|
|
|
Notícies :: laboral : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Justícia Social i Sobirania! Lloc de Trobada: Bulevard Rossa. Manif Omnium Cultural
|
|
|
per Intersindical |
09 jul 2010
|
|
JUSTICIA SOCIAL SOBIRANIA cartell www.intersindical-csc.cat/imatges/catrell-mani-10-juliol-2010.jpg Punt Intersindical-CSC: Passeig de Gràcia/València (davant Bulevard Rosa) a les 17:00 |
CRISI I MANCA DE DEMOCRÀCIA
(Extret del web de la Federació de Serveis de la Intersindical-CSC)
La coincidència en el temps de dues crisis – una de global i l’altre de caràcter local – fa que avui, més que mai, refermem el nostre compromís vers la classe treballadora d’aquest país i la nostra aposta per un sindicalisme de confrontació i contrapoder.
Una crisi global
La crisi sistèmica en què es troba el capitalisme ha palesat la invalidesa de les polítiques econòmiques de caire neoliberal i el desmesurat poder adquirit per la banca, els especuladors financers i les corporacions transnacionals. Mentre que a la banca se li apliquen “mesures de salvament” –ingents quantitats de capital públic- a les classes populars se’ns castiga amb retallades socials i laborals. Se’ns fa pagar el que han malversat, estafat, robat, banquers i especuladors financers davant dels nassos dels estats i els organismes internacionals. Qui ha provocat la crisi és recompensat amb capital públic...
Aquells que pretenen reduir el públic a la mínima expressió no fan fàstics a parar les mans per a què els estats els paguin les despeses de la seva conducta criminal i irresponsable.
Aquells que bramaven que la lluita de classes era un concepte obsolet han desenvolupat, en paral·lel, una guerra oberta i invasiva contra els interessos de la majoria de la població mundial. Al “camp de batalla” de l’ofensiva neoliberal hi jauen els cadàvers del dret a una feina en condicions dignes, de la salut laboral física i psíquica, les esperances de futur del nostre jovent i la supervivència de la nostra gent gran. I, textualment, els cossos de milers de persones assassinades per la misèria, la fam, les guerres i les polítiques neocolonials.
Així mateix estan destruint el medi natural, patrimoni en usdefruit de totes i cadascuna de les persones que vivim a aquest planeta.
Davant d’aquest escenari, podem extreure’n un parell de conclusions prou clares:
a/ la lluita de classes segueix vigent arreu.
b/ el sistema econòmic imperant és profundament antipopular i afavoreix una ínfima minoria de la població mundial. El sistema capitalista és, doncs, antidemocràtic.
Una crisi domèstica
La configuració territorial i legislativa de l’estat espanyol pateix de manca de legitimitat. Es nega la territorialitat i el dret a decidir dels pobles. La flagrant negació de la voluntat d’aquelles persones que van referendar positivament l’estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, menysprea la voluntat política d’una part molt important de la població del Principat. La voluntat de convivència d’aquestes persones dins l’estat espanyol és inviable perquè aquest ha trencat les regles del joc i ha estripat les cartes.
Les persones i organitzacions – com a ara la Intersindical-CSC – que vàrem apostar des del primer moment per la no acceptació d’un model autonòmic esgotat, hem vist confirmades totes les nostres prevencions. l’estat espanyol ens nega el dret a decidir, la territorialitat dels Països Catalans... i l’estat francès ni tant sols ens reconeix com a poble. Som davant d’una crisi estructural en les relacions amb Madrid i París.
Constatació de manca de democràcia
Podem concloure que tant a nivell social com a nacional, ens enfrontem a estructures intrínsecament antidemocràtiques. Els estats -espanyol i francès- i el capitalisme no ofereixen cap mena de garantia democràtica.
Dotar-nos d’eines
La lluita integral pel drets de la classe treballadora i el país, es confirma com a únic element aglutinador en la defensa dels drets democràtics de les persones que conformem la nació catalana. La consecució de sobirania, territorialitat i justícia social són, per a nosaltres, elements imprescindibles en qualsevol full de ruta que se’ns presenti.
Hi ha força feina a fer. Des de la vostra federació, des de la central sindical catalana, us fem una crida a la mobilització, a construir la democràcia des dels centres de treball, les viles i les ciutats. Hem d’exercir un sindicalisme de contrapoder i confrontació que ajudi a construir alternatives, que situï els i les treballadores i la llibertat del país com a element central del discurs polític. Sense un sindicalisme català fort no podem afrontar el procés de construcció nacional amb garanties.
Perquè desitgem uns Països Catalans lliures i socialment justos. Perquè volem un país solidari amb la resta de pobles del món. Perquè volem un sistema econòmic al servei de la immensa majoria: els treballadors i les treballadores. |
This work is in the public domain |
