Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Marc Sallas i Batlle
Portaveu Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Marc Sallas i Batlle va ser cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular en els comicis de 2000 i actualment és portaveu nacional d'aquesta formació que, conformada per gent de sensibilitats diferents dins de l'esquerra independentista i col.lectius de l'àmbit local, busca posar fi a «vint anys de mentides» de l'autonomisme per fer passos seriosos cap a la construcció nacional.
marcsallas.jpg
Txente REKONDO

El portaveu nacional de la CUP ens apropa la visió que l'independentisme d'esquerra i combatiu català manté davant els importants esdeveniments que estan tenint lloc al seu país en els darrers temps, així com els reptes futurs.



Com valora la CUP l'actual situació creada després de la sentència sobre el Estatut?

Ha deixat fora de combat i amb el discurs esgotat l'autonomisme en aquesta part del país. La sentència ha posat sobre la taula la contradicció fonamental entre la voluntat del nostre poble i els límits que imposa l'actual marc jurídic i polític, i això està obrint moltes mentalitats fins ara tancades en esquemes autonomistes o federalistes. Sectors del PSOE català o de la dreta regionalista parlen ja de recuperar el pacte amb l'Estat o d'apuntar ara cap al Concert Econòmic. Ells saben millor que ningú que el pacte amb l'Estat només es pot reeditar des d'una posició de submissió i que el Concert per a Catalunya faria inviable el projecte espanyol. Antics dirigents del PSOE català estan abraçant ja l'independentisme com a projecte i, més important encara, ho fan des de posicions progressistes. Per tant, mentre les estructures dels partits majoritaris proposen solucions inviables, augmenten els que veuen en la independència l'única solució.


Què és la CUP?

És una organització assembleària de l'esquerra independentista que cerca estructurar un espai d'unitat popular. Estem convençuts que des de l'àmbit local, des dels ajuntaments, es pot estructurar la construcció nacional. Enllacem, a més, amb la tradició històrica de l'independentisme dels vuitanta i, després «el desert» dels noranta, aconseguim articular un moviment relativament important al voltant de les eleccions municipals de 2003, que es va incrementar el 2007.


Som com una bassa d'oli que es va expandint i, encara que és evident que la nostra implantació és desigual al país, som conscients de la nostra capacitat per augmentar la nostra presència actual.


Recentment la CUP ha decidit no participar en les eleccions autonòmiques al Principat previstes per la tardor ...

La decisió es va prendre abans de les consultes i cal contextualitzar-en aquest moment. Optem per centrar tots els nostres esforços electorals a les municipals de 2011. Arribem a la conclusió que podia ser massa aviat per prendre part en les autonòmiques, encara que som conscients que anem avançant, a poc a poc, cap a una organització nacional, en el seu moment, aquest tipus de consultes caldrà prendre en consideració.


L'auge de l'independentisme, almenys en clau social, és una realitat innegable en la societat catalana.

Després de quaranta anys de feixisme, hem tingut vint-i-de pujolisme, i el que ha vingut després ... Hem suportat tot això en forma de Constitució, Estatut, autonomisme ... i sembla que la gent va despertant.


A més, s'ha començat a perdre la por; molta gent estava d'acord amb la independència, però temia la reacció de Madrid. Les mobilitzacions de febrer de 2006 o de desembre de 2007 van mostrar clarament els símptomes d'esgotament de la societat respecte al model de tots aquests anys. En aquest context es podria afegir la celebració de més de cinc-centes consultes per la independència abans d'aquest estiu.


Evidentment, el perill podem veure-ho després de les eleccions autonòmiques, ja que alguns buscaran tancar la porta que s'ha obert, i la CUP, i el conjunt de la societat catalana, ha d'evitar que la porta torni a tancar. A partir d'octubre no es pot tancar, l'hem obert entre tots.
Quin paper juguen les consultes en l'activació d'aquest creixent potencial independentista?

Les consultes serveixen bàsicament, per a tres objectius: organitzar a la gent, creure que l'autodeterminació és possible i fer front a l'Estat espanyol. D'altra banda, és evident que les consultes estan deixant un important fons de democràcia participativa, de participació popular, cosa inusual en el món actual.A més, queda per tot el territori gent organitzada en defensa de l'autodeterminació, i això suposa un important capital polític.


