|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme : sexualitats : dones |
|
[Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
|
per Na Pai |
15 jun 2010
|
|
El patriarcat, aquest monstre que regula les nostres relacions domèstiques, sexuals i afectives ha resultat greument ferit en dues de les seves extremitats: el masclisme i la homofòbia. Tot i així, sembla ser que és capaç de sostenir-se sobre dues potes—la monogàmia i l'adultisme—les quals romanen intactes; ni les més coratjoses guerreres antipatriarcals gosen enfrontar-s'hi. Ningú gosa qüestionar si la monogàmia i el seu mite de garantir relacions econòmico-afectives exclusives per tota la vida juntament amb la normalització social del divorci o trencament amorós, és una de les principals (per no dir LA principal) causa de dones maltractades o mortes en mans dels seus marits o enamorats. Tampoc ningú gosa qüestionar si un infant té sexualitat i encara menys si té dret a gaudir-ne. |
|
El matrimoni, com a màxima institució de la monogàmia, va de capa caiguda, però informalment i inconscientment seguim reproduint la monogàmia en les nostres relacions afectivo-sexuals. Un ritual d'un sol dia—el casament—no marca grans diferències entre un matrimoni qualsevol i una parella que comparteix habitatge, turisme i militància als moviments socials. Les gelosies o la repressiva exclusivitat sexual, el lloguer, hipoteca o crèdits compartits i les discussions per escollir una pel·lícula o el tedi de no tenir res nou per dir-se, són el seu pa de cada dia indistintament.
Per altra banda tenim l'adultisme, una silenciosa i desconeguda però omnipresent opressió. Les categories socials construïdes a partir de l'edat biològica dels individus són construccions socials al servei de la supremacia dels adults. La despossessió de infants, joves i ancians és anàloga a la dels aturats i mestresses de casa, amb la diferència que els primers no tenen sindicats ni departaments del govern que vetllin per ells.
Tanmateix, en les tenebres habita un poderós monstre que creix dia a dia guanyant cada cop més terreny al patriarcat: el capitalisme. Contràriament al que creuen molts activistes, el patriarcat no va de bracet del capitalisme, sinó que aquest últim s'està menjant al patriarcat amb patates. El capitalisme no necessita per res al masclisme ni la homofòbia ni la monogàmia ni l'adultisme, molt millor si totes les dones treballen "lliurement" en el lliure mercat; molt millor si l'homosexualitat és un orgull molt rendible enlloc d'un vergonyós estigma; molt millor si tots els individus es comporten de forma completament individualista i poden consumir al màxim sense haver de donar suport a la parella o el seu producte: la família; molt millor si infants i joves consumeixen "lliurement" (sense les restriccions que imposen els pares o tutors).
Si bé el patriarcat es manifesta a través de la cada cop més raquítica família, el capital ho fa a través del cada cop més robust estat-mercat liberal. Així ens trobem en què cada cop més competències que durant mil·lennis han pertangut a la família són transferides a l'estat-mercat: l'educació dels infants, l'assistència a la gent gran, l'assistència mèdica, la producció i preparació d'aliments, l'oci... Entre les joves generacions trobem els individus més avançats en aquesta transició de l'ordre patriarcal al capitalista. Aquests individus ja no conviuen amb familiars i tampoc amb altres humans (tot i que a vegades coexisteixen amb humans dins d'un mateix habitatge!), així no han de fer cap esforç per posar-se d'acord sobre res amb ningú. A nivell sexual, l'ambient gai fou el primer a alliberar-se del patriarcat per encadenar-se a la lògica del capital: aquí les relacions sexuals es consumeixen com xiclets que s'exprimeixen i escupen en un tres i no res (tot i que a vegades ensopegues amb un xiclet que ja havies mastegat i costa desenganxar-lo de la bamba).
L'única feblesa del capitalisme enfront el patriarcat és que no ofereix prou incentius per reproduir l'espècie; la criança monoparental suposa molt d'esforç i sacrifici, faltaria subsidiar-la més o desenvolupar un electrodomèstic capaç de canviar els bolquers dels nadons. És per això que inclòs els post-moderns transmarikabolloqueers, quan decideixen reproduir l'espècie, sovint retornen al model més conegut: la clàssica família nuclear. Així que no t'estranyi veure un activista transfeminista-intersex que havies vist fent una transgressora performance post-porno a Can Vies, ara fent una performance patriarcal, passejant el seu fill amb cotxet per la rambla, agafat de la mà de la seva parella monògama.
