|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Anàlisi :: corrupció i poder |
|
Consell d'Associacions de Barcelona (CAB)
|
|
|
per precog |
03 jul 2010
|
|
|
Un article d'un blog en anglés sobre el Consell d'Associacions de Barcelona i la seva presidenta.
Una bona introducció a la situació de l'associacionisme tradicional a la ciutat de Barcelona.
http://e-08001.blogspot.com/2010/06/multi-taskers-montse-balaguer.html |
Mira també:
http://e-08001.blogspot.com/2010/06/multi-taskers-montse-balaguer.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: Consell d'Associacions de Barcelona (CAB)
|
|
per a sos ci acions |
03 jul 2010
|
|
Ondia¡¡ pot ser interesant, si algù s'anima, pot donar 4 centims del k diu l'article? merçi |
|
Re: Consell d'Associacions de Barcelona (CAB)
|
|
per en quin cab cab |
03 jul 2010
|
En els últims posts me he estat preguntant sobre si la societat civil pot ser comprada o simulada. El cas que he estudiat és el d’un plebiscit fet a Barcelona a primers de maig. Als ciutadans se’ls hi donaven tres opcions en un tema important de planificació local: dues opcions eren publicitades per l’Ajuntament i públicament suportades per un grup d’organitzacions. (Veieu per exemple aquest article d’opinió en l’edició local del diari espanyol El Pais [ http://www.elpais.com/articulo/paginas/Estarem/l/altura/elpepisupbqc/201 ] ). La participació va ser baixa -per sota del 12%- i el 80% dels que es van molestar en votar van optar per la mig amagada tercera opció, la de deixar les coses com estan. L’exemple d’avui és el d’un agregador de la societat civil, una organització paraigües que parla aparentment en nom del conjunt del tercer sector a Barcelona: el Consell d’Associacions de Barcelona.
El CAB està subvencionat per l’Ajuntament (el 2009, dels 228.282 euros d’ingressos, 216.060 van sortir de les arques municipals) i té la seva seu en un local municipal. És difícil mesurar el número de membres reals, essent els membres organitzacions que són a la vegada organitzacions paraigües representant entitats més petites. En total, el llistat de membres és de vint-i-ú, alguns membres tenen una clara orientació política.
El servidor de CAB va allotjar un lloc web (http://ladiagonal.cab.cat) que difonia el mateix missatge que l’Ajuntament estava difonent en la seva campanya de publicitat prèvia al plebiscit, encara que expressada en diferents mots. Com he mencionat en un altre post, el CAB va signar un manifest a favor de les mateixes dues opcions afavorides per l’Ajuntament: dels signataris, quatre eren membres del CAB, el que vol dir que van signar el manifest dues vegades.
Montserrat Balaguer i Bruguera, la presidenta del CAB és ( i ha estat de diferents maneres) [http://www.mataro.cat/portal/migracio/ordres/2008/12/ordre21111.html] una treballadora municipal de Mataró, on la coalició governant està liderada pel mateix partit que a Barcelona. Actualment té un treball de per vida com a “animadora sociocultural”.
L’associació té el seu propi codi ètic de conducta, que recomana als seus membres i al tercer sector de la ciutat. El codi té un domini web propi (http://www.codietic.cat) i una oficina aparentment dotada de personal. (La pàgina principal del codi no és gaire cosa més que una sèrie de notícies, i cap de les notícies té un tema específicament ètic). El desè i últim punt del codi resumit és “relacions autònomes amb les administracions públiques” (a la distància d’un braç de l’administració). El CAB ha repetit les paraules del seu pagador: els braços als que es refereixen semblen ser molt curts. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
