Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sexualitats
Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
26 jun 2010
Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual (LGT), el MDT vol fer arribar un seguit de consideracions.
28 de juny de 2010: Avui més que mai, en lluita per les llibertats LGT


El dia internacional per l’alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual se celebra el 28 de juny per recordar que va ser aquest mateix dia, de l’any 1969, quan va néixer el moviment d’alliberament LGT. Aquell dia, per primera vegada a la història, al bar Stonewall Inn de Nova York, lesbianes, gais i trans van decidir plantar cara. Plantar cara a la policia que els volia identificar, i plantar cara a la repressió, a l’homofòbia i a la transfòbia. Els avalots van durar 5 nits i 5 dies. L’origen del 28 de juny, doncs, ens evoca a la lluita i a la mobilització. 41 anys després, cal que recordem perquè i com vam començar a dir prou.

Als Països Catalans, constatem que d’uns anys ençà s’han assolit, gràcies a aquesta mateixa lluita i mobilització, determinats drets que fins aquest moment havien estat negats a lesbianes, gais i transsexuals. Sense cap mena de dubte, aquests avanços legals necessaris han contribuït a equiparar en drets formals als ciutadans d’aquest país, independentment de la seva opció i/o identitat sexual. L’obtenció d’aquests drets formals, però, lluny de portar-nos a una igualtat real, ha servit sovint per fer callar un moviment que sempre s’ha caracteritzat per qüestionar i combatre l’arrel del problema. Ens han venut uns drets (que legítimament ens pertanyen) a canvi del nostre silenci, amb l’argument que ara ja no tenim res a exigir.

Contínuament se’ns diu que les reivindicacions del moviment ja estan assolides, però no cal gratar gaire per adonar-se que això no és cert. Milers d’adolescents d’aquest país viuen atemorits pel fet de ser lesbianes, gais o transsexuals. Les agressions homòfobes continuen produint-se, malgrat que la majoria no surten mai a la llum per la por de les víctimes a reconèixer públicament el motiu de l’agressió. Les persones transsexuals continuen sent considerades malaltes. L’homofòbia i la transfòbia institucional i social continuen avançant malgrat la suposada igualtat que se’ns ha ofert. I si mirem més enllà del nostre país veurem que a molts estats del món segueixen vigents penes de presó i fins i tot de pena de mort pel fet de ser homosexual i/o transsexual.

Les mesures reformistes que s’han aprovat els darrers anys, doncs, lluny d’acabar amb l’homofòbia, han afavorit un encaix del moviment LGT en les normes socials del sistema patriarcal. Com ja sabem, el sistema, quan li convé, és capaç d’adaptar-se per evitar ser destruït. I exactament això és el que ha fet amb les reivindicacions de lesbianes, gais i transsexuals. Se’ns han donat engrunes per evitar que reclamem el pa sencer. Si acceptem certes normes, se’ns respecta. Si complim la nostra part del “tracte”, se’ns accepta. Avui, al nostre país, una parella de lesbianes o de gais té alguna possibilitat de ser acceptada socialment si es casa, si adopta una criatura i si es comporta exactament com si d’una parella heterosexual tradicional més es tractés. El sistema patriarcal alimenta el capitalisme perquè posa a disposició d’aquest cèl·lules estables de producció i consum. Si gais i lesbianes acceptem encaixar en aquest esquema ja no fem tanta nosa. Es vol acabar, d’aquesta manera, amb un moviment que històricament ha suposat una amenaça important per a aquesta estabilitat patriarcal i capitalista.

S’ha intentat, i a voltes aconseguit, convertir les nostres sexualitats i els nostres cossos en una mercaderia. El “negoci rosa” ha estat vist pel capitalisme com una forma no només de destruir el bagatge revolucionari del moviment LGT, sinó també d’aprofitar-se’n. La creació de guetos dedicats al públic LGT amb un poder adquisitiu alt, amb bars, discoteques, botigues, hotels..., compleix un doble objectiu: primer, fer negoci a partir de determinades sexualitats no normatives, i segon, mantenir-nos apartats i amagats per tal que aquells que no ens vulguin veure no ho hagin de fer. És a dir, el sistema ens estigmatitza, ens margina, i després fa negoci amb la solució que ens ofereix per aquesta mateixa marginació.

