|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : immigració : pobles i cultures vs poder i estats : dones |
|
La prohibició del burca i el niqab arriba a Barcelona
|
|
|
per Cristina Fernàndez Bessa |
31 jul 2010
|
|
El passat 14 de juny l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que prohibirà l’ús del “vel integral” (burca i niqab) en els equipaments públics de la ciutat (mercats, centres cívics, biblioteques, escoles bressol, centres de serveis socials) mitjançant un decret d’alcaldia, sumant-se així als diferents municipis catalans que ja ho havien fet o que ho estaven debatent. |
Una setmana més tard, per demanda de diversos municipis, la iniciativa va arribar al Senat, on el PP amb el suport de CiU i d’UPN va aconseguir que s’aprovés una moció que sol.licita al govern que realitzi les reformes legals i reglamentàries necessàries per a prohibir l’ús en espais públics (inclòs el carrer) de vestimentes o accessoris que provoquin que el rostre quedi totalment cobert. Aquesta regulació s’inclouria en el projecte de llei sobre llibertat religiosa que en principi entrarà a debatre’s a les Corts a la tardor.
Els polítics que han proposat aquestes mesures les justifi quen en la necessitat d’identifi car les persones per motius de seguretat, en la defensa de la llibertat i la dignitat de la dona o, com va fer l’alcalde Hereu, en el “sentit comú”, que sovint és el menys comú de tots els sentits.
D’altra banda, també s’ha posat sobre la taula que la utilització del “vel integral” és un fenomen molt minoritari a Catalunya i a Barcelona. Per tant, ens trobem davant d’un debat artifi cial que no respon a la realitat, però que l’Ajuntament ha optat per vetar per tal de “prevenir” abans que es converteixi en un problema social.
Es tracta d’una còpia dels debats i de les mesures adoptades a França, Bèlgica o Holanda, on els partits populistes, contraris a la immigració i que reivindiquen la identitat nacional han portat la prohibició del burca als ajuntaments i després als governs per tal d’aprovar normatives estatals. A Catalunya, les primeres prohibicions als ajuntaments també van venir de la mà de partits de dreta i d’extrema dreta contraris a la immigració (PP, CiU i PxC).
Recordem que a la tardor tenim eleccions al Parlament de Catalunya. La prohibició del burca és un dels punts del programa electoral de Plataforma per Catalunya (PxC), el partit xenòfob i declaradament islamòfob de Josep Anglada; i desgraciadament la resta de partits (PP, CiU i PSC), per a no quedar-se fora de la carrera populista en clau electoral, han seguit les seves directrius.
Com a moltes persones (incloses moltes dones musulmanes), tampoc m’agraden ni el burca ni el niqab. És necessari facilitar les possibilitats de denunciar en cas que l’ús d’aquestes peces de roba sigui una imposició o suposi l’opressió de la dona. Això no obstant, considero que la seva prohibició a l’espai públic no fa més que amagar la realitat, i no soluciona cap problema. Al contrari, lluny de defensar els drets de les persones pot suposar l’agreujament de la seva situació de vulnerabilitat, relegant-les a l’àmbit domèstic i de la vida privada. L’exclusió de les dones amb “vel integral” dels espais públics va en contra de la defensa dels seus drets i de la seva dignitat. Per a defensar els seus drets, no seria més efectiu per exemple atorgar permisos de treball o assegurar que les denúncies a xarxes de tràfic o per violència de gènere de persones sense papers no acabin suposant la seva expulsió?
Segurament alguns no hi estaran d’acord i preferirien que aquestes dones es quedessin al seu país, que no vinguin a Catalunya, i que si estan aquí no les vulguin veure, perquè la seva presència ens crea massa contradiccions. El burca i el niqab ens incomoden i ens remouen per dintre ja que ens confronten amb el poder de la religió, la tradició i el patriarcat que moltes no estem disposades a acceptar.
