|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
|
per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista |
09 jul 2010
|
|
Via estatutària, final de trajecte: tothom baixa. |
divendres de juliol de 2010
Desprès de quatre anys movent-se entre l’esperpent i la comèdia d’embolics, el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre el recurs interposat pel PP contra l’Estatut d’autonomia del 2006. I no per esperada, la bufetada contra les aspiracions d’autogovern de Catalunya resulta menys indignant.
Que ningú es deixi abusar pel discurs dels qui proven de minimitzar l’abast de l’afront, tement la crisi institucional i política que pot desfermar la sentència. “La majoria del text és declarat constitucional”, “el PP no ha aconseguit tombar l’Estatut”... La satisfacció de Rajoy, disposat a “passar pàgina”, i el perfil baix d’un PSOE esperant que amaini la tempesta, demostren que això no és cert. Fins i tot abans de conèixer la “lletra petita” de la sentència – val a dir, el detall dels preceptes interpretats a la baixa -, ja és possible afirmar que els dictàmens d’inconstitucionalitat desarboren literalment l’Estatut. Pitjor: la resolució obre la via a lectures regressives, que representarien – a tall d’exemple, en matèria d’immersió lingüística - una involució fins i tot respecte a l’Estatut de Sau.
Així doncs, el TC qüestiona l’ús preferent del català en les administracions públiques i, de fet, la promoció de la llengua pròpia com a vehicle de cohesió social; rebutja qualsevol descentralització en l’àmbit judicial, fent de la magistratura un terreny vedat; i soscava, mitjançant diferents impugnacions i retocs, els mecanismes de finançament i d’inversió de l’Estat a traves dels quals l’Estatut pretenia compensar el dèficit fiscal de Catalunya. Per reblar el clau i recordar-nos qui mana, els membres de l’alt tribunal s’esplaien subratllant la nul•litat jurídica de qualsevol referència a la idea d’una “nació catalana”: nació “de debò” nomes n’hi ha una, i és Espanya. La resta són invocacions particularistes, per no dir folklòriques, sense cap entitat per representar un sòcol de sobirania popular. Tot i que l’afirmació de Catalunya com a nació apareixia en un preàmbul sense força normativa, l’acarnissament del TC resulta d’allò més significatiu: es tracta d’eliminar qualsevol referència – i en el conjunt del text qualsevol reforma de l’ordenament jurídic – que pugui fer quallar la consciència col•lectiva de la ciutadania catalana.
No té sentit consolar-se, com fan alguns, dient que la sentència encara haguera pogut ser pitjor. En primer lloc, perquè, en obrir tot un ventall d’interpretacions restrictives pel que fa a les competències autonòmiques, acabarà sent pitjor del que ja sabem. Però sobretot perquè aquesta sentencia tanca un cicle. El que havia de ser un progrés de l’autogovern ha acabat sent una nova LOAPA. La primera va resultar de les pressions colpistes de l’exèrcit; la segona, del poder d’una magistratura amb profundes arrels franquistes. La Constitució espanyola de 1978, segellant la transició de la dictadura feixista a una democràcia vigilada pels hereus de l’antic règim, ha esdevingut un codi penal per als pobles ibèrics. Les classes i estaments que es van enriquir sota els governs de Franco han seguit prosperant en els anys del neoliberalisme, acotant fortament la justícia social i les llibertats. No es casual que, ara que s’ensorra el model econòmic gestat durant aquest període i s’albira un futur convuls, ressorgeixin amb força les tendències autoritàries que bateguen des de sempre sota aquesta “democràcia” coronada.
Una època s’acaba
Tampoc té sentit reclamar - com ho fan el President Montilla i, a la seva esquerra, ICV-EUiA - que es recompongui el “pacte constitucional”, ni que es miri de trampejar la sentència mitjançant acords bilaterals entre la Generalitat i el govern de Madrid. Les aspiracions democràtiques catalanes han topat amb l’ossada de l’Estat espanyol i les seves prerrogatives. D’una altra banda, Zapatero no està per la labor. L’aparell del PSOE ha cavalcat mes d’un cop els prejudicis anticatalans que tants rèdits electorals procuren a la dreta espanyola. Ara que, sota la pressió dels mercats financers internacionals, està desplegant una impopular política antisocial, el govern cerca justament consensos amb aquesta dreta. Per als barons del PSOE no és temps de retòrica federalista, sinó d’acatament.
