|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
Katalunio, survoje al sendependeco
|
|
per Farri |
27 jul 2010
|
|
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172846
Kvar jarojn post la demokratia aprobo de la dua aŭtonomia Statuto de Katalunio post frankismo, hispana Konstitucia Kortumo abolicias plurajn artikolojn kaj reinterpretas kelkajn aliajn. La verdikto forte vundas la agoskon Katalunio kiel nacio, kaj nuligas i.a. la politikojn pri juĝistaro kaj impostoj kaj malpermesas la katalunojn organizi referendumojn. Pri lingvoj, la agnosko de la kataluna forte retroiras al simpla rajto, dum la hispana iĝas plene deviga. Same okazas al okcitana en Valo Aran.
La regularo estis aprobita de la kataluna Parlamento la jaron 2005, la hispana Deputitejo malpliigis la Statuton en marto 2006 kaj tuj poste, voĉdonado en referendumo ratifis la regularon. Tiam, Partido Popular (desktra hispana naciisma partio) apelacie alportis la leĝon al hispana Konstitucia Kortumo. Intertempe, kaj dum la 4 pasintaj jaroj, la regularo estis aplikita. Konsekvence de la verdikto pluraj leĝoj esprimitaj en la Parlamento de Katalunio devas malaperi, pluraj rajtoj -ĉefe lingvaj- estas nuligotaj.
La verdiko malaperigas la juĝistaran sistemon de Katalunio, la statuson de la kataluna lingvo, la politikon pri enmigrado, la impost-sistemon, la reakiritan provincan dividon de la lando kaj la rajton kunvoki referendumojn. Krome, en la verdikto okfoje klarigas, ke la 'hispana nacio estas nedisigebla'. La neton la Tribunalo publikigis la 9an de julio, unu tagon antaŭ la anoncita komuna protesto de la kataluna popolo.
La 10an de julio, Òmnium Cultural, unu el la plej prestiĝaj katalunaj kulturaj organizoj, kunvokis manifestacion subtenata de kelkaj centoj de civitanaj organizoj kaj de ĉiuj politikaj partioj krom tiuj naciistoj hispanaj. Anoncis sian ĉeeston kolektivoj el la tuta lando. Kataluna Esperanto-Asocio ankaŭ subtenas la manifestacion kies celo ne estas defendi la Statuton de Katalunio sed la volon kaj la dignon de la kataluna popolo.
Oni antaŭvidas rekordan manifestacion, kaj en pluraj landoj kiaj Usono, Britio, Eŭskio kaj Okcitanio estis samptemp kunvokitaj protestoj antaŭ hispanaj konsulejoj.
Dum jaro da civitanaj konsultoj en pluraj urboj de Katalunio por la sendependeco de la lando, kun absolute jesaj respondoj, en la manifestacio de la 10a de julio oni antaŭvidas plimultan alvokon al disiĝo de Hispanio.
Retejo de la protesto: http://www.somunanacio.cat/ |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Almogaver |
27 jul 2010
|
Ara en rumanes o alguna cosa semblant?
El que sigui amb tal de no fer-ho en la nostra llengua!
En catala, desgraciats!
En catala, en catala, en catala!
I mes si es per parlar de Catalunya!
Katalunio hispanaj? No!!! Non!!! Niet!!! |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per fatxes no |
27 jul 2010
|
Prou feixistes a IMC. Foteu el camp |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Joan |
27 jul 2010
|
Almogàver, tros de soca, el text no està en romanès sinó en esperanto, que és una de les 4 llengües de l'Indymedia Barcelona, i l'opció més igualitària per a què els catalans (i les nacions petites) ens fem entendre pel món. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per roig |
27 jul 2010
|
Algomaver, ets la persones mś fatxa que he vist per indymedia en molt de temps.
I a més, ignorant. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Almogaver |
27 jul 2010
|
Doncs pel que he mirat es una frikada que es va inventar un polones, aixi que es normal que em soni a llengua eslava.
Aixo de que els catalans ens hem de fer entendre pel mon amb una llengua inventada per un polones, sona a un acudit espanyolista...
Au, va! Fem servir el catala que estem a Catalunya, collons! |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Joan |
27 jul 2010
|
Almogàver, no ets que siguis un tros de soca, és que ets la soca sencera!
