Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Les 3 malifetes
03 set 2010
Entre les diverses malifetes que el Govern central ha fet en els darrers mesos (retall de sous dels funcionaris, congelació de pensions, retall d’inversions públiques, retall d’ajuda al desenvolupament, no cobrament retroactiu de la paga de dependència, no cobrament del xec nadó, facilitat d’acomiadament, augment de la intervenció de les ETT, etc.), ens hauríem de fixar en 3 d’aquestes mesures, que tenen una importància especial:
* El retall de les inversions públiques.
* El retall de l’ajuda al desenvolupament.
* La facilitat i l’abaratiment de l’acomiadament.

El retall de les inversions públiques és lo més contraindicat en una situació de crisi, ja que, davant la contracció de les inversions privades, i per tant la contracció de la feina, cal “compensar-ho” parcialment amb un augment de les inversions públiques. Aquestes inversions creen activitat, i per tant feina, i per tant llocs de treball. És la manera idònia de compensar els efectes de la crisi en el sentit de l’augment de l’atur. Reduir-les, amb l’argument de rebaixar el dèficit, és un greu error, ja que el dèficit és una qüestió secundària, que es pot enfocar una volta acabada la crisi. Lo primer de tot és la feina.

L’ajuda al desenvolupament és una manera de contribuir a pal•liar la situació dels països pobres, els problemes de manca d’alimentació adequada, d’analfabetisme, de mortalitat infantil, etc. Rebaixar aquesta ajuda de l’Estat espanyol és una responsabilitat gravíssima. Aquesta ajuda és lo últim que s’hauria de rebaixar. És a dir, no s’hauria de rebaixar mai, en cap situació. Aquesta actitud fa encara més difícil (que ja ho és) el compliment dels Objectius del Mil•lenni (reduir sensiblement la mala alimentació, l’analfabetisme, la mortalitat infantil, la falta d’aigua potable, la discriminació de la dona, etc.). No feu cas del fet que, d’aquesta mesura, no se’n parli, ja que això és una actitud poc responsable de la gent, dels partits i dels mitjans de comunicació. Ens oblidem de la misèria del món, i això no es pot fer.

Facilitar i abaratir l’acomiadament fa un mal terrible als treballadors/es i a tota persona que busqui un lloc de treball, ja que la seguretat en la feina és tan important, per a la salut, com l’aigua potable. La inseguretat en la feina crea por, angoixa, impedeix fer plans vitals: aparellar-se, buscar un pis, tenir fills, etc. L’interès que aquesta possibilitat pugui tenir per a les empreses i el que pugui tenir per als treballadors/es són incomparables. Per a una part pot significar pèrdua de beneficis, o fins i tot pèrdues, per a l’altra part és perdre el modus vivendi. Aquesta malaurada reforma laboral pot portar a un gran increment de l’atur, de la pobresa i de la misèria.

L’actual Govern central, considerant la seva actuació dels darrers anys, no és un Govern com per prendre aquestes mesures que comentem. S’ha deixat influir i imbuir per pressions internacionals, de l’FMI, de la UE, desgraciadament llançada cap al camí de la reacció antisocial. La UE és actualment reaccionària per culpa del mal resultat de les darreres eleccions europees.

Antoni Ferret

http://bonainformacio.blogspot.com

This work is in the public domain
Sindicat