|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
|
per lector |
27 jul 2010
|
|
L'esquerra independentista no ha trigat ni una setmana a rebutjar la proposta de la Solidaritat Catalana per la Independència. La CUP ja ha fet públic un comunicat on diu que al seu entendre "una única llista independentista sense un programa social i econòmic és impossible" i que "qualsevol projecte independentista ha de partir de l’àmbit dels Països Catalans". |
D'aquesta manera, el referent polític de l'independentisme revolucionari manifesta el seu desacord amb les condicions que plantegen els promotors de la iniciativa i reafirmen la decisió de no presentar-se a les eleccions autonòmiques d'enguany per prioritzar les eleccions municipals espanyoles del 2011. Tot i així, també afirma que participarien en un compromís d'aquestes característiques "sempre que no hipotequés el nostre programa en defensa dels interessos de les classes populars" i que celebra "que el creixement de l'independentisme porti a la creació de plataformes que tinguin aquest objectiu com a prioritat".
La veritat és que crec que participar en una gran coalició per la independència en cap cas suposa hipotecar el programa polític de ningú, ans al contrari. Sense la independència tot aquest programa és impossible de desplegar. Per tant, el millor per a les classes populars és aconseguir la independència el més aviat millor.
Crec que la CUP, i l'esquerra independentista per extensió, ha perdut una oportunitat d'or no sumant-se a la proposta de la Solidaritat Catalana per la Independència. I parlaré en primera persona del plural perquè -per si algú no ho sap- he militat 8 anys a Maulets, 7 anys al SEPC (abans CEPC) i -encara que ja no milito a cap d'aquestes dues organitzacions- em continuo considerant part del moviment independentista i revolucionari.
En primer lloc, em temo que s'està repetint la història de l'11 de febrer de 2006, quan des de l'esquerra independentista vam convocar una manifestació a Barcelona una setmana abans que la unitària, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir. La nostra es deia "Som una nació, autodeterminació!" i la seva es deia "Som una nació, tenim el dret de decidir". A la nostra manifestació hi van assistir 5.000 persones i a la unitària, 700.000. Evidentment, ens vam adonar del ridícul que havíem fet i des de llavors ens hem sumat a totes les manifestacions unitàries a favor del dret de decidir (o el que és el mateix, l'autodeterminació).
En segon lloc, em temo que hem perdut una bona oportunitat de formar part de la candidatura que demostrarà que el sistema de partits actual està caducat i que la fortalesa que creien -o deien- tenir no existeix. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya es demostrarà que es pot fer un forat a l'arc parlamentari i l'independentisme revolucionari no en serà partícep. Això posa les coses molt difícils a la CUP, si es vol presentar a unes eleccions supramunicipals abans de la independència del Principat.
En tercer lloc, em temo que la CUP encara no vol reconèixer públicament que la independència la aconseguirem per fases. La primera fase serà la proclamació d'independència de Catalunya, i més tard, després de molta feina dura, s'hi aniran sumant la resta de Països Catalans. La nació evoluciona a diferents ritmes, i hem d'aprofitar el ritme més accelerat del Principat per ajudar a accelerar el dels altres territoris. Això no ens ha de fer res dir-ho, escriure-ho i escampar-ho. Tristament és així.
En quart lloc, em temo que s'ha perdut una oportunitat d'or d'introduir el discurs de l'esquerra independentista al Parlament de Catalunya. Si la CUP s'hagués volgut integrar a la Solidaritat Catalana per la Independència, hauria pogut fer pressió per què les seves persones més vàlides anessin a un lloc de sortida a les llistes. Per tant, en cas que no s'assolís la majoria absoluta -com segurament passarà- la llibertat de veu i vot que tindrien aquest parlamentaris estarien "al servei de les classes populars", tal com demana la CUP. Si es rebutja la proposta, els qui ocuparan aquestes cadires de ben segur que seran independentistes, però de revolucionaris crec que no gaire.
I finalment, em temo que encara no hem entès que la independència serà forçosament amb un Principat integrat a la Unió Europea i a la OTAN -almenys al principi-. I no serà per elecció, sinó perquè així és com tristament estem ara mateix. Potser el poble català escollirà seguir igual, un cop tingui la capacitat per decidir-ho en referèndum -o potser no-, però el que està clar és que dintre d'Espanya segur que no sortirem ni de la UE, ni de la OTAN, ni del capitalisme, ni d'enlloc. I voler-ho aconseguir-ho tot a la vegada, com que és impossible, acaba esdevenint un impediment per què primer aconseguim una cosa, i després l'altra.