(1) El romanès no és cap llengua eslava sinó romànica, com el català.
(2) Tens un greu problema perceptiu. Dius que "has mirat que l'esperanto és una frikada". Suposo que no "has mirat" res, sinó que ho "has llegit". I després dius que "és normal que em soni a llengua eslava". ¿Com recollons saps com sona si és un text escrit?
(3) No "estem a Catalunya", sinó que hi "som". I potser no t'hi hauràs fixat mai, però els nostres teclats tenen accents. Més que res perquè en català escrivim amb accents, eh? |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per x |
27 jul 2010
|
El romanès llengua eslava? El romanès és una llengua romànica. A vore si parlem en propietat.
Almogaver, torna-te'n al SXII i deixa'ns tranquil·les. A vore si et passen a la zona grisa, ja. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Almogaver |
27 jul 2010
|
Jo no tinc tanta cultura com teniu alguns de per aqui, perque soc un treballador que no va poder acabar d'estudiar, pero tinc clar a on pertanyo, sense dubtes ni ambiguitats, com alguns de per aqui. No et quedis a la superficie del que dic, ves al fons.
Noto ferum de autoodi en les vostres paraules, que l'unic que fan, encara que sigui sense voler, es justificar els atacs a Catalunya i questionar els que la defensem. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per ai |
27 jul 2010
|
almogaver suicida't. faràs un gran favor al teu país |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Joan |
27 jul 2010
|
Almogàver,
(1) ja no val dir "sóc incult perquè sóc un treballador que no va poder acabar d'estudiar". Afortunadament tenim altres maneres d'accedir a la cultura que el sistema obligatori d'estudis. Internet és una d'elles, i si tens prou temps per a entrar-hi a dir barbaritats també pots fer-ho per a seguir aprenent coses.
(2) ¿Tens clar a on pertanys i et fas dir Almogàver? O bé tampoc no saps quines barbaritats van cometre aquesta gent per l'est de la Mediterrània o no tens cap mania en posicionar-te en una postura militarista, violenta i venjativa. Trobo que la catalanitat es pot defensar d'altres maneres més recomanables.
(3) ¿On has vist autoodi? ¿Defensar l'esperanto és justificar els atacs a Catalunya? Explica't millor, siusplau, perquè si l'únic argument és que "si els catalans ens hem de fer entendre pel mon amb una llengua inventada per un polones sona a un acudit espanyolista" n'hi ha per posar-se a plorar. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per roig |
27 jul 2010
|
Almogaver, Ja estem amb l'autoodi. Aixì t'ho han ensenyat els de la CAJEI, no?
És el que et diuen quan no odies tot allò que soni a espanyol, ni tens ganes de matar persones del país veí constantment.
Deixa de fer el ridícul i tornate'n al llit. Que fas ferum a feixista. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per esperant |
27 jul 2010
|
Katalufo ojne trudja uoji trogli polji mube trocglo. Angavua cita jronje ke jronje.
Gorilori leĝoj esprimitaj okfoje klarigas. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per arribant |
27 jul 2010
|
l'últim comentari no és en esperant, més aviat sembla la broma d'un fatxilla |
Almogàvers
|
per Via Sus |
28 jul 2010
|
Els almogàvers no eren mercenaris? allò que avui en dia en diríem contractistes. Unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera al servei de la Corona d'Aragó.
En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa.
L'origen primigeni d'aquests mercenaris-bandits anomenats «Al-Mogauar» es situa en els territoris de l'Àndalus vers el segle X. Així, la primera referència històrica documental apareix en la crònica àrab «Akhbar muluk Al-Andalus», la història dels reis de l'Àndalus, escrita entre el 887 i el 955 per Àhmad ibn Muhàmmad Ar-Razí.
Assentat l'origen primigeni en terres d'Al-Andalús d'aquestes bandes formades per petits grups de sarraïns dedicats a l'assalt per sorpresa, serán els aragonesos els primers cristians que passaran a adapatar aquests estil de vida i a guerrejar com els seus homòlegs sarraïns, en tal manera que terminaran essent coneguts pel mateix nom d'almogàvers.
