|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Benvinguts a la Catalunya real
|
|
|
per Internacionalisme |
12 jul 2010
|
|
|
Aquest cap de setmana hem viscut dos manifestacions nacionalistes. La primera, la manifestació de dissabte contra la retallada del Tribunal Constitucional a l’estatut, convertida en la manifestació independentista més gran de la història de Catalunya (entenem-nos, desde que existeixen independentistes). La segona, el diumenge amb la victòria de la roja, i la celebració convertida en la manifestació d’espanyolitat més gran que hi hagut a Catalunya.
Tinc amics i coneguts que s’han sorprès pel gran nombre d’aficionats a la roja que han sortit a celebrar la victòria d’aquesta al mundial. Doncs si, aquesta també és una part important de Catalunya, no se de què s’estranyen. El que passa és que la majoria d’aquesta gent no sortirà un 12 d’octubre, encara que alguns independentistes els volguin acusar a tots de feixistes, no és així. La majoria són espanyolistes, també d’aquests que es sénten catalans i espanyols per iguals. Aquesta gent que es sorpren, no entenc de què s’estranyen, jo la ESO la vaig fer en un institut envoltat de Quitllos españolitos amb alphes i caps de cendrer. Molts d’ells deien que éren fatxes però en realitat no en tenien ni punyetera idea, tot era moda, i de fet, ben aviat els hi va passar la tonteria. De la mateixa manera que jo de petit, segurament per influència familiar, era molt independentista (em passava el dia girant els parxes de les bombers dels pelats/des i barallant-me, tot i que en el fons érem amics) fins que vaig començar a treballar, a conèixer gent diferent i a viatjar per les Espanyes.
Les dues manifestacions en realitat no éren tan diferents, en les dues hi coincidien explotadors i explotats, fent un acte d’autoafirmació nacional. Els motius éren ben diferents, és cert. La manifestació de dissabte contra les retallades del TC sobre l’estatut, es va convertir en una manifestació independentista, una mostra que molta gent que abans era nacionalista però no independentista, ha deixat de creure en una Espanya plural. La celebració de diumenge i les banderes espanyoles als balcons (competint amb les senyeres i estelades) va ser una mostra de que molta gent a Catalunya se sent espanyola. Gent que no pot expressar la seva espanyolitat tan directament, ja que l’únic dia que la podrien demostrar és el 12 d’octubre, però molts tampoc s’hi identifiquen, tampoc l’han pogut demostrar abans, ja que apart de l’Eurocopa i ara el mundial, Espanya no havia guanyat res.
Alguna cosa ha fet malament el nacionalisme català i l’independentisme, perquè tanta gent es senti identificada únicament amb Espanya. Segurament que 30 anys de propaganda Pujolista, d’anuncis dient que parlem el català, de discussions sobre el tema identitari més que pels problemes socials (també amb el tripartit), doncs ha fet que alguns castellanoparlants fills i néts de la immigració del sud de l’estat es sentissin relegats. Sempre he pensat que quan més et diuen que has de fer una determinada cosa, adoptes la posició contrària. Segurament que hagués sigut molt més útil fer un treball de base, de conscienciació sobre el perquè mantenir aquesta llengua i cultura i sobretot utitlitzar-la. Però sense que el català es veiés una llengua de poder, simplement per tenir feina o escala posicions socials.
No fa gaire gràcia pensar què hagués passat si la manifestació de dissabte hagués coincidit amb la celebració de la roja. Ara em direu exegerat, però em fa por que algun dia Catalunya es converteixi en uns segons Balcans. Els serbis i albanesos també vivien al costat, alguns tenien famíliars de les dues comunitats, amics,etc i ràpidament es van matar entre ells. Catalunya s’està polaritzant cada vegada més, no dic que hagi de passar com els balcans, però si un dia el Parlament de Catalunya arriba a proclamar la independència, què faran alguns d’aquests espanyolistes? Ja no dic el govern espanyol o l’exèrcit, al estar a la UE segurament que el govern no seria tan idiota d’enviar els tancs (tot i que tampoc, seria tan estrany, els governs acostumen a ser idiotes), potser si que algun general trauria els tancs al carrer.
El nacionalisme només serveix per dividir-nos, parlem el que parlem i ens sentim com ens sentim, som persones, amics/gues, treballadors/es. M’agradaria que tots ens unissim per combatre aquesta crisi, per tenir una feina digne, pels serveis públics, per combatres tots aquests polítics i empresaris corruptes (espanyols i catalans), però novament anem del seu braçet i ens enfrontem entre nosaltres.