Salut! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per un |
27 jul 2010
|
|
Siusplau, defensar la OTAN i la UE = zona grisa |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per oCUPar cadires!! |
27 jul 2010
|
Va nanos, que comencen les òsties pels seients!!
Deixem això de revolucionari que no mola electoralment (la revolució des del parlament?). Deixem de parlar de socialisme i mirem cap a un altre cantó.
Deixem això dels PPCC que no acaba de cuallar Ebre enllà...
i dediquem-nos a la política que sempre és agraïda.
Cada dia m'agradeu més. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per un |
27 jul 2010
|
|
Siusplau, defensar la OTAN i la UE = zona grisa |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per Uff |
27 jul 2010
|
Enquesta a Solidaritat Catalana per la Independència:
Què penseu de la reforma laboral? Independència
Quina opinió teniu de l'avortament? Independència
Recolzareu la vaga del 29-S? Independència
Penseu que l'església catòlica té massa poder? Independència
Què faríeu per integrar la immigració? Independència
Pujareu els impostos als rics? Independència
etc.
És el que té l'interclassisme i la transversalitat.
Això de Solidaritat Catalana per la Independència sona com el Partit per la Independència, però ara no podrà rebre pasta de Millet. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per un |
27 jul 2010
|
|
Siusplau, defensar la OTAN i la UE = zona grisa |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per una |
27 jul 2010
|
|
Així és com acaben els maulets, sepeceros, cuperos i etc... defensant les tesis de CiU. D'aquí poc seguiràs el camí de la resta dels companys que ja han passat a engrossar les files de la "Casa Gran" |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per Un |
27 jul 2010
|
La CUP ha fet molt bé:
Solidaritat Catalana:
- No te un discurs social
- No respecta la territorialitat (Països Catalans)
La CUP no pot posar en perill els cnsensos adquirits durant 10 anys de treball en comú de l'esquerra independentista amb els moviments socials perque ara uns dguin voler crear la unitat als eu voltant. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per X |
27 jul 2010
|
Ara resulta que la CUP REBUTJA participar d'aquesta candidatura, per interclassista, i surten els puristes d'internet a acusar la CUP de "reformista pseudoconvergent"...
Suposo que de la mateixa manera també es podrà acusar del mateix a la CNT, a la CGT, a la falange i al club d'escacs de Rubí... |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per PIMPAM |
27 jul 2010
|
|
Bé, no és d'estranyar que molts d'ells acabin votant CiU o ERC, són els fills dels que voten aquests partits. Un cop passada l'adolescència i l'acnè juvenil, a molts se'ls hi passa les ganes i la pose radical CAJEIera ultrarevolucionària. I és que no és fàcil juntar nacionalisme i comunisme tenint uns papes amb calerons. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per Peasos tots! |
27 jul 2010
|
|
La CUP fa i diu ni més ni menys que el que li surt de la punta de la fava! I a qui no li agradi, que el bombin, que ja en tenim els ous plens d'alliçonadors, de puristes, de predicadors i de tontos del cul que volten per ací! |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per ep |
27 jul 2010
|
És una oportunitat perduda quan fent introspecció sincera el que realment es desitja, al preu que sigui, és la independència política, tal com li passa a l'autor del text. Si el que es vol és dedicar-se a la política professional clàssica.
És el lògic i conseqüent quan fent introspecció sincera el que realment es desitja és l'emancipació social o almenys caminar-hi de manera horitzontal, com ha estat el discurs de les CUP fins ara.
Per gent com el tal Jordi Gasulla les reivindicacions socials mai han estat més que una xapeta i l'oportunitat de follar més que essent d'ERC. Ja està prou bé que vagin caient les caretes.
A tot això, en base a què és desitjable "presentar-se a unes eleccions supramunicipals abans de la independència del Principat"? Quin problema hi ha a no ser una força decisiva en la independència política burgesa, i ser-ho després? Tu i els teus parents deveu ser aquestes "persones més vàlides" que dius, no? Què té de bo el parlamentarisme si no s'és una força decisiva, si només és "per fer-hi arribar el discurs", un discurs que no servirà per res real? |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per Jordi Gasulla i Flavià |
27 jul 2010
|
Qui sóc?