Hi ha qui lluita contra el patriarcat sense tenir consciència que alimenta al capitalisme i viceversa. Això és així perquè actualment en la nostra societat només hi ha aquests dos models/monstres possibles. Si no els ataquem conjuntament, trascendint el nostre ghetto polític i la nostra lluita parcial i especialitzada, sortirem del foc per caure a un altre foc. Si volem bastir una lluita amb alguna possibilitat de superar capitalisme i patriarcat, l'haurem de desenvolupar paral·lelament a la construcció d'altres formes de viure i relacionar-nos que vagin omplint el buit que deixarem amb la seva progressiva demolició.
Na Pai |
Mira també:
http://difonlaidea.wordpress.com/antipatriarcal/
http://www.difonlaidea.tk
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per Capitalisme i patriarcat, un matrimoni molt ben avingut |
15 jun 2010
|
Un text prou contundent i que sotscric en la seva major part, però plantejar-lo com un combat entre Capitalisme i Patriarcat em sembla un error conceptual. Que el capitalisme necessita de l'estructura patriarcal per sobreviure em sembla una obvietat. És cert que moltes tasques que abans pertanyien a l'àmbit de la cura s'han mercantilitzat, però cal no oblidar qui continua desenvolupant majoritàriament aquest tipus de feines, encara que sigui de forma remunerada. Que les dones treballin no és un indicador de la fallida del Patriarcat -o no només-, sinó de la capacitat d'adaptació del capitalisme, que necessita de la presència de les dones al mercat laboral per mantenir l'actual ritme de creixement econòmic desmesurat. Són doncs, dues estructures profundament interrelacionades. Al capitalisme no li surt rendible garantir la cura i reproducció de la mà d'obra, i necessita que el Patriarcat i la seva institució central -la família nuclear- li facin la feina. Crec que és important no oblidar aquesta relació, per entendre que la lluita és una de sola i contra el mateix enemic, i no pas dues lluites diferenciades o independents.
Ara bé, la crítica a la família nuclear i a la propietat privada dels fills, concepte que continuem reproduïnt des de la militància revolucionària, em sembla fantàstica i molt necessària. |
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per pai |
15 jun 2010
|
el capitalisme no necessita l'estructura patriarcal per reproduir-se, ans al contrari, el patriarcat entorpeix el capital. És per això que l'estructura patriarcal és cada cop més feble, i l'estat-mercat abarca cada cop més àmbits de les nostres vides fins mercantilitzar-ho TOT. Tot i així, no es pot esperar que el capitalisme s'imposi fins a abolir el patriarcat d'un segle per l'altre, tenint en compte que portem milenis de patriarcat, i els hàbits i costums de la vida "privada" dels individus són difícils de transformar. És per això que el capital es va imposant paulatinament introduint-se en la estructura patriarcal assimilant-la i destruint-la des de dins seu.
Com ja he exposat, a l'estat-mercat li falta perfeccionar el seu propi sistema de "cura i reproducció de la mà d'obra" monoparental perquè pugui ser extensible a tota la població. Però això no és ciència ficció, ja és una realitat, avui en dia ja pots consumir un fill a la carta (adopció, mares de lloguer...) i criar-lo amb escola, televisió, internet, extraescolars, cangur-esclaus-emmigrants, microones... i gaudir de la seva companyia algun capdesetmana de tant en tant en algun lloc mercantilitzat com ara el PortAventura. Tot això fa créixer al capital!! El capital no pot permetre que hi hagi dones (o homes) que portin a termes tasques domèstiques al marge de l'estat-mercat capitalista. |
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per tau |
15 jun 2010
|
Coincideixo amb el primer comentari: el capitalisme pot adaptar-se i de fet ho fa molt bé a nous paradigmes, però en el fons segueix necessitant el patriarcat, o els seus subproductes com la família nuclear, com tu mateixa assenyales.
