|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Contrainsurgència, Antiglobalització i Grècia (!)
|
|
|
per Nosaltres |
31 ago 2010
|
|
De Nosaltres ...Un text caigut a les nostres mans per a la reflexió |
Contrainsurgència
Mirall distorsionant: per nosaltres no es tracta de guanyar els cors i els esperits per a la causa revolucionària, sinó de deixar pas a esdevenirs revolucionaris.
La població no és el que està en joc en el conflicte entre els revolucionaris i el govern, sinó el producte mateix del govern, de l'arrabassament als pobles de les seves condicions d'existència.
La lluita no és entre els partidaris del govern i els partidaris de l'autogovern, sinó per la sortida del paradigma mateix del govern.
Les operacions repressives, a cobert de l'antiterrorisme per exemple, no pretenen destruir un subjecte revolucionari existent, sinó al contrari produir-ne un, per l'exasperació, l'assetjament, la provocació.
Els governs tenen necessitat vital d'un subjecte revolucionari identificable per a produir al seu costat, ben distintament d'aquest, una població despolititzada.
Tot allò que contribueix a agregar en identitat radical la causa revolucionària juga sordament el joc dels governs.
Aquell qui governa no té res a témer, en última instància, d'un subjecte revolucionari, i tot a témer d'una situació revolucionària.
No es tracta, per nosaltres, de comunicar, sinó de batre en bretxa la gestió socialitzada de les percepcions, no de d'escapolir-se dels mitjans com d'una taca, sinó, quan hi apareixem, i en la mesura del possible, de rebentar la pantalla.
El tacte és potser la virtut revolucionària cardinal en aquesta època, i no la radicalitat: l'art de tenir cura dels esdevenirs-revolucionaris.
DEL “MOVIMENT ANTIGLOBALITZACIÓ”
La paradoxa del present és tal que l'odi del capitalisme hi és gairebé tan difús com febles són les temptatives de desfer-se'n. Ningú sap a quina forma dedicar-se. Totes les formes fortes d'organització sorgides del moviment obrer han esdevingut formes de govern, i les formes febles, totes en horitzontalitat, en fluïdesa, en xarxa, s'han revel·lat com a efectivament avantguardistes, però com a avantguarda de la gestió i no de la seva subversió. El que hem perdut, en trenta anys de contrarevolució, és el lligam entre organització i potència. Per a qui s'organitza, la potència neix de la relació mantinguda entre tres dimensions: la dimensió espiritual, la dimensió guerrera i la dimensió material. Tot moviment revolucionari potent sempre ha mantingut unit l'element teòric i d'imaginació, la capacitat física d'enfrontament i la riquesa dels mitjans materials. Aquestes tres dimensions es composen diversament en el temps i en l'espai, i donen naixement a formes, a somnis, a forces, a històries cada vagada singulars i situades, a relacions decisives. Però cada vegada que una d'aquestes dimensions ha perdut el contacte amb les altres, el moviment ha degenerat en avantguarda armada, en secta de teòrics o en empresa alternativa. Si hi ha una sortida a la impotència present, aquesta consisteix, allà on som, a reconnectar, a teixir junts aquests diferents elements. La descomposició social en curs allibera arreu energies, pensaments, mitjans, vies que aspiren a ajuntar-se en una marxa de potència. Tot està doncs per reinventar, però amb aquesta atenció constant.
Grècia
Des de fa dos mesos, l'estratègia de contrainsurrecció portada a terme per l'Estat grec després dels esdeveniments de desembre ha entrat en una nova fase: avui en dia és una estratègia de contra-insurrecció total. Si parlem de contrainsurrecció i no de repressió, és perquè la primera, a diferència de la segona, no remarca tant la intervenció militar com a tecnologia política i social que cerca produir adhesió, por i derrotisme. L'estratègia de contrainsurrecció no cerca anihilar ràpidament els insurgents, sinó més aviat reduir el seu espai de vida: la contrainsurrecció ataca les dimensions conceptuals, afectives i culturals de la insurrecció. És una estratègia preventiva que té per objectiu les nombroses possibilitats que han florit arran dels esdeveniments de desembre.
Baixar el text sencer aqui-->
https://n-1.cc/mod/file/download.php?file_guid=42225 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Contrainsurgència, Antiglobalització i Grècia (!)
|
|
per zyx |
31 ago 2010
|
Molt interessant reflexio:
potser hauriem d'enlairar la nostra imaginacio per cercar nous punts de fractura del sistema.
Cal plantejar-se la decisiva influencia, gairebé germinal, que va tenir un aristocrata republica i lliberti en l'esclat de la revolucio francesa: el marques de Sade. Marat, Danton, Robespierre foren doncs satel·lits mes o menys oportunistes i 'aguafiestas'... l'antesala de l'adveniment del bonapartisme, del nou imperi i la restauracio.
O valorar com seminal l'aportació d'un capella mig boig -Rasputin- autentic profeta, forjador i pedra angular de la Revolucio d'Octubre: Lenin, Trotsky, Stalin... foren doncs uns oportunistes contrarevolucionaris que varen omplir el 'horror vacui' pasada la primera etapa de revolta social-obrera-popular amb una nova religio [el marxisme] un nou poder tiranic [la nomenklatura del PCUS] i metodes de dominacio encara mes ignominiosos que els dels zars i l'oligarquia rusa [KGB, Gulag, 'purgas'...]
No cal extendre's en la Revolucio cultural xinesa o episodis tan lamentables com els khmers rojos o la dictadura norcoreana.
La revolucio espanyola es va donar exemples clamorosos de contrarevolucionaris i traidors amparats sota la coartada de la falç i el martell.
Les uniques revolucions victorioses del segle XX foren [quasi] incruentes: Maig 68, mobilitzacions contra la guerra de Vietnam, ascens del black power als USA, caiguda d l'apartheid a Sudafrica, caiguda del mur de Berli, emancipacio de les dones, alliberament homo-trans-sexual, desenvelopament de la xarxa internet, moviment antiglobalitzacio de Seattle 1999, mobilitzacions contra la guerra d'Iraq, aparicio d'una nove conciencia planetaria, zones autonomes temporals, espais lliures, amplificacio de les singularitats [frikismes], efectes dominó...
Els fets de Genova, les revoltes a Grecia i la dicotomia creixent entre gent normal i castes dirigents; entre rics i pobres, la devastacio del planeta, l'identificacio del opressors, la perdua de credibilitat de les castes sacerdotals, les crisi del sistema dominant anticipen noves revolucions silencioses en un futur proper.
Caldra cercar i afavorir els 'efectes papellona' que les posin en marxa.
L'arrivada al poder de Hugo Chavez, Evo Morales, de Lula o els Kitchner i el trontollament de dictadures militars al Extrem Orient fa pensar que la gent del carrer comença a pensar... |
|
|