El meu nom és Jordi Gasulla i Flavià. Tinc vint-i-un anys i sóc educador en el lleure i estudiant de Magisteri d'Ed. Primària a la Universitat de Girona (UdG).
Vaig néixer el 25 d'octubre del 1988 a Olot, la Garrotxa. Fill de pares treballadors (pare de Martorell i mare d'Esplugues de Llobregat). Sempre he anat a l'escola pública.
El temps que no dedico a estudiar l'inverteixo col·laborant amb associacions culturals i d'activisme social. Crec fermament que el canvi és possible i que la societat necessita evolucionar cap a un sistema radicalment més just.
Em considero independentista i revolucionari.
Independentista, perquè la justícia entre les persones no es pot aconseguir si no hi ha justícia entre els col·lectius de persones. Si hi ha pobles oprimits, vol dir que hi ha persones oprimides.
Revolucionari, perquè sense una transformació des de l'arrel de la societat no podrem assolir la justícia en tots els seus sentits i en tots els seus àmbits.
Crec que només hi ha una manera d'aconseguir les coses: Anant per feina.
L'objectiu de crear aquest bloc és el de deixar per escrit algunes de les idees que em passen pel cap. Tot i que el temps que tinc per escriure és limitat, procuro mantenir-lo més o menys actualitzat i intento respondre sempre totes les crítiques i comentaris.
Espero que sigui enriquidor per a tots dos,
Salut!
http://www.jordigasulla.cat/2007/09/qui-soc.html |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per electoralisme |
27 jul 2010
|
"Evidentment, ens vam adonar del ridícul que havíem fet..."
Ho sento, però evidentment ara estàs fent molt més el ridícul que en el 2006. Quan un és coherent amb el que pensa, es podrà equivocar, però no fa el ridícul, tret que consideris que reclamar l'autodeterminació és ridícul.
"El temps que no dedico a estudiar l'inverteixo col·laborant amb associacions culturals i d'activisme social..."
Què vols dir amb activisme social, butifarrada contra el brau d'Osborne...?
"Em considero independentista i revolucionari..."
I veient qui estan i el que diuen en Solidaritat Catalana per la Independència, també ets massa contradictori i incompatible amb tu mateix.
Salut! |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per pallaso sense fronteres |
27 jul 2010
|
akest jordi gasulla és un altre futur polític, administrador del dolor, misèria i sofriment, que viu de les mentides i no pas de l'esforç i del treball...
EGOCÈNTRIC
Balanç de 7 anys de sindicalisme estudiantil
La setmana passada no va ser una setmana qualsevol. Després de 7 anys implicat en el sindicalisme estudiantil independentista i d'esquerres, vaig decidir posar fi a aquesta etapa de la vida per a dedicar-me amb molta més energia a altres projectes engrescadors que comencen a prendre forma a la Garrotxa i a la resta del país.
Olot, 2005. Manifestació de la CEPC per un ensenyament públic, català i de qualitat.No sé en quin moment de la meva vida vaig decidir que aquesta no tindria sentit si no la dedicava a canviar el món, però sí que encara puc recordar aquell nen de 1r d'ESO que es va presentar a delegat de classe amb un discurs de foli i mig. La importància de la participació dels estudiants en el canvi de sistema educatiu i, en conseqüència, en la construcció d'una societat millor, eren conceptes que ja llavors, d'una manera o una altra, ja em voltaven pel cap.
En la tasca de delegat de classe vaig començar a experimentar què era això de defensar els propis drets davant de professors i institucions immobilistes, de sentir a dir sempre els mateixos discursos però no veure cap canvi real, de patir diferents tipus de represàlies com a fruit de tot això. Si en podria explicar, de batalletes...
Va ser durant aquests primers tres anys d'institut quan vaig tenir el primer contacte amb estudiants més grans que jo que militaven a la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), i durant el curs 2002/2003 vaig decidir fer un pas més, entrant al sindicat i organitzant una assemblea de delegats sense demanar l'autorització ni la presència de l'equip directiu del centre. Ara pot semblar poca cosa, però això en un institut sembla una muntanya.
L'any 2006 la CEPC es va fusionar amb l'Alternativa Estel, creant el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, una nova esperança pel moviment estudiantil que ens va animar a pujar el llistó. L'any de marxar de l'institut, el curs 2005/2006, deixava un nucli del SEPC amb presència a tots els instituts de la comarca i la satisfacció de saber que al darrere hi havia un grup de gent sensata i treballadora. Em preparava per a militar a la universitat.