Feu el que feu, jo continuaré lluitant per un món sense estats, ni banderes nacionals, ni seleccions. I decideixi el que decideixin els catalans (encara que uns no deixin decidir, si hi ha prou força sempre s’acaba decidint), espero que tot això no acabi com el rossari de l’Aurora. |
Mira també:
http://unaminoriaradical.wordpress.com/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per D de dissentir |
12 jul 2010
|
|
Molt bó l'article, tranquil, som lo bastant inteligents com per no deixarnos portar pels porcs que volen omplirse les butxaques amb el sofriment dels pobles. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per Anarquista |
12 jul 2010
|
|
Doncs me n´alegro que la major demostració d´espanyoliatat hagi sigut un conjunt de borratxos cridant com porques i una colla d´adolescents que no tenien cosa millor que fer que molestar amb els claxons a les tantes de la matinada amb els seus cotxes. I la pantalla gegant qui la paga? Que se la paguin ells! No amb els impostos de tothom! |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per alacantí |
13 jul 2010
|
Discrepe totalment amb este paràgraf:
"Alguna cosa ha fet malament el nacionalisme català i l’independentisme, perquè tanta gent es senti identificada únicament amb Espanya. Segurament que 30 anys de propaganda Pujolista, d’anuncis dient que parlem el català, de discussions sobre el tema identitari més que pels problemes socials (també amb el tripartit), doncs ha fet que alguns castellanoparlants fills i néts de la immigració del sud de l’estat es sentissin relegats. Sempre he pensat que quan més et diuen que has de fer una determinada cosa, adoptes la posició contrària. Segurament que hagués sigut molt més útil fer un treball de base, de conscienciació sobre el perquè mantenir aquesta llengua i cultura i sobretot utitlitzar-la. Però sense que el català es veiés una llengua de poder, simplement per tenir feina o escala posicions socials."
Sincerament, crec que des de l'anarquisme a voltes es peca d'innocent amb el tema de la llengua.
Un model de liberalisme lingüístic com el que de vegades es proposa al moviment anarquista, no solucionaria la situació del català. Alacant o certes parts del PV són un exemple clar. Ací el català mai ha sigut llengua de poder des de fa molts segles, i, t'agrade o no, des de l'anarquisme no s'ha fet absolutament cap treball des de la base perquè la dinàmica d'extermini d'una cultura, canvie. Més bé al contrari, s'han assumit uns rols lingüístics i unes actituts, segurament de manera inconcient, molt properes a l'espanyolització. A més, no han estat repetint-nos contínuament que s'ha de parlar català, com dius que s'ha fet amb el pujolisme, ni cap factor que nomenes.
Quines són les conseqüències? Identificació grandíssima amb España i haver d'escoltar barbaritats, fins i tot, dins de l'anticapitalisme com que a Alacant no s'ha parlat mai valencià. Oblit, se'n diu.
Em sap greu dir-ho però és així, i ho puc dir perquè he intentat buscar milions d'estratègies per canviar la dinàmica d'un moviment anarquista en el qual participe activament.
No estic dient que el model pujolista siga positiu, però és que el model anarquista pel que fa a la llengua, no existeix, és un 0, ni tan sols existeix als llocs on la llengua està en estat crític, com Alacant i on no hi ha factors com llengua de poder, obligatorietat...
Al final el que hi ha al darrere de les dinàmiques de l'anarquisme són els mateixos rols lingüístics, autoodis i complexos d'inferioritat que existeixen a la societat normal, després d'anys d'homogenització cultural d'un estat tan centralista com ho és España.
L'anarquisme ha de fer un curro immens pel que fa a este tema. És molt fàcil vomitar contra els porcessos de normalització de llengües minoritzades. Per suposat que s'han de criticar el models de normalització, però això de criticar i no tindre una alternativa de model...
Encara no ho he vist que es faça crítica contra les centenars de lleis que existeixen actualment per promocionar l'ús del castellà, que sembla que no existisquen, però ahí estan. Són moltes més les lleis existents de suport al castellà, que les del català, però la sensació és la contrària. Finalment, és a les llengües minoritzades, no sols el català, a qui s'exigeix més.
Posats a embolicar la troca, encara estic esperant que a llocs monolingües castellans de l'estat, com per exemple Madrid, on són molts els gallecs o valencians emigrats, utilitzen les seues respectives llengües, haguera estat tot un gest. Mai ha ocorregut, ni tan sols en l'anarquisme. De fet, es voria com una cosa fora de lloc, perquè per a algo tenim la LENGUA COMÜN.
