|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
|
per CGT |
07 jun 2010
|
|
Manifestacions convocades per la CGT |
|
- A les 11,30 del matí, començant a la Subdelegació del Govern, Roger Llúria/Mallorca per acabar a la Plaça de S. Jaume. Una manifestació alternativa a la convocada pels sindicats majoritaris, per ajuntar-nos amb els treballadors i treballadores dels serveis públics que entenen que la resposta al Govern ha de ser la Vaga General i no només per als “funcionaris”.
- A les 7 de la tarda, des dels Jardinets de Gràcia fins la Plaça Catalunya. Convocada per a tots els treballadors i treballadores, solidaries, siguin o no de l’Administració Pública, desempleats/es, joves, pensionistes, autòctons/nes i immigrants que vulguin manifestar-se i mobilitzar-se contra les amenaces i agressions del Govern i de la patronal que tots i totes sofrim. |
Mira també:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4001
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per comunista |
07 jun 2010
|
Tothom a la manifestació de les 12h a Plaça Universitat, convocada per CC.OO. i UGT!
És necessari acumular forces i lluitar contra la dispersió, i aquesta manifestació serà el termòmetre amb el qual es medirà social i mediàticament l'èxit o no de la vaga, on ens juguem l'impuls de la possible vaga general, així que... unitat!! |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per que us follin grocs |
07 jun 2010
|
Això això a mesurar el termòmetre mediàtic que és l'únic que us interessa, ja sabem com ens heu mesurat el taut als treballadors amb els vostres pactes constants amb la patronal.
Fora venuts i traidors
Comunista? Unitat? JUAS |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per comunista m-l |
07 jun 2010
|
Els comunistes anirem amb la CGT
UNITAT OBRERA CONTRA ELS GROGUISME I PER LA VAGA GENERAL |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per comunista |
07 jun 2010
|
"Això això a mesurar el termòmetre mediàtic que és l'únic que us interessa"
Vivim a la societat de la informació, i no hem d'ignorar el factor mediàtic, hem de tenir-lo molt en compte i aprofitar les mínimes escletxes que disposem dins de l'esquema de poder per fer bellugar les seves estructures, ser revolucionari consisteix també en ser un estratega amb principis, i no un vulgar esquerranista pamfletari sense mes.
Comunista que va amb la CGT, crec que aquest tema deuria estar més que superar desde fa desenes d'anys, un enllaç:
http://www.marx2mao.com/M2M%28SP%29/Lenin%28SP%29/LWC20s.html#s6 |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per uno |
08 jun 2010
|
|
vete a la mierda comunista jajajajja |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per un altre |
08 jun 2010
|
Hòstia, és clar, si en Lenin va parlar dels comunistes alemanys de fa cent anys fem-ne un dogma. Paraula sagrada. La veritat absoluta. Que al món no ha passat res des de llavors.
¡Oh Lenin totpoderós, llum i guia de la revolució, no ens abandonis a la temptació esquerranista i no deixis de mostrar-nos el camí!
Amén. |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per comunista |
09 jun 2010
|
Ser leninista no és cap dogma, però em sembla que per ser comunista, que passa per ser leninista per la seva aportació teòrica i pràctica, s'ha de coherent amb unes bases, dins de les quals hi són les idees de movilitzar a les masses, utilitzar les organitzacions majoritàries de la classe treballadora i el paper d'avantguarda d'un partit revolucionari.
Negar el treball als sindicats on s'organitza la immensa majoria dels treballadors que es sindicalitzen, és abocar-se a la marginació, caure en un esquerranisme sense projecció de res, però això si, ens sentirem molt agust amb nosaltres mateixos perquè serem molt purs i immaculats.
I sí, molts dels arguments que utilitzava lenin contra els comunistes alemanys de llavors son totalment reciclables perquè els errors són calcats, entre d'altres coses, perquè no són nous, sinò que sempre hi ha hagut qui ha pres el relleu per continuar amb aquestes idees iluminades. |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per sí, és clar |
09 jun 2010
|
"per ser comunista, que passa per ser leninista"
Ah, és clar. Però no és cap dogma.
