Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
18 de setembre. Aturem les retallades socials i laborals
06 set 2010
A TOTS ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES
Al CONJUNT DE LA CIUTADANIA
¡CRISI! DE QUI? PERQUÈ?
REFORMES, QUI LES APLICA I QUI LES PATEIX?

MANIFESTACIÓ 18 DE SETEMBRE DE 2010
12.00 hores – Barcelona, Plaça Universitat
DipticCat.pdf
DipticCat.pdf (229,04 KiB)
DipticoCast.pdf
DipticoCast.pdf (257,01 KiB)
A TOTS ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES
Al CONJUNT DE LA CIUTADANIA
¡CRISI! DE QUI? PERQUÈ?
REFORMES, QUI LES APLICA I QUI LES PATEIX?

Perquè no podem quedar-nos impassibles davant aquesta ofensiva dels polítics i el capital amb reformes laborals que defensen la reducció i les congelacions salarials, l'abaratiment de l'acomiadament fins a aconseguir que sigui lliure i gratuït; allargar l'edat de jubilació i la possibilitat d'incomplir l'acordat en els convenis col·lectius. Perquè no hem de consentir més retallades socials com la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, l'eliminació de les ajudes als majors dependents, o la privatització i retallades en la sanitat. Perquè diuen que hi ha una crisi que nosaltres no creiem i que, en tot cas, és producte de la seva organització de la societat, entenem que els que l'han provocat han de pagar els seus excessos, de la mateixa manera que els especuladors de l'habitatge i els explotadors agrupats sota les sigles de les organitzacions empresarials del sistema han de fer-se càrrec de la seva crisi i no els treballadors i treballadores, ja que aquests no són els responsables i mai han tingut accés als mitjans de control social.

Els treballadors i les treballadores, la ciutadania, en general, donat que no tenim possibilitat de decidir sobre les nostres vides i se'ns considera com a objectes, gairebé sempre obedients del que decideixen els poderosos i ordenen els polítics encarregats d'aplicar les lleis i desitjos dels primers. Mentre, els que segueixen guanyant milionàries quantitats de diners: bancs, grans fortunes, paràsits intermediaris, etc, , no pateixen cap tipus de crisi. Aquesta “casta” a través dels seus empleats, els polítics, imposen normes (decrets i lleis) i subvencions que sempre afavoreixen als qui més tenen. És significatiu que a través dels mitjans de comunicació sempre al servei dels seus amos, el capital, es publiquen manifestacions, sobretot dels polítics que ara no estan en el poder, exigint als qui ara sí tenen la poltrona, que cal fer més retallades socials i que s'havien d'haver-hi aplicat fa dos anys (CIU i PP).

I és que la incultura, el consum i l’aborrallonament que es projecta a través de la “caixatonta”, amb para-sols com els èxits esportius i l'espectacle vergonyós d'estatuts i tribunals constitucionals, estan fent tal estralls en els ciutadans que no s'analitza quin és l'abast o qui són els responsables de la situació actual social i laboral.

En aquests moments:

- els aturats són el 20 % de la població activa i d'aquests 1 milió i mig no tenen cap tipus d'ingrés; 550.000 subsisteixen amb 426 € al mes i 11 milions de treballadors perceben un salari inferior a 9.000 € anuals, o sigui 750 € mensuals.
- En l'actualitat ja hi ha més de 30.000 persones sense habitatge mentre existeixen 3.000.000 d'habitatges buits.
- La repressió va en augment fins al punt que no paren de construir-ne més presons. En l'actualitat, hi han 70.000 presos.
- La contaminació creix i se subvenciona a les fàbriques de cotxes en detriment del transport públic. Els residus dels envasos dels aliments i indústries estan destrossant la naturalesa –efecte hivernacle, contaminació radioactiva, destrosses forestals, etc. etc.
- Les ajudes i subvencions a l'església ascendeixen a 15.000 milions de €, als bancs 9.000 milions de €, als partits polítics 200 milions de €, ONGs, Fundacions de partits, d'empresaris i empreses, etc., són ja incalculables.
- Les despeses de militars i policies ascendeixen a 26.000 milions de €.
- Els xoriços d'alt rang estan estafant a administracions i contribuents, que se sàpiga: PUJOL (Banca Catalana) 24 milions de €. MILLET-MONTULL (Palau de la Música) 36 milions de € de moment. CAMPS (president de la Comunitat València) 14 milions de €, MATAS (expresident de Balears) 50 milions de €, l’exalcalde de Sta. Coloma de Gramanet i els seus sequaços, DIAZ FERRAN (president CEOE), etc. etc. centenars de milions de €.