No es qüestió de llengua de poder o no, es qüestió de rols lingüístics que arrossega la societat, després de 3 segles de model d'estat centralista a l'estil francès. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per dfs |
13 jul 2010
|
Aquí soltes el discurs de Ciutadans Partido de la ciudadania i li poses la coletilla de explotats/explotadors i ja encaixes perfectament.
Ara bé, la base és el dircurs dels que no respecten la voluntat popular. Ben curios. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per Joan |
13 jul 2010
|
No estic d'acord amb la lectura que en fas.
Precisament, que s'hagin esdevingut 2 grans "comunitats" polítiques no és un fracàs sinó un èxit de l'independentisme. M'explicaré: quan l'independentisme és només una opció molt petita entre més, hi ha tota una amalagama de grisos, de catalans espanyols, de federalistes unitaris, de centralistes carlins i d'altres coses rares que no saps ben bé on comencen i on acaben ben bé els seus projectes.
Si t'adones, però, estem avançant a ritme galopant cap als "2 blocs": el de la sobirania i l'unionista. I aquesta és la fòrmula, aquesta és la dicotomia classica que es dóna en aquelles nacions on el procés d'alliberament nacional està més avançat: posem pel cas Irlanda del Nord. No hi ha MAI a cap nació una unamimitat política, menys encara quan el context és d'onades migratòries importants (com es van donar aquí als 60-70) del projecte dominant (estat espanyol).
I no, el nacionalisme no pot dividir res que no està unit. No hi ha "classe treballadora espanyola unida" a les beceroles d ela revolució perquè aquest ano està unida. És un mite, precisamet tothom té els seus propis instruments de classe a partir de la seva nació (LAB, CIG, SAT,...).
I a part, una unitat sincera i honesta sempre s'ha de donar en condicions de no-imposició. La unitat d'Espanya és una unitat imposada (no cal explicar ara el procés històric), per tant, si la unitat la pretens conservar per no discutir-te amb altres que cites (amics, família,...) no és justícia sinó cobardia l'actitud que estàs mostrant. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per Joan |
13 jul 2010
|
Per cert, una última puntualització: no hi ha NINGÚ més internacionalista que els independentistes (entengui's d'esquerres), ja que són aquests els més interessats (ja que parteixen de la projecció nacional al món) en conèixer i respectar altres nacions com a tal d'altres llocs.
En canvi, els que no reconeixen les nacions d'aquí o de qualsevol lloc sota premises de "tots som persones", les nacions creen fronteres i tal, difícilment poden compedre VERITABLEMENT que significa la SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA ("entre nacions"), ja que no acaben de visualitzar correctament els diversos subjectes. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per peret |
13 jul 2010
|
L'escrit té pinta de sincer, però peca d'ingenu. Per moltes de les coses que ja t'han dit. I jo només n'afegirè una: està molt bé que lluitis per un món més just, però si no lluites (també) per l'alliberament nacional de catalunya, vol dir que acceptes l'existència nacional espanyola, és a dir, que hi estàs col·laborant tàcitament.
El conflicte existeix pq el poble català està començant a dir en veu alta que ja en té prou d'aquest color. És evident que si ens mostréssim submisos (com durant els últims 30 anys) no n'hi hauria de conflicte, però suposo que no estàs proposant que callem quan ens agredeixen, oi? Tu tries: o conflcite o submissió. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per lol |
13 jul 2010
|
"si no lluites (també) per l'alliberament nacional de catalunya, vol dir que acceptes l'existència nacional espanyola, és a dir, que hi estàs col·laborant tàcitament."
Això sí que és DEMAGÒGIA pura i dura: o estàs amb els indepes o ets un enemic espanyolista. Doncs ni una cosa ni l'altra: i que sapigueu que si mai arribar a haver-hi un Estat català, els anarquistes continuarem lluitant contra ell amb les mateixes ganes que ho fem actualment contra l'Estat espanyol o el poder autonòmic de la Generalitat... Així ja tindreu excusa per enviar-nos al Gulag i ensenyar al món la cara vertadera de tot nacionalisme. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per A |
13 jul 2010
|
Pel company alicantí:
És cert que al País Valencià, la situació és diferent. Però en part també perque la burgesia castellana va optar pel nacionalisme espanyol i la llengua castellana. En canvi la burgesia catalana ha optat en general pel nacionalisme català, exceptuant amb la guerra civil que gran part d'ella va dónar suport al franquisme per mantenir els seus privilegis.
