|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : ecologia : educació i societat |
|
La ciutat de les bicicletes (article d'opinió del BACC)
|
|
|
per ... |
29 mai 2010
|
|
Barcelona | PÚBLIC | Hernan Collado i Jordi Manuel, membres de la Junta directiva del BACC | |
Barcelona | PÚBLIC | Hernan Collado i Jordi Manuel, membres de la Junta directiva del BACC | 15/05/2010 | Avui dia, és difícil imaginar Barcelona sense bicicletes i costa de creure que fa només 20 anys creuar-se amb un altre ciclista era tot un esdeveniment. La bicicleta era una eina per fer esport o una joguina per a nens, o bé es convertia en una icona revolucionària, una opció de transport per a somniadors. Però, més enrere en el temps, la Barcelona de principis del segle XX estava plena de persones en bicicleta. Era el transport urbà majoritari conjuntament amb els tramvies i el caminar.
imag0267.jpg
La bicicleta torna a ser present a la ciutat: allà on mirem, en podem veure desenes al nostre voltant, circulant o aparcades. El que ha passat entremig es podria considerar una revolució, si no fos per que ja hi havia bicicletes anteriorment, i es tracta d'un canvi no sobtat, sinó progressiu com una avinguda d'aigua. Fins fa ben poc, cada primavera era visible la nova formada de ciclistes urbans que s'afegien al col·lectiu. Avui dia la massa de ciclistes ja no és quantificable a simple vista, especialment després de l'entrada del Bicing. Al voltant de 95.000 persones es mouen diàriament amb bicicleta a Barcelona gràcies a molts motius confluents: el convenciment moderat de l'Ajuntament, els referents d'altres ciutats del món, la conversió de la bicicleta en icona de modernitat o la introducció creixent d'una cultura post-consumista que s'expressa amb noves actituds i també amb noves formes de vestir o relacionar-se i, per que no dir-ho, gràcies a la feina silenciosa i constant de les entitats d'usuaris. Un exemple seria el moviment conegut com “cycle chic” que relaciona, glamour, estètica i bicicleta. Apareixen, noves tendències que amplien, diversifiquen i consoliden el món de la bicicleta urbana: les plegables, les elèctriques, les de càrrega, slow bicycle, bike polo, fixie bikes, etc. Però, a banda de tendències estètiques, els avantatges d'utilitzar la bicicleta com a transport urbà són molts i van molt més enllà dels aspectes ambientals prou coneguts.
La bicicleta és un dels vehicles més competitius en temps de desplaçament a la ciutat, en distàncies de fins a 8 kilòmetres, i permet cobrir distàncies de fins a 15-20 kilòmetres en una hora en àmbits interurbans pacificats. La bicicleta aporta la flexibilitat i la llibertat horària del transport privat a un cost molt inferior fins i tot al del transport públic. Els desplaçaments amb bicicleta tenen l'atractiu del transport per superfície i ens permeten gaudir dels indrets més tranquils de la ciutat alhora que fem una activitat física molt beneficiosa per a la salut. Finalment, la bicicleta ens porta cada dia on volem amb total independència de l'estat de la xarxa de distribució elèctrica o de l'encariment dels preus dels carburants, i pràcticament en qualsevol de les condicions meteorològiques.
La normalització de l'ús de la bicicleta, però, ha comportat l'aparició d’alguns conflictes amb la resta d'usuaris donada la limitació física de l’espai i l’augment de la mobilitat de la ciutat. L'incivisme d'alguns usuaris de la bicicleta i les deficiències en les infrastructures ciclistes provoquen conflictes, però la manca de respecte cap a les normes de circulació no és patrimoni exclusiu dels ciclistes. No obstant, el transport motoritzat privat encara domina. Degut al seu ús massiu, aquest ocupa abusivament l’espai públic i provoca nombroses situacions de violència viària. Els vehicles a motor sobrepassen les velocitats màximes, provoquen sorolls amb els tubs d’escapament i els clàxons, apuren els àmbars i els vermells previs al verd dels semàfors, amb l'agreujant que aquestes infraccions es cometen a una velocitat molt més alta, i en condicions de visibilitat molt inferiors a les que pot tenir un ciclista. No oblidem que les normes de circulació existeixen degut a l’aparició dels vehicles motoritzats i són fetes a la seva mida, sovint en detriment de la prioritat, seguretat i llibertat que hauria de gaudir el caminar o anar en bici.
La bicicleta es presenta com una solució als principals problemes associats a la mobilitat de la ciutat del segle XXI. Amb l'ús de la bicicleta invertim globalment menys temps en desplaçaments i descongestionem els carrers i el transport públic; amb l'ús de la bicicleta millorem la qualitat de l’aire, la salut i reduïm els accidents, amb l'estalvi de despesa sanitària que això comporta; amb l'ús de la bicicleta promovem la creació d'espais urbans tranquils, segurs i humanitzats com sens dubte ho serà la nova Diagonal de Barcelona.
VEURE ARTICLE PUBLICAT EN PDF
http://www.bacc.info/documents/15052010_PUBLICO.pdf |
Mira també:
http://www.bacc.info
|
This work is in the public domain |
