|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : ecologia : laboral |
|
Processos d’organització entre cooperatives La còpula: 3
|
|
|
per La Repera |
20 mai 2010
|
<!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } H1 { margin-bottom: 0.21cm } H1.western { font-family: “Arial”, sans-serif; font-size: 16pt } H1.cjk { font-family: “Lucida Sans Unicode”, sans-serif; font-size: 16pt } H1.ctl { font-family: “Tahoma”, sans-serif; font-size: 16pt } H2 { margin-bottom: 0.21cm } H2.western { font-family: “Arial”, sans-serif; font-size: 14pt; font-style: italic } H2.cjk { font-family: “Lucida Sans Unicode”, sans-serif; font-size: 14pt; font-style: italic } H2.ctl { font-family: “Tahoma”, sans-serif; font-size: 14pt; font-style: italic } –>
Processos d’organització entre cooperatives |
La còpula: 3 cooperatives que comparteixen local i alguna cosa més (Sant Cugat del Vallès)
La Civada és la primera cooperativa autogestionada que va començar a funcionar a Sant Cugat, l’any 2005. D’aquesta cooperativa en va sortir el Cabàs, un grup de consum amb una persona alliberada per a fer les tasques, per a les persones que anaven massa atrafegades i no podien participar a La Civada. L’any 2008, fruit de la llista d’espera, va néixer La Carbassa, també com a cooperativa autogestionada. Les tres cooperatives comparteixen local i s’han anat coordinant per qüestions de necessitat a nivell logístic. També n’han sortit algunes propostes com ara activitats de difusió o informació (xerrades) o lúdiques (calçotada conjunta). Les compres o comandes conjuntes són un tema feixuc, degut a la idiosincràsia de cada cooperativa (forma de fer la comanda, tipus d’envàs preferit). Una cosa pràctica que els ha funcionat és tenir, al programa informàtic de cada cooperativa, les altres cooperatives com a sòcies (com si fos una unitat familiar més).
Fruit de la dificultat de coordinar-se entre 3 cooperatives, veuen dificultats grans a l’hora de coordinar-se entre encara més cooperatives.
Valoren que amb aquests models es pot generar força consum agroeoclògic (actualment hi ha unes 100 famílies consumint així).
S’ha creat, juntamnet amb l’Ateneu, el Mercat de pagès on les cooperatives han pogut col.laborar en els criteris per a acceptar producotrs/es.
Camp de Tarragona: 4 cooperatives dispersades
Hi ha poques cooperatives i disperses, amb característiques força diferents. Van muntar una trobada per a conèixer-se. Són la Bio-leta, la Pera, (??? Pere, un cop de mà!!). Tenien la intenció de convidar altres models de cooperatives per veure com funcionen. Cada cooperativa té el seu procés de funcionament i hoa anat trobant el seu camí en la pràctica. No ha sorgit la necessitat de coordinar-se, cal que cadascuna vagi fent el seu procés.
Coopes amb Gràcia: 9 cooperatives en un sol barri, punts de trobada i activitats (Gràcia, Barcelona)
Hi ha 8 coopes (Tòfona, Pinyol Vermell, Rusc, Verduretes, Trementinaires, Germinal Farró, Manat-XCS, Aixada) i una que està naixent (Senalla) fruit de les llistes d’espera.
El grup va néixer amb la idea de poder compartir algunes qüestions logístiques i/o optimitzar recursos (compres conjuntes, etc.) i/o organitzar activitats a nivell de barri. S’han fet trobades per a conèxier les diferents cooperatives i intercanviar experiències, per fer xarxa a partir de conèixer-se presencialment. Han participat al mercat d’intercanvi de Gràcia per a difondre les cooperatives, han intentat fer una llista d’espera conjunta, i es fan difusió de les activitats que monta cada cooperativa a partir de la llista de correu. També han participat conjuntament i han muntat alguna activitat relacionada amb El clima no està en venda, o per al Fòrum Social Català.
Germinal: un projecte comú de 5 cooperatives veteranes (Barcelona i Vallès)
Agrupació de 5 grups de consum amb una part ideològica i de projecte comú, que s’articula a partir d’assemblees conjuntes. Han arribat a un sostre de creixement, perquè el número de perosnes a l’assemblea general és difícil de coordinar, o bé si hi ha manca de participació és poc representatiu per a prendre decisions.