Paral·lelament, la normalitat que se’ns ofereix passa sempre per respectar i acatar els rols de gènere i d’opció sexual, així com les identitats sexuals normatives. Se’ns aboca a complir estrictament uns tòpics determinats. És hora de qüestionar aquests clixés, com també és hora d’exigir la despatologització de la transsexualitat, que continua essent considerada una malaltia als manuals internacionals de medicina.

Per tant, queda clar que ens queda molta feina per fer, i des de l’MDT constatem que, en un temps en què sembla que hi ha qui vol convertir la lluita LGT en un circ despolititzat, capitalista i espanyolitzat, és només la mobilització activa i conscient la que ens permetrà continuar avançant en la conquesta de les nostres llibertats.

L’MDT vol fer una crida a lesbianes, gais, trans i intersexuals, al moviment feminista i al conjunt del poble català a participar activament en les diferents mobilitzacions que tindran lloc al nostre país al voltant del 28 de juny. Per exigir que no volem integrar-nos en una societat que ens discrimina, sinó que volem construir conjuntament una nova societat justa i igualitària per tothom.

Visca el 28 de Juny!
Visca la lluita del moviment Lèsbic, Gai i Trans!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
Visca la catequesi, les etiquetes castradores, les organitzacions politiques autoflagelants, els del santoral ecumenic i les beates meapilas!!
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
bravo, pq l'EI són els únics amb koncerts politoxicomans [liturgies], 'presos politics' [martiriologia], marxes de torxes [processions]...
això és durkheimisme revisionat...
ai, si Bakunin alcés el cap...
gràcies a Déu-catequista q la majoria dels anarquistes fan altres coses q posar-se etiquetes, jutjar i donar consells des de l'indymedia, demanar la censura dels mmss q no són del seu dogmatisme (por original: cada dia la amteixa cantarella q ens associa a CiU i a Hitler: doctorat en originalitat)... més enllà de la broma de l'entocentrisme, i de l'equiparació amb Hitler i Convergència (sempre original, sempre toca): creus q les organitzacions firmants no poden posar posts a indymedia?
això és censura dogmàtica de tamany mastodòntic (això sí, no etnocèntrica: gràcies, Ludd)
menys luddistes i més hakim bey amb un mínim de cintura i ironia i capacitat de superar les etiquetes q apliquen de forma acrítica i incessant, convertint les identitats (individuals i col·lectives, nacionals, de gènere, de classe o del q cadascú vulgui fer) en tabús fetitxes als quals atacar amb els mantra de sempre disfressats d'anarquisme. Trist.
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
No se si us adoneu de la profunditat de la vostra prosopopeya linguistic-ecumenica, pero pense que una petita mostra ja en tenim prou, cita literal:

'L’MDT vol fer una crida a lesbianes, gais, trans i intersexuals, al moviment feminista i al conjunt del poble català...' [!]
Vull dir que... si aixo no es discriminar!!!
I a la resta del món no els hi heu de dir res???
Als heteros, al[e]s magrebin[e]s, als vells perversos, als xarnegos, als pandilleros, a les menopausicas, a les espanyoles, a les treballadores del sexe nigerianes, etc... no els teniu res a dir??
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
Coma-coma-coma
Malgrat el teu manifest estat de coma (q tan bé retrates amb el teu nick), l'encertes en una cosa: autoconsiderats anarquistes i aprenents - aspirants a llibertaris, efectivament fem no més coses sinó moltíssimes més coses. En el meu cas, porto dècades fent-les. Gràcies per l'implícit reconeixement.

De tota manera, una mica de respecte pels luddites. Sense ells np hi havés hagut revolució de Xicago i avui potser l'explotació infantil i les jornades de 14 - 16 hores per un plat d'arròs blanc i dormint al mateix lloc de treball, no serien novel·les de Dickens o malsons de països "emergents" (on porten, deslocalitzant-les, les fàbriques molts empresaris catalans catalanistes, d'aquests de CCN q subvencionen plataformes pel dret de pernada) sinó realitats universalitzades.

la resta del q dius em reafirma en què abans s'ensenya geodèsia a un parameci que lògica a un nazionalista.