Per sort, el nucli de la universitat tenia la seva pròpia dinàmica. De tant en tant aportava el meu granet de sorra, però la batuta la portaven la gent que feia més anys que estava a la UdG. Tot i així, em vaig animar aviat. Vaig ser escollit delegat de classe i el mateix curs em vaig presentar pel SEPC com a representant dels estudiants al Claustre. També vam presentar un equip per a coordinar el Consell d'Estudiants, però per una diferència de tres vots no ho vam aconseguir.
Un cop situat al marc universitari, el curs 2007/2008 vaig entrar a la Secretaria Tècnica de Secundària del SEPC i a la UdG vam tornar a presentar un equip per a coordinar el Consell d'Estudiants. Aquesta vegada ho vam aconseguir, cosa que permetia iniciar una transformació interna important, començant per entendre el Coordinador com a portaveu d'una assemblea de representants i no com un càrrec amb capacitat de decisió. També va ser positiu perquè els mitjans ens feien molt més cas que abans, i això ajuda a escampar el missatge (entrevistes d'una pàgina, notícies regulars, etc.).
L'any 2008 vaig ser elegit, un altre cop, com a Coordinador del Consell d'Estudiants pel SEPC, cosa que ens va permetre afrontar les mobilitzacions contra el procés de Bolonya del 2008/2009 amb una doble legitimitat: La que t'atorguen els estudiants mitjançant referèndums i assemblees; i la que t'atorguen els mitjans de comunicació pel càrrec institucional que ocupes. Assemblea d'estudiants i Consell d'Estudiants van anar junts, des del principi fins el final, en la defensa de la universitat pública.
Però això s'ha acabat, i em quedo amb el record dels 7 anys que han influït més en la meva manera de ser i en la meva vida. El que sóc ara és fruit de totes les experiències, de totes les lluites, de totes les victòries i derrotes d'aquests anys. M'emporto la sensació d'haver après moltíssim (més que en qualsevol classe). Però, per què no dir-ho, també m'emporto la sensació de la feina inacabada.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans pot -i ha de- continuar sent la organització referencial pels estudiants del nostre país. Els meus principis i idees es reflecteixen directament en el projecte educatiu i de país que defensa. Malgrat tot, considero que les formes amb què transmet aquest missatge encara han de millorar molt. Per sort, com quan me'n vaig anar de l'institut, me'n vaig sabent que hi haurà molta gent disposada a fer aquest canvi.
El país està canviant molt ràpidament i el SEPC té una responsabilitat enorme en aquest canvi. És el que ha de formar els futurs lluitadors i lluitadores del país i el que ha de traslladar la reflexió, la crítica i la iniciativa a tots els joves del país. Cada cop són més les persones que veuen que no podem continuar igual que sempre, però ens cal trencar amb els vocabularis, les estètiques i les simbologies que ens fan semblar una tribu urbana més. Cal parlar el mateix idioma que la gent no-militant per tal que puguin comprendre i fer seu el nostre missatge. Ens hi juguem ser majoria o un reducte marginal.
Podria allargar molt aquest escrit. Però no és el dia.
Una abraçada gegant a tots els que m'heu acompanyat en aquests anys. He après coses de tots i cadascun de vosaltres, sense excepcions. Moltes gràcies i moltíssims ànims. Ens continuarem veient, lluny de la lluita estudiantil, però amb els mateixos objectius. Compteu amb mi sempre que sigui necessari.
Salut! |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per liberal |
27 jul 2010
|
|
amb aquest discurs segur que acabarà a Endavant, impedint que es presenti la CUP per poder votar al Laporta |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per quin munt d'idiotes... |
27 jul 2010
|
|
Aquest paio almenys té els nassos de signar el que diu i escriure el que pensa, cosa que la colla de freaks i moralistes jutjadors no teniu, així que us bombin a tots i endavant amb la llibertat d'expressió contra el pensament únic dels qui es creuen els enviats de déu per salvar la humanitat. Feu cagar, colla de dropos! |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per ridícul |
27 jul 2010
|
"El país està canviant molt ràpidament i el SEPC té una responsabilitat enorme en aquest canvi."
Sort del Tomàs i la seva vaga que van salvar la universitat. Com ha canviat el pais gracies al sepc!!!
jajajajajaa |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per indp anticapitalista |
28 jul 2010
|
aquest tio no és representatiu de l'EI i fot vergonya aliena que ens hagi sortit un Joan Gil Oliveras sepecero.