Tot el contrari del que necessiten les classes populars, aquí com arreu de l’Estat. Ara més que mai, és necessària la seva unitat per fer front a la crisi que el capitalisme està descarregant sobre les seves espatlles. Els greuges culturals, lingüístics, nacionals... soscaven l’entesa i la solidaritat entre la gent treballadora. Humiliant el poble de Catalunya, trepitjant els seus drets, malferint la seva legitima aspiració a entendre’s amb els altres pobles sobre un peu d’igualtat, el TC sembra la divisió. A una banda de l’Ebre, la sentència serveix de bandera a la dreta; però també a un govern amoïnat per desactivar el front de la contestació social a les seves mesures. A casa nostra, la sentència permet a la dreta nacionalista refer-se una virginitat, esperant que la legítima indignació de la ciutadania la catapulti a la Generalitat... per gestionar amb “realisme” les engrunes d’un autonomisme escarransit i munyir la frustració impotent de les classes mitjanes. ERC treu pit independentista de cara a les eleccions, però amb l’ull posat en les aliances que li garanteixin una presencia institucional a la què s’ha emmotllat des de fa anys. (ERC i ICV-EUiA, oposats a Madrid a la “tisorada” de Zapatero, van votar disciplinadament al Parlament català, al costat del soci majoritari de govern, la seva traducció autonòmica). No, la crisi no és Espanya. I CiU, que de tant en tant reivindica la sobirania fiscal per a Catalunya, és la primera a defensar, aquí com allí, un règim tributari que afavoreix les classes benestants, la privatització dels serveis públics i el desballestament de l’Estat del benestar.
La crisi que vivim en l’àmbit econòmic, social, ecològic, de gènere, de civilització... és plenament la crisi del sistema capitalista. I, en aquest marc, l’opressió nacional de Catalunya actua com a factor de divisió i com un ariet contra les conquestes socials de la població treballadora – minvant la seva capacitat decisòria, manllevant-li recursos... Per això esdevé fonamental que des dels sectors mes polititzats del moviment obrer, des dels moviments socials, des de l’esquerra crítica com des de l’ independentisme de base popular, es comenci a configurar una alternativa, una sortida radicalment democràtica i socialment progressista, a aquest entrellaçament de crisis nacionals i sistèmiques.
Al carrer!
En primer lloc, cal sortir massivament al carrer per reivindicar el dret de decidir del poble de Catalunya i la seva sobirania com a nació. Revolta Global – Esquerra Anticapitalista crida doncs a participar en la manifestació convocada per Òmnium Cultural el proper 10 de juliol. Naturalment, les nostres motivacions són força diferents de les que empenyen CiU o el mateix PSC. Per a aquestes formacions, es tracta de reconduir la indignació de la ciutadania cap a un nou compromís amb l’Estat centralista. Per a l’esquerra combativa es tracta, per contra, de contribuir a una ruptura democràtica.
No és acceptable una actitud d’acatament de la resolució del TC “per imperatiu legal”, per molt que es vulgui escenificar malestar - o fins i tot “absència de respecte”, segons les paraules de Jordi Pujol. De govern, Parlament i institucions catalanes, és exigible una actitud de desobediència civil. Qualsevol altre comportament tan sols es podria entendre com una temptativa d’encapçalar la protesta de la societat catalana per acabar diluint-la. En l’àmbit de la lluita sindical, els treballadors i treballadores del metro de Madrid, organitzant des de la democràcia de les seves assemblees decisòries una vaga total que desafia el decret de serveis mínims, ens donen una lliçó de dignitat i coherència: quan la legalitat esdevé abús dels privilegiats, cal que s’imposi la legitimitat democràtica de la majoria. Hem de dir que no acceptarem ser governats per decrets contraris a la voluntat expressa del poble de Catalunya.