Per a qui signa "Message is the media": la paronoia de l'Anoia, cony-struir un subjecte, dissenyar-lo al gust i erigir-lo com a interlocutor, receptor dels missatges. El paroxisme de la megalomania. Les seves pintades de "Catalunya lliure, xarnegos fora" (signades com Maulets MDT al llarg dels 80's, es queden en símptoma, en anècdota...

Salut i lliurepensament
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
salut, company[s]
I nomes caldria afegir: si als que signen aquests posts 'trans-genics' se'ls hi fan comentaris critics, els haurieu de prendre com una critica constructiva, mes enlla de que a les controversies a l'IMC es perdin a vegades les formes [els critics i refractaris com servidor o el picot mai no comencem la controversia amb insults] i que si hi ha debat es perque hi ha materia a debatre... recordeu que, com deia en Durruti, amb el feixisme no es debat, se'l combat i punt.
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
ei picot negre:
en primer lloc, no em posis etiquetes, t'agrairia q no no utilitzessis els teus conys-trustes teòrcis/preujdicis/esteroeips sobre mi (no em diguis nacionalista; d'altra banda, segons els teus finíssims i subtils silogismes, em convertirien en proto-convergent nazi-onanista; en fi...). Personalment, l'únic q tinc clar és q "dubte, i dubte molt company".

En segon lloc, no tinguis la pretensió d'ensenyar-me lògica ( "s'ensenya geodèsia a un parameci que lògica a un nazionalista"). Per sort, la política és alguna més que una equació lògica-platònica/aristotèlica (hi ha Weber i Habermas, picot negre, tb).

En tercer lloc, crec q el debat identitari està viciat, per ambdues bandes. Hi ha d'haver-hi una sortida, més enllà del postmodernisme, q ens permeti donar veus a les identitats (individuals i col·lectives; sexuals, de classe, ètniques, culturals, nacionals, les q vulgueu) i combatre les opressions en aquests àmbits.

Message is the media: A mi el debat m'agrada, i les crítiques a l'EI (com a la resta dels MM.SS.) són pòsitives i necessàries. Sense cap mena de dubte. Però m'espanta la pretensió d'alguns d'excloure (picot negre demanant reiteradament censurar els posts de l'EI) una sèrie de gent de l'indymedia, quan una de les seves grans avantatges és aglutinar, donar veus, en plural, a tothom.
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
ei picot negre:
en primer lloc, no em posis etiquetes, t'agrairia q no no utilitzessis els teus conys-trustes teòrcis/preujdicis/esteroeips sobre mi (no em diguis nacionalista; d'altra banda, segons els teus finíssims i subtils silogismes, em convertirien en proto-convergent nazi-onanista; en fi...). Personalment, l'únic q tinc clar és q "dubte, i dubte molt company".

En segon lloc, no tinguis la pretensió d'ensenyar-me lògica ( "s'ensenya geodèsia a un parameci que lògica a un nazionalista"). Per sort, la política és alguna més que una equació lògica-platònica/aristotèlica (hi ha Weber i Habermas, picot negre, tb).

En tercer lloc, crec q el debat identitari està viciat, per ambdues bandes. Hi ha d'haver-hi una sortida, més enllà del postmodernisme, q ens permeti donar veus a les identitats (individuals i col·lectives; sexuals, de classe, ètniques, culturals, nacionals, les q vulgueu) i combatre les opressions en aquests àmbits.

Message is the media: A mi el debat m'agrada, i les crítiques a l'EI (com a la resta dels MM.SS.) són pòsitives i necessàries. Sense cap mena de dubte. Però m'espanta la pretensió d'alguns d'excloure (picot negre demanant reiteradament censurar els posts de l'EI) una sèrie de gent de l'indymedia, quan una de les seves grans avantatges és aglutinar, donar veus, en plural, a tothom.
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
ei picot negre:
en primer lloc, no em posis etiquetes, t'agrairia q no no utilitzessis els teus conys-trustes teòrcis/preujdicis/esteroeips sobre mi (no em diguis nacionalista; d'altra banda, segons els teus finíssims i subtils silogismes, em convertirien en proto-convergent nazi-onanista; en fi...). Personalment, l'únic q tinc clar és q "dubte, i dubte molt company".

