|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Grècia: "l'única sortida" de l'elit transnacional
|
|
|
per Kratia |
17 mai 2010
|
|
Aquest article és una versió editada d'un article publicat primerament al diari Atenès de circulació massiva Eleftherotypia el 8/5/2010, per Takis Fotopoulos |
Grècia: “L'única sortida” de l'elit transnacional*
TAKIS FOTOPOULOS
* Aquest article és una versió editada d'un article publicat primerament al diari Atenès de circulació massiva Eleftherotypia el 8/5/2010
Els tràgics esdeveniments al banc bombardejat, durant l'enorme manifestació recent a Atenes contra les mesures salvatges imposades per l'elit transnacional ( una “mala aliança” de l'FMI i la UE), no constitueixen ni un “assassinat”, tal com va declarar precipitadament el líder permenentment i descaradament mentider de la Junta parlamentària que avui governa Grècia (G.Papandreou), ni una “provocació”, tal i com l'Esquerra tradicional caracteritza permanentment qualsevol esdeveniment que no controla. Van formar part d'una contraviolència popular (1), dins la lògica de la qual és impensable que tinguèssin com a objectiu la mort d'empleats oprimits (els quals pel que sembla havien rebut per part del seu cap un ultimàtum de “feina o vaga” obligant-los, tal i com es va informar, a treballar en un edifici sense mesures de seguretat contra incendis i a porta tancada). Va ser un acte (òbviament irresponsable) dirigit clarament contra la propietat. Aquest tipus d'actes que tenen per objectiu la propietat de “institucions simbòliques” fonamentals del capitalisme, com un Banc, lluny de ser estranys en les actuals insurreccions a nivell global, constitueixen una contraviolència popular espontània contra la violència (econòmica i física) sistèmica. Particularment, en un país com Grècia en el qual la violència sistèmica ha pres tals dimensions, que han conduït a la transformació de la “democràcia” parlamentària posterior a la junta (2) en un tipus de Junta parlamentària – només a un pas de la suspensió formal de les disposicions constitucionals de drets humans bàsics. Les raons que podrien explicar aquesta transformació són les següents:
- La presa efectiva del poder en les darreres eleccions generals d'Octubre mitjançant un programa electoral fraudulent que, encara que d'alguna manera estava relacionat amb l'habitual programa “Socialista” estatista, per descomptat no tenia res a veure amb el programa neo/social-liberal oposat d'un encongiment dràstic del sector públic, és a dir el sector que l'actual President de la Internacional “Socialista”(i Primer Ministre grec!) considera el “gran pacient” de Grècia que ha conduit a l'actual bancarrota informal. Això, al mateix moment que fins i tot els analistes i economistes internacionals burgesos (així com els mercats!) parlen de la crisi estructural crònica de l'economia grega (que de fet és la causa de la bancarrota sistèmica i no el sector públic que només és un símptoma d'aquesta crisi).(3)
- El clar menyspreu de la voluntat de centenars de milers de vaguistes i manifestants, però també de la demanda d'un referèndum que podria, fins i tot retrospectivament, donar alguna legitimitat a les brutals mesures. Això és, les mesures imposades avui per les elits locals i transnacionals, simplement per evitar la bancarrota dels nostres creditors (bancs Alemanys, Francesos, però també Grecs com ara l'Eurobank de Latsis que està lluitant per ocultar la seva exposició al risc de la bancarrota grega!(4)), a costa de centenars de milers de persones entre els grups socials més baixos a Grècia que estan condemnats, en canvi, a la bancarrota!