Aquesta és la famosa descripció que dels almogàvers en va fer l'ofical de la Cancelleria Reial Bernat Desclot a la seva crònica anomenada Libre del Rey en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats:
"Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; e guerreien tots jorns ab Serrayns, e entren dins la terra dels Serrayns huna jornada o dues lladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de llur haver; e de aço viven; e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s'en prehen res. E los Adelits quels guien, saben les terres els camins. E no aporten mes de huna gonella o huna camisa, sia stiu o ivern; e en les cames porten hunes calses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, e hun fogur a la cinta. E porta cascu huna llança e dos darts, e hun cerro de cuyro en què aporten llur vianda. E son molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar. E son Catalans e Aragonesos e Serrayns". Bernat Desclot, Crònica, capítol LXXIX
"Coro dels Almugavers"
Aur! Aur! Desperta ferro!
Deus aia!
...
Veyentnos sols venir, los pobles ja flamejen:
veyentnos sols passar, son bech los corbs netejen.
La guerra y lo saqueig, no hi ha mellors plahers.
Avant, almugavers! Que avisin als fossers!
La veu del somatent nos crida ja a la guerra.
Fadigues, plujes, neus, calors resistirem,
y si'ns abat la sòn, pendrèra per llit la terra,
y si'ns rendeix la fam carn crua menjarem!
Desperta ferro! Avant! Depressa com lo llamp
cayèm sobre son camp!
Almugavers, avant! Anem allí a fer carn!
Les feres tenen fam!
Roger de Llúria, capità dels Almogàvers:
Ruggerio di Lauria i d'Amichi (conegut també per Roger de Llúria o Roger de Loria)[1] (Loria-Basilicata o Scalatea-Calàbria, 17 de gener del 1250- València, 19 de gener del 1305). Militar d'origen calabrès...
Rutger von Blum (catalanitzat per Roger de Flor):
Un altre mercenari al servei del rei Frederic II de Sicília, l'almirall Rutger von Blum (catalanitzat per Roger de Flor),(pels bizantins, Rontzerius) (Brindisi, Itàlia; 1267 - Adrianòpolis, Imperi Bizantí; 30 d'abril del 1305); d'origen italo-germànic, va ser monjo templer i capità de la nau templera "el Falcó", vice-almirall de la flota de Sicília, almirall de la flota de Bizanci (Megas Doux), decidí crear una nova companyia de mercenaris amb els almogàvers aragonesos i catalans, i oferí els seus serveis a uns dels seus aliats durant la guerra, els bizantins; era el naixement de la Companyia Catalana d'Orient.
Seria força interessant esbrinar quants catalans hi havien a les tropes d'almogàvers i d'aquests quants parlaven en català. A vore si amb tanta tropa de tants països igual van començar a fer barreges i inventaren el "protosperanto" |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Almogaver |
28 jul 2010
|
I que?
El Messi va neixer fora, i tambe cobra per lluitar pel Barça. Pero les seves victories donen gloria a Catalunya! |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per ein? |
28 jul 2010
|
¿Que idioma habla Mesi? |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Almogaver |
29 jul 2010
|
En el idioma que van imposar a llatinoamerica els imperialistes espanyols a sang i foc.
Ja que treus el tema,et dire que espero que la nova directiva del Barça els sugereixi que aprenguin a parlar el catala, per donar mes cohesio de grup i exemple al jovent nouvingut. Es pot estimular donant una prima economica als que ho facin o fins i tot alguna ajudeta en forma de subvencio, igual que es fa amb l'immigracio. Fins hi tot es podrien recollir signatures entre el poble catala en el sentit de expresar el nostre desig de veure-ls parlar-ho entre ells, i fero com cal. Seria una forma bonica de identificar-se mes amb l'aficio del Barça i per tant amb Catalunya. A mes a mes, seria una manera de fidelitzar la seva permanencia a casa nostra, perque gent com el txiki beguiristain des-de que ho van aprendre ja no s'han mogut.
Deixo aqui la ideia. |
Re: Katalunio, survoje al sendependeco
|
per Via Sus |
29 jul 2010
|
Sí, Massi és un mercenari a sou del Barça, la Nike i d'Adidas |
|
|