|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Brigada Europea de Solidaritat amb lxs Zapatistas:
|
|
|
per ((o)) |
17 jul 2010
|
|
Conferència de premsa de la Brigada Europea de Solidaritat amb lxs zapatistes. Comunicat de la Brigada Europea de Solidaritat amb lxs zapatistes |
16 / juliol
COMUNICAT DE LA BRIGADA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB LxS ZAPATISTES
A les companyes i companys bases de suport zapatistes
A les companyes i companys de les Juntes de Bon Govern
A les companyes i companys de l´EZLN
A les companyes i companys la Otra campanya
A les companyes i companys de la Zezta Internacional
Als pobles del món en lluita
A la societat civil nacional i internacional
En el nostre “caminar preguntant”, col·lectius europeus participants de la xarxa de solidaritat amb els zapatistes, hem proposat formar una brigada per afirmar el nostre suport al seu projecte de construcció de l'autonomia, per a denunciar les polítiques de contrainsurgència dels mals governs que intenten derrotar-los i per a donar a conèixer aquestes realitats als nostres pobles, barris i lluites. Es tracta de seguir construint l´encontre de les nostres rebel·lies, intercanviant aprenentatges a través d'una relació directa de solidaritat i de companyerisme.
Construcció de l'autonomia
Durant el nostre recorregut, hem vist i compartit els forts i importants avanços que són els fruits de la lluita zapatista. Renunciant a hegemonitzar i homogeneïtzar la societat, lxs zapatistes han sabut convertir la resistència al capitalisme en una escola, l'escola de la seva llibertat a través de la construcció de l'autonomia que es declina entre d´altres en organització política, salut, educació, agro-ecologia, comunicació, lluita per la terra i el territori i pels drets de les dones.
Organització política
L'espai polític zapatista s'organitza en tres nivells : la comunitat, el municipi (MAREZ) i la zona (Juntes de Bon Govern). Els principis democràtics són les assemblees i el “manar obeint”. Així, el poble mana, prenent les decisions i nomenant les seves autoritats en assemblea en els distints nivells amb un número de persones suficient per a permetre torns en l'exercici dels càrrecs que tenen una duració generalment de tres anys.
La Junta de Bon Govern té com a càrreg coordinar o controlar el treball de les comissions de les diferents àrees, les qui al seu torn, apliquen les decisions del poble. També s'assegura la repartició equitativa dels recursos financers i materials i intervé a les qüestions de justícia, de terra i territori. Les propostes poden fer-se tan pels pobles com per les autoritats a les assemblees. Una comissió de vigilància, de la mateixa forma designada per les assemblees observa el treball de les autoritats garantint la transparència de la seva acció.
Tots els càrrecs són una responsabilitat que no implica cap tipus de privilegi ni de salari, solament un deure envers la comunitat. Per aquesta raó molts càrrecs són rotatius.
Salut
Un dels àmbits més importants a totes les zones zapatistes és la construcció d'un sistema autònom de salut que ha permès reduir la mortalitat infantil i materna. Els sistemes de salut s'organitzen des de les comunitats que nomenen promotors per a les seves cases de salut i sev clíniques de municipi i / o de zona. Es dóna molta importància a la recuperació de la medicina tradicional que es practica en tres àmbits: herbolària, parteras i hueseras sense descartar la medicina al·lòpata. En general, es dóna molt èmfasi al treball de la prevenció i de la vacunació.
Per exemple, al Caracol de la Realidad, s'ha establert un hospital general que té ultrasò i laboratori d'anàlisi i fa cirurgies. La Clínica de la Dona “Comandanta Ramona” situada al Caracol de La Garrucha i inaugurada a 2008 és tot un referent pel que fa als drets de les dones. Les promotores de salut porten a la pràctica el dret a la salut sexual i reproductiva.
Educació
L'educació, “obligatòria fins a la vellesa”, és un dels eixos considerat pels pobles com a fonamental per a la seva emancipació. Per lxs zapatistes, l'educació és un procés del qual l'escola és part, però també compartir i treballar a la comunitat al llarg de la vida. Les comunitats nomenen els seus promotors que porten a terme l'ensenyament primari que es coordina a nivell del municipi i/o de la zona. El nivell secundari s'està desenvolupant a tots els cargols en distintes formes.
Un exemple d'això hem vist al caracol de Morelia. Allí, els tres graus de la primària duren el temps que es necessita per a adquirir-los. No sols s'ensenya lectura, escriptura, matemàtiques, història, geografia, política i ciències naturals, sinó també cultura, producció i arts. També aquest any 2010 surt la primera generació de l'escola secundària tècnica els alumnes de la qual assumiran càrrecs a l'educació o d´altres sectors segons la necessitat de la seva comunitat i la seva voluntat.
Dones
Un any abans de l'aixecament, a 1993, lxs Zapatistes pronunciaren la Llei revolucionària de Dones. Per a moltxs fou una revolució dintre de la revolució perquè les dones indígenes han fet visible la seva situació de marginació i han assolit el reconeixement de drets fonamentals per a l'equitat. A totes les zones autònomes existeixen col·lectius de dones que tenen un paper important per a l'autonomia i el desenvolupament de la seva auto-emancipació.