Durant la segona República, quan les Corts de Madrid van aprovar, escapçant-la i buidant-la de contingut, la llei catalana de rabassaires, el Parlament, en un gest d’indignació, va tornar a votar el text original. Ara no treu cap a res reivindicar l’Estatut del 2006. Ja no es tracta d’això. La sentència del TC significa que les aspiracions d’autogovern que es va provar d’encabir en la reforma estatutària són incompatibles amb el marc de la Constitució espanyola. Les llibertats democràtiques del poble de Catalunya necessiten desbordar aquest marc asfixiant, heretat de la transició. Es hora de plantejar el camí cap a l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació, amb l’objectiu d’assolir una República Catalana.
Com en altres moments decisius de la Història, l’empenta necessària només pot brollar de les classes populars. En aquests moments, el moviment obrer es troba davant del repte d’aplegar el conjunt de col•lectius i sectors socials colpejats per la crisi en una oposició ciutadana al pla d’austeritat del govern, a la reforma laboral i al qüestionament del règim de pensions. Vet aquí el repte de la vaga general del 29 de setembre. A Catalunya, aquest moviment de defensa dels drets socials ha d’entendre que aquests són inseparables de l’avenç de les llibertats nacionals. I a l’inrevés, els sectors partidaris d’aquestes llibertats han d’entendre que, o bé la República Catalana sorgeix carregada d’anhels socials progressistes, o mai triomfarà.
Des de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista entenem que l’ensenya de la República Catalana, lluny de girar l’esquena als pobles ibèrics, significa la crida a una entesa fraternal, sobre bases d’igualtat, plena sobirania i democràcia, que trenqui definitivament amb segles d’opressió, d’ignorància i prejudicis. En un mot, amb aquesta “Espanya eterna”, enemiga de tot progrés, que ha trobat el seu grotesc paladí en el Tribunal Constitucional.
Amb aquesta reivindicació serem al carrer el proper 10 de juliol. |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.cat
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
per precari |
09 jul 2010
|
|
i voleu que vagi a la manifestació del bracet del filldeputa del meu patró? |
|
Re: Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
per aka |
09 jul 2010
|
|
fora trotskos oportunistes |
|
Re: Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
per un |
09 jul 2010
|
precari, és curiós perquè si vas assistir a les manifestacions contra la guerra, molt possiblement has anat de braçet amb el teu patró. Si has estat algun 8 de març, possiblement hagis estat amb el teu patró/na a una mani, igual que possiblement hi has estat sí vas anar a la manifestación contra la invasió d'Israel sobre Palestina el gener de fa 2 anys.
La figura del "patró" carca, senyor Burns i conservador ha mort. Ben al contrari, molts d'ells (molts altres no, alerta), se les donen de progres, voten tripartit i sense qüestionar el sistema assumeixen aquelles demandes progresistes.
Així doncs, no vagis de pur per la vida, perquè l'autodeterminació, igual que les altres batalles exposades abans, és possible que les puguin "assumir", però de cap de les maneres són seves. Aquestes batalles són "nostres", i el que no podem fer és que ens les vulguin robar.
Però ets lliure de quedar-te a casa i lamentar-te. |
|
Re: Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
per precari |
09 jul 2010
|
Si pero les coses han canviat, ara la agressió capitalista es massa forta, (i pot ser molt ptjor),i el nivell de resposta envers aixo es massa magre, no podem premetrens sumar-hi a les nanifestacions interclassistes que l'unic que pretenen es desviar la atenció, a fi de mantenir els privilegis a qualsevol preu.
Per altre costat no ens enganyem, molta de la gent que hi anirà ho fara per anim identitari, mes encara quan es probable que el amteix dia hi hagi manifestacions espanyolistes a altres llocs (ja sabem per què)
Classe contro classe por el comunismo! |
|
Re: Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
per un |
09 jul 2010
|
?¿?¿ Ara "l'agressió capitalista" és més forta que quan ens vam manifestar contra la guerra o contra la política d'extermini d'Israel? si el discurs és "no em manifestaré al costat de la burgesia" estàs fent una afirmació de caràcter estratègic (ideològic, perquè ens entenguem). Si el que dius és que en algunes ocasions sí i en aquesta no és una apreciació tàctica, per tant hauries de dir (seguint la teva posició) "en aquesta manifestació no em manifestaré al costat de la burgesia".
