|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : indymedia : laboral |
|
Economista també rima amb anarquista. Entrevista a l'ICEA a la Directa
|
|
|
per icea |
01 oct 2010
|
Lluís Rodríguez Algans és economista, militant de la CNT de Barcelona i
membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). Gràcies
al treball intens i rigorós de la gent que en forma part, aquesta entitat –creada
només fa un parell d’anys– ja s’ha convertit en un dels punts de referència de
l’economia crítica de l’Estat espanyol |
Jordi Garcia
entrevista @ setmanaridirecta.info
Tradicionalment, el pensament anarquista s’ha centrat poc en
l’economia. Quines són les principals contribucions de l’anarquisme al
pensament econòmic?
Com dius, l’anarquisme s’ha centrat poc en economia i ha desenvolupat molt
millor els aspectes filosòfics i sociològics de crítica al poder i a l’autoritat, de
qüestionament de la funció de l’Estat, etc. Altres corrents de pensament com
el marxisme, tradicionalment, s’han enfocat a analitzar el funcionament de
l’economia capitalista de forma molt solvent. Tot això, però, convé matisar-ho,
ja que, dins la història del pensament, existeix la tendència d’etiquetar les
posicions per reforçar els corrents de pensament, tot i que aquest procés no
és lineal ni té una coherència interna absoluta. Per posar un exemple, les
aportacions teòriques de Paul Baran i les empíriques d’autors radicals
americans més contemporanis en relació a què és treball productiu i
improductiu –per tant, útil socialment– trenquen amb la posició marxista
clàssica del tema. Aquests raonaments s’adscriuen al corrent (neo)marxista,
però teòricament connecten més amb autors anarquistes, anarcosindicalistes o
institucionalistes anteriors com Cornélissen o Veblen. Dit això, sí que crec que
l’anarquisme i l’anarcosindicalisme han fet aportacions importants al debat de
com organitzar l’economia i la societat de forma autogestionària i de la forma
d’arribar-hi, amb autors com Kropotkin, Pierre Besnard, Christian Cornélissen,
Rudolf Rocker, Isaac Puente, Abad de Santillan, Gaston Leval, Abraham
Guillén, i més recentment, Michael Albert i Robin Hahnel.
-“
L’anarquisme i l’anarcosindicalisme han fet aportacions importants al
debat de com organitzar l’economia i la societat de forma
autogestionària”
-
En aquest sentit, l’estudi de les col·lectivitzacions llibertàries del 36
deu ser una font important per reflexionar sobre com autogestionar
l’economia...
Les col·lectivitzacions van demostrar que la gestió econòmica assembleària del
treball és possible i viable a gran escala. També es va comprovar que la
llibertat d’experimentació implica una riquesa d’experiències, com per exemple
la que va tenir lloc a la ciutat d’Alcoi, amb una gestió anarcosindicalista tant al
camp com a la indústria; l’experiència important de les col·lectivitzacions
industrials de caire socialista llibertari a Catalunya, o l’experiència de les
col·lectivitzacions agràries de caire comunista llibertari a l’Aragó. Com a
resultat, també es va aconseguir millorar les condicions de treball i de vida en
general, tot i la conjuntura de guerra. En definitiva, es va demostrar que
l’autogestió generalitzada és possible.
No tot devien ser flors i violes...
Segurament, hauria calgut més temps per consolidar aquestes conquestes,
poder accedir a les primeres matèries necessàries i consolidar la demanda de
forma estable. Cal tenir en compte la
magnitud del que es va posar en marxa: calia reestructurar l’activitat
econòmica, transformar la indústria i dirigir-la cap a les necessitats de la
guerra, substituir importacions i dirigir alguns sectors enfocats a l’exportació
cap a la demanda interna. En aquesta línia, hauria calgut tenir temps per
treballar la coordinació econòmica llibertària. La classe treballadora
anarcosindicalista va demostrar que podia fer-ho, malgrat les dificultats i les
limitacions que es van presentar. L’experiència també va deixar exemples
d’egoisme d’empresa que s’han reproduït en altres èpoques, com a la
Iugoslàvia comunista. És evident que el bloc soviètic mai no va deixar enrere
la societat de classes ni l’explotació econòmica i va substituir la classe
capitalista per la burocràtica, per tant, malgrat les insuficiències, aquesta
experiència va ser molt més profunda.
A vegades, fa l’efecte que l’anarquisme va aturar el seu rellotge el
1936. Quins punts de referència més actuals ens ofereix?
Cal dir que, durant la transició i, sobretot, a Catalunya, l’anarquisme va ser un
moviment social molt important. Així mateix, moviments socials més propers
en el temps han recollit la filosofia de funcionament anarquista –encara que no
es reconeguin explícitament com a tals– i fins i tot han desenvolupat algun
dels seus objectius, com pot ser el moviment okupa o l’antimilitarista. Dit això,
crec que les referències actuals són principalment les organitzacions i entitats
que conformen el moviment llibertari. Cal parlar, doncs, de la centenària CNT,
la branca laboral i econòmica de l’anarquisme, que encara avui desenvolupa
una lluita important per consolidar un model sindical diferent del de la resta de
sindicats, basat en l’assemblearisme i l’acció directa. La CNT, des de la
perspectiva dels sindicats, representa el sindicalisme revolucionari. Per altra
banda, trobem organitzacions de caire específicament anarquista com pot ser
la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que actua en un àmbit social i cultural, o
la Federació d’Estudiants Llibertaris (FEL), que ho fa en el context estudiantil.
