Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-
10 ago 2010
Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-.
el gran cambio.gif
Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-.




L’espanyolisme és una ideologia que té moltes cares, unes d’una aparença que podria semblar fins i tot amable, i unes altres d’aspecte més terrible; totes, però, estan destinades a afeblir les possibilitats de resistència i d’estructuració de la nostra societat. Absorbir, negar i intimidar són tan sols cares diferents d’una mateixa ideologia; totes s’adrecen al mateix objectiu de destrucció. Tot seguit ho descrivim de manera detallada.



Absorbir

El pas del domini del PP al PSOE a l’Estat espanyol ha portat a un defecte greu d’apreciació del profund espanyolisme del PSOE, de quin és l’objectiu profund de la seva política. L’única diferència entre el PP i el PSOE és de forma. Així, si el PP practicava una política de simple exclusió de tot el que no fos culturalment i fins i tot racialment espanyol, la política del PSOE és clarament d’absorció: el propòsit del PSOE és absorbir la catalanitat dins l’espanyolitat, una operació que té com a objectiu desdibuixar el caràcter nacional de la nostra cultura fins a diluir-la en una simple varietat de tipus provincial.

El domini absolut dels mitjans de comunicació per part de diferents expressions de l’espanyolisme polític està permetent la propaganda reiterada de la idea absoluta d’Espanya, fins i tot en els mitjans de comunicació que tenen la llengua catalana com a vehicle important d’expressió. L’objectiu dels diferents factors d’espanyolització combinats és impedir l’autoconsciència, desmobilitzar i, també, com a complement habitual, intimidar, amb l’objectiu d’absorbir, tot esforçant-se per a dissoldre arreu del territori la nació catalana dins una ideologia provinciana que contribueixi a frenar l’avanç de la consciència i la cohesió nacionals.

No hi fa res que tot plegat porti a una societat crispada, desestructurada i mantinguda només per la hipocresia i la por. El Leviatan espanyolista només està interessat a mantenir el marc idoni per a l’abús econòmic i social, el caos especulatiu, la destrucció de l’entorn, l’embrutiment cultural. Coneixent, però, la capacitat de resistència del poble català, és poc probable que no hi hagi respostes importants en el sentit de frenar aquestes pretensions. De fet, les associacions populars de tota mena, des de la defensa de la llengua i la cultura a la defensa del territori i de l’entorn, ja es desenvolupen arreu del país de manera creixent.



L’actuació de l’espanyolisme no és, però, uniforme i té diferents formes que convé posar en evidència: D’una banda, com ja ho hem assenyalat, els principals mitjans de comunicació de la RTV en llengua catalana van estenent cada dia més la idea d’Espanya com a marc de referència absolut, tot situant la realitat catalana en el rang d’una simple regió d’una suposada sempre superior nació espanyola. En lloc de contribuir a la cohesió de l’àmbit cultural i lingüístic propi, des dels mitjans de comunicació catalans hi ha veus que s’esforcen de manera artificiosa però insistent a fer-nos partícips dels més petits fets que pugui tenir lloc arreu de l’Estat, tot procurant també introduir el màxim d’entrevistats que no parlin la llengua catalana (les paraules dels quals, a més, no seran mai traduïdes ni subtitulades, en atenció als catalans del nord, per exemple) . La hispanitat hi és exalçada i vinculada amb la modernor i la catalanitat tendeix a ser presentada en més d’una ocasió com a folklòrica i marginal, com una mena d’apèndix subordinat, tot mostrant la cultura catalana com a incapaç d’establir un marc de referències identitàries propi.



Així, un cert nombre de periodistes espanyolistes no fan més que continuar els designis del franquisme, de voler diluir la nostra identitat nacional dins la que era presentada com a "Una, Grande y Libre" nació espanyola. L’objectiu és impedir l’autoconsciència com a catalans, retardar la cohesió de la nació catalana, dificultant la integració dels immigrants, introduir com a única referència la cultura i la llengua espanyoles dins la qual ens hauríem de diluir. Els esforços per a popularitzar per exemple El Quijote, tot bandejant els referents literaris catalans, són ben significatius, també en aquesta línia, per a citar tan sols un cas recent.



Tot s’hi val, fins i tot llançar missatges desmobilitzadors i desmoralitzadors entorn d’una exagerada feblesa de la cultura en llengua catalana, que mostren un cinisme excels que permet que els mateixos que t’ofeguen s’entretinguin a constatar com una mancança de l’oprimit, tots els diferents efectes de l’ofec que ells mateixos estan produint!