Ens els dos casos s'imposa el discurs dominant de la burgesia, que controla part dels mitjans de comunicació.
El País Valencià és cert que pocs anarquistes utilitzen el català, però no és el cas de Catalunya. La CNT-AIT catalano-balear actualment utilitza força el català, la "soli" és bilingue (abans era tota en castellà), el Pèsol Negre és integrament en català, L'En Veu Alta majoritàriament en català,etc. Utilitzem el català perquè és la nostra llengua i ens l'estimem i també hi ha gent castellanoparlant que fa un esforç per escriure en català. Ho fem perquè volem, no perquè ens ho diguin els nacionalistes caps quadrats catalans. Els anarquistes estimem totes les cultures, però mai acceptarem que amb l'excusa de defensar aquestes es crein nous estats, exèrcits i fronteres.
Pel Joan, no tots els sindicats són espanyolistes o independentistes. També hi ha la CNT i la CGT (en part) que li és igual l'idioma i els sentiments dels seus afiliats i que no volen divisions entre els treballadors, ni cap amo i estat a qui obeïr.
Si, la vostra solidaritat és entre nacions "oprimides", Euskal Herria, Catalunya,etc però nosaltres també ens solidaritzem amb els treballadors de Castella, Extremadura, Sèrbia etc. Nosaltres no fem distincions entre nacionalitats. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per A |
13 jul 2010
|
|
Perdó al primer paràgraf, volia dir burgesia valenciana. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per Jaume |
13 jul 2010
|
|
Vaja, que per evitar problemes els independentistes hem de renunciar al nostre projecte polític, que si no això seran uns balcans, em sembla un argument lamentable apelar a la por de la gent i a l'ús de la força que en el cas català està monopolitzat per l'exèrcit espanyol, és curiós, alguns que suposadament es diuen internacionalistes justificant l'amenaça real de l'exèrcit franquista. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per Jaume I |
13 jul 2010
|
Qui ha justificat l'amenaça de l'exèrcit franquista?? A més estic segur que vosaltres també defensereu la vostra nació, atonyinant i pelant "colons". Doncs això, a defensar Catalunya per tots els mitjans uns, i ha defensar la unitat d'Ecspanya per tots els mitjans uns altres.
Els nacionalistes sou ben babaus, tots els que no pensen com vosaltres els acuseu de ser nacionalistes del bàndol contrari. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per Contra |
13 jul 2010
|
que trist aquest anarquistes que son quatre i van lluitant ells sols contra la seva ombra..., sou una puça saltant sobre d'un elefant, i l'elefant em sembla que no sap ni que existiu ...
Mentres tant Catalunya segueix depenent dels designis de ZP i Rajoy... |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per krinein |
13 jul 2010
|
Tan difícil és adonar-se que cap Estat no solucionarà els problemes reals dels essers vius avui en dia? Tan us costa veure que aquest dilema de "estat català o no" és un espectàcle creat per distreure l'atenció i dividir la ciutadania i els moviments socials en una dicotomia que no porta enlloc, i que serveix per perpetuar l'ordre establert en un moment en que aquest comença a trontollar i ser qüestionat des de cada cop més fronts?
Ja ho diu el conegut proverbi de la dominació: "Divide y vencerás". Què millor que dividir a la ciutadania amb suposades afinitats "nacionals" i objectius que no porten enlloc (l'estat català), per tal d'encobrir i entorpir el creixent i necessàri qüestionament del sistema?
Tenir un estat català enlloc de l'espanyol seria com sortir del foc per posar-se a les brases.
Visquen les confederacions de comunitats autogestionades democràticament, integrades per persones que tenen la cultura que volen i que parlen la llengua que volen! Fora les estructures separades i per damunt de la ciutadania, basades en la concentració de poder polític! |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per alacantí |
13 jul 2010
|
Torne a estar en desacord amb:
"Visquen les confederacions de comunitats autogestionades democràticament, integrades per persones que tenen la cultura que volen i que parlen la llengua que volen! Fora les estructures separades i per damunt de la ciutadania, basades en la concentració de poder polític!"
No és que estiga en desacord amb la idea, de fet la compartisc totalment, però no veure que hi ha cultures que estan minoritzades i que necessiten d'un recolzament, és assumir postulats del liberlisme econòmic, és a dir: tipus l'economia es regula per si sola. AIxò, en definitiva, vol dir que el més fort, s'acabarà imposant, la llei del més fort, a l'economia i a les llengües. Ingenuitat, al meu parer.