No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l'assemblea i el respecte tant a l'individu com a la decisió col·lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i en els llocs de treball, fins i tot en aquestes vagues que els sindicats oficials, fortament desprestigiats, han convocat . Un atur General pel 29 de setembre i que com en moltes ocasions anteriors, i amb el qual només tracten desesperadament de salvar la cara perquè mai s'enfronten al sistema que nodreix els seus costosos aparells, provocant desil·lusió i sufocant les lluites.

Davant aquesta situació els/les treballadors/es organitzats/des en un sindicalisme no claudicant proposem i reivindiquem altres plantejaments:

- El repartiment del treball i del seu producte.
- L'abolició dels privilegis de l'Església i qualsevol altra religió, dels banquers i dels militars.
- La retirada de les subvencions a la monarquia, partits polítics, ONGs i Sindicats – CCOO i UGT els anys 2.008 i 2.009 van rebre de l'estat o sigui dels nostres impostos la suma de 171.109.367 €
- La persecució del frau fiscal dels empresaris.
- El dret al treball i a un salari mínim, inclosos aturats i jubilats, de 1.200 € mensuals.
- L'extensió a la població de serveis socials gratuïts i universals.
- El respecte a la immigració i a la llibertat de l'individu.
- Eliminació de tots els cossos de repressió policial i exèrcit.
- La fi de qualsevol tipus de repressió i tortura.
- Eliminació del treball assalariat i dels estats.
- Un model econòmic i social del sistema, racional, solidari i sostenible, incidint en l'ensenyament, el camp, el consum, l'habitatge, en les tecnologies no agressives ni contaminants…

En definitiva, la justícia social.

Els plantejaments exposats els compartim els convocants i altres gents que lluiten contra aquest capitalisme voraç des d'altres perspectives alternatives, ecologistes i educatives que conformen l'anhel d'una societat llibertària, més justa , igualitària i lliure, on imperi la democràcia directa –no delegada-, l'autoorganització i l'economia posada al servei del ben comú.

Enfront d'aquesta fal·làcia de la crisi, que serveix per donar una altra volta de rosca més perquè els capitalistes i els seus servidors obtinguin més beneficis mentre pretenen que paguem els seus excessos, la seva corrupció i la seva cobdícia, els treballadors/as hem d'unir-nos. L'anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova; és, sí, una alternativa de present imprescindible i a la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita en el treball i al carrer.

Que l'atur general del dia 29 de setembre tingui continuïtat amb altres aturs i mobilitzacions fins a aconseguir, com a mínim, la retirada de la reforma laboral i les retallades socials.
MANIFESTACIÓ 18 DE SETEMBRE DE 2010
12.00 hores – Barcelona, Plaça Universitat


www.cgtcatalunya.cat

www.solidaridadobrera.org

www.nodo50.org/cntcatalunya


------------- CAST ------------------


A TODOS LOS TRABAJADORES Y LAS TRABAJADORAS
AL CONJUNTO DE LA CIUDADANÍA
¡CRISIS! ¿DE QUIÉN? ¿PORQUÉ?
REFORMAS ¿QUIÉN LAS APLICA Y QUIÉN LAS PADECE?