Cal destacar, també, el renovat moviment d’ateneus llibertaris i centres
d’estudis, dins el qual ens incloem l’ICEA, com a eines de projecció cultural,
analítica i propositiva.
En el mateix nom de la vostra entitat, Institut de Ciències
Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA), atribuïu a l’economia la
categoria de ciència. Però l’estrepitosa falta de predicció de la crisi
actual per part de la immensa majoria d’economistes i investigadors
no demostra, precisament, que, més que una ciència hi ha tantes
economies com ideologies i que l’economia dominant no és altra cosa
que una eina de legitimació de la gent més rica?
D’entrada, crec que l’economia és una ciència social, no una ciència exacta o
matemàtica. I aquí, segurament, discrepo de la majoria d’economistes
acadèmics. Dit això, sí que crec que l’economia dominant és una eina de
legitimació dels rics tot i que, d’ella, almenys en algunes branques més
aplicades o d’empresa, se’n poden extreure anàlisis útils. Això no treu que,
almenys des de l’ICEA, utilitzem paradigmes d’economia política radical, és a
dir, d’anàlisi del capitalisme anant a l’arrel. A qualsevol que vulgui transformar
la societat, li interessa analitzar el sistema amb les millors eines possibles;
sabem que l’economia burgesa no les subministra, però sempre se’n pot
aprofitar alguna cosa. Respecte a la falta de predicció, ho és, en part, per la
forma dominant d’analitzar l’economia, no massa útil per analitzar tendències i
punts d’inflexió, i en part, senzillament perquè s’ha mirat cap a un altre costat
per no voler dir en públic el que era evident que passaria.
-“
Els motius pels quals no hi ha una explosió d’ocupació d’empreses
com en altres èpoques són variats, però un d’important és la debilitat
del sindicalisme de classe”
-
Manteniu contactes amb altres sectors de l’economia crítica?
Els membres de l’ICEA que som economistes ens hem conegut i continuem
participant en el moviment d’economia crítica a l’Estat espanyol. Esperem que
aquesta col·laboració es tradueixi en activitats conjuntes tal com s’estan
impulsant i, sobretot, a aportar el nostre punt de vista de l’economia i la
societat, així com del que creiem que ha de ser una economia i una societat
diferents.
Penses que una economia tan complexa com l’actual es pot planificar?
No seria més factible recórrer al mercat com a instrument de
coordinació espontània entre l’oferta i la demanda?
En la meva opinió, la pregunta que ens hauríem de fer és com hauríem
d’estructurar una economia i una societat llibertàries perquè no hi hagi la
possibilitat de tornar enrere al capitalisme. A partir d’aquí, crec que s’hauria
d’establir un sistema de planificació social de manera que les necessitats de
consum guiessin la producció i tractant d’evitar institucions econòmiques que
permetessin mantenir o reproduir els esquemes capitalistes. El mercat és
anterior al capitalisme i pot ser útil per processos d’intercanvi o de
redistribució de productes, un cop feta una primera assignació. D’altra banda,
entenc que els mecanismes de competència entre empreses suposen un pilar
fonamental del capitalisme, tot i que caldria veure si poden tenir alguna utilitat
en un context autogestionari d’alguna indústria concreta. En casos històrics de
socialisme de mercat com Iugoslàvia, els resultats en aquest sentit no van ser
massa satisfactoris, ja que se sostenia l’estructura de classes i l’Estat,
juntament amb un mercat de treball, atur, pobresa i –consegüentment–
polarització de rendes.
Quines són les propostes anarquistes davant la crisi econòmica
actual?
Si parlem d’una posició anarquista, sens dubte, seria tractar d’eliminar
l’estructura social i econòmica actual per substituir-la per una altra basada en
la satisfacció de les necessitats, la solidaritat i el suport mutu i que, per tant,
sigui molt més eficient i justa. Ara bé, si estem d’acord que això no és possible
a curt termini, nosaltres estem treballant per fer propostes que puguin servir
com a programa i eina d’actuació. Evidentment, quan fem aquestes propostes,
pensem en agents vinculats amb el sindicalisme de classe i anarquista, així
com en organitzacions socials i anarquistes. Creiem que, si no és possible
eliminar el capitalisme a curt termini, almenys cal fer propostes dirigides a
aconseguir la gestió de l’economia i la societat per part de la classe
treballadora, com a forma d’anar canviant la correlació de forces. En aquesta
línia, podem enquadrar mesures en termes de reformistes, progressives i
transformadores. Les mesures reformistes es plantejarien amb l’objectiu de
dotar la classe treballadora d’un escut social davant la crisi alhora que
pretenen evidenciar la posició de classe de l’Estat en no aplicar-les. En aquest
tipus de propostes, hi entrarien les polítiques econòmiques d’inversió pública,
una reforma fiscal que incrementés els impostos a les empreses i als rics, les
polítiques laborals passives de subsidis... Les mesures progressives tindrien
l’objectiu de reforçar el control sindical de classe i anarquista de les relacions
econòmiques i laborals. Un exemple seria el control sindical de l’oferta laboral
per part d’aquestes organitzacions. Per últim, les mesures que anomenem
transformadores buscarien la substitució de la gestió privada per la gestió
obrera i social, prenent com a exemple la recuperació i cooperativització
d’empreses.