En quan al nivell d'agressió, que vols que et digui, fa molts però que molts anys que ens estan donant pel sac, i més enllà d'una o altra reforma laboral, el que cal és abolir l'explotació de l'home sobre l'home (entengui's home en genèric). Vaja, molt socialdemòcrata deus ser si consideres que ara NO però fa 2 o fa 7 anys SÍ, quan les estructures d'opressió de classe romanien intactes.
I clar que molta gent ho fa per ànim indentitari que dius, perquè som un poble que se li neguen drets, fonamentalment el de decidir (i per tant, a "ser" en última instància). Només per aquest fet ja és una revindicació justa.
Que hi hagi altres amb plantejaments de classe oposats (com en el cas dels exemples que hwe posat a dalt) no hauria de ser motiu per abandoinar precisament quan més cal la lluita per l'autodeterminació.
A no ser, clar està, que aquesta faci nosa... |
|
Re: Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
per precari |
09 jul 2010
|
1 dubto molt que CIU o la cambra de comerç s'hagin manifestat mai contra la guerra o a favor de les dones explotades
2 sí, les coses estan pitjor que fa un any o dos, Esta clar que el que fa dos o tres anys es percebia de la crisi capitalista era molt poc comparat amb el que es va veure després, . Que els governs (alguns, europeus clar) d'una o altra forma procurin endarrerir la catátrofe (catastrofe que serà per als de sempre (que aquesta vegada seran molts més-) no significa que aquesta no estigui ja prevista .
3 . Si, això és una cortina de fum. O almenys està servint com a tal. És una forma de dirigir els malestars cap a objectius llunyans, no immediats, i d'aquesta manera evitar o almenys posposar una cadena de conflictes que pot ser molt perillosa (v..g.. Grècia).
4. Els espanyolistes estan fent exactament el mateix (v.g. les celebracions futbolero-nacionalistes).
5 El govern català, si que podría fer politica més socialista, encara amb l’actual estatut. Pero clar, aixo no ha ineteressat mai.
6. El concepte de identitat prové d'esquemes molt variables, els quals majorment han estat i són dictaminats per les ideologies dominants i els seus mitjans de difusió. En aquest sentit podem dir que al captalisme l'individu no té identitat més que quan això li interessa a un determinat poder. La identitat quant a suposada necessitat de l'individu, és un terreny de manipulació i submissió.
7 Ens debem, en tot cas, a la nostra classe, que sí, encara que difusa i ja no estratificada, encara existeix, per descomptat.
Ens veiem a les lluites socials.
Classe contro classe x el comunisme |
|
Re: Front la sentència del Tribunal Constitucional: Desobediència civil i autodeterminació Per una República Catalana!
|
|
per krinein |
09 jul 2010
|
Un estat és tot el contrari a l'autodetereminació, a la democràcia i al dret a decidir. Un estat és sempre una estructura de concentració de poder polític, una estructura separada i per damunt de la ciutadania, que no té res de "democràtica" (poder del poble) i si que té molt de oligàrquica (el poder d'uns quants).
CAP ESTAT ENS FARÀ LLIURES!
Per una Catalunya i un món veritablement democràtics, hem de "tirar pel dret" cap a una confederació de comunitats autogestionades i no deixar-nos embaucar per "opiums culturals" que distreuen la nostre atenció i treuen energia dels debats que realment hauriem d'estar tenint, i dels projeces i lluites que hauriem d'estar engegant per fer front a una crisi multidimensional sense precedents en la que ens trobem i que és multiplicarà rapidament en els propers anys, a no ser que canviem d'actitud i començem a recuperar les regnes de la política i l'economia per vies autènticament democràtques. |
|
|