Porque no podemos quedarnos impasibles ante esta ofensiva de los políticos y el capital con reformas laborales que defienden la reducción y las congelaciones salariales, el abaratamiento del despido hasta conseguir que sea libre y gratuito; alargar la edad de jubilación y la posibilidad de incumplir lo acordado en los convenios colectivos. Porque no debemos consentir más recortes sociales como la pérdida de poder adquisitivo de las pensiones, la eliminación de las ayudas a los mayores dependientes, o la privatización y recortes en la sanidad. Porque dicen que hay una crisis, que nosotros no creemos y que, en todo caso, es producto de su organización de la sociedad, entendemos que los que la han provocado deben pagar sus desmanes, del mismo modo que los especuladores de la vivienda y los explotadores agrupados bajo las siglas de las organizaciones empresariales del sistema deben hacerse cargo de su crisis y no los trabajadores, ya que éstos no son los responsables y nunca han tenido acceso a los medios de control social.

Los trabajadores y las trabajadoras, la ciudadanía, en general, puesto que no tenemos posibilidad de decidir sobre nuestras vidas, y se nos considera como objetos, casi siempre obedientes de lo que deciden los poderosos y ordenan los políticos encargados de aplicar las leyes y deseos de los primeros. Mientras, los que siguen ganando millonarias cantidades de dinero: bancos, grandes fortunas, parásitos intermediarios, etc., no padecen ningún tipo de crisis. Esta “casta” a través de sus empleados, los políticos, imponen normas (decretos y leyes) y subvenciones que siempre favorecen a los que más tienen. Es significativo que a través de los medios de comunicación siempre al servicio de sus amos, el capital, se publican manifestaciones, sobre todo de los políticos que ahora no están en el poder, exigiendo a los que ahora sí tienen la poltrona, que hay que hacer más recortes sociales y que se tenían que haber aplicado hace dos años (CIU y PP).

Y es que la incultura, el consumo y el aborregamiento que se proyecta a través de la “caja tonta” y con parasoles como los éxitos deportivos y el espectáculo bochornoso de estatutos y tribunales constitucionales, están haciendo tal mella en los ciudadanos que no se analiza ¿cuál o quién? es el alcance y los responsables de la situación actual social y laboral.

En estos momentos:
- los parados son el 20% de la población activa y de estos 1 millón y medio no tienen ningún tipo de ingreso; 550.000 subsisten con 426 € al mes y 11 millones de trabajadores perciben un salario inferior a 9.000 € anuales, o sea 750 € mensuales.
- En la actualidad ya hay más de 30.000 personas sin vivienda mientras existen 3.000.000 de viviendas vacías.
- La represión va en aumento hasta el punto que no paran de construirse más cárceles. En la actualidad, hay 70.000 presos.
- La contaminación crece y se subvenciona a las fábricas de coches en detrimento del transporte público. Los residuos de los envases de los alimentos e industrias están destrozando la naturaleza –efecto invernadero, contaminación radioactiva, destrozos forestales, etc. etc.
- Las ayudas y subvenciones a la iglesia ascienden a 15.000 millones de €, a los bancos 9.000 millones de €, a los partidos políticos 200 millones de €, ONGs, Fundaciones de partidos, de empresarios y empresas, etc., son ya incalculables.
- Los gastos de militares y policías ascienden a 26.000 millones de €.
- Los chorizos de alto rango están estafando a administraciones y contribuyentes, que se sepa: PUJOL (Banca Catalana) 24 millones de €. MILLET-MONTULL (Palau de la Música) 36 millones de € de momento. CAMPS (presidente de la Comunidad Valencia) 14 millones de €, MATAS (expresidente de Baleares) 50 millones de €, el exalcalde de Sta. Coloma de Gramanet y sus secuaces, DIAZ FERRAN (presidente CEOE), etc. etc. cientos de millones de €.

