Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Contrainsurgència, Antiglobalització i Grècia (!)
31 ago 2010
De Nosaltres ...Un text caigut a les nostres mans per a la reflexió
Contrainsurgència

Mirall distorsionant: per nosaltres no es tracta de guanyar els cors i els esperits per a la causa revolucionària, sinó de deixar pas a esdevenirs revolucionaris.
    La població no és el que està en joc en el conflicte entre els revolucionaris i el govern, sinó el producte mateix del govern, de l'arrabassament als pobles de les seves condicions d'existència.
    La lluita no és entre els partidaris del govern i els partidaris de l'autogovern, sinó per la sortida del paradigma mateix del govern.
    Les operacions repressives, a cobert de l'antiterrorisme per exemple, no pretenen destruir un subjecte revolucionari existent, sinó al contrari produir-ne un, per l'exasperació, l'assetjament, la provocació.
    Els governs tenen necessitat vital d'un subjecte revolucionari identificable per a produir al seu costat, ben distintament d'aquest, una població despolititzada.
    Tot allò que contribueix a agregar en identitat radical la causa revolucionària juga sordament el joc dels governs.
    Aquell qui governa no té res a témer, en última instància, d'un subjecte revolucionari, i tot a témer d'una situació revolucionària.
    No es tracta, per nosaltres, de comunicar, sinó de batre en bretxa la gestió socialitzada de les percepcions, no de d'escapolir-se dels mitjans com d'una taca, sinó, quan hi apareixem, i en la mesura del possible, de rebentar la pantalla.
    El tacte és potser la virtut revolucionària cardinal en aquesta època, i no la radicalitat: l'art de tenir cura dels esdevenirs-revolucionaris.

DEL “MOVIMENT ANTIGLOBALITZACIÓ”

La paradoxa del present és tal que l'odi del capitalisme hi és gairebé tan difús com febles són les temptatives de desfer-se'n. Ningú sap a quina forma dedicar-se. Totes les formes fortes d'organització sorgides del moviment obrer han esdevingut formes de govern, i les formes febles, totes en horitzontalitat, en fluïdesa, en xarxa, s'han revel·lat com a efectivament avantguardistes, però com a avantguarda de la gestió i no de la seva subversió. El que hem perdut, en trenta anys de contrarevolució, és el lligam entre organització i potència. Per a qui s'organitza, la potència neix de la relació mantinguda entre tres dimensions: la dimensió espiritual, la dimensió guerrera i la dimensió material. Tot moviment revolucionari potent sempre ha mantingut unit l'element teòric i d'imaginació, la capacitat física d'enfrontament i la riquesa dels mitjans materials. Aquestes tres dimensions es composen diversament en el temps i en l'espai, i donen naixement a formes, a somnis, a forces, a històries cada vagada singulars i situades, a relacions decisives. Però cada vegada que una d'aquestes dimensions ha perdut el contacte amb les altres, el moviment ha degenerat en avantguarda armada, en secta de teòrics o en empresa alternativa. Si hi ha una sortida a la impotència present, aquesta consisteix, allà on som, a reconnectar, a teixir junts aquests diferents elements. La descomposició social en curs allibera arreu energies, pensaments, mitjans, vies que aspiren a ajuntar-se en una marxa de potència. Tot està doncs per reinventar, però amb aquesta atenció constant.

Grècia

Des de fa dos mesos, l'estratègia de contrainsurrecció portada a terme per l'Estat grec després dels esdeveniments de desembre ha entrat en una nova fase: avui en dia és una estratègia de contra-insurrecció total. Si parlem de contrainsurrecció i no de repressió, és perquè la primera, a diferència de la segona, no remarca tant la intervenció militar com a tecnologia política i social que cerca produir adhesió, por i derrotisme. L'estratègia de contrainsurrecció no cerca anihilar ràpidament els insurgents, sinó més aviat reduir el seu espai de vida: la contrainsurrecció ataca les dimensions conceptuals, afectives i culturals de la insurrecció. És una estratègia preventiva que té per objectiu les nombroses possibilitats que han florit arran dels esdeveniments de desembre.


Baixar el text sencer aqui-->
https://n-1.cc/mod/file/download.php?file_guid=42225

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Contrainsurgència, Antiglobalització i Grècia (!)
31 ago 2010
Molt interessant reflexio:
potser hauriem d'enlairar la nostra imaginacio per cercar nous punts de fractura del sistema.
Cal plantejar-se la decisiva influencia, gairebé germinal, que va tenir un aristocrata republica i lliberti en l'esclat de la revolucio francesa: el marques de Sade. Marat, Danton, Robespierre foren doncs satel·lits mes o menys oportunistes i 'aguafiestas'... l'antesala de l'adveniment del bonapartisme, del nou imperi i la restauracio.
O valorar com seminal l'aportació d'un capella mig boig -Rasputin- autentic profeta, forjador i pedra angular de la Revolucio d'Octubre: Lenin, Trotsky, Stalin... foren doncs uns oportunistes contrarevolucionaris que varen omplir el 'horror vacui' pasada la primera etapa de revolta social-obrera-popular amb una nova religio [el marxisme] un nou poder tiranic [la nomenklatura del PCUS] i metodes de dominacio encara mes ignominiosos que els dels zars i l'oligarquia rusa [KGB, Gulag, 'purgas'...]
No cal extendre's en la Revolucio cultural xinesa o episodis tan lamentables com els khmers rojos o la dictadura norcoreana.
La revolucio espanyola es va donar exemples clamorosos de contrarevolucionaris i traidors amparats sota la coartada de la falç i el martell.
Les uniques revolucions victorioses del segle XX foren [quasi] incruentes: Maig 68, mobilitzacions contra la guerra de Vietnam, ascens del black power als USA, caiguda d l'apartheid a Sudafrica, caiguda del mur de Berli, emancipacio de les dones, alliberament homo-trans-sexual, desenvelopament de la xarxa internet, moviment antiglobalitzacio de Seattle 1999, mobilitzacions contra la guerra d'Iraq, aparicio d'una nove conciencia planetaria, zones autonomes temporals, espais lliures, amplificacio de les singularitats [frikismes], efectes dominó...
Els fets de Genova, les revoltes a Grecia i la dicotomia creixent entre gent normal i castes dirigents; entre rics i pobres, la devastacio del planeta, l'identificacio del opressors, la perdua de credibilitat de les castes sacerdotals, les crisi del sistema dominant anticipen noves revolucions silencioses en un futur proper.
Caldra cercar i afavorir els 'efectes papellona' que les posin en marxa.
L'arrivada al poder de Hugo Chavez, Evo Morales, de Lula o els Kitchner i el trontollament de dictadures militars al Extrem Orient fa pensar que la gent del carrer comença a pensar...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more