No es corre el perill, després de l'èxit de les consultes, que en materialitzar aquest moviment sorgeixin diferències i pugnes personalistes que facin fora per terra el treball unitari?

Madrid es posa a tremolar quan la població catalana es mobilitza conjuntament i intentarà aprofitar les discrepàncies per ampliar les esquerdes d'aquesta mobilització i suport popular.


D'altra banda, la gent no s'ha deixat acovardir pels oportunistes de sempre que volen buscar protagonisme quan el riu baixa ple. Aquest perill sempre hi és, però es tracta en la mesura del possible de sumar forces al procés i, a més, la democràcia directa no ha estat controlada «pels de sempre».


Tanmateix, la realitat ens ha demostrat que el cansament cap l'autonomisme i la posterior crisi econòmica mundial han propiciat que la gent decideixi situar-se per sobre de les tàctiques partidistes. La majoria de la gent no milita en partits polítics; pertany a associacions de veïns, clubs esportius ... En definitiva, la gent ha complert el paper de l'Estat, organitzant les consultes, animant a la participació i no fent campanya pel sí o pel no.



Com s'afronta la qüestió de la territorialitat dels Països Catalans, cosa que pot semblar aparcat per alguns actors polítics?

Cal distingir entre el sector que representa les posicions de centre-dreta, que s'ha apuntat a l'independentisme i que fa una aposta per una part de la nació, el Principat, i el model socioeconòmic és neoliberal, i els sectors independentistes populars, de esquerra, que tenen una proposta totalment diferent i per als quals la territorialitat està molt clara: els Països Catalans. Encara que això no és obstacle per reconèixer la possibilitat de diferents ritmes, deixant palès que la configuració de la República catalana haurà de ser definida en el futur.



Com ha dit una destacada figura de l'independentisme català, caldrà dotar de contingut a la independència.

Evidentment, i així apostem per vincular el fet nacional amb el social. La CUP entronca amb aquesta tradició i busca la seva aplicació en el segle XXI, des dels ajuntaments, però també en altres espais. Som conscients que la construcció del socialisme del segle XXI és una cosa que ens afecta a tots ia totes els que formem part del moviment independentista d'esquerra i combatiu.
Quins són els reptes de la CUP?

A nivell electoral, el nostre proper repte seran les eleccions municipals de 2011, ia nivell de país, aguantar la porta oberta perquè no es tanqui o no ens la tanquin a la nostra nassos. En aquest context, hi ha un perill objectiu: l'autonomisme pot buscar renéixer. Utilitzant una frase molt gastada, «el vell no ha acabat de morir i el nou no ha acabat de néixer». Cal frenar la possibilitat que l'autonomisme torni, no podem repetir altres vint anys de mentides, de omplir-se la boca amb la paraula «país», però omplint al mateix temps les seves butxaques.


En vista de tot això, l'actual fotografia partidista i institucional podria veure's superada per la pròpia societat civil ...

La gent està percebent cada vegada amb més claredat que aquests partits polítics són una mena de «oficines de col locació», sense ideologia o projecte polític. Aquest era el país de l'autonomia, però la gent no és tonta i s'ha adonat del que s'amaga en aquest model, està començant a «despertar col.lectivament», a socialitzar posicions que en els anys vuitanta eren minoritàries.

Ara que el país està avançant col.lectivament cal evitar que els que pretenen reeditar l'acord amb l'Estat espanyol, que ja hi ha qui ho estarà pensant, ho puguin fer. L'Estat espanyol, quan es crea o es senti acorralat, buscarà als sectors que puguin pactar amb ell. Per això, un repte a mitjà termini és evitar que es produeixi aquesta situació.


També tenim un altre repte important, que és accentuar i aprofundir l'organització.

