|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Un manifest denuncia la impunitat del franquisme i el paper de l’Audiència Nacional espanyola
|
|
|
per Laia Altarriba/ l'ACCENT.CAT |
22 mai 2010
|
|
"Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives". Amb aquesta premissa, un grup d'organitzacions catalanes han difós un manifest a la xarxa internet per recollir adhesions. Ja hi ha una quarantena d'entitats i més de 150 persones adherides. |
|
La voluntat de les organitzacions promotores del manifest (la CGT de Catalunya i Endavant) és denunciar la impunitat que encara té el franquisme i els que el van permetre, però a més volen subratllar "que l'actual Audiència Nacional espanyola és l'hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura". És per això que consideren que "que un tribunal hereu de l'Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme".
Suport de represaliats
Entre les persones que donen suport a la iniciativa ja hi ha desenes d'ex-presos polítics i familiars de represaliats durant la dictadura.
A més, el manifest té l'aval del món acadèmic, ja que hi donen suport historiadors de referència en l'estudi del franquisme com Josep Fontana Lázaro (historiador i catedràtic emèrit de l'IUHJVV-UPF) i Francisco Espinosa Maestre (professor d'Història de la Universitat de Sevilla).
Els promotors del manifest han explicat a L'ACCENT que estan preparant un acte públic per donar ressò a les reivindicacions del text: depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme; derogar la Llei d'Amnistia del 1977 que manté la impunitat; decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme; suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura; revisar i restituir les propietats confiscades; reformar de la Llei de la memòria històrica; i la creació d'un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s'hauria d'haver obert contra la dictadura.
MÉS INFO:
fiimpunitatfranquisme.wordpress.com
---
Organitzacions adherides:
Alerta Solidària
Associació Memòria Contra la Tortura
Fòrum per la Memòria del País Valencià
Fundació Andreu Nin
Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa
Associació Els Verds Esquerra Ecologista
CAJEI
CGT-Catalunya
CJC/Joves Comunistes del Poble Català
Corrent Roig
COS
CUP
En Lluita
Endavant-OSAN
Espai Jove de la Intersindical-CSC
Intersindical-CSC
Lluita Internacionalista
Maulets
Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Mallorca
STEI-i (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears)
Acció Autònoma (Terrassa)
Assemblea de Joves del Camp de Morvedre (AJCM)
Casal Can Capablanca (Sabadell)
Casal Popular Voltor Negre (Palma)
Centre Social “Terra” (Benimaclet)
Dones Llibertàries
Independentistes de la Safor
KaosEnLaRed
Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney (Terrassa)
La Barraqueta (Ateneu independentista de Gràcia)
Seminari d’economía crítica Taifa
Ateneu Republicà de Gràcia
Col·lectiu de Resistència Antifeixista
Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès
Dolça Lluita, Col.lectiu Antipatriarcal de la UAB
Llibertat.cat
Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)
Praxis, Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials
Associació Cultural La Fornal (Vilafranca del Penedès) |
Mira també:
http://fiimpunitatfranquisme.wordpress.com/
http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1197
|
This work is in the public domain |
|
Re: Un manifest denuncia la impunitat del franquisme i el paper de l’Audiència Nacional espanyola
|
|
per Manifest |
22 mai 2010
|
MANIFEST: Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura
Davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista arran del procés contra el jutge Garzón, les organitzacions i persones que signem aquest manifest volem fer les següents consideracions:
La dictadura franquista es va fonamentar en l’extermini planificat de les persones vinculades a sindicats, partits polítics d’esquerres i catalanistes, i també persones i grups que compartien els objectius del projecte reformador de la República. Al cap i a la fi, el cop d’Estat de 1936 i la posterior dictadura s’ha d’entendre com la lluita del feixisme (recolzat per una part important del capital) contra el projecte reformador frontpopulista, que la dreta percebia que podia donar pas a un procés de transformació revolucionària.
Més de 130.000 persones van ser víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials al conjunt de l’Estat per part de l’exèrcit de Franco, tant durant la guerra com els anys posteriors. Diversos estudis indiquen que als Països Catalans, aquesta repressió es va situar a prop o va superar les 30.000 persones assassinades o mortes en centres de detenció per fam, pallisses i malalties.
L’anomenada Transició democràtica iniciada els anys setanta va perpetuar el silenci imposat sobre la repressió feixista per la dictadura i va defugir la responsabilitat d’investigar els crims contra la humanitat del Franquisme. Aquells crims poden ser qualificats de genocidi, ja que va significar la persecució i eliminació planificada dels oponents polítics (sindicats, organitzacions de l’esquerra política, mestres, presoners de guerra, etc.) per part de l’Estat franquista.
La Transició, i els governs que l’han continuat, no han impulsat les exigències que el dret internacional estableix en la investigació i persecució dels crims contra la humanitat (concretades en la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les NNUU del 1968 i més recentment la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçoses del 2006). En canvi, va aprovar la Llei d’Amnistia del 1977, que ha permès no jutjar aquells crims (recordem que l’any 2008 el Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides va demanar-ne la derogació).
Més recentment, el govern del PSOE amb el suport entre d’altres de CIU i ICV, va aprovar la Llei estatal 52/2007 (la llei de la memòria històrica), que manté aquesta situació d’impunitat perquè no revisa la qualificació jurídica de la violència de la Guerra Civil i dels anys posteriors que va fer la Ley de responsabilidades políticas del febrer de 1939. Així doncs, aquesta llei reactualitza el pacte de la Transició.
També volem recordar que l’actual Audiència Nacional espanyola és l’hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura. Actuacions recents de l’Audiència Nacional (cas Egunkaria o procés 18/98, per exemple) mostren que aquesta institució continua sent un tribunal d’excepció. La seva pràctica sovint encobreix violacions de drets humans i tortures, com han assenyalat diversos informes del Comitè de Drets humans de les Nacions Unides o la sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre les detencions de l’any 1992. En el marc d’aquest tribunal, no podem oblidar que Garzón, que ara està encausat per voler investigar alguns crims del Franquisme, ha estat un dels jutges que ha encapçalat processos judicials de l’Audiència Nacional motivats per raons de persecució política i que ha emprat mètodes com la detenció en aïllament que emparen la tortura. És per això que pensem que un tribunal hereu de l’Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme.
Més de trenta anys de la fi del Franquisme no ha estat jutjada cap persona amb responsabilitats durant la dictadura. Això ha comportat que les classes que van resultar beneficiades econòmicament pel Franquisme hagin pogut mantenir els seus privilegis i estatus. Per contra, les treballadores i treballadors hem continuat patint desigualtat i explotació laboral. A més, el fet que no es fes una ruptura amb la dictadura també ha permès a l’Estat espanyol impedir exercir el dret a l’autodeterminació als Països Catalans i a la resta de nacions que sotmet.
Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives . És per això que entenem que resta encara pendent:
Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc.
Derogar la Llei d’Amnistia del 1977 que manté la impunitat.
Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.
Suprimir l’Audiència Nacional, hereva dels tribunals d’excepció de la dictadura.
Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).
Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.
La creació d’un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s’hauria d’haver obert contra la dictadura. |
