|
|
|
Anàlisi :: corrupció i poder |
|
uns 5 milions d´aturats a Espanya o el 20% de la població activa
|
|
per assemblea dáturades/ats
Correu-e: paradoparada@yahoo.es (no verificat!)
Adreça: Sant Pere Mes Baix 70 |
11 set 2010
|
|
Uns 5 milions d’aturats a Espanya o el 20% de la població activa, 1’3 milions de famílies amb tots els seus membres a l’atur i un milió i mig de persones que no reben cap ajut econòmic, és una situació insostenible d’exclusió social i abandó a la precarietat. |
Uns 5 milions d’aturats a Espanya o el 20% de la població activa, 1’3 milions de famílies amb tots els seus membres a l’atur i un milió i mig de persones que no reben cap ajut econòmic, és una situació insostenible d’exclusió social i abandó a la precarietat.
La crisi que vivim és conseqüència d’un creixement especulatiu i insostenible del mercat immobiliari i financer la característica del qual a Espanya ha estat la bombolla immobiliària.
L’ensorrament de la bombolla immobiliària, amb la crisi financera i congelació del crèdit, i l’enfonsament del sector immobiliari i de la construcció, va accelerar la destrucció de llocs de treball liderant una pujada de l’atur sense precedents a la UE
Per què el creixement econòmic es va basar en aquests sectors?
Amb la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU o Llei Boyer) s’afavoria als propietaris, amb l’eliminació del contracte indefinit pugen els lloguers i s’especula amb un dret constitucional (actualment hi ha un milió d’habitatges buits). Augment de la desigualtat i deteriorament de les condicions de vida. La construcció segueix creixent i destruint espais naturals, la corrupció política i urbanística, el malversament dels fons públics, comissions a les contrates, explotació, frau fiscal, blanqueig de diners ¿és el model de creixement econòmic espanyol la “màfia del maó”?
La Generalitat augmenta el preu de lloguer protegit als més pobres mentre subvenciona els promotors.
Al mateix temps els desallotjament i desnonaments, el veritable drama de la crisi juntament amb l’atur i l’economia submergida. Aprovació de la Ley de “Deshaucio-Express” (10/2009) que redueix el temps necessari per a desnonar un inquilí en cas d’impagament, justament quan estem vivint una de les pitjors crisis de la història.
El 50% del deute públic és comprat per entitats financeres d’altres països. Els bancs massa grans per caure poden hipotecar a les institucions públiques obligant-les a sortir de bell nou al rescat passant-li la factura, una vegada més, al contribuent.
Assentant el poder dels grans capitals en la feble economia espanyola no s’hauria d’eximir de responsabilitat a les empreses financeres dels mercats internacionals que han prestat gran quantitats de diners al sector financer espanyol.
Cap a la privatització també de les Caixes d’Estalvis i de l’Obra Social.
Durant aquesta crisi la població immigrant es perfila com un dels col•lectius més afectat, amb la detenció dels indocumentats i ingrés en centres d’internament per a estrangers (CIE) i expulsions ràpides tot i havent denunciat explotació, abusos o violacions.
Al Real Decreto 6/3/09 de manteniment i foment de l’ocupació, l’Estat espanyol actua novament com a garant del capital privat. L’atur no només redueix costos a les empreses, sinó que se’ls proporcionen substanciosos beneficis fiscals.
“La plantilla de SEAT es congela els sous”. El cas de la SEAT és un exemple clar de com, sota el xantatge de mantenir els llocs de treball, l’empresa aconsegueix avantatges. La voluntat de lluita i conflicte no s’extingeix malgrat el fracàs del sindicalisme oficial.
Pla d’inversió pública de 8.000 milions d’euros en obres municipals i 3.000 milions en diversos sectors i àmbits de l’economia. Plan E per al sector de la construcció, significa incrementar obres públiques de dubtosa utilitat i no imposa uns criteris de contractació i hores de treball per a aplicar a cadascun dels projectes. Són els seus beneficiaris principalment les grans empreses.
Noves mesures de política econòmica, eliminació parcial de la deducció fiscal per la compra de la vivenda habituals, ajuts per a la venda d’automòbils de 2.000 euros, reducció de la fiscalitat per a algunes Pimes i autònoms.