Ara ja és evident que el país va despertant a poc a poc i cada vegada són més els que desemmascaren l'anomenat «oasi català» que, com va ser molt ben definit en el seu moment, no era res més que «aigües tranquil però putrefactes», una situació en la qual l'Estat espanyol estava còmode i on la població catalana havia de suportar la pudor que emanava d'aquestes aigües.
Mira també:
http://www.gara.net/paperezkoa/20100705/208484/es/El-autonomismo-parte-pais-ha-quedado-fuera-combate
http://www.gara.net/paperezkoa/20100705/208484/es/El-autonomismo-parte-pais-ha-quedado-fuera-combate

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Quina entrevista més fluixa, el que respòn el paiu aquest ho diuen quatres cajeis entre cubata i cubata...jajajaaj
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
No era precisament la millor persona per aquest tipus d'entrevista.
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
diu el entrevistador:
'No es corre el perill, després de l'èxit de les consultes...' [!]
(sense comentaris)
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Les consultes, tenint en compte el boicot mediàtic i institucional i els pocs recursos de k es disposa són un autèntic èxit, portem una mitjana d'un 21% de poarticipació, tenint en compte que deixem votar a totsb els nouvinguts, k no són pocs, i a la població de 16 a 18 anys,
és un èxit total, ki no ho vulgui veure és pk no hi ha estat ficat i no sap el k implica realment això.
I només una dada per acabar, l'Hereu es va gastar 4.5 milions d'euros en la consulta Diagonal, la gent podia votar per internet, tenia tots els avantatges de les institucuions i tot Barcelona empaperada i sols va aconseguir un 12% de participació, 9 punts menys dels k portem nosaltres, o sigui k aki si k sobren els comentaris, els fets parlen per si sols.

ENDAVANT AMB LES CONSULTES!!!
AUTODETERMINACIÓ!!!
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Si. Parlem per si sols: els de la seva representeu el 14 per cent de la poblacio... i ja se sap que passa amb el quatorze!
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Els que representen a 600.000 persones, xifra que cap altra moviment social ha aconseguit en quan a aprticipació activa en aquest país, i espereu, perquè encara queda molta població que no ha pogut votar.

Si cap altre pot aportar un exemple de mobilització popular a Europa per part d'un moviment social que ho digui o que calli i abaixi el seu cap espanyol per sempre.

PS: Invertiu en el negoci de maletes, pronostico que en els propers anys pujarà la seva venda...
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
"mentalitat federalista = mentalitat tancada"

Sobren comentaris.

Ara, digueu q en José Saramago, a la seva darreria, més comunista crític i més, en certa manera, lliberatri, amb la seva proposta de gran federació ibèrica, eliminant fronteres amb Portugal, era un "espanyolista" o una ment "tancada". Crear fronteres, és tenir una ment oberta. Compte amb les vostres ments tan obertes, no bufi la tramuntana entre els hemisferis dret i esquerre del cervell i us quedeu vegetals.
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
'600 000, xifra que cap altra moviment social...' i blablabla... NYEEEK! ERROR: segur que despres de la guerra civil els somatens varen aplegar a mes de 600 000 persones per a caçar maquis anarquistes. O que potser ara em diras que els somatens no eren un moviment social catala?
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Picot negre, no tergiversem!

El que tu redueixes en "mentalitat federalista = mentalitat tancada" a l'entrevista apareix explicat de la següent manera: "la sentència ha posat sobre la taula la contradicció fonamental entre la voluntat del nostre poble i els límits que imposa l'actual marc jurídic i polític, i això està obrint moltes mentalitats fins ara tancades en esquemes autonomistes o federalistes".

És a dir, que donada la situació de l'Estat espanyol, mantenir una postura "federalista" ha estat sempre una mentalitat tancada; tancada, s'entén, entre els límits jurídics de l'Estat, que no han reconegut (ni reconeixeran mai, com ha quedat clar arran de la sentència de l'Estatut) cap altra subjecte que no sigui la nació espanyola. ¿Quina menaa de federalisme es pot esperar que surti d'aquesta assimetria de base?

El veritable federalisme, en consonància amb l'internacionalisme, reconeix totes les parts com a subjectes iguals i amb els mateixos drets. Prenent l'exemple que poses de Saramago, sí que seria un "espanyolista" o una "ment tancada" si aquesta "Federació Ibèrica" constés només de dos subjectes jurídics: Espanya i Portugal. ¿Què passa amb els bascos, catalans i tots els altres pobles que hi ha dins de la Península? Una veritable "Federació Ibèrica" hauria de comptar amb la participació real, lliure i efectiva se cada nació circunscrita en el territori peninsular.