Ara bé, trobo que dir que en la nostra societat només hi ha dos models/monstres possibles és limitar l'opressió a la lluita per l'alliberament sexual. També hi ha racisme, per exemple, encara que tu no el pateixis. O especisme. El capitalisme és el conjunt de relacions socials voraç i caníbal que les travessa totes. Òbviament no hem d'esperar a acabar amb el capitalisme per acabar amb les altres formes d'opressió, però s'ha de tenir en compte que totes entren al sac del capitalisme. |
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per ilusió |
15 jun 2010
|
Per començar, felicitar a l'autora del text doncs aquest és un tema complex i que treu a la llum força contradiccions que tenim els MMSS. Per altra banda felicitar els comentaris doncs, per primer cop des de fa molt de temps, s'està tenint un DEBAT productiu a indymedia sense cridar, liar-la, fer el troll, insultar, etc.
Aquí va la meva opinió. Tot i que estic força d'acord amb el primer comentari: el capitalisme es nodreix de la família nuclear i l'ha reforçat fins ara com a unitat de consum i de producció i així mateix es nodreix de la doble feina de les dones per a sustentar el model de producció, sí que és cert que cada cop més ens trobem amb famílies monoparentals que poden subsistir perfectament i que, de fet, s'adapten a l'estructura productiva sense cap mena de problema.
Aquestes famílies monoparentals segueixen tenint aquesta capacitat de producció i consum sense la necessitat de les tasques que fins ara desenvolupava la dona (desenvolupades ara per cangurs, dones de fer feines, educadors, l'escola...). Així doncs, tot i que segurament el text només intenta dramatitzar una realitat emergent i fer ressò sobre una tendència que potser veiem maximitzada en un futur, sí que és interessant notar aquest "debilitament" o aquesta "transformació" del patriarcat.
Finalment, no hem d'oblidar que el binarisme i unes opcions sexuals altament definides seguiran imperant a la societat així com els rols que s'hi associen. Amb el patriarcat transformat o no, encara queda molt combat i molta deconstrucció per endavant! |
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per pai |
16 jun 2010
|
a tau: quan dic que només hi ha dos models/monstres possibles, em refereixo a que només hi ha dues estructures socials/econòmiques/culturals instaurades en la nostra societat. El patriarcat fou fins fa ben poc un ordre social que cobria totes les necessitats dels individus, sense necessitat d'estats o cap altra institució per sobre de la família. El racisme o l'especisme mai han sigut un ordre social que cobreixi totes les necessitats dels individus, així doncs mai han sigut "models possibles". Actualment, el racisme és una conseqüència dels moviments de població i les desigualtats socials que genera el capitalisme. Així doncs, per lluitar contra aquest racisme, cal acabar amb el capitalisme. En certa mesura, passa el mateix amb l'especisme, tot i que l'especisme és inevitable des que vivim en ciutats que són pràcticament la total negació del món animal i vegetal. Però si et refereixes a les problemàtiques que genera la indústria agroramadera, doncs això és evident que també és consequècia del sistema industrial capitalista, i la solució també és acabar amb el capitalisme. No es poden plantejar les lluites antiracista i la d'alliberament animal deslligades de la lluita anticapitalista que seria la que engloba totes aquestes lluites parcials contra alguns dels efectes negatius del capital. De la mateixa manera, la lluita antipatriarcal és la lluita que engloba el feminisme, l'alliberament sexual i que al meu parer, també hauria d'englobar la lluita contra la monogàmia i l'adultisme, lluites fins al moment inexistents.
a ilusió: La meva intenció en aquest article és exposar la transició que estem vivint entre el model patriarcal i el model capitalista, i assenyalar que actualment hem deixat molt enrera el model purament patriarcal i que cada cop estem més a prop d'un model purament capitalista on el l'estat-mercat cobreix totes les nostres necessitats. No sé si hi arribarem o no, però és evident que ens hi acostem cada cop més. Com ja he dit, al capital no li cal nodrir-se de la doble feina de les dones, es pot nodrir molt millor de la feina dels veritables esclaus del segle XXI: emmigrants, presos i "discapacitats psíquics". Ja no és políticament correcte que la dona hagi de cobrir totes les feines domèstiques, en canvi no hi ha cap problema en tenir una xaxa sudamericana, o consumir productes que no saps que han sigut produits per presos o discapacitats psiquics que cobren la meitat del mínim sou interprofessional.