S’aprova el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, s’elimina l’impost sobre el Patrimoni, també s’elimina la deducció de 400 euros d’IRPF, puja el tipus de gravamen sobre les rendes de capital i eleva els tipus general i reduït d’IVA en dos i un punt, respectivament.
Es presenta l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible.
El Govern amenaça amb un pla d’austeritat de la despesa pública en la reforma del sistema públic de pensions. Augment de l’edat de jubilació fins els 67 anys. Augment dels anys necessaris per a calcular l’import de la pensió. Limitar les prejubilacions
Després de la cimera del G-20 el Govern planteja nous ajustaments. L’atur subordinat a la reducció del dèficit públic. Retalls a la despesa pública, en salut, educació i cultura, reducció de l’ocupació pública i congelació de salaris als funcionaris.
En el primer trimestre del 2010, quatre grans companyies cotitzades a l’IBEX van obtenir un benefici superior (6.646 milions d’euros) a tot l’estalvi previst per aquest any amb l’ajustament anunciat pel Govern espanyol (5.000 milions d’euros).
Reforma del mercat laboral. La primera conclusió de la reforma és que, com a balanç global, posa l’èmfasi per a:
- facilitar i abaratir el comiat, en particular de la contractació indefinida;
- impulsar la intermediació laboral mitjançant agents privats;
- la precarització de certes modalitats contractuals per a joves;
- pivotar més cap al poder empresarial en la gestió interna de l’organització del treball.
- facilitar el despenjament d’acords salarials pactats per a les empreses, desnaturalitzant l’eficàcia dels convenis col•lectius.
Si la sortida de la crisi no es basa en una transformació profunda dels mecanismes sistèmics que mouen l’economia capitalista cap a la seva transformació, l’única cosa que s’aconseguirà serà l’ajornament del problema, per això, ara:
Presència pública en el Sistema Financer
Ajuts als directament afectats per la crisi (aturats, desnonats...)
Reforma fiscal d’envergadura que faci pagar als qui més tenen
Enèrgica política d’ocupació pública
Desenvolupament productiu (agrícola, industrial i de serveis)
Assemblees, debats i acció en els pobles i barris, en els centres de treballs, escoles, universitats... en la societat
15 de setembre a les 19 h Assemblea de Barcelona a la plaça Universitat.
29 de setembre, Vaga General!
4-9 d´octubre 2010, IIª Marxa contra l´atur i la precarietat e-mail: marxacontraatur ARROBA gmail.com
Assemblea d´aturades/ats Barcelona tots els dimarts a les 19h a Sant Pere Mes Baix 70 e-mail: paradoparada ARROBA yahoo.es |
This work is in the public domain |
|
Re: uns 5 milions d´aturats a Espanya o el 20% de la població activa
|
|
per Congoleño |
11 set 2010
|
|
Y 6 millones de inmigrantes. |
|
Re: uns 5 milions d´aturats a Espanya o el 20% de la població activa
|
|
per Eustaqui |
12 set 2010
|
o 6 millones de viejos...entre ellos la puta madre de congoleño, que a efectos económicos molestan igual.
o 6 millones de mujeres, si se quedaran en casa habría menos hombres parados...
o ...cualquier otro argumento estúpido que se limita a caer en la trampa del capitalismo... Congoleño, vuelve a la escuela y aprende, así verás que la raza solo es un argumento más para dividir a la clase obrera para que no sea "peligrosa" para el poder económico. |
|
Re: uns 5 milions d´aturats a Espanya o el 20% de la població activa
|
|
per Narices de platino |
12 set 2010
|
Fachas ridículos... menudo intento más cutre de aprovecharse de la crisis económica... ni que la gente fuera gilipollas...
Las inmigrantes que traen los jefes de partidos ultraderechistas que se forran con la prostitución y el tráfico de drogas no mlestan, ¿verdad?
¿hay inmigrantes malos de primera e inmigrantes malos de segunda?
Ja,ja,ja,ja... menuda panda de neo-pederastas! |
|
Re: uns 5 milions d´aturats a Espanya o el 20% de la població activa
|
|
per Andres |
14 set 2010
|
|
Hay inmigrantes legales e inmigrantes ilegales, y punto! La ley está para aplicarla, y a quien no le guste que se vaya del país. |