Ara bé, ja que no t'agrada crear fronteres, no sé quin atractiu li veus a una "Federació Ibèrica". Cal?
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Soc una persona ressentida i envejosa que quan veig que les meves idees no s'imposen començo a matxacar els que tinc més a prop. M'agrada dir-me purista revolucionari no nacionalista, i epr això sempre sempre defenso el nacionalisme esanyol i les seves tesis matxacant al moviment anticolonil d'aquí i no fent mai res contra els colonitzadors...

Aquesta és l'actitud home, així si que es fan revolucions i el mòn avança... Tu queixa't no construeixis res i algun dia potser podras fer com el teu heroi l'Albert Boadella que de tant antinacionalista esquerranos que és ha acabat menjant de la mà de la Agirre com la seva mascota més preuada.

Recorda que Roma mai paga als traidors... t'estas cabant la teva propia miseria.
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
«(...) Ara bé, ja que no t'agrada crear fronteres, no sé quin atractiu li veus a una "Federació Ibèrica". Cal? (...)»

Justa la fusta. Un primer pas (com unaltre) per destruir fronteres no per bastir-ne de noves.

Què té a veure el q un "marc jurídic" accepti o no en els seus límits? Qui està parlant de respectar cap marc jurídic ni espanyol, ni portuguès, ni andorrà ni català? Estem parlant de voluntat revolucionària, de voluntat d'instituir, de crear quelcom nou o de fer dels condicionants determinants i dels determinants determinisme?

Si l'acràcia és LLIBERTAT I AUTODETERMINACIÓ de tots i totes, perquè necessitem determinar-nos prèviament com a catalans, laietans, cossetans, vàndals, bascons o col·leccionistes de vitoles de cigars? Un primer pas fora una península (realitat orgànica, fisogràfica) amb més de 50.000.000 de SUBJECTES d'autodeterminació? Vols una simetria més perfecta q la lliure associació de tothom a tothom, d'una cooperativa d eGandesa amb unaltra de Vallderoures o d'una de Múrcia amb unaltra de logronyo...? No fora un primer pas per destruir TOTA LA COSTRA NAZIONALISTA BURGESA I TOTA LA CULTURA AUTORITÀRIA, UNA IBÈRIA CONVERTIDA EN UNA MASSA D'INDIVIDUS LLIURES, que sentés precedent i exemple i s'estengués com la pòlvora?

Em temo que no, que seguiríeu reclamant la marca al roig de pertinença al vostre ranxo.
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Sincerament, l'entrevista és superficial i no aporta res. A més deixa perles com ara "la construcció del socialisme del segle XXI"...
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Picot negre,

"Si l'acràcia és LLIBERTAT I AUTODETERMINACIÓ de tots i totes, perquè necessitem determinar-nos prèviament com a catalans, laietans, cossetans, vàndals, bascons o col·leccionistes de vitoles de cigars?"

Et proposo que t'ajuntis amb un àcrata xinès, un del nord d'Àfrica, un de guaraní i encara un altre d'islandès. ¿Com recollons t'hi entendries? Jo sóc català perquè m'he criat en un ambient hereu d'una cultura determinada que parla (en conseqüència d'aquella llegat cultural) en una llengua determinada. La idiosincràcia cultural és el més proper que tenim, i és ben normal (i legítim) que volguem organitzar-nos entre els afins. [Igual que és ben normal (i legítim) que provem de superar les injustícies i dominacions que també benen de paquet amb aquest llegat cultural].

Per molt que ens pesi, som la nostra llengua. Ara bé, per a tots els àcrates com tu existeix de fa un segle l'Esperanto, llengua artificial que va comptar amb molt de predicament entre els anarquistes d'abans de la Segona Guerra Mundial. Malauradament, la majoria "d'antinacionalistes" en el fons actueu com a nacionalistes espanyols, perquè no tan sols no reivindiqueu l'Esperanto sinó que, en el cas de trobar-te amb la resta d'àcrates de què parlava al principi, provaríeu de parlar-hi en espanyol, que fa més provincià, perdò, internacional.