No nego que encara queda molta lluita per fer contra el patriarcat, el que dic és que la lluita no hauria de ser contra el patriarcat i a favor de l'estat, reclamant que tregui el gènere del nostre DNI, per posar un exemple tontu. |
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per tau |
16 jun 2010
|
"El patriarcat fou fins fa ben poc un ordre social que cobria totes les necessitats dels individus, sense necessitat d'estats o cap altra institució per sobre de la família"
No hi estic d'acord. La família no ha existit mai per si mateixa i a banda de l'Estat. La família monoparental, d'herència per via masculina, la família clàssica del patriarcat, vaja, va sorgir a societats amb un clar poder polític, l'abstracció del qual és l'Estat. Estan íntimament lligats, es necessiten mútuament. I el capitalisme va haver d'adaptar-se a aquesta estructura perquè és la que hi havia, encara que com demostra es pugui adaptar a d'altres. No hi ha un model capitalista, hi ha un buit de model fruit de l'ensorrament del cristianisme modern (i no per culpa del capitalisme, encara que ja li va bé) que el capitalisme omple a manca d'un nou model. És una diferència de matís que crec força important.
"la lluita antipatriarcal és la lluita que engloba el feminisme, l'alliberament sexual i que al meu parer, també hauria d'englobar la lluita contra la monogàmia i l'adultisme, lluites fins al moment inexistents"
Al meu parer la monogàmia i l'adultisme han de ser criticats, i molt, com tu fas, i en aquest sentit em semblen molt necessaris textos (i molt més que textos) com el teu. És necessari no donar la monogàmia per sentada i que aquest experimentar altres formes de viure i de relacionar-nos no s'acabin quan s'acaba la joventut (que s'acaba, això sí que és així). Ara bé, no crec, i per aquí volia anar, que aquesta lluita es pugui deslligar de la lluita contra el capitalisme, i si no se li dona un contingut de classe esdevé mer llibertinatge burgès, tipus patrici pagà romà fent orgies amb la dona i els esclaus perquè no té una moral sexual judeocristiana.
I, en tota aquesta lluita, no hi ha prou amb atacar la moral sexual judeocristiana si no s'ataquen altres aspectes de la cosmovisió en la que s'hi insereix, perquè forma part d'un tot on les seves parts estan íntimament relacionades. I no és suficient negar el Déu únic, el seu darrer fonament, i negar la immanència, perquè el buit que queda al seu setial l'omplirà el capitalisme, que seria com una mena de megazero parasitari en la seva actual fase. Però això ja són figues d'un altre paner. Quan comences a estirar del fil... |
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per pai |
16 jun 2010
|
No vull entrar en una discussió interminable i estèril sobre si l'origen històric de la família patriarcal va lligat a grans estructures de poder. En tot cas, jo vull posar l'accent en el fet que fins fa menys de 2 segles, la família cobria la pràctica totalitat de les necessitats dels individus. És incomparable el control que exercia la noblesa o monarquia sobre la família amb el poder sobredimensionat de l'actual estat. També cal tenir en compte que hi ha hagut moments i indrets al llarg de la història al marge dels estats, com ara l'ampli periode posterior a la caiguda de l'imperi romà, on dubto que visquessin gaire alliberats del patriarcat. A vegades els populars i descentralitzats costums i creençes religiosos són més opressius que els grans estats o institucions eclesiàstiques.
Amb tot això vinc a dir que si bé nosaltres sempre hem vist patriarcat i capitalisme estretament lligats, no té perquè ser necessàriament així. Cadascun se les pot apanyar bé solet. |
|
Re: [Patriarcat vs. Capitalisme] Última hora: està guanyant el capital!
|
|
per tau |
16 jun 2010
|
|
D'acord. I sé que ens sortim del tema, però durant l'ampli periode posterior a la caiguda de l'imperi romà es donà una dispersió del poder, que no significa que no hi hagués poder de tipus patriarcal a cada contrada. Jo només deia que l'Estat és l'abstracció d'aquest tipus de poder concret, que pel que estem parlant fa el mateix paper: els individus, les famílies, les comunitats, són els seus súbdits, les seves propietats, i el poder també satisfeia un tipus de necessitats més generals, com la seva defensa. Una família, així vist, seria un Estat en miniatura, el microcosmos d'aquest tipus d'organització sociopolítica. En aquest sentit dic que són força inseparables. |
|
|