És fàcil considerar que “elles”, “les altres”, són les víctimes de l’adoctrinament “islamista” i masclista i que cal alliberar-les dels “homes estrangers” que vénen dels països pobres i que són els veritables responsables de la seva opressió. Les víctimes són “elles”, i els culpables, “els altres”. D’aquesta manera no ens mirem a nosaltres mateixos i no pensem que la societat “occidental” de tradició cristiana, una societat consumista, discriminatòria, sota la “dictadura de l’estètica”, on s’explota la mà d’obra immigrant, etc. també s’ha de canviar.
Davant aquesta realitat és important deixar de banda la representació estereotipada de les dones del “tercer món” com a simples víctimes submises, ja que no podem jutjar les seves vides des del patró de les dones de classe mitjana occidentals com si aquest fos l’únic model vàlid.
Segurament, la prohibició del “vel integral” a l’espai públic afectarà molt poques dones, però no hi fa res, perquè es tracta d’una mesura eminentment simbòlica que indirectament afectarà altres dones musulmanes i la societat catalana en general. D’una banda, si una norma assenyala “el vel” com quelcom prohibit, la societat ho identifi ca com una cosa negativa que cal rebutjar, per tant s’incrementarà l’estigmatització d’aquest col·lectiu i les seves tradicions. De l’altra, serveix per a mostrar a la societat que l’Estat controla la comunitat musulmana.
La prohibició del burca ens confronta amb una realitat complexa, però més enllà de les justifi cacions polítiques, es tracta d’una mesura demagògica contra la immigració d’origen musulmà. Ens creiem legitimats per a jutjar altres cultures des de la superioritat del “sentit comú” occidental i d’aquesta manera acabem legitimant nous llenguatges d’exclusió que reforcen pràctiques racistes. Per això cal obrir els ulls i tenir en compte que darrere aquests “vels” i mocadors, hi ha dones, ciutadanes i veïnes amb veu que cal escoltar. En aquest sentit, l’Associació de Dones Paquistaneses va sortir al carrer el passat diumenge 27 de Juny i va expressar la seva preocupació perquè la prohibició de l’ús del “vel integral” als espais públics no acabi derivant en la prohibició de l’ús de mocadors tan estesos com el hijab i el dubata (típic del Paquistan). Van instar els polítics que “no facin un problema allí on no hi és”, que “enfoquem els esforços en la integració, l’educació i el treball digne, per a sortir de la crisi i que comptem amb les dones musulmanes per a trobar la solució.”
Publicat al Masala. Periòdic d'informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella. Juliol-agost 10 núm. 54 |
This work is in the public domain |
|
Burqa no
|
|
per Maria |
31 jul 2010
|
S'hauria de prohibit anar amb burqa a tota Catalunya, ho trobo molt bé, el que ha de fer aquesta gent es integrarse al pais o marxar.
A més a més el burqa no es una peça de roba de la majoria dels musulmans, únicament els més extremistes talibans el porten, es aquesta la Catalunya que voleu?
Quan jo vaig anar a Egypte no hem van deixar portar faldilla i aqui ningú diu res. |
|
Re: La prohibició del burca i el niqab arriba a Barcelona
|
|
per a |
31 jul 2010
|
|
maria trobo que tu si ets ben integrada...quin fastic que fots |
|
Maria No!
|
|
per Això tindria gràcia si no fos tan seriós! |
31 jul 2010
|
En Barcelona, a pesar de donar suport al nudisme, et criden l'atenció si vas despullada pel carrer.
María, el que no expliques reina, és com i on duies posada la faldilla.
Bueno maca, fes-te un volt amb l'almogàver i no "viatges" tant. I recorda que, si portas calçetas, són per a posar-te-les en el seu lloc, i no on a tu et sembli més adient, "spiderwomen", que ho de les tendencies és més propi del Japó.
Qué almogàver, t'has creat un doble femení per a pressionar als moviments socials també per a que no duguin burka? |