Bé, digue-m'ho tu: ¿en quina llengua es parlaria en aquesta cooperativa que dius entre treballadors de Múrica, Vallderoures i Gandesa? Mmm... deixa'm endevinar-ho...
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Kontrolisto, a tu qui t'ha dit que jo (o molts q es reclamen àcrates) no aprenem / promocionem l'esperanto? D'on ho has deduït? Has anat mai a un Ateneu Llibertari? Jo sí, des dels 14 anys. I en tinc quasi 50... Diccionaris, revistes, articles, llibres en esperanto per donar i vendre. Ves a descobrir-li el Virolai a un escolanet de Montserrat!

Estava temptat de, després d'una primera impressió d'interlocutor digne, passar olímpicament per lo de "actueu com nacionalsites espanyols"... Amb un murcià, un del matarranya i un de Gandesa, parlaria amb la llengua en què ens entenguéssim TOTS (esperanto, català, panotxo o castellà, q per desgràcia o per sort, segur q tots quatre l'hem après i tots quatre l'entendríem, no em faig un gra massa ni de la llengua ni de cap condicionant cultural). Definitivament, la llengua i la cultura tota és, ha estat u serà sempre el què la GENT, tots en fem, amb els bilions (amb B de Birmània) d'interactuacions i de feedbacks constants q fan q sigui quelcom mutant, com ha de ser, res subjecte per camises de força de normalitzacions o quelcom comparable a aquella espècie de papallona en perill d'extinció "que cal preservar". Es preservarà o no.

Salut!
Re: [GARA] Entrevista a la CUP: «L'autonomisme en aquesta part del país ha quedat fora de combat»
05 jul 2010
Picot Negre,

jo també sóc esperantista (malgrat que el tinc molt rovellat), i malgrat que l'esperanto no ha desaparegut del tot dels àmbits llibertaris, el seu estat és paupèrrim. És evident que s'hi poden trobar llibres i algun despistat que el sap parlar una mica, però jo com a mínim no conec cap Ateneu Llibertari que realitzi actes en esperanto, és a dir, que li doni UTILITAT REAL. Si n'hi ha algun, digue-m'ho, que m'interessaria.

Per regla general, a la que algú no entén el català es passa al castellà, i aquí s'acaba el famós internacionalisme. Si de veritat us creguéssiu el que dieu, faríeu política activa en favor de l'esperanto, que ens iguala a tots els parlants. Però no veig que us hi apliqueu massa.

Mira també la mateixa Indymedia Barcelona: un portal llibertari amb una pestanya en esperanto. Molt maco, sí, com igual de maco és que hi hagi llibres en esperanto a un Ateneu. Però en tot el 2010 quantes entrades hi ha hagut en esperanto? Només 3! I quanta gent les ha llegides? Segur que les puc comptar amb els dits de la mà. Igual que la quantitat de gent que deu agafar un llibre en Esperanto en un Ateneu. I què dir de les cases okupes! Segur que tots dormen amb una còpia de les obres completes de Zamenhof a la tauleta de nit, però entre birra i birra la tutmona popolo parla en castellà, que mola más. Corregeixo: cada cop s'hi sent més parlar anglès, en clara avantguarda de la lluita contra les imposicions de l'Imperi.

I, seguint amb l'exemple de la cooperativa murciano-catalana, la teva postura ("parlaria amb la llengua en què ens entenguéssim TOTS (esperanto, català, panotxo o castellà") no fa sinó refermar-me en el que dic: tens una actuació gens llibertària i li fas el joc al poder (en aquest cas, al nacionalisme espanyol). Queda molt maco dir que s'hi parlaria en esperanto si tots el parlessin, i alhora no haver fet gaire res per a què la gent el parli. Fantàstic!
Re: Catalunya, terra d'asil per hereixos fugitius i catars perseguits
06 jul 2010
... i per aixo varen agafar al picot negre i el varen cremar viu a una foguera a la nit de Sant Joan: perque no tornes a venir a tocar els pebrots i deixes de dir-li a la gent 'de la seva' tot aillo que ells no volien escoltar, que per aixo son de la seva...
Apa, nanos, a dormir, que dema es dia de feina.
Sindicat