El missatge que es vol fer entrar dins el cap de la població dels Països Catalans és que la cultura que s’hi ha desenvolupat històricament no té dret a existir sense la supeditació a la cultura hispano-castellana. Aquesta és la consigna que es promou des d’alguns mitjans de comunicació i també des de les conselleries de cultura regionals, incloent-hi la de la Generalitat de Catalunya. Es treballa, en definitiva, de manera persistent per l’absorció, per a acabar reduint la catalanitat a una simple varietat folklòrica regional de l’espanyolitat.



Negar

Les ofensives més directes contra la catalanitat són promogudes, però, no pas des de les institucions polítiques mateixes governades pel PSOE o el PP sinó des de l’àrea d’influència d’aquests partits.

Això té una explicació en el cas del PSOE, perquè aquesta organització, en les seves diferents varietats regionals, es veu obligat a mantenir, a nivell oficial, una certa ambigüitat si vol mantenir la seva influència electoral també entre els sectors menys rabiosament anticatalans; aquest partit està interessat, doncs, a no explicitar de manera massa estrident la intenció profundament espanyolitzadora de la seva acció política. No ens hauríem de deixar enganyar, perquè per a entendre que és el PSOE de debò cal recordar que es tracta d’una organització que ha estat capaç de promoure l’assassinat polític per a defensar la "unidad de España".

El PSOE es fa anomenar, a la Catalunya estricta, catalanista i fa un cert ús de la llengua catalana, intentant fer oblidar que són ells mateixos els qui mantenen les condicions legals i socials que fan que la llengua catalana no pugui guanyar els espais d’ús social que necessita per a la seva normalització.

Aquesta autoproclamació cínica de catalanista que li serveix per a ocupar un cert espai electoral que no li correspondria verament, ha fet que els plantejaments més clarament anticatalans de sectors del PSOE i pròxims (com el conegut Foro Babel, per exemple) haguessin de ser amagats temporalment, especialment en períodes d’eleccions. Però, en el moment present de discussió de l’Estatut d’Autonomia, el PSOE ha tornat a reactivar aquests sectors sota la forma d’intel•lectuals queixosos per un suposat excés de defensa de la catalanitat a la Catalunya estricta. Darrerament s’ha escrit molt sobre el manifest d’en Boadella i companyia; fins i tot s’ha posat en evidència el seu profund caràcter reaccionari d’arrel falangista, palesat per declaracions favorables a la intervenció dels tancs de l’exèrcit espanyols per a esclafar qualsevol revolta. El més important és, però, observar el caràcter complementari que té la ideologia d’aquesta colla ferotgement espanyolista amb la política d’absorció portada a terme pel PSOE per diferents mitjans, que hem descrit més amunt.



La funció que tenen assignada aquests autoanomenats "intel•lectuals" és la de negar qualsevol existència de la realitat nacional i també de qualsevol mena d’opressió nacional. En Boadella i companyia tenen com a funció principal desenvolupar una argumentació de tipus negacionista que hauria de contribuint a atacar, amb càrregues de més profunditat, els intents de la nació catalana d’avançar cap a la seva presa de consciència col•lectiva.



Intimidar

Hi ha, encara un altre element que incideix en el mateix sentit, que és el de la violència intimidatòria. D’una banda la violència de l’Estat, que cal recordar que no actua sola, sinó que és ajudada per tota una colla de corifeus que la beneeixen. Encara recordem l’editorial del diari El País aplaudint la repressió i la tortura dels independentistes l’any 1992. El fet és que la línia de la intimidació activada per l‘espanyolisme compta no sols amb l’amenaça (i/o actuació) dels aparells repressius de l’Estat sinó també amb les bandes d’extrema dreta i, de vegades, amb la manipulació del lumpenproletariat, que, independentment del seu origen, pot ser influenciat fàcilment per la ideologia segregada per aquest mateix Estat i amplificada per la majoria dels grans mitjans de comunicació.



Que el poder del PSOE és "tolerant" amb l’espanyolisme antiindependentista o simplement anticatalà és una evidència, com ho mostra la seva actitud passiva davant les nombroses agressions feixistes o parafeixistes que s’han produït en els darrers anys. En el mateix sentit i des d’un punt de vista general no deixa de sorprendre la rapidesa amb què la policia i els mitjans de comunicació actuen, per exemple, contra qualsevol mobilització de caire independentista i la inoperància significativa que mostren davant les exhibicions i les accions violentes dels grups espanyolistes.

Cal tenir en compte que les bosses d’espanyolisme marginal que existeixen a les conurbacions de les capitals dels Països Catalans han estat preservades de manera sagrada per l’esquerra espanyolista, per raons ideològiques i electorals. Una equació és evident: "Àrea de vot massiu del PSOE i del PP és igual a focus de violència espanyolista". Ara el que fa aquest espanyolisme polític és amagar el paper intimidador d’aquestes accions dels sectors més desarrelats, perquè ja els van bé pel fet que col•laboren, amb la seva violència de carrer, a afegir dificultats a l’expansió de l’independentisme.