Fins ara, sembla que s’estan donant pocs casos de recuperació i
cooperativització d’empreses, si comparem les xifres amb les de la
crisi industrial dels 80...
Efectivament, s’ha de fer un treball important en aquesta línia. Avui dia, no
existeix el costum d’afrontar processos col·lectius en el món laboral, no només
cooperatives, sinó tampoc seccions sindicals. Quan es planteja la recuperació
d’empreses, s’ha de tenir en compte la importància de l’afiliació i la pràctica
sindical prèvies. Voler cooperativitzar una empresa en funcionament sense una
tradició de lluita sindical és un salt al buit massa gran i amb moltes
possibilitats de fracàs. Penso que la praxi sindical ensenya a organitzar-se
col·lectivament, a establir plataformes reivindicatives i a abordar els
problemes col·lectius de forma que s’impliquin el màxim nombre de
treballadors possible. A més, normalment, les seccions sindicals analitzen la
informació de l’empresa i el sector econòmic, juntament amb estudis de
mercat, per –en cas de conflicte laboral– estudiar els competidors i clients.
Aquesta informació i praxi serveix eventualment per apoderar-se dels mitjans
de producció i gestionar una empresa cooperativitzada. Els motius pels quals
no hi ha una explosió d’ocupació d’empreses com en altres èpoques són
variats, però un d’important és la debilitat del sindicalisme de classe. Ara bé,
entenc que això no invalida la necessitat de potenciar aquesta línia d’actuació.
-“
Cal donar suport a la vaga del 29 perquè, si fracassa, no hi sortiran
perdent CCOO i UGT, ja prou desacreditades, sinó sobretot els
treballadors, que patiran les mesures més dures d’ajust”
-
Què hem de fer el dimecres que ve, 29 de setembre?
Des de l’ICEA, creiem que cal donar suport a qualsevol mobilització que intenti
evitar que la crisi la pagui la classe treballadora. Personalment, penso que cal
fer vaga des d’una perspectiva crítica amb el sindicalisme oficial. Si bé és cert
que la vaga és una rentada de cara pel sindicalisme institucionalitzat, cal
donar-li suport perquè, si fracassa, no hi sortiran perdent CCOO i UGT, ja prou
desacreditades, sinó sobretot els treballadors, que patiran les mesures més
dures d’ajust. Cal dir, també, que fer vaga no significa quedarse a casa, sinó
participar en les mobilitzacions i piquets que s’organitzin. Jo participaré als
piquets que organitzi la CNT a Barcelona.
---
Al servei de l’autogestió
L’ICEA és una entitat cultural que es va constituir el març de 2008 amb
l’objectiu de desenvolupar activitats de docència i investigació en economia
política, ciències socials i autogestió obrera i social. Es basa en els principis
anarquistes d’assemblearisme, federalisme, solidaritat i suport mutu. Els seus
objectius principals són tres: analitzar l’actual sistema econòmic i social, el
capitalisme; fer propostes de política econòmica, laboral i social des d’una
perspectiva llibertària i enfocades a anar implantant estructures
autogestionàries, i per últim, estudiar les formes econòmiques i socials amb
què es pot substituir el capitalisme en clau autogestionària. Encara que es
tracta d’una entitat de creació recent, desenvolupa força activitat: un grup
d’estudi d’introducció a l’economia, conferències sobre temes com la crisi
internacional i el subdesenvolupament, les empreses recuperades a
l’Argentina, el canvi climàtic, el cooperativisme i l’anarcosindicalisme, la
reforma laboral i de pensions, etc. Així mateix, elabora informes de suport per
lluites sindicals i s’encarrega d’un consultori sociolaboral al Diagonal i de la
secció d’economia del periòdic Cnt. L’abril passat, va col·laborar en
l’organització de les jornades titulades Alternatives al capitalisme, l’autogestió
a debat, celebrades en el marc del centenari de la CNT a Barcelona. Entre els
seus projectes de futur, vol publicar la segona edició del Cuadernos del ICEA
nº1 sobre la crisi econòmica, a més d’informes i documents de treball
relacionats amb les privatitzacions i les recuperacions d’empreses. L’ICEA té la
seu social a la Federació Local de Sindicats de la CNT de Barcelona, a la plaça
del Duc de Medinaceli, 6, entresòl 1a.
Més informació:
http://iceautogestion.org |
Mira també:
http://iceautogestion.org/index.php?option=com_content&view=article&id=292%3Aeconomista-tambe-rima-amb-anarquista-entrevista-al
|
This work is in the public domain |
|
|
