|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Setanta anys de la mort del profeta desarmat
|
|
|
per Joan Sebastià Colomer |
14 set 2010
|
[Publicat a la secció Història de l'Accent]
Liev Davidoitx Bronsein, “Trotski”, era ucraïnès i jueu. La seva trajectòria militant el va dur a les files socialdemòcrates l’any 1896, on coincideix amb Lenin, i al desterrament a Sibèria. |
Liev Davidoitx Bronsein, “Trotski”, era ucraïnès i jueu. La seva trajectòria militant el va dur a les files socialdemòcrates l’any 1896, on coincideix amb Lenin, i al desterrament a Sibèria. Torna a coincidir a l’exili amb Lenin, que l’introdueix a la redacció d’Iskra, però es tornen a distanciar a partir de l’escissió el 1903 pels esforços de Trotski per reconciliar les fraccions enfrontades. La lluita revolucionària de 1905 el porta de nou a Sibèria, d’on es fuga el 1906. En el període entre revolucions, les diferències amb Lenin es reprodueixen en relació a aspectes organitzatius, però retorna del seu exili amb la revolució de febrer de 1917, ja clarament alineat amb les postures bolxevics. President del Soviet de Petrograd i responsable directe de la presa del Palau d’Hivern, el seu paper en la revolució d’octubre i en els anys posteriors és decisiu. Comissari d’Afers Estrangers (1917- 1918), va negociar amb els alemanys el Tractat de Brest-Litovsk, que va retirar el país de la guerra, va ser comissari de Guerra (1918-1925) i va organitzar l’Exèrcit Roig que va derrotar en la guerra civil (1918-1920) els contrarevolucionaris i els seus aliats occidentals. Quan Lenin es va retirar el 1923 (va morir l’any següent), Stalin, Zhinoviev i Kamenev el van desplaçar del Politburó, acusar d’indisciplina, destituir dels seus càrrecs i finalment expulsar del partit i de la URSS el 1929.
Així escapçaven l’anomenada “Oposició d’Esquerra”. Amb l’objectiu de justificar aquestes obscures maniobres i ocultar els fets incòmodes dels quals Trotski havia estat a favor de la insurrecció d’octubre (d’acord amb Lenin) mentre Stalin, Zhinoviev i Kamenev la desaconsellaven, o que el “socialisme en un sol país” era aliè al pensament leninista i a la línia bolxevic durant la revolució, fou difamat com a traïdor, censurat i suprimit de la història de la revolució i del partit. A l’exili va practicar una intensa agitació contra la “reacció termidoriana” liderada per Stalin contra els principis de la revolució. El 1938 funda a París la IV Internacional (entenent que la III Internacional havia traïcionat els treballadors a Alemanya, l’Estat espanyol i l’Estat francès) i rep asil polític a Mèxic gràcies a les gestions de Diego Rivera amb el president Lázaro Cárdenas on, finalment, el 1940 és assassinat per Ramon Mercader, agent dels serveis secrets soviètics. Trotski va desenvolupar un dels treballs teòrics més notables de la tradició marxista amb excel·lents anàlisis de la revolució de 1905 (1905: Resultats i perspectives, de 1906), la revolució d’octubre (Història dela revolució russa, escrit de 1929 a 1932) i la contrarrevolució dins l’URSS (La revolució traïcionada, de 1936).
D’ençà de la seva mort, ha estat objecte de les mentides i les difamacions del comunisme prosoviètic – estalinista d’una banda, i d’una mitificació absurda de sectors autoanomenats trotskistes. Però mentre això últim té un valor anecdòtic, la difamació de la seva figura i l’acusació sistemàtica de traïdoria a tots aquells que no compartien la línia política del PCUS és un dels episodis més vergonyosos de la història del comunisme.
I és necessari recordar a aquells que tinguin oïdes per a certes calúmnies que Trotski fou un militant revolucionari intatxable, decisiu en els moments clau de 1905 i 1917 i la guerra civil posterior, i un dels millors teòrics del marxisme de la seva època.
http://www.universitat.cat/ucpc/?p=1415 |
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/noticia/setanta-anys-mort-profeta-desarmat
|
This work licensed under a
Creative Commons license |
|
Re: Setanta anys de la mort del profeta desarmat
|
|
per un@ |
14 set 2010
|
"Trotski fou un militant revolucionari intatxable", que s'ho diguin al poble ukraïnès qui era aquest mal parit.
Gràcies Stalin per donar-li el que es mereixia.
Visca el català que el va matar. |
|
Re: Setanta anys de la mort del tontolava aquest
|
|
per Justicia poetica |
14 set 2010
|
Si. Aquest 'militant revolucionari intatxable' va dirigir les operacions militars per aplastar la makhnovshina [exercit revolucionari llibertari] un cop els anarkos ukrainesos varen vencer a les tropes blanques pro-zaristes. Ho va fer per major 'gloria' del PCUS on l'Estalin ja estava al capdavant com comandant del exercit roig. L'Estalin li va fer el que ell havia fet al Nestor Makhno i al exercit negre...
Aixo ens hauria de fer rumiar amb qui pots al·liar-te i amb qui no... |
|
Re: Setanta anys de la mort del profeta desarmat
|
|
per Un |
14 set 2010
|
Crec que Nestor Makhno era molt conscient de perquè es va aliar amb els rojos. Tampoc li quedava altra sortida. Amb això no vull justificar les desviacions que es van produïr en el si del PCUS, que els van portar a reprimir i perseguir a qui els era proxim, fins al punt de posar en perill al revolució russa.
No obstant, res a veure té Makhno i la seva postura amb les actituds que sovint hem de veure avui en dia de mans de grupusculs anarquistes en paisos en processos revolucionaris o prerevolucionaris en un moment d'ofensiva neoliberal. Els anarquistes cubans desenvolupen un paper cabdal per a la CIA. De fet sovint s'hi alien, inconscients de que en retornar el capitalisme a l'illa ells seran els primers perjudicats.
Ser anarquista avui en dia no és senzill. No obstant crec que els únics anarquistes que han estat útils al proletariat han estat els que des d'una visió no sectària ni dogmàtica s'han mostrat oberts a l'entesa amb forces pròximes, com ho va fer Nestor Makhno o els Trentistes a Catalunya.
Els discurs divisoris i excloents el que acaben aconseguint és centrifugar la gent proxima cap a d'altres moviments menys sectaris amb més possibilitats d'assolir objectius concrets, o encara pitjor enfortir les posicions de la reacció amb un infantilisme esquerranos, que sovint posa al mateix nivell qüestions cabdals i qüestions secundaries o de menor importància oblidant que en el fons l'anarquisme es basa en l'assoliment de consensensos amplis mitjançant assemblees i no en la concreció d'uns dogmes que no han de ser necessariament aplicables en qualsevol situació. |
|
Re: Setanta anys de la mort del profeta desarmat
|
|
per ummm |
14 set 2010
|
|
¿desarmat? |