Lligar caps i denunciar

El panorama és, doncs, preocupant. El més important, però, és saber que aquest conjunt d’actuacions contràries no sols a l’independentisme sinó, de manera general, a la cohesió de la nació catalana, té un mateix motor ideològic que es diu espanyolisme.

La nostra tasca ha de ser, doncs, actuar contra les diferents manifestacions d’aquesta ideologia enemiga del nostre poble, aturar-la, desactivar-la i denunciar-la amb energia i a tot arreu, abans que no ens arrossegui a un caos social generalitzat que podria fer-se irreversible.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Etnocentrics fora dels mitjans contrainformatius
10 ago 2010
Si no quereis ser españoles, siempre podeis volver a Belgica, de donde procedian vuestros antepasados mercenarios [violadores, ladrones, asesinos...] enviados por la cristiandad y amparados por la cruz para construir esta entelequia [España] que por lo visto tanto odiais...
¡Seguro que los independentistas flamencos, vuestros primos-hermanos por parte de padre, os reciben con los brazos abiertos!
Re: Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-
11 ago 2010
Tú s´que ets 2flamenc" i més xulo que un duro. Com si te'n vols anar a les muntanyes de l'Atles (passat Ceuta i Melilla, tot dret)
Vold ir que no est borni? es aquest Espanya la que odia a qui no pensa com ella, dia a dia ho demostra.
Re: A la mierda los etnocentristas
11 ago 2010
Vale, cosi.
Y cuando os volvais a Belgica, porfa, llevaros a los Pujol-Ferrusola, a la Pili Rahola, al Laporta, al abad de montserrat, a los Prenafeta-Alavedra, a los Camps, los Costa, la rita barbera, al Jaume Matas, los Millet-Montull i a la Aramis Fuster para que les adivine el futuro... pero eso si, la pasta que han robado, la que tienen en cuentas opacas en Suiza o en Andorra o en las Islas Caiman obtenida por 'amor a la patria', que se quede aqui!
Re: Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-
11 ago 2010
A Pujol-Ferrusola, a la Pili Rahola, al Laporta, al abad de montserrat, a los Prenafeta-Alavedra, a los Camps, los Costa, la rita barbera, al Jaume Matas, los Millet-Montull i a la Aramis Fuster, els i fotrem un tir al clatell igua que a tu i tots els espanyols de merda com tu.
Re: La zitzania nazi-onanista, patriotica-interclasista fora de l'IMC BCN
11 ago 2010
Molt be, cosi, aixi m'agrada. Despres parleu d'absorbir, de negar i de intimidar... d'espanyols dolents i de catalans bons; de parla maltractada & cultureta menyspreada, que engrescareu a molta penya!
1 pero:
vigila que no et surti el tret al clatell per la culata!
Re: Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-
11 ago 2010
Sento desviar un debat tan productiu i interessant, que sens dubte ens farà avançar a tots vers l'emancipació (aquí que cadascú posi la que prefereixi: social, nacional, sexual i/o totes alhora). Però fa temps que tinc un dubte que m'inquieta: podries desenvolupar una mica això dels avantpassats belgues? A quin segle va ser, qui els enviava, etc.

Moltes gràcies.
El que faltava: Ara els 'espanyolistes' us haurem de dir qui sou i que feu aci
11 ago 2010
-..- XDD
http://es.wikipedia.org/wiki/Principado_de_Catalu%C3%B1a
http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Catalu%C3%B1a
http://es.wikipedia.org/wiki/Catalanismo
http://es.wikipedia.org/wiki/Principado_de_Catalu%C3%B1a
http://ca.wikipedia.org/wiki/Principat_de_Catalunya
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanisme
Re: Te pebrots la cosa...
11 ago 2010
'Bonus'
http://es.wikipedia.org/wiki/Wifredo_el_Velloso
Re: Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-
11 ago 2010
Que potser m'he identificat com a "catalanista"? Que potser m'he identificat tan sols com a català? Comenceu a ser com qui preteneu combatre: si no ets amb mi ets contra mi, si no ets com jo`ets l'enemic.

Entre els uns i els altres ens teniu fregits a la majoria silenciosa a qui els nacionalismes ens la porten fluixa.

Ah, merci pels enllaços, ara me'ls llegeixo.
Re: Absorbir, negar, intimidar -les formes complementàries de l'espanyolisme-
14 ago 2010
Li pregunten d'aon treu això dels belgues i treu articles de la wikipedia que no diuen res al respecte, a l'espanyolisme se li pot afegir la indigència intel·lectual i mental als altres adjectius que fa l'articulista en el seu post.
Sindicat