Per cert, a la URSS comunisme ben poquet se'n va veure. Capitalisme d'Estat, se'n diu. Que s'havia de protegir l'Estat obrer de les ingerències exteriors i interiors? Bé, però no només no va ser dictadura del proletariat sino que ho va ser del partit, i va durar 70 anys. No ho podia preveure el totpoderós Lenin, això? O ja sabia des del començament que l'establiment de la societat sense classes i sense Estat no arribaria mai per la via bolxevic? |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per comunista |
09 jun 2010
|
Si ser comunista passa per ser leninista, és perquè la contribució leninista va actualitzar el marxisme a l'època de l'imperialisme, amb els nous fenòmens que arribaren. Actualitzar, no confondre amb negar, que aquest matís és important ja que alguns creuen que avançar vol dir negar la base per crear de nou un pensament de forma acientífica. Això no es tracta de cap dogma, de fet, el marxisme-leninisme és un pensament de naturalesa antidogmàtica, que fa énfasi en l'estudi de les realitats concretes per no caure precisament en un mecanicisme dogmàtic (encara que alguns en caiguin, el que de fet es contradiu amb la ideologia que diuen representar).
Que a la URSS hi va haver poc socialisme, i més bé capitalisme d'estat? M'agradaria que aprofundissis una mica amb aquesta teoría, perquè em sembla que queda una mica coixa. Partim del fet que la URSS va degenerar (encara que diferim probablement en la naturalesa de la degeneracio i del moment en que es va fer palesa), però és innegable la base socialista de l'economia soviètica i el manteniment d'una estructura política bàsica que, encara que patís d'una burocràcia i estancament, mantenia herències dels seus orígens.
Precisament, crec que el problema d'aquesta degeneració és precisament el contrari del que dius. L'abandonament del marxisme-leninisme, en nom de la seva recuperació, la restauració d'enemics de la revolució i la negació dels avenços conquerits, és la base d'aquesta degeneració. Potser amb la continuació del marxisme-leninisme (ben entès, sense deformacions) les coses haguessin anat d'altra forma.
Me n'alegro que hi hagi gent disposada a debatre sense insultar i engegar a la merda a la primera de canvi. |
|
Re: 8 de juny: manifestacions convocades a Barcelona
|
|
per sí, és clar |
10 jun 2010
|
I jo me n'alegro de que hi hagi marxistes-leninistes amb dos dits de front. El que jo bàsicament opino de la revolució russa, en principi aplicació pràctica de la teoria marxista-leninista però ja veig que m'equivoco posant-ho tot dins del mateix sac, és que fou un prometedor experiment fallit (mira com ha quedat Rússia, abraçant el capitalisme més salvatge un cop industrialitzada per l'època de l'URSS). En primer lloc es van trair els soviets i es va acabar així amb la vertadera dictadura del proletariat, per convertir-se en la dictadura del Partit (no sé si començà aquí a degenerar però com a mostra d'aquesta degeneració sí que em val l'esclafament de la insurrecció de Kronstadt el 1921, per exemple, i aquí Lenin encara era viu). Necessari per defendre's de les agressions exteriors? Potser, però la dictadura del proletariat havia d'ésser en teoria un pas previ a l'establiment de la societat sense classes i sense Estat, cosa que va quedar ben lluny d'arribar a succeir.
En segon lloc el que s'establí no fou el comunisme sino el capitalisme d'Estat, un Estat obrer i tot el que vulguis (amb la sacralització i enaltiment del treball pel treball, el pitjor vici de la societat burgesa que es volia enderrocar, d'altra banda), enlloc del lliure mercat. Acumulació estatal necessària per la carrera armamentística, altre cop per defendre's de les agressions del món capitalista? Potser, però obligà els treballadors a ritmes de treball igual d'abusius i absurds que els de la societat capitalista.
En tercer lloc, la necessitat de mantenir l'Estat i de produir a nivells similars als del món capitalista per subsistir va provocar la necessitat d'un rígid aparell burocràtic centralitzat per tal de controlar i reprimir qualsevol dissensió, i "socialisme" sense llibertat és, amic meu, opressió.
Per no parlar de la conquesta i establiment per la força del seu "socialisme" als països del Bloc de l'Est per tal d'allunyar les fronteres el més possible de Moscou, que no sé tu però jo en diria imperialisme (forçat per defendre's de l'imperialisme capitalista, però imperialisme al cap i a la fi). O del franquiciat de la política exterior soviètica en què es van convertir els partits i sindicats comunistes de les democràcies parlamentàries occidentals, dedicats a mantenir l'ordre quan calia i sabotejar els aixecaments populars que escapaven de les seves mans (millor no parlem del 36, no? Però no només, mira França els anys 60's o Itàlia els anys 70's).
Això quant a la revolució russa, també tinc objeccions bastant serioses a les formes d'organització que preconitza el marxisme-leninisme, que crec que només poden dur al que han dut: l'avantguarda eternitzada com a nova classe dirigent allà on ha pres el poder, i compromesa de per vida amb la democràcia burgesa allà on no. |
|
|