Algunes de les coopes es comencen a relacionar amb altres del seu barri o poble.
Fan compres conjuntes a través d’eco-consum, i hi ha algunes comissions conjuntes (externes, comptabilitat- per compartir experiències, compres conjuntes- organitza visites als productors i té com a referència la confiança d’uns i altres).
Les assemblees locals funcionen més que les conjuntes.
Repera, punt de trobada entre cooperatives de consum i experiències de producció
Van creixent les cooperatives però no hi havia un punt de trobada. Ecoconsum és una coordinadora però costa molt convèncer les cooperatives que hi participin. HI havia ganes de trobar-se però no s’estava fent. Arrel del Fòrum Social Català de 2008 va sorgir la idea de fer un punt de trobada entre producció i consum. Germinal externes va crear un grup de treball, a partir d’alguns temes que podrien ser interessants. Es va muntar una jornada d’un dia per a fer una “foto” del moviment: qui som, cap a on podem anar? La 2ª repera va servir per començar a parlar de segell participatiu, de distribució i models de corresponsabilitat. Es va intentar implicar totes les coopes però no es va aconseguir que hi hagués representativitat ni que fos vinculant. Es van fer una “repereta”, una jornada monogràfica sobre distribució i logística. La 3ª repera pretenia ser un punt de formació, d’informació, i d’intercanvi d’experiències.
Ecoconsum, coordinadora de cooperatives
Espai on s’intenta coordinar diferents cooperatives del territori. Es coordina per comissions:
Compres: informació sobre productes i productors/es, compres conjuntes.
Relacions externes: CCPAE, generalitat, altres
Informàtica: crear eines que facilitin la gestió de les cooperatives per fer comandes, webs, etc.
Els objectius eren treballar menys, perquè totes les coopes acaben tenint dificultats amb els mateixos temes i moltes coses ja estan fetes o inventades. Entenen la coordinació com a aprofitar i/o compartir la feina feta. Es coordinen sobretot a través de llistes de correu, amb una reunió cada 3 o 4 mesos peruqè és difícil trobar-se a nivell geogràfic. LA dispersió facilita conèixer experiències i realitats molt diferents.
A partir del debat: idees importants
Importància de fer consciència fora del context urbà
Dificultats en la comercialització i de difusió dels productors per internet: fer una fira i/o xerrades per part d’experiències productives mentre es fa el mercat o la fira.
Importància del contacte directe, per tenir confiança, feedback sobre com qui consumeix valora el producte, sortir del món rural i parlar amb la gent i per poder comunicar bé el projecte que hi ha darrere del producte.
Implicar les cooperatives de consum amb les cooperatives de producció de tota la vida, que estan plegant perquè davant les crisis pleguen els petitts (ara les cooperatives agràries i les agrobotigues venen molts químics i no hi ha consciència). Es podria treballar per mantenir els pocs pagesos que queden, per acompanyar el procés de conversió a ecològic. És més fàcil reconvertir les finques petites.
Que les persones que participen a plataformes, coordinadores, repera o el que sigui traspassin bé la informació a les respectives cooperatives.
Donar visibilitat a les cooperatives i experiències de producció, sortir de les xarxes tancades/ guettos activistes. Poder fer comunicats conjunts.
Material de difusió per explicar, difondre cooperatives, etc.
Recolzar que el consum s’impliqui més en la producció (assumir riscos, etc.).
No hi ha solucions ni receptes màgiques, només experiències
El volum de consum amb compromís pot assegurar que la producció es col.loqui i això pot ajudar a la conversió o a les noves iniciatives.
Assemblea pel ma´ti i per la tarda es va a veure el productor/a.
Material explicatiu per les copes: triptis coopes gracia, triptic sobirania alimentària xcs
Xavi i Rosa coordinen info de tota la gent que munta coses relacionades amb sobirania alimentària. Www.alianzasoberaniaalimentaria.org
Cal molta consciència perosnal (a nivell de producció) per fer el canvi a ecològic, jhi ha moltes resistències i acusació per part d’altres productors/es
Recuperar espais peruqè siguin altre cop agrícoles (nova pagesia no té terres)
Fires de tast/ mercats agroecològics |
Mira també:
http://repera.wordpress.com
|
This work is in the public domain |
