|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
'Chupada de plano' i justicia poetica.
|
|
|
per Alias Serrallonga |
11 jul 2010
|
|
'La roja', amb quatre catalans de soca-rel i vuit jugadors del barça al camp es proclama campiona del mon de 'futebole'. Hi han coses que no tenen preu: per la resta, 'visa farsa'! |
|
peu de foto:
maxims representants del poble de catalunya en fora de joc
Dema hom parlara de futbol: els politics, es voldran penjar la medalla; la oligarquia catalana, treure.li uns calers a la samarreta roja; la casta sacerdotal catalana, dira que va esser la voluntad de deu i la força de les plegaries; els botiguers faran mes caixa!
Sembla mentida que encara no compreguem qui es qui i per que fa el que fa. S'ens oblida amb massa facilitat el paper vergonyos del catalanisme durant la II republica, precipitant el cop d'estat feixista proclamant L'estat catala per despres fugir per les clavegueres; la seva traició a la revolucio social de 1936, amb els fets de maig del 37; la seva rebuda triomfant al feixisme victorios [mireu les fotos de la diagonal a l'abril de 1937 i digueu-me que no eren catalans]; el seus silenci quan varen afusellar a Companys i a milers de lluitadors; la por i la llarga nit de la por 'endolçada' per els bisbes i els capellans. L'hipocresia de les esquerres oficials pactistes amb el franquisme reciclat en 'democrates de tota la vida' quan el dictador es va permetre el luxe de assassenir legalment a Puig Antich, ara comercialitzat. La doble moral del catalanisme, que tant li val caçar maquis com pactar amb el PP quan conve.
Dema ningu no s'en recordara de la mani de 10_J.
Manis multitudinaries que cap Omnium Cultural convocaba quan CiU ens expoliava coaligada amb el PP. Quan els negocis anaven be, quan els corruptes s'omplien les butxaques i el catalanisme s'enduia el seus 'coixinets' cap a Andorra o cap a Suïssa. Llavors no calia omplir el passeig de gracia de malcontents; l'abat de montserrat callaba i feia orgies gais...
Dema ningu s'en recordara dels comisaris politics de TV3, ni del Joel Joan, ni dels Barrera, ni els Puigcercos, ni dels Arturets Mas, ni dels compatriotes de Millet o Prenafeta.
De Iniesta i de Villalbilla, si.
Ahir es varen aplegar tants patriotes com per les manis de madrid contra l'avortament i 'por la familia cristiana'. I que?
Al carrer hi ha deu vegades mes gents festejant 'roja'. No ereu democrates? I catalanistes?
Justicia poetica! |
Mira també:
http://www.diagonalperiodico.net/Hay-terapias-que-adiestran-al.html
http://ciudadtecnicolor.wordpress.com/
|
This work is in the public domain |
|
Re: 'Chupada de plano' i justicia poetica.
|
|
per picot negre (Drycopus martius) |
12 jul 2010
|
I dale amb els cony-flictes colonials, les cases de colònies i les cases de massatges after shave!
Quan entendreu el què realment hi ha darrera la conxorxa entre burgesies de TOT l'Estat? Quan entendreu que és la burgesia "catalana", la més mesquina de totes les burgesies europees, la que està permanentment burxant per un millor tracte pel que fa al mercat "espanyol"? Sempre ha estat la nena malcriada culo veo - culo deseo, tractada deferentment inclòs pel Caudillo?
Parlen de colonialisme els mateixos que tatxen ara de colons ara de morts de gana als immigrants andalusos, extremenys i murcians, mà d'obra barata, peça clau en el seu enriquiment, com ha va ser el tràfic d'esclaus al Carib. Parlen de colonialisme quan a Extremadura i Andalusia, els més grans latifundis són en mans de burgesos catalans (Carbonell, Colomer, Soler,...), segurament amb domicili fiscal a Andorra i quan grans inversions que s'haurien d'haver fet en aquets territoris, han acabat fent-se a Catalunya.
Us penseu, pel que fa al més mesquí dels arguments, el de la puta pela i les balances fiscals, que la pressió fiscal reverteix del caputal al treball o al treballador? Us penseu que dels acords entre el govern central i la burgesia "catalana", en resultarà afectafda la burgesia de tot l'estat? no, home, no, TOT EL PROLETARIAT PAGARÀ LA FACTURA, QUE SE US HA D'EXPLICAR TOT!!
Que som un poble, que tenim una llengua,... i dale amb fer de lo preexistent, de lo preestablert el factor determinant del que voldriem ser o podriem bastir. Som un poble amb una llengua: entre 1975 i els primers 80's (en plena campanya de la Norma), la de les enganxines de "El català, cosa de tots!"; estudiant i treballant en hostaleria, 9 de cada 10 clients catalano-parlants, t'adreçaves a ells en català, "bon dia, què voldreu?" i, invariablement et responien en CASTELLÀ (era inimaginable q un xaval d'entre 13 i 20 anys treballant de cambrer, fos "català", havia de ser necessàriament un "xarnego", un "català" era massa ben nascut per treballar de cambrer! Això cou, eh que sí? Vivim en una regió on abunda (i ahir abundava encara més) el classisme i el racisme inclòs entre classes treballadores: el banquer i el manobra, a la cafeteria, li xiulen al cambrer o a la cambrera.
A quants anys llum estem de la utopia llibertària! I ara, per acabar-ho d'adovar, monopatín, monopatán, monotema marsupial o monotrema: som una nació? som una raça? som tots els qui estem? estem tots els que som? som set milions? quants som? on anem? quan tornem?
Touer le cadavre q deien els surrealistes. Embolcalleu-vos ben embolcallats amb la quadribarrada (va bé com a mosquitera). |
