|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Imputacions pels pares ideològics del 22@ i llorejament pel padrí polític
|
|
|
per A.V. de Can Ricart |
30 ago 2010
|
|
Els responsables municipals del 22@ han estat acusats de prevaricació continuada i falsedat documental per l'hotel del cas Palau, alhora que l'ONU premia escandalosament l'exalcalde Joan Clos. |
L'any 2005, mentre encara amargava l'agre regust a gripau del “presumpte” Fòrum de les cultures, l'ajuntafems de Barcelona optava per la fugida endavant i continuava amb uns plans urbanístics de “tinglado y tentetieso”. En el recinte fabril de Can Ricart es requalificaren més de 150 anys de memòria obrera, i en nom del be comú, li regalaren la plusvàlua d'uns 100 milions d'Euros al “senyor” marquès de Santa Isabel, Federico de Ricart, que treballava fent de director del world trade center del port de Barcelona.
Fins fa molt pocs anys, eixams de petites indústries formiguejaven laboriosament en l'economia productiva del Poblenou. Artesans d'oficis diversos es complementaven per catalitzar el nostre pa de cada dia. Però els cants de sirena especulatius feren perdre el rumb d'aquesta creació de riquesa i estimbaren 150 anys de feina proletària contra els esculls d'uns plans urbanístics amarats de cobdícia capitalista. El fracàs estrepitós del 22@ (200 hectàrees de tripijocs) afecta directament la vida del veïnat; aquest previsible naufragi ofega tripulants i polissons, tot hipotecant greument el futur de la marineria del nostre vaixell, però enriquint l'armador i el capità. Ara ens resten tan sols paisatges i paisanatges atropellats pel tsunami de devastació territorial.
Un cop ens han cremat les naus, l'antiga remor de les fàbriques curulles d'activitat, s'ha transmutat en buidor silenciosa, façanes desertes d'humanitat i estèril refilar del cor de cigales consistorials. Legions d'aturats que arrosseguen feixugament el pes de llur desesperança, malviuen colze amb colze amb desnonats i sense sostre, en un escenari farcit de nous habitatges en venda, edificis d'oficines per llogar i descampats polsegosos on en altre temps les empreses i els llocs de treball rajaven abundosament.
Però amb el flux monetari canalitzat cap els paradisos fiscals i els “pelotazos” immobiliaris marcant gols en pròpia porta, l'estafa piramidal que anomenen enginyeria financera ens arrossega en el seu enfonsament dins l'oceà de la crisi bancària globalitzada.
Sense sortir de les dues hectàrees de Can Ricart, destruïren 250 llocs de treball, eliminaren dotzenes d'espais de creació artística i enderrocaren un patrimoni arquitectònic únic en tota Europa. Les restes que “salvaren” del naufragi, declarades be cultural d'interès nacional, encara han de patir un darrer ultratge “post-mortem”, amb la momificació del cadàver que pretén perpetrar l'arquitecta Benedeta. En els temps que corren, disposa de 18 milions d'euros de diner públic per acabar de desdibuixar l'antic aspecte de la fàbrica. 12 milions més aniran destinats a equipar la futura casa de les llengües de tot el necessari per desenvolupar la seva desconeguda tasca. Tant desconeguda com el futur de la vila romana del segle primer, amb la que els arqueòlegs ensopegaren en intentar iniciar les obres.
El fracàs més recent és el del Cafè lebab ( li deien així, donant-li la volta a Babel) on quasi no tingueren ningú de públic. Fer referència a la bíblica construcció d'una torre castigada per Deu, dins de Can Ricart, era temptar la sort.
Davant de tot plegat, ara hi ha un fiscal i una jutgessa que acusen als responsables municipals, encapçalats pel tinent d'alcalde, de prevaricació continuada i falsedat documental. Ho fan pel cas Palau i l'hotel que anaven a fer al costat, no pas per res del que ha passat al Poblenou, però recordem que els ara imputats són els pares ideològics i agents comercials del 22@. Uns suposats delinqüents varen planificar i executar la pèrdua del nostre patrimoni històric i la destrucció dels llocs de treball, inflant la bombolla que en esclatar se'ns ha endut a totes per davant. L'estafa en les zones verdes i la presa de pèl dels equipaments veïnals són d'altres cares d'aquest poliedre corrupte i pudent. L'expulsió de bona part de les classes populars del barri i el drama de la manca d'habitatge en uns carrers plens de pisos buits, tanquen el cercle de misèria que ens tenalla, manllevant-nos el futur.
Ens agradaria poder esperar, si més no, que les perquises judicials siguin més eficaces que la comissió d'investigació que presideix en Jordi wiliams, la guineu que ha “heretat” la custodia del galliner immobiliari barceloní. Però l'exemple del que ha passat fins ara és d'impunitat amb “recochineo”. Sense anar més lluny, acaben d'anomenar a un dels màxims responsables polítics d'inflar la bombolla, en Joan Clos, director de l'agencia de ciutats sostenibles de la O.N.U. Per aclamació. Realment clama al cel! |
Mira també:
http://salvemcanricart.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