Per exemple, al Caracol de Roberto Barrios les dones ens conten que abans del 1994 el seu treball no era considerat important i que no tenien dret a participar als processos col·lectius. Ara aquesta situació ha canviat, les dones tenen responsabilitats a les Juntes de Bon Govern i als consells municipals, a les àrees de la salut o de l'educació.
Al Caracol de La Realidad, un membre de la Junta de Bon Govern va manifestar que la importància de l'equitat entre homes i dones ja s'ensenya des dels primers nivells de l'educació autònoma.
També organitzen xerrades entre els homes per a què prenguin més consciència pel que fa aquest punt i assumeixin igualment el treball a la casa.
Terra i Territori
“No tenim vergonya perquè no estem robant sinó que estem treballant la terra. Mai anem a deixar la lluita.” Així parlà el company representant de torn del balneari El Salvador que pertany a la comunitat d'Agua Clara situada al caracol de Morelia. Va subratllar que la terra no es ven, sinó que és per als que la treballen. Ellxs no la mantenen per a fer negoci, afirmen que no necessiten diners, que el que volen és treballar. Treballar la terra en col·lectiu, cuidar-la per a què els seus fillxs i per a què les generacions futures puguin disposar d'ella. És dur el treball que realitzen però encara així lxs zapatistes ens mostren la cara de la resistència i de la dignitat.
Les seves paraules sobre la importància de la terra i el territori per a la lluita zapatista ressonaren a tots els cargols ja que és la base fonamental de l'autonomia.
Agroecología
“Tot el que prenem de la terra, hem de tornar-ho (...). És tot el contrari del capitalisme que exigeix més i més de la terra sense tornar-li res”. Així l'autonomia zapatista es construeix sobre el principi fonamental i ancestral de la cura de la terra i dels recursos naturals com l'aigua, el bosc i els animals. La sobirania alimentària depèn d'aquests principis de l´agroecologia així com del rebuig dels productes químics i de la conservació de les llavors nadiues per a no dependre de productors grans o d'empreses multinacionals com Monsanto.
Al Caragol de Oventik, ens van explicar com usar productes orgànics sostenibles i no químics perquè provoquen problemes de salut de la terra. Es tracta aleshores d'ensenyar als pobles com produir sense danyar-la, sense contaminar-la. Depenent del clima, dels costums i de les prioritats dels pobles, els promotors promouen treballs distints.
Comunicació
Un aspecte de la creativitat del moviment zapatista a la resistència quotidiana és el treball col·lectiu de les ràdios comunitàries i dels equips de videastes. L'empeny i el compromís dels promotorxs a difondre els avanços de la lluita són fermes i incansables.
Per exemple, al caracol de Roberto Barrios, la comissió de vídeo treballa des de 1998 i ha publicat diversos documentals sobre temes com: testimonis de gent gran, música tradicional, treballs col·lectius i processos de resistència entre d´altres. Aquests vídeos funcionen com una memòria política, cultural i social del moviment i a més són eines eficaces per a difondre els avanços de la lluita zapatista al territori autònom i a tot el món.
Al Caracol de la Realidad, existeixen dues ràdios “Radio Despertar” i “Radio San Pedro”. La primera emet de forma quotidiana i la secona els caps de setmana. Aquestes ràdios volen tenir un paper educatiu envers les comunitats zapatistas i no zapatistes. Lxs locutorxs fan torns en el seu càrrec i se segueixen capacitant.
Situació actual i estratègia de contrainsurgència dels mals governs
El conjunt de les comunitats zapatistes s'enfronta a agressions tan idèntiques que no ens queda més que confirmar l'existència d'una estratègia global elaborada al més alt nivell d'un poder polític estretament lligat als interessos d'una economia capitalista internacional.
Petroli, fusta, aigua, plantes medicinals patentables i riqueses minerals, Chiapas disposa de recursos naturals que no poden més que suscitar els apetits depredadors de les multinacionals cada cop més d'Europa.
Les reivindicacions per l'autonomia de les comunitats indígenes i rebels són, aleshores, una espina al peu del gegant neoliberal. Així, assistim a totes les zones zapatistes a un escenari que, per pocs detalls, presenta el mateix desenvolupament.
En això, l'acció governamental ocupa un lloc central. La posada en pràctica de programes federals i estatals consisteix a injectar a Chiapas un fluxe financer l'objectiu del qual és dividir les comunitats. A l'exemple d´aquestxs camperolxs que es veuen “oferir” un desplaçament combinat amb l'abandonament de les seves terres. A l'exemple d'aquestes dones a les qui es proposa un suport financer per a la realització de projectes col·lectius en intercanvi de l'abandó de la seva participació a l'organització zapatista. Fins a les autoritats municipals que porten a terme una campanya d'incitació al registre de les terres al Tribunal agrari per a transformar el ejidatario en petit propietari susceptible de vendre la seu milpa.
