cada dia més i som molt conscients de qui genera la violència és el seu sistema econòmic i que la policia exerceix de piquet de la patronal.
I finalment, respecte als 253.000 € de desperfectes, coincidim plenament, ara sí, amb la premsa oficialista, que de cap manera hauria de ser un cost carregat a l'erari públic. Ara bé, imputem-lo als seus veritables responsalbes. Exigim que siguin abonats de les nòmines dels senyors Saura, Boada, Delort i de la senyora Assumpta Escarp.
Alerta Solidària, València, 1 d’octubre de 2010 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per xyz |
01 oct 2010
|
|
Un gran text. I ho dic sense partidismes... |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per Una de tantes |
01 oct 2010
|
|
Boníssima anàlisi. Em trec el barret. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per Mateo |
01 oct 2010
|
|
Només un apunt. De cap manera el banc ocupat podía servir de refugi de manifestants, donat que a partir de les 11:30 es va tancar precissament per evitar el desallotjament. Per acord de l'assamblea del dia anterior, a més. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per uau |
01 oct 2010
|
|
brillant article! val la pena difondre'l al maxim |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per kny |
01 oct 2010
|
felicitats per l'article.
En quant als mitjans, bé, res de nou. escoltant la radio dels godo l'altre dia sentia un tertulià que deia: els antisistema son terroristes. la diferència és que aquests destrueixen coses i no persones. COLLONS AMB LA DIFERÈNCIA!!! |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per freepunk |
01 oct 2010
|
si senyor, totalment d'acord, molt bon article.
pd: molt gran la conclusió del juventud eterna dels 200 antisistema. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
per Roki
teber@hotmail.com |
01 oct 2010
|
|
Estoy totalmente de acuerdo con el fondo de la cuestión que refleja el escrito, pero no puedo estar con la violencia como sistema, acaso no luchamos en muchas ocasiones por el pacifismo y en contra de las guerras y luego las hacemos en las ciudades. No sé, no lo entiendo. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per xHxCx |
01 oct 2010
|
per a Roki
No tots/es hem de coincidir amb el teu plantajament,
alguns som antimilitaristes o estem encontra de l'imperialisme i no som pacifistes.
Violència per sistema ? no.Com autodefensa, si. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per shock de realidad |
02 oct 2010
|
|
La violencia no es por sistema, sino como respuesta a la miseria a la que nos condenan. Además, nadie te obliga a que respondas como no quieras hacerlo, sin embargo, me resulta violento que un pacifista eche en cara esa cuestión, a quienes responden desde otra actitud. Hay muchas formas de violencia, y tanto los pacifistas como los que se llaman demócratas, las aplican sin medida, sin criterio y sin autocrítica, porque se creen que la suya es la respuesta única, legítima y verdadera. El pacifismo tampoco es poner la otra mejilla, eso es cristianismo. No se quien os mete ideas tan absurdas e historias de walt disney en la cabeza. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per shock demagogico |
02 oct 2010
|
|
El insurrecionalismo parasita las luchas..Por eso a los 4 insus sólo se les une los delincuentes de la ciudad y niñatos ávidos de emociones y de ideología más bien difusa.. La tan cacareada "rabia" es ajena a la diversión de este sucio hooliganismo político , y "la miseria a la que nos condenan" a la composición de algunos de ellos auténticos hijos de papá jugando a pelearse con la policia...Autocrítica es lo que te falta a tí jo jo. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per shock de realidad |
02 oct 2010
|
Después de leerte y de ver que utilizas la misma expresión, "hijos de papá", que han utilizado las personas más reaccionarias de este país, me doy cuenta de cuál es tu autocrítica.
Para parasitar una lucha, primero, esa lucha debe existir. No hay que ser demasiado inteligente para reconocerlo, eso sí, hay que ser sólo un poquitín autocrítico para distinguir entre lucha y simulacro o farsa.
Una convocatoria de huelga, puede ser una convocatoria a la lucha, o cumplir el expediente burocrático de un día. Cuando ese protocolo oficialista de la convocatoria se subvierte, puede aparecer una chispa de lucha, y esa chispa, no se ha parasitado. Te duela o no, se ha encendido en un espacio en el que toda la leña, había sido mojada conscientemente por los sindicatos mayoritarios, que han convocado una "huelga" (paro de 24 horas) tan tarde, que apenas hay tiempo para reaccionar.
Hablar de delincuencia es ponerte en el lugar de los corruptos que dictan las leyes y menospreciar a los desheredados.
