Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
CARTEL A2.jpg


Fesival Jazz i moviments socials: Diumenge 4 juliol, 17 :00, Parc de la Ciutadella

Durant l'any 2010, es celebra el centenari del naixement de la CNT, es portaran a terme tot una sèrie d'actes commemoratius, dins d'aquests s'inclou una jornada dedicada al jazz i la seva vessant social
El jazz, com a estil de musica heterogeni, complex i enrevessat, de vegades, neix de la barreja dels espirituals, el ragtime, blues i música clàssica, amb una llarga història al darrera on els sectors marginals de la societat nordamericana prenen màxima rellevància.
El jazz no és paradigma del moviment llibertari o de les lluites socials, però si que, voluntària o involuntàriament, ha representat clars exemples d'aquesta forma d'entendre la vida, en contra del sistema establert i injust amb les classes marginals o minoritàries. Es podria considerar que el jazz, té un esperit llibertari i el promou en la seva pròpia essència i formes musicals i per descomptada amb la seva actitud.
Aquesta és una jornada d'homenatge al jazz i la seva història més reivindicativa.

PROGRAMA
- Biel Ballester Trio
- Enric Vásquez
"La Jam session: comunicació interactiva mitjançant la improvisació"
- Llibert Fortuny Trio
- Jam Session

Entrada lliure

Diumenge 4 juliol
17:00 hores
Parc de la Ciutadella
Plaça de les Cascades

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
Estic d'acord amb l'esperit trencador del jazz en la seva mateixa estructura i essència. però si hi ha un gènere paradigma de les reivindicacions i la denúncia socials, és el SOUL clàssic. Llàstima q els seus protagonistes ja han passat a millor vida, alguns estan retirats i altres en el patètic cercle revivalista o fent concessions a l'anomenat nu-soul, descafeinat total.

Salut, anarquia, jazz i soul!
Re: 100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
Mb CNT! Soc music de jazz i estic molt content que feu aquest concert!!!!

Desafortunadament molta gent dels moviments socials veu el jazz com una musica burgesa i això és absurd. La burgesia sempre ha intentat apropiar-se de les arts més sofisticades per separar-se de les masses fent veure que "entenen" l'art però el jazz és revolució.

El jazz és la musica afroamericana per excel·lència i sobretot durant els anys 50 i 60 va ser una musica reivindicativa. El Hip hop agafaria el relleu al jazz a finals dels 70...

Recomano el llibre "John Coltrane : jazz, racismo y resistencia"
http://www.tomajazz.com/bibliojazz/smith_coltrane_jazz_racismo_resistenc

Visca el jazz, visca la llibertat !
Re: 100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
Hola, Mb

Tant o més greu què el que tu denuncies, és l'acusació típica i tòpica, als 70's, de tota la música soul "com a música ianqui", per part dels pijo-progres de l'època (com si el q ells escoltàven, Dylan i la Baez, fóssin l'un de Torredembarra i l'altra del Perelló!!)

No sé si la música afroamericana o encara més, l'art en general, més genuí en tant que més primerenc dels afroamericans, pot considerar-se el Gospel, com a música - via d'escapament al sofriment en l'època d'esclavitud i racisme extrem. És quan les lletres esdevenen profanes i s'acompanyen amb secció de vent (a més de secció rítmica) i s'edulcora amb unes gotes de country, quan aquella mateixa música Ray Charles la re-bateja amb el nom de "Soul".

Però, bé, no és qüestió de quina manifestació artística és més veterana. Duke Ellington ens va llegar la visió panoràmica de la GRAN MÚSICA NEGRA (incloen-t'hi ingredients de música clàssica).

Prenc bona nota de la teva recomanació bibliogràfica i em permeto recomanar el clàssic de LeRoy Jones "Música Negra" (Ed. Júcar).

Tot i q també sempre m'ha agradat el jazz (més aviat, fusió, des de Jordi Savatés a Chic Corea passant per Pastorius), deixeu-me recomanar uns quants discs de soul - reivindicatiu (a nivell social, ecològic,...)
-Gil Scott-Heron "It's Your World"
-Curtis Mayfield "There's No Place Like America Today"
-Sly & The Family Stone "There's A Riot Goin' On"
-O'Jays "Ship Ahoy"
-Marvin Gaye "What's Goin' On"

Salut!
Re: 100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
llàstima doncs picot que sigui el soul clàssic i no tu el que hagi passat a millor vida, rata espanyola
Re: 100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
«Picot espanyol!»

Lamento comunicar-te que

a) - Els pícids, com tots els ocells, són apàtrides

b) - Els "[la majoria dels] protagonistes [del soul clàssic, 1960 - 1975] han passat a millor vida"(Otis, Marvin, Curtis, Pickett, Mr. Ike,...); sortossament, NO la seva música, mal que et pesi, t'alegri, et reventi o t'operin del cul sense anestèsia.

c) - Les rates, a més d'apàtrides com els pícids, tenen una intel·ligència bastant superior a un termostat (o a un nazionalista, perquè ho entenguis)
Re: 100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
Quin nivell el de la confederacio nacional!!! Jazz tu, no se m'acut musica mes avorrida, pero bueno per gustos...Aixo si el jazz popular? Sabeu que costen els instruments, i la formacio, conservatori i demes? No esta a l'abast de les classes populars amics, que sera el proxim concert al Liceu? En fi de ben segur que les ordes anarco-llibertaries-gossos flauta-cumbaias i gaudiran. El comando paqui-llauner oferira els seus productes a la vora a preus economics.
Re: 100 anys de CNT: Jazz i moviments socials
30 jun 2010
Gràcies per posar en evidència d'una manera tan gràfica i breu, la visió q teniu els jerkis - fans dels pets de tot lo q no sigui del vostre pal (quadribarrat, of course).

P.D.: potser el Pep té raó. Si t'agrada el jazz i et vols comprar un clarinet, digues a la botiga q vols tocar rock català, q igual t'ho subvencionen com al Cabré i demés culturetes subvencionats... o, si més no, et surt més barat. És diferent (el clarinet)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more