A més a més, on es troben comunitats zapatistes, veiem aparèixer de cop i volta microestructures de salut, consultes de proximitat, veiem també accelerar la construcció de sistemes d'aigua, tot tipus d'especulació sobre la precarietat sabent que qui recorre al servei de l'Estat s'exclou del moviment.
Però les mesures institucionals sent insuficients, l'Estat també conta amb aliats per a intentar dividir les comunitats. En una població profundament religiosa certes sectes cristianes no dubten en imputar misèria i malaltia a la voluntat divina, a presentar la rebel·lia com una ofensa al creador.
El paper jugat per la majoria dels mitjans de comunicació contribuïx també a l'intent d'aïllament del moviment zapatista. Se li atribueix tot tipus de comportaments delictius. Criminalitzant-lo així, es busca aïllar-lo del suport popular.
Si s'adjunten les maniobres clientelistes dels partits polítics, els qui en període electoral compren els vots dels més pobres, disposem d'un quadre bastant complet del que no es pot concebre d'altra forma que com una empresa concertada d´estabilització.
Però una política de contrainsurgència no podria ser completa sense l'intent d'instaurar un clima de temor. Qui no cedeix a la temptació, hauria de viure sota l'amenaça permanent. Amenaces institucionals en primer lloc per la presència militar massiva amb patrulles quotidianes a tota la regió.
També estan les irrupcions intempestives de les policies a la zona zapatista sota el pretext de buscararmes o droga o d'arbitrar “conflictes intercomunitaris” instrumentalitzats. El corol·lari de la criminalització també està l'empresonament arbitrari que es pot produir en qualsevol moment sobre tots els membres del moviment com és el cas dels quatre companys que vam visitar al Cereso 5.
Més enllà de les intervencions dels poders públics, la part més violenta de les pressions s'exerceix per intermedi de grups paramilitars que multipliquen les exaccions en una completa impunitat. Aquests beneficien del suport ocult de les autoritats.
Aquest esquema global que alterna gratificació i càstig és, desgraciadament celebre i s'inscriu en el programa de les escoles militars estatunidenques i europees que han format a més d'un militar mexicà però també de tota Amèrica Llatina.
L'intent de reduir el moviment zapatista respon aleshores a dos objectius essencials del poder: el control de la població a través de la ciutats rurals sostenibles i concretitzar la privatització de la terra per al benefici d'inversions multinacionals en les esferes de “l'eco-turisme” i de l'explotació dels recursos naturals conforme al projecte neoliberal que caracteritzen el TLCAN, el projecte Mesoámerica (abans Plan Puebla-Panamá) i la Iniciativa Merida.
Construint ponts
Durant el temps compartit amb els companys i les companyes dels cinc Cargols hem constatat molts avanços en la construcció de l'autonomia en tots els seus àmbits, a malgrat de la situació de repressió generalitzada que sofreixen les comunitats indígenes rebels. Lxs zapatistes s'organitzen i lluiten en base a la seva cultura i als seus principis per a combatre l'avanç del neoliberalisme al seu territori.
En aquesta lluita lxs zapatistes no estan solxs. Al llarg d'aquests anys s´ha construït una xarxa de solidaritat amb les comunitats zapatistes, de la qual forma part aquesta brigada europea. Des del 1994 fins avui hem compartit i seguirem compartint encontres, paraules, lectures del món i lluites amb la fi de construir “un món on càpiguen molts mons”. Perquè per a nosaltres no existeixen homes, dones, ni drets prescindibles.
En aquest caminar cap un món just i solidari, l'exemple combatiu, l'esperit crític al model capitalista i els passos determinats en la construcció de l'autonomia dels zapatistes estan presents, d'una o d´altra forma, en diverses de les nostres lluites a Europa. Ens uneix la mirada enfocada cap a la mateixa direcció: acabar amb el model capitalista - neoliberal i els seus mals governs les conseqüències dels quals serien la fi de la humanitat i de la naturalesa a través de la repressió, la despulla, l'explotació, el menyspreu i la mort.
Ens uneix també la voluntat i la necessitat de construir a través de les nostres rebel·lies aquest món que ja creix a la pràctica com ens han donat a conèixer els més dignes d'aquesta terra.
Ens anem doncs amb la paraula, la determinació, la dignitat i la ràbia de la lluita de les companyes i dels companys zapatistes compartint altres mons amb llibertat, justícia, democràcia i autonomia, des dels nostres racons europeus.
Agraïm als zapatistes pel seu companyerisme, la seva hospitalitat i per compartir la seva lluita i la seva paraula i els enviem una forta abraçada. També agraïm al Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas pel seu suport i els seus consells.
A San Cristobal de las Casas, Chiapas, Mexico
El 16 de juliol del 2010.
BRIGADA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB LxS ZAPATISTES
A U D I S
objectius de la brigada
http://ia360707.us.archive.org/9/items/BrigadaEuropea._objetivos_10-07-1
roda de premsa
http://ia360707.us.archive.org/17/items/BrigadaEuropea._ruedaDePrensa_10 |
Mira també:
http://chiapas.indymedia.org
|
This work is in the public domain |