En segon lloc, no tinguis la pretensió d'ensenyar-me lògica ( "s'ensenya geodèsia a un parameci que lògica a un nazionalista"). Per sort, la política és alguna més que una equació lògica-platònica/aristotèlica (hi ha Weber i Habermas, picot negre, tb).

En tercer lloc, crec q el debat identitari està viciat, per ambdues bandes. Hi ha d'haver-hi una sortida, més enllà del postmodernisme, q ens permeti donar veus a les identitats (individuals i col·lectives; sexuals, de classe, ètniques, culturals, nacionals, les q vulgueu) i combatre les opressions en aquests àmbits.

Message is the media: A mi el debat m'agrada, i les crítiques a l'EI (com a la resta dels MM.SS.) són pòsitives i necessàries. Sense cap mena de dubte. Però m'espanta la pretensió d'alguns d'excloure (picot negre demanant reiteradament censurar els posts de l'EI) una sèrie de gent de l'indymedia, quan una de les seves grans avantatges és aglutinar, donar veus, en plural, a tothom.
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
27 jun 2010
A veure, si tan "radical" és la diferència entre nazionalisme i independentisme,

1- per què la coincidència de discursos? (una llengua + una distribució geogràfica d'aquesta = una nazió); en el cas dels nazionalistes, restringit al Principat; en el cas "menys imperialista" dels indepes, sumant València, Catalunya Nord i Balears (en una 1a fase; després reclamareu Sardenya, Andorra, Neopàtria, la Franja,...?)

2- discurs social (quan hi és) rel·legat a 2n o 3r terme. I sempre tenyit de quadribarrat. Ja no entro en que sigui reformista, de l'ala esquerra del sistema, de l'estratègia fagocitadora - neutralitzadora d'aquest

3- no veig q us desmarqueu dels partits (la P del PSAN és de partit; la CUP, n'és unaltre, sempre replantejant-se, a més, donar el salt de les eleccions burgeses muncipals a les nazionals...). Tampoc veig q us desmarqueu dels partits burgesos convencionals (ERC, cantera de cony-vergents, Reagrupament,...) ni encara menys del lobby neocon del CCN, patrocinador de les cony-sultes pro-europa del caputal...

Si recorro a denunciar la manca de lògica del nazionalisme, em quedo curt. perquè el nazionalisme no fa si no escollir uns axiomes a mida q vagin bé per que quadrin amb la cony-clusió final a la qual vol arribar. I això és trampa. I jo les trampes (i els impostors tramposos) les denuncio. I per descomptat que la filosofia és molt més i la filosofia política encara més. I hi van haver els q tu cites. I Adorno. I Bertrand Russell. I, en certa manera els llibertaris, de Godwin a Proudhon. I si et va el dubte, et recomano el negador dels negadors, l'escepticisme més extrem: E.M. Cioran.

Quant a què fer amb les "identitats". Cadascú que construeixi la seva pròpia. Cadascú que busqui complicitats i afinitats. No hi ha identitats ni individuals ni col·lectives estàtiques i inamovibles. la cultura és híbrida i mutant, no és quelcom "essencial", no és el traje a mida ni la camisa de força que quatre gafapastes culturetes determinen què és. un exemple, abans de la invenció per part del caputalisme d'aquest artifici anomenat nació, la gent no era ni francesa, ni espanyola, ni catalana. La gent era de Marsella, de Cartagena, de Reus o, com a molt, del seu "país" natural, "orgànic", de la Terreta, de la Segarra o del Camp...

Com pots veure, sobretot si detecto en l'altre bona fe i bona disposició, també m'agrada debatre. Llàstima que ara no tinc més temps.

Salut i lliurepensament
Re: Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual
28 jun 2010
Cal destruïr el sistema patriarcal (patriarcat)
Re: TAZs = Zonas Temporalmente Autonomas, ILLES DE LLIBERTAT
28 jun 2010
I jo encara diria menys: cal destruir el sistema.
Sindicat