Suposo que la majoria de persones coincidim al creue que, és a l'adolescència quan descobreixes la teva sexualitat, després d'una època de dubtes, experiments i jocs; i decideixes integrar-la dins teu per a poder-la viure en la vida d'adult que t'espera.
Els humans del segle XX, com sempre, poc temps ens ha faltat en etiquetar, doncs, tot allò relacionat amb la sexualitat. Les etiquetes ens aporten seguretat de pertànyer a quelcom reconegut per tothom, perquè la societat pressiona per a que t'encasellis i adoptis un rol: jo sóc punky, a mi m'agrada molt menjar, jo sóc molt poruc, jo sé com solucionar-ho tot, a mi només m'agrada la música electrònica, jo sóc skater, jo sóc despistat, a mi no se'm donen bé els estudis, jo no en sé d'ordinadors, etc. I un cop adoptes un rol que, possiblement s'escau en certa mesura amb la teva manera de ser, qualsevol acció o actitud que s'escapi o contradigui el rol assolit serà mal vista, qüestionada o rebutjada, no només pels demés, sinó també per tu mateix. I com que la opinió dels demés és molt important en aquesta societat, veiem que encasellar-nos en algun estereotip ja definit prèviament i fer allò que la gent espera que has de fer com a pertanyent de tal estereotip assolit, ens portarà menys problemes amb la opinió dels demés (que és el que volem evitar). Per tant, els estereotips comporten una falta d'imaginació i de creació, i una preocupació constant pel que diran els demés.

Sembla ser, però, que avui en dia això no és un gran problema, ja que el ventall d'estereotips i rols disponibles és molt ampli. Per tant, tornant al tema de la sexualitat, el gran rol dominant és l'heterosexual.
Si quan arribes a l'etapa de l'adolescència veus que el teu desig sexual (en tots els seus sentits, no només en el genital) va enfocat predominantment cap al sexe contrari, saps que ets heterosexual. Aleshores, no has de fer cap mena d'esforç perquè ja hi ha un rol (el rol heterosexual) que encaixa bastant bé amb els teus gustos. No has de fer cap mena d'esforç per a viure la teva sexualitat i conèixer-te, perquè ja et marquen i et diuen com i què has de ser a la televisió, a les peŀlícules, als llibres, a l'escola, al carrer, etc. És aquesta la comoditat d'entrar en un rol sexual: no has de crear la teva sexualitat d'acord amb el que tu sents, ja que ja et ve tot fet des de fora. Òbviament, dins del rol heterosexual (i de cada rol) hi ha moltíssims matissos, no vull dir que tots els heterosexuals siguin iguals.
No fa tant, però, que han sortit els grups de masculinitat o feminisme, els quals no estan d'acord amb el rol heterosexual que se'ls hi ha imposat, tot i ser igualment heterosexuals. Aquestes persones amb aquest pensament (que no tenen perquè pertànyer a un grup definit de masculinitat o feminisme, això seria tornar a encasellar-los) decideixen crear la seva pròpia sexualitat d'acord amb el que ells senten. Decideixen escoltar-se i conèixer-se a si mateixos, i crear el seu pròpi model sexual; perquè hi ha tantes sexualitat com persones, no només l'heterosexualitat i l'homosexualitat.

Ara podríem dir que, si neixes homosexual, ho tindries més difícil per a identificar un rol que s'escaigui amb la teva homosexualitat; ja que el rol d'homosexual no està tan acceptat o promocionat com l'heterosexual. Però (parlo d'aquí a Espanya), tot just ara comença a sorgir el rol homosexual al qual moltes persones s'hi senten identificades; i jo no ho veig un problema tan greu.

Ara bé, si quan entres a l'adolescència sents que no hi ha cap d'aquests dos rols sexuals que s'escaigui amb la teva sexualitat, el més possible és que adoptis altres rols menys freqüents que coincideixin amb els teus gustos, els quals són molt mal vistos per tothom i catalogats de "malaltia" i "desviació" per un grup d'homes que diuen saber-ne molt de sexualitat i que creuen que el que ells acorden és la veritat absoluta (el més graciós és que nosaltres els creiem, i encara més graciós és saber que tot funciona així). Aquests rols sexuals menys freqüents i tan mal vistos poden ser les parafílies o els fetitxismes.
Aleshores, si quan entres a l'adolescència vas veient que el que t'atrauen no són ni els homes ni les dones, sinó els nens petits; intentaràs buscar un d'aquests altres petits rols tan mal vistos. I quin és el que sembla coincidir amb el que tu sents? Veus notícies a la televisió i als diaris de persones que han violat a nens, notícies de persones que feien fotos a nens despullats i sodomitzats i les intercanviaven per Internet, veus a les peŀlícules històries d'abusos sexual a menors per part d'adults, sents els teus amics dir que aquell vell llefiscós té cara d'"asaltacunas", etc. Aleshores, quin és el rol més fàcil d'adoptar? Doncs, com en els altres casos: el que sempre has sentit. Aquest és el teu únic referent que tens de "atracció cap als nens": el del pederasta.
Aleshores, el més fàcil és caure en aquesta postura que, altre cop, no requereix cap esforç ja que només has de seguir els patrons que tens definits de pederàstia o pedofília.
Si t'han (o t'has) educat per a no creure tot allò que et diuen, i tens una mica de vista, pot ser que vegis que tot i que t'atrauen els nens petits, no t'agrada abusar-los, fer-los mal o intercanviar pornografia infantil. I si veus això, te n'adones de que estàs sol. Que mai havies sentit a parlar d'aquesta possibilitat, d'estimar els nens com els demés ho fan amb les seves parelles heterosexuals o homosexuals normals. Mai ningú t'havia dit res d'això, no hi ha res escrit; és més, sempre t'havien negat aquesta possibilitat: a un nen petit no se l'estima sinó que se'l viola, si t'agrada un nen petit és que ets un pederasta, la pedofília és una malaltia mental molt greu, etc. Aleshores, tens dues possibilitats: o creure't el que els demés et diuen i comportar-te com et diuen (per tant, assumir el rol de pederasta), o no creure't res del que et diuen ja que no coincideix amb la teva manera de ser i decidir crear la teva pròpia sexualitat (per tant, escoltar-te, conèixer-te i crear la teva pròpia sexualitat d'acord amb el que tu sents, sense deixar que els demés decideixin per tu).

I per a tot això, el meu propi exemple: què és el primer que vaig fer quan tenia 13 o 14 anys i veia que m'agradaven els nens? Vaig cercar "niños denudos" al Google, ja que aquest era l'únic referent que tenia. Òbviament no vaig trobar res de pornografia, ja que aquestes coses funcionen per paraules clau o grup privats. Però que és el que sí que vaig trobar? Doncs el blog d'un tio que enllaçava a un fòrum i webs de persones que se sentien igual que jo, que es feien dir boylovers. Vaig entrar en un fòrum d'aquests i vaig veure que aquells "boylovers" també els hi agradaven els nens com a mi, i que no volien ni violar-los ni veure pornografia, ja que simplement se'ls estimaven com qualsevol altra persona "normal" estima a una altra. I és aquí on vaig veure que existia una altra possibilitat, que no tot era com m'havien dit que era, i que havia de començar a crear la meva pròpia vida.


És per tot això que he explicat, que crec que l'odi cap als pederastes, és el que crea els mateixos pederastes. És per això, que si no comencem a acceptar la pedofília com a sexualitat, estarem reforçant l'aparició de pederastes. O és que la societat té algun interès en que existeixin els pederastes?