Si us plau, com diuen per aquí dalt: defensar la UE i la OTAN = zona grisa.
Si us plau, que el xovinisme no s'ens empassi.
PS: el comentari d'"x" a dalt és clarivident sobre com us aprofiteu dels pensaments d'una persona per criticar-nos a tots. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per antiCUP |
28 jul 2010
|
No ens interessen les vostres pallassades.
fora la propaganda de partits a indymedia |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per per a "quin munt d'idiotes..." |
28 jul 2010
|
El qual més nassos té és en Pinocho, i tenia uns nassos molt gran, perquè les seves mentides eren encara majors.
Aquest paio, té moltes contradiccions entre el que diu que pensa i el que diu que fa i, et recordo, que la llibertat d'expressió no s'exercita signant amb nom propi els escrits, sinó expressant-se, i la signatura té més a veure amb la notorietat i el protagonisme. Algunes ja tenim herois per a les nostres històries de "salva pàtries" i "salva mons" i a més, som conscients que fem cagar, però no intentem vendre la merda com aliment natural i ecològic. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per SCI |
28 jul 2010
|
Amunt Solidaritat Catalana per la Independència!
Aquest en Gasulla està fatal pobre nano, té 21 anys i en porta 8 militant, la qual cosa vol dir que va començar a freqüentar xiringuitos de frikyes amb 14 anys. Això estimat Gasulla, amb tot l'amor del món, no és un currículum del qual presumir.
No obstant, malgrat les palles mentals que t'hagis pogut regalar amb membres i companys com els que concorren aquest espai (genialitats internautes que ens il·lustren amb la seva saviesa), aquest cop no l'has cagat del tot. No cal que la CUP doni suport a res perquè l'èxit de SCI no vindrà de 15 o 20 vots, el que tampoc calia, també val a dir-ho, és pronunciar-se.
Calladets estàveu tan bufons, senzillament no us presenteu i que la vostra militància faci el que li surti del capullo. I si vol hipotecar el seu futur de revolucionari del més amb un acte de patriotisme (burgès, capitalista, militarista, a favor de la OTAN i la Unió Europea i amb la mare que va parir els idiotes que es fan palles amb el cinturó de punxes) doncs és el seu problema. És el nostre problema. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per otro más... |
29 jul 2010
|
|
Éste es un listo que quiere chupar del bote. Que se vaya a ERC, que ahí lo puede hacer sin coartada "social". Els més vàlids, diu... |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per - |
29 jul 2010
|
Aquest pallasso fa vergonya aliena.
Tan de bo, posicionaments com aquests ens serveixin per a descobrir de quin peu calcen alguns ex-militants (i militants) del nostre Moviment.
Recordem els seus posicionaments reformistes i les seves renúncies quan per interessos personals es torni a acostar a nosaltres.
Però de fet, el que em fa més pena no son les tesis del nefast d'en Jordi Gasulla (que ho sabem des de fa temps que és un nefast), sinó els militants de l'Esquerra Independentista que veuen amb bons ulls aquests posicionaments reformistes i els hi segueixen la beta. |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per Z |
29 jul 2010
|
|
Gent com en Laporta, empresaris-especuladors sense cap carrera militant no s'haurien de passar a la política. Ens cal una nova forma de fer política, no d'especuladors urbanístics com aquesta calanya. EL PRIMER ÉS EL SOCIALISME!! |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
per Estela
janssen@gmail.com |
29 jul 2010
|
Solidaritat Catalana no és perfecta peró al menys parla d'indpendencia, pot ser un pas endevant. Doneu suport i després ja veurem.
L'important és avançar i amb CiU o ERC no ho veig gens clar.
Unitat en aquest moments claus, després 'ja es veura |
|
Re: CUP: Que no es repeteixi la història
|
|
per yuups |
30 jul 2010
|
Haver militat X anys, ho proclamar-se independentista i revolucionari no és cap títol nobiliari que atorgui cap dret. És a dir que una persona faci un plantejament dialèctic i què per justificar-lo exhibeixi el seu suposat bagatge com a militant diu més aviat poc d'ell mateix. Sincerament crec que el teu anàlisi és bastant pobre i demostra que les teves motivacions polítiques per militar responen més a les del front patriòtic que a les de la justícia social, podríem dir que és sobretot lliberal (socialdemocràta) que no pas revolucionari (marxista).
Salut! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
