|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Un vaixell pirata a la Gran Via
|
|
|
per K. |
18 mai 2010
|
|
Solidaritat amb la Universitat Lliure La Rimaia |
Un vaixell pirata es disposa a solcar la Gran Via de Barcelona. Ara com ara, el trobareu avarat a l’alçada del número 550, a la façana de l’immoble de nou plantes que ocupa la Universitat Lliure La Rimaia. Aquest dissabte, 15 de maig, s’hi va celebrar una jornada festiva i reivindicativa, reclamant la continuïtat d’aquest projecte i d’aquest espai obert. Un espai que, en el decurs dels últims mesos, ha esdevingut un punt de trobada, d’activitats culturals, de debats i de concertació, no només per a un nombre creixent de veïnes i veïns agradablement sorpresos per aquesta iniciativa, sinó per a un bon grapat de moviments socials i entitats del barri i de tot Barcelona.
L’èxit de La Rimaia té probablement molt a veure amb la crisi global que estem vivint i també amb la crisi del model de “ciutat aparador”, amb la necessitat de teixir alternatives des dels moviments crítics i amb la urgència de recuperar l’espai públic front un sistema que tot ho mercantilitza: des dels serveis públics fins al dret a l’habitatge, passant per l’educació. En concret, però, l’èxit d’aquesta jornada ha estat el resultat d’un admirable treball d’organització per part del col·lectiu que anima la Universitat Lliure.
I és que no resulta gens fàcil aconseguir muntar, sense interrupció, un dinar de germanor i un reguitzell d’actuacions musicals d’artistes tan rellevants com Joan Garriga, At Versaris o Feliu Ventura, alternat amb parlaments de suport a La Rimaia... tot plegat des del balcó del primer pis, a través d’una potent megafonia i davant centenars de persones que es van ajuntant fins ben entrada la nit davant l’immoble, ballant, cantant i gaudint de la festassa, mentre un equip s’afanyava a transformar la fesomia de l’edifici pintant-hi la silueta d’un vaixell rebel, arborant com a velam la immensa banderola que penja de la façana.
Jornada festiva, però també eminentment reivindicativa. S’hi van escoltar intervencions evocant les lluites en favor de l’educació pública i popular – una aspiració que està topant frontalment amb la filosofia liberal de la Conselleria d’Ensenyament -, de la Xarxa social pel dret a l’habitatge, del moviment veïnal – no en va la jornada s’emmarcava sota el lema “La Rimaia és del barri”-, i del mateix centre social, amenaçat de desallotjament. El passat dia 12, en què una sentència ordenava l’abandonament de l’edifici, La Rimaia va rebre la visita formal d’agents judicials per constatar que l’okupació continuava. A partir d’aquest moment, i si finalment són desteses les peticions formulades des de diferents àmbits, el jutge pot ordenar la intervenció dels Mossos d’Esquadra.
Com es deia des de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, en temps de crisi, en què el món del treball i els col·lectius socials més desafavorits reben l’impacte de les mesures neoliberals que exigeixen els grans centres de poder capitalistes – i que el govern de Zapatero i la Generalitat s’apressen a implementar servilment -, un espai com La Rimaia facilita l’encontre de persones i entitats, l’organització de resistències, i representa uns altres valors. L’amenaça és seriosa i imminent. Però La Rimaia ha deixat de ser un fenomen anecdòtic o marginal a la ciutat de Barcelona. Cal que des dels moviments socials, des del sindicalisme combatiu, des de l’associacionisme com des de les esquerres més conscients, s’entengui el que realment està en joc. Toca ser solidaris i romandre amatents per palesar amb força, al carrer, el nostres suport a La Rimaia.
Per Lluís Rabell
Arrel de la web > http://www.revoltaglobal.cat |
This work is in the public domain |
|
Re: Un vaixell pirata a la Gran Via
|
|
per atenta |
18 mai 2010
|
|
D'això se'n diu... OPORTUNISME polític!!!! |
|
Re: Un vaixell pirata a la Gran Via
|
|
per a |
19 mai 2010
|
|
Podrieu tornar a incorporar-vos a Irquierda Unida i Alternativa, com estaveu abans, i tornar-vos a separar, així semblaria que vosaltres no sou tan com ells, i potser podrieu tapar-vos una mica les vergonyes, tot i que cada cop és més difícil.... |
