|
|
|
Anàlisi :: guerra |
|
[invisibles] 20-J
|
|
|
per invisible |
19 jun 2010
|
|
|
Avui llançem el nostre crit, invisible però sonor.
Així volem que sigui.
Invisible.
Indefinit.
Com l'eco que ressona entre l'avisme de les valls.
I el llançem al carrer, on volem viure.
Perque és allà on volem conèixer i estimar-nos.
Perque és allà on volem mirar-nos amb complicitat,
al mateix temps que us mirem als ulls per dir-vos que pensem.
Dir-vos que pesnem sobre el vostre vell projecte de dominació.
El vostre porjecte basat en el mateix sistema arcaïc de sempre.
El mateix sempre, en estat de descomposició.
Perque sou vosaltres qui us vestiu de gala,
avui també,
per celebrar aquesta miserable ceremonia de conveniència.
Miserable com esdevé l' ànima que contrau matrimoni.
Condemnada al fracàs i l'autoexecucció, a l'autoconsum.
Condemnada a l'egoïsme de posseïr quelcom que (no) estima.
Condemnada a rebre la legítima violència de l'autodefensa.
Com la vella història de l'amor mal entès,
voleu posseïr allò que desitjeu.
De l'amor a la dominació, a voltes, hi ha un mílímetre.
Estimeu la dominació de cossos que culturitzeu
sota la cega premisa del poder,
Els reprimiu sota la l'excusa de l'estat.
Sota l'ampar del progrés.
Avui llançem un crit, invisible.
Un crit sense nom.
Sense rostre.
Perque aquest crit té mil rostres.
Un crit ardent.
Com ardents esdevenen els rostres invisibles.
Com ardent esdevé una ànima invisible, espontània.
Ardent.
Com un crit multicèfal i polífon.
Ardent.
Per nosaltres és ara i sense vosaltres.
Per nosaltres és ara i sense dicotomies.
Sense constants binàries.
Avui és la del SÍ o el NO.
Demà en seran molts altres.
Ves a saber:
Home/Dona,
Rica/Pobra,
Jove/Adulta,
Migrant/Nadiva
Intelectual/Treballadora.
Les constants binàries de sempre:
Dominada/dominadora.
I és això el que avui pregunteu.
No en fujiu pas.
Us hi refermeu.
Refermeu la legimitat d'un estat català.
Refermeu la legitimitat d'una estat fortalesa.
Refermeu la legitimitat d'una unió europea neoliberal i absolutament tirana.
Aquest ritual que miserablament us voleu creure.
Aquest miserable exercici d'hipocresia.
És el vostre projecte d'estat-fortalesa.
El vostre projecte d' estat-nació ni tan sols ens despista.
Ni tan sols ens fa creure que és res nou, que busqui tranformar res.
El vostre projecte és fosc i ens grinyola.
Com ens grinyola la vostra pregunta totalitarista i anticomunista.*
No estimeu.
Nosaltres,
invisbles,
ànimes afamades de sensacions profundes,
nosaltres,
no estimem els estats.
No pas.
Estimem les nostres amistats, que només poden ser polítiques.
Totes les amistats són politiques.
Vosaltres heu triat les vostres, no us en podeu amagar.
Les persones som allò que fem.
Som com fem allò que fem.
I vosaltres sou allô que feu, com nosaltres.
Tenim poques coses, però ben clares:
El vostre anhelat Estat serà miserable,
patriarcal i opressor: social-demòcrata.
Ho sabeu.
Com també ho sabem nosaltres.
Bon viatge.
Per la llibertat dels pobles.
Per la independència sense límits.
Pel plaer de destruïr allò que ens destrueix,
Per l’ofensiva de les invisibles.
*¿Estàs d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea? |
This work is in the public domain |
|
Re: [invisibles] 20-J
|
|
per un |
19 jun 2010
|
|
A qui dirigiu les paraules? 20-J no significarà gaire en la nostra breu historia, com tampoc la vostra invisibilitat. Seguim perdent el temps?Caminante, no hay camino... |
|
Re: [invisibles] 20-J
|
|
per laskjd |
20 jun 2010
|
cadascuna sabrà si aquestes paraules l'interpelen o no.
És evident que 20-J no significarà gaire.
Tampoc ho afirma ningú. |
|
Re: [invisibles] 20-J
|
|
per Sun Tzu |
21 jun 2010
|
<h1>Apren a escollir els teus enemics</h1>
<p>Escolim els nostres enemics i així ens definim, ens definim per exclusió. Quan hom no té força ha de començar per assenyalar els seus enemics més aferrims per evitar crear confusions, perquè no té massa sentit enfrontar-se a qui no té el podr de decidir, i menys encara defensar la mateixa posició que el sistema sota pretextos antisistema.</p>
<p>Escollint un enemic petit, estem definint quin és el nostre projecte: un projecte petit, que té més ganes de molestar a gent que equivocadament o encertadament ha escollit un camí i el defensa amb les eines de les que disposa. Buscar la confrontació amb les Consultes parteix d'una miopia absoluta. El problema del pais és que la gent no es mobilitza per res, la mobilització crea sinèrgies i més encara si aquest moviment és un moviment que podem dir que és del tot autogestionari doncs no rep cap tipus de subvenció ni ajuda pública. Contents deuríem estar que la gent es mmobilitzi per alguna cosa, encara que aquests estiguin un xic equivocats i errin en alguns dels anàlisis.</p>
<p>El camí encetat pels invisibles avui perd força sentit, si aquest és el vostre projecte... que es basa més en distanciar-se d'altres projectes que en sumar forces cap a l'autogestió no hi bveig la seva utilitat ni la seva capacitat d'atracció. Per altra banda no entredré mai la voluntat invisibilista, sinó és per ser un mer espectador passiu de la victoria del neoliberalisme.</p>
<p>Visca l'autogestió, visca l'aanrquia i visca l'esperit constructiu, morin les avanguardes il·luminades i els que es creuen haver inventat l'anticapitalisme</p> |