Per suposat que han de parlar la llengua que volen, però si no són capaços de vore que hi ha llengües que tenen una situació molt però que molt difícil, pues apaga y vamonos, i tb estaria bé plantejar-se estes qüestions.
Per la resta, totalment d'acord.
Pel que diu A,
no pose en dubte que haja certs sectors de l'anarquisme a Catalunya que es curren el tema de la llengua, però en general, em fa la sensació que moltes vegades es fa d'una manera massa aleatòria i sense cap estratègia clara, al PV, tret de llocs com la Plana, Alcoi i a voltes intermitentment Alacant, res de res.
Sobre el tema de si a un territori, el català és llengua de poder o no, torne a repetir, que per mi eixe no ha de ser el problema i no s'ha de plantejar d'eixa manera. De fet, a Castella, per posar un exemple, el castellà és llengua de poder, i ningú, desde l'anarquisme, es planteja que el castellà es una llengua de poder, perquè al cap i a la fi, la llengua és una llengua, que la pot usar el poder i la pot usar el poble.
I ací tornem a tindre la mateixia assimetria de què parlava abans, a les llengües minoritzades se les acostuma a exigir més, que no a les estatals que estan més consolidades en molts sentits. En definitiva, no tenim la mateixa consideració quan el català pot ser llengua de poder, que quan el castellà ho és. Sempre serà més nagatiu amb el català.
Estos debats, ni es plantegen a Espanya. En canvi des de l'anarquisme a Bcn, ens estem contínuament martiritzant en si el català és una llengua de la burgesia, i bajanades d'este tipus. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per B |
13 jul 2010
|
|
Les llengües son com els essers vius. Hi han que estan en expansió i aktres en perill d'extinció. Les que estan en perill cal defensar-les. La desaparició d'una llengua és un desastre de l'humanitat. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per tocar peus a terra |
13 jul 2010
|
Si cal defensar-la pero amb carinyo no imposant res.
penya no cal fer-se tantes palles mentals, parleu amb la gent al carrer i veureu que tot es més sencill i que son els psudo-intelectual-oides i els que volen treure redits electorals i empresarials els que els interessa el tema nacionalista |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per A |
13 jul 2010
|
Pel que ha repetit que el meu discurs és igual que el de ciumarranons afegint-hi la lluita de classes. Ja he vist el teu anterior missatge però he passat de contestar burrades, però com que veig que et fa molta il·lusió et contestaré.
"La primera, la manifestació de dissabte contra la retallada del Tribunal Constitucional a l’estatut, convertida en la manifestació independentista més gran de la història de Catalunya" Vaja, no sabia que els de ciumarrans reconeixessin això...
"Feu el que feu, jo continuaré lluitant per un món sense estats, ni banderes nacionals, ni seleccions" Hòstia! els de ciumarrans volen també la destrucció de tots els estats incloent-hi Espanya? Em sembla que aquest cop votaré aquest partit anarquista.
Per l'alicantí: Jo no he dit que el català sigui la llengua de la burgesia, de fer és una burra dir que una llengua és burgesa o obrera. Dic que el nacionalisme català (acceptuant quan veia perillar els seus privilegis), ha utilitzat, defensat la llengua catalana i un tipus de cultura catalana elitista que no té res a veure amb la cultura catalana popular. Si però a Castella, tot Déu parla català, si hi hagués una altre llengua potser molta gent es posaria a la defensiva davant el castellà.
Bé, és cert que al meu text apart de la crítica el Pujolisme, també hagues pogut críticar la gent que fa 40 anys que viu aquí i et diu no te entiendo. També hi han alguns casos de gent que li fa tirria tot allò català, però vaja, jo visc a una ciutat gran i només m'hi he trobat dos cops amb això.
Salut! |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per A |
13 jul 2010
|
|
Volia dir que a Castella tot Déu parla castellà xD. |
|
Re: Benvinguts a la Catalunya real
|
|
per algú censurat que no ho enten |
14 jul 2010
|
|
Ara ens dediquema a censura, tot hi que sigui un post sense cap falta de respecte, anem molt bé per aconseguir el descredit definitiu d'aquesta web, tota una llastima... |
|
Què més hem de fer?
|
|
per Anarquista |
14 jul 2010
|
Ja he fet tots els estudis en català i m'he tret el nivell C de la llengua de Pompeu Fabra. De petit vaig aprendre a ballar una sardana i m'he empassat tota la normalització lingüística d'en Jordi Pujol i d'entrada a la corona d'Aragó parlo a tothom en català.
Entenc que hi ha problemes amb els separatistes valencians.
Què més hem de fer? |
|
|
