Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sexualitats
[Manifest 28-J CAJEI / Maulets] Jo? Sóc trans, no estic malalta!
per [CAJEI / Maulets] Correu-e: info ARROBA cajei.cat (no verificat!) Adreça: www.cajei.cat//www.maulets.org	25 jun 2010
Aquest 28 de juny, dia de l’alliberament LGTI, les organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista volem contribuir a la visibilització d’un dels col•lectius més fortament estigmatitzats socialment: les persones trans i intersexuals.
[CAJEI / Maulets] Jo? Sóc trans, no estic malalta!
Aquest 28 de juny, dia de l’alliberament LGTI, les organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista volem contribuir a la visibilització d’un dels col•lectius més fortament estigmatitzats socialment: les persones trans i intersexuals. Un col•lectiu molt coaccionat per una societat que li exigeix convertir-se en el que entén com a “persones normals”, és a dir, classificades en home o dona, fins al punt que les trans arriben a operar-se per deixar de sentir les mirades indiscretes, de patir violència física i simbòlica i de sortejar mil obstacles per accedir al món laboral. I és que el Patriarcat no tolera els intermitjos, i tot allò que quedi fora del control classificador del poder no està permès, sota pena de ser condemnat al rebuig i a l’aïllament. Actualment, la transsexualitat està considerada una malaltia mental pels manuals de psiquiatria nord-americans (DSM), per la institució mèdica en general i per l’Organització Mundial de la Salut (que fins fa ben poc, fins l’any 1990, també considerava l’homosexualitat com a trastorn mental). La intersexualitat, és a dir posseir característiques cromosòmiques, hormonals o genitals d’ambdós sexes, és considerada –per la seva banda- una anomalia física que cal corregir peti qui peti, encara que suposi sotmetre la persona a múltiples intervencions que li deixaran cicatrius i altres seqüeles, com infeccions d’orina cròniques, incapacitat de sentir plaer o un rebuig encara més gran pel seu propi cos nu. Tant el jovent de Maulets com el de la CAJEI defensem que les trans i intersexuals NO són malaltes, sinó que són el resultat d’una divisió forçada i artificial de les persones en dos grups absolutament diferenciats i homogenis, i que comporten cadascun diferents comportaments i rols a seguir en base a la categoria DONA i la categoria HOME. Ara mateix, les nostres companyes del moviment Trans estan lluitant aferrissadament per eliminar, de cara el 2012, la transsexualitat dels llistats del DSM i l’OMS, i nosaltres els expressem des d’aquí el nostre suport a la causa. Sabem que el nostre combat contra el sistema patriarcal avança lentament i que és fàcil desmoralitzar-se, però la lluita s’alimenta també de petites victòries que ens empenyen a seguir endavant. Per això, tot i ser conscients que treure la transsexualitat del llistat de malalties mentals de l’OMS i del DSM no millorarà substancialment les condicions de vida de les trans-intersex, com a mínim sí que eliminarà un dels empars més forts que tenia la psiquiatria a l’hora d’intervenir en aquestes sexualitats dissidents. Això no vol dir, però, que les reivindicacions de les demés opcions, pràctiques i identitats sexuals dissidents quedin en segon pla. I és que aquesta sensació, que es té sobretot en les grans ciutats, que l’homosexualitat, tant femenina com masculina, estan acceptades i poden ser viscudes lliurement -i, per tant, ja no cal lluitar pel seu alliberament-, és una fal•làcia. En primer lloc, perquè l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia continuen presents, ja sigui de forma explícita o simbòlica, en comportaments conscients i en d’altres que ens passen inadvertits, com utilitzar les paraules “marica” o “nenaza” per insultar carinyosament un amic, que no deixen de tenir fortes connotacions tant homòfobes com sexistes. I no oblidem que a ciutats com Barcelona i València encara existeixen determinades clíniques que apliquen tractaments psiquiàtrics “miraculosos” per curar l’homosexualitat i on els metges es neguen a inseminar parelles de lesbianes. I, en segon lloc, perquè a poblacions més petites, tenir pràctiques sexuals que se surtin de la norma continua essent motiu de vexacions, de violència física i simbòlica i de marginació social, fet que obliga moltes joves a “exiliar-se” a les grans ciutats. És, doncs, el nostre deure i compromís esdevenir una eina d’alliberament i presa de consciència per al jovent que es troba en aquesta situació, dins els pobles, viles i ciutats on hi tenim presència. Jo? Sóc trans, no estic malalta! Contra el Patriarcat, dissidència sexual! Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) Maulets, el Jovent Independentista Revolucionari
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more