No podemos ser cómplices de todos estos desmanes. Hoy la lucha continúa, desde la base obrera, desde los barrios, desde la asamblea y el respeto tanto al individuo como a la decisión colectiva libremente adquirida, la movilización en la calle y en los puestos de trabajo, incluso en esas huelgas que los sindicatos oficiales, fuertemente desprestigiados, han convocado . Un paro General para el 29 de septiembre y que como en muchas ocasiones anteriores, y con el que sólo tratan desesperadamente de salvar la cara porque nunca se enfrentan al sistema que nutre sus costosos aparatos, provocando desilusión y sofocando las luchas.

Ante esta situación los trabajadores/as organizados en un sindicalismo no claudicante proponemos y reivindicamos otros planteamientos:

- el reparto del trabajo y lo producido mediante el mismo.
- la abolición de los privilegios de la Iglesia y cualquier otra religión, de los de los banqueros y de los de los militares,
- la retirada de las subvenciones a la monarquía, partidos políticos, ONGs y Sindicatos – CCOO y UGT los años 2.008 y 2.009 recibieron del estado o sea de nuestros impuestos la suma de 171.109.367 €
- la persecución del fraude fiscal de los empresarios.
- el derecho al trabajo y a un salario mínimo, incluidos parados y jubilados, de 1200 € mensuales
- la extensión a la población de servicios sociales gratuitos y universales,
- el respeto a la inmigración y a la libertad del individuo,
- eliminación de todos los cuerpos de represión policial y ejército.
- el fin de cualquier tipo de represión y tortura,
- eliminación del trabajo asalariado y de los estados.
- Un modelo económico y social del sistema, racional, solidario y sostenible, incidiendo en la enseñanza, el campo, el consumo, la vivienda, en las tecnologías no agresivas ni contaminantes…

En definitiva, la justicia social.

Los planteamientos expuestos los compartimos los convocantes y otras gentes que luchan contra este capitalismo voraz desde otras perspectivas alternativas, ecologistas y educativas que conforman el anhelo de una sociedad libertaria, más justa, igualitaria y libre, donde impere la democracia directa –no delegada-, la autoorganización y la economía puesta al servicio del bien común.

Frente a esta falacia de la crisis, que sirve para dar otra vuelta de tuerca más para que los capitalistas y sus servidores obtengan más beneficios, mientras pretenden que paguemos sus desmanes, su corrupción y su codicia, los trabajadores/as debemos unirnos. El anarcosindicalismo es una herramienta de lucha válida para llegar a crear una sociedad nueva; es, sí, una alternativa de presente imprescindible y a la que no renunciaremos porque compañeros y compañeras, nuestro futuro y el de siguientes generaciones depende de que hoy y mañana seamos capaces de mantener la verdadera fuerza de los trabajadores, la unión y la lucha en el trabajo y en la calle.
Que el paro general del día 29 de septiembre tenga continuidad con otros paros y movilizaciones hasta conseguir, como mínimo, la retirada de la reforma laboral y los recortes sociales.

MANIFESTACIÓN 18 DE SEPTIEMBRE DE 2010
12.00 horas – Barcelona, Plaza Universidad

www.cgtcatalunya.cat

www.solidaridadobrera.org

www.nodo50.org/cntcatalunya

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 18 de setembre. Aturem les retallades socials i laborals
07 set 2010
asi se hace, unidad de acción en las calles, y en los tajos ya.
Re: 18 de setembre. Aturem les retallades socials i laborals
08 set 2010
Endavant ! aquesta manifestació ha de ser tot un èxit !
Re: 18 de setembre. Aturem les retallades socials i laborals
08 set 2010
Bravo!
Solidaridad obrera, unidad antifascista, accion directa.
Re: 18 de setembre. Aturem les retallades socials i laborals
18 set 2010
http://www.acn.cat/webACN/detallNoticia.do?idNoticia=571870


http://www.btvnoticies.cat/2010/09/18/cnt-cgt-i-solidaritat-obrera-safeg
Sindicato Sindicat