Confundir la organización difusa con la "ideología difusa", es un grave problema de percepción y una nula capacidad para la comprensión.
Una persona tan "autocrítica" como tú, pues debo sospechar que te lo crees ya que consideras que tengo déficit, debería saber también lo que es la demagogia. Pero parece que desconoces tanto la autocrítica, como la coherencia. De demagogia, vas bastante sobrado aunque no sepas ni de lo que hablas.Tío, apaga la tele-electroshock, que te han frito el cerebro. |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per shock demagogico |
02 oct 2010
|
Pareces un profeta hablando de incendios..Es lo que tienen las vanguardias.. ¿Para cuando un nuevo efímero gobierno con anarquistas como en el 37? ¿Hay fecha?
Me da la impresión de que si el incendio lo pagan los demás, al mismo tiempo que les impones autoritariamente unos sentimientos , poco solidarios van a ser contigo..
Yo no confundo nada, destrozar mobiliario urbano con una sonrisa en la cara, no esconde ninguna ideología, es solo costrismo parasitario..Simulacro es hacer de la violencia espectáculo igualmente, por mucho que se disfraze de la verborrea insu.
Quédate con el espectáculo efimero, luego llegará la represión, el mayoritario consenso social apoyando la misma y el escaso apoyo a los detenidos por estos hechos (tanto dentro del movimiento cómo fuera).
La revuelta desgraciadamente queda muy lejos, luchemos con inteligencia para que algún dia sea posible...Muerte a los iluminados y los costras.
Salud |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per shock demagogico |
03 oct 2010
|
Tienes razón y se me escapó lo de delincuente, pero es una estupidez pretender que todo delincuente es un anarquista contra el sistema establecido, más bien se dedican a joder a los demás en pequeña escala..Me refería a que los detenidos con antecedentes (varios, en algún caso, según informan), no creo que sean anarquistas, parece que se dedican más bien a otra cosa..Típicos agregados en este tipo de situaciones.
salud |
|
Re: Apunt sobre la violència patida a la ciutat de Barcelona
|
|
per shock de realidad |
03 oct 2010
|
Sigues siendo tan iluso, como demagogo e ignorante. Me aludes como "anarquista", "insurreccionalista" y no se cuantos "istas" más y en ningún lugar me he definido de ninguna de esas cuerdas. O sea, que el que anticipa acontecimientos en tono apocalíptico y lapidario, como un patético profeta, no es otro que tu persona. Que pueda analizar desde la política los hechos, no me convierte en político y mucho menos en vanguardia o en bombero apaga fuegos. No somos las personas trabajadoras la que hemos pegado fuego a ese "estado del bienestar" y por eso mismo tampoco deberíamos intentar apagarlo. Como decía Forrest Gump, "los tontos son los que dicen tonterías" y afirmar, después de todo lo que has dicho, que no confundes nada, es la mayor tontería de todas las que has encadenado. Por confundir, confundes hasta los efectos por las causas. No sólo se te escapó lo de "delincuentes", lo de "niños de papá", sino que se te va escapando una detrás de otra, a cada golpe de teclado: "costrismo", "parasitario"... Ya se que en vez de espectáculo efímero, tú lo preferirías vitalicio y que eres incapaz de situarte contra los consensos mayoritarios, por ese curioso complejo de mosca que no pueden despegarse de su plato preferido.
Tienes tanta soberbia, que te crees que algunos no somos conscientes de que la revuelta no está a la vuelta de la esquina y eso demuestra una vez más lo distante que estás de la realidad, ahora bien, leerte que debemos luchar con inteligencia, y sobre todo viniendo de ti, realmente me asusta.
¿De dónde sacas la conclusión de que todo supuesto "delincuente", de que todo desheredado, de que cualquier marginal es un supuesto anarquista. Tu flipas con tus prejuicios. En cuanto a esos que llamas "agregados a este tipo de situaciones", puedes empezar por el primero de los políticos, recorrerlos uno a una, y seguir con los sindicalistas profesionales y no parar hasta pasar por cada uno de los grandes empresarios y herederos de las oligarquías, la nobleza y la realza y todos sus secuaces. ¿De qué delincuentes hablas? Sigues teniendo una capacidad muy limitada para argumentar algo coherente, cuando te desenchufes de los discursos oficiales y oficiosos, empezamos a hablar más seriamente, porque al oírte preguntar por no se qué anarquistas del 37, me entran ardores de estómago sólo de pensar que estoy contactando con voces de ultratumba.
Hala, majete, si quieres vaticinios, pregúntale a la ouija. |
|
|
