Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
La llibertat de Catalunya no hi cap a la constitució monàrquica
04 jul 2010
La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut és un insult a la dignitat nacional catalana i deixa en la més completa evidència que la llibertat de Catalunya és incompatible amb el règim monàrquic espanyol sorgit de la Transició.
autodeterminaciopancartaCUA.jpg
L’Estatut que el Tribunal Constitucional s’ha carregat en les seves parts essencials era, en realitat, un frau. Elaborat d’esquenes al poble i basat en un pacte entre Artur Mas i Zapatero, era un Estatut que no solament no recollia cap reivindicació obrera i popular sinó que renunciava de bon principi a la sobirania nacional catalana, quedant sotmès al que decidís el Parlament espanyol. Quan l’Estatut va passar pel Congrés de Diputats, el van retallar fins al punt que Alfonso Guerra va declarar que “li han passat el ribot i no el reconeixerà ni la mare que el va parir”. Després ens el van vendre com un gran progrés i el van sotmetre a referèndum, o­n va ser aprovat amb una abstenció del 50%.

Però ni un Estatut així és acceptat pel règim monàrquic espanyol. És per això que el Tribunal Constitucional ha volgut explicitar que la menció que s’hi fa a la nació catalana no té cap força jurídica i que solament es pot interpretar dins de la “unitat indissoluble de la nació espanyola”. La llengua catalana no serà “preferent” sinó “d’ús normal” a l’Administració i els mitjans de comunicació. L’Estat podrà igualment decidir sobre el finançament sense les limitacions que marcava l’Estatut. La tímida descentralització de l’organització de la Justícia queda anul·lada i totalment en mans del poder judicial espanyol. El lleu blindatge de competències desapareix, tenint l’Estat capacitat d’intervenir al seu antull.

El PP, la dreta espanyola hereva del franquisme, que durant la tramitació de l’Estatut va desplegar una brutal campanya anticatalana a l’estil dels anys 30 del segle passat, ha quedat satisfeta. Zapatero també ha mostrat la seva satisfacció, tot dient cínicament que l’Estatut ara té una “quàdruple legitimitat”!

Montilla, en situació patètica, ha dit que estava “indignat” però que acata la sentència. Ha declarat –en línia amb el Govern Zapatero- que la sentència “manté l’essencial” de l’Estatut! La seva “proposta” ara és... treballar per “refer el pacte estatutari” amb nous acords polítics amb Zapatero!

La dreta catalana de CiU, tot denunciant que la sentència afecta el “nucli dur” de l’Estatut i que el pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat, també acata la sentència, encara que no ho proclami. Per a CiU la gran prioritat és recuperar la Generalitat en les properes eleccions i refer les relacions amb l’Estat a través d’un Concert econòmic a l’estil basc. No volen cap enfrontament seriós amb el règim monàrquic espanyol, que necessiten per imposar, juntament amb la burgesia espanyola, el pla d’ajust, la reforma laboral i la de les pensions, és a dir, els plans d’empobriment massiu de la classe treballadora en benefici dels responsables de la crisi.

CiU i el Tripartit ni tan sols estan disposats a sotmetre a referèndum el text mutilat pel Tribunal Constitucional, per tal que el poble català pugui expressar el seu rebuig. Tots volen evitar un enfrontament directe amb el règim monàrquic. IC ha defensat aquest referèndum amb la boca petita, per afegir a continuació que “per sobre de tot està la unitat dels partits catalans”.

Tots plegats diuen que és necessària la unitat de tota la societat catalana en defensa de l’Estatut atropellat pel Tribunal Constitucional. Volen una “unitat nacional catalana” encapçalada per Montilla, per CiU i el govern Tripartit, és a dir, pels mateixos que defensen la submissió de la nació catalana al règim de la Monarquia, els mateixos que donen suport i apliquen les mesures de guerra social contra la classe treballadora, els mateixos que estan implicats fins al coll en la corrupció, destapada pels casos Millet i Pretòria. No ens estranya que hagin trobat el suport de la Cambra de Comerç, les patronals CECOT i PIMEC o el Gremi de Constructors. I tampoc ens estranya que la burocràcia catalana de CCOO i UGT s’hagi també posicionat darrera de Montilla i CiU. Nosaltres, Corrent Roig, ens neguem a fer-ho.

La sentència ha deixat clar que la llibertat de Catalunya no hi cap a la Constitució de la monarquia espanyola, aquest règim polític aixecat sobre la negació del dret dels pobles a la seva autodeterminació i sobre la impunitat dels crims del franquisme, com ha quedat palès en la suspensió del jutge Garzón a mans d’un poder judicial hereu del franquisme.

La via de l’Estatut d’Autonomia és una via morta. L’únic camí és la conquesta del dret d’autodeterminació, és a dir, el dret irrestricte a la independència si així ho decideix el poble català. Sense el dret a l’autodeterminació parlar de democràcia és una burla cínica. El respecte del dret a l’autodeterminació és, a més a més, el que permetrà aconseguir la unitat entre els treballadors de totes les nacions de l’Estat i constitueix la condició bàsica per a una unió lliure i fraternal dels pobles ibèrics, que creiem indispensable en la lluita per una Europa socialista dels treballadors i dels pobles.

Per tot això, cridem a participar a la manifestació del dia 10 de juliol en el bloc que, confrontat al Tripartit i a CiU, defensa el dret a l’Autodeterminació i rebutja la via estatutària.

2 de juliol de 2010

This work is in the public domain

Comentaris

Error
04 jul 2010
esto:
el règim monàrquic espanyol sorgit de la Transició

se escribe así:

el règim monàrquic espanyol sorgit CON la transició franquista

agur, EH-tik
Re: La llibertat de Catalunya no hi cap a la constitució monàrquica
05 jul 2010
http://www.youtube.com/watch?v=g84HLbmu5MM
Re: La llibertat de Catalunya no hi cap a la constitució monàrquica
05 jul 2010
Estooo... que podrieu donar las dades de la contramanifestacio enfrontada a la de sociovergencia reputalana? i.e. L'hora, el lloc, la composició... Ah? Que no hi ha contramani? Que hi anireu amb la grossa, la de tothom, la dels politics corruptes i els sindicats venuts? Agafadets de la ma amb els Mas, els Carods, els Montillas, els Saurons, els Laportas, etc?
Doncs ja podeu esperar-me asseguts, cosins, que hi vaig deseguida...
Sindicato Sindicat