- La utilització gairebé totalitària dels canals de TV i especialment d'aquells poseïts per l'estat per tal d'ocultar la ira popular contra la violència sistèmica i per confondre (amb l'ajuda dels ben coneguts comissàris polítics del sistema)sobre les causes reals de la crisi de la qual són exclusivament responsables les elits (polítiques i econòmiques) locals, així com l'elit transnacional, les quals no obstant no es veuen obligades a sacrificar ni una sola piscina de les desenes de milers que adornen les seves villes de tipus Hollywood! En canvi, els baixos salaris i pensions (en comparació amb els nivells europeus) són dràsticament retallats, milers de llocs de treball en el sector públic són abolits, la cultura del contractar i acomiadar en el sector privat s'està institucionalitzant etc. Per conseqüent, l'última mostra de desvergonyiment de la TV estatal (ERT), que s'ha convertit en un canal publicitari per a la promoció de la Junta parlamentària i el seu líder, va ser denunciar la breu “ocupació” dels seus estudis per part de mestres a l'atur (que els “socialistes” van tirar al carrer a milers)com si fos entrar en un “diàleg anti-democràtic”, quan, per exemple, el dia 1 de maig tots els canals estatals van dedicar els seus noticiaris del vespre principalment a emetre discursos patriòtics barats per part del primer ministre “socialista” i la seva comitiva, mentre que al mateix temps els principals canals internacionals (BBC, AlJazeera, etc.) van dedicar els corresponents noticiaris principalment als disturbis, que la gràfica ERT presentà com a incidents menors, gairebé al final del seu noticiàri!
- El terrorisme policial que suposadament s'imposa per a la “protecció” dels ciutadans contra els “terroristes”, anarquistes i similars. En realitat, el terrorisme policial té el propòsit únic de terroritzar les classes mitjanes, que -potser per primer cop a les seves vides- mostren signes clars de vèncer la classe dels polítics professionals que els ha enganyat i les seves titelles de partit als sindicats. Les escenes de ira fora del Parlament el dia de la vaga general, amb desenes de milers de manifestants anomenant als parlamentaris “lladres” i altres intentant assaltar-lo repetidament, van evidenciar que allò no era una més de les habituals marxes pacífiques (i per conseqüent indolores per les elits), i que les persones fora del Parlament no tenien res a veure amb el món despreocupat de les elits de dins (i els seus mitjans de comunicació). No és estrany que el món real fora del Parlament fos rebut pel món virtual de les elits amb tones de químics perillosos, a fi que els manifestants i tots els demés poguéssin emportar-se el missatge de qui són els veritables caps en l'actual “democràcia”, els quals poden prendre qualsevol tipus de decisió contra els seus “súbdits” sense importar-los un rave l'expressió de la seva voluntat.
- El major crim de la Junta parlamentària, no obstant, és la descarada distorsió de la veritat pel que fa a “la única sortida” que suposadament representen les mesures imposades per les elits transnacionals i locals. En això el govern “socialista”ha superat fins i tot a la senyora Tatcher, que es va inventar el terme per tal de descriure les mesures neoliberals similars adoptades pel seu govern a principis dels anys 80, i que, no obstant, no va impedir un diàleg sobre aquestes, cosa efectivament descartada pels social-feixistes Grecs que governen Grècia actualment. Per tant, el Primer Ministre grec i els seus acòlits repeteixen una vegada i una altra la mentida descarada que les mesures brutals imposades per l'elit transnacional són la única sortida per a la “salvació” de Grècia i que una solució alternativa implicaria “més patiment per a tots”. De fet el líder de la Junta parlamentària grega, que governa Grècia amb l'ajuda d'una colla de polítics professionals (els diputats del seu pròpi partit que -juntament amb els pocs diputats d'un partit ultra nacionalista- són els únics que van votar a favor de les mesures depredadores només per tal d'assegurar els avantatges d'estatus econòmic i social que implica la seva posició en l'estructura de poder) no va tenir escrúpols en declarar al Parlament que “no havia sentit cap solució alternativa”- cosa que implica que o bé és totalment incompetent o bé és un pocavergonya que intenta una vegada més enganyar a la gent. La raó d'això, tal i com he mencionat en diversos articles d'aquesta columna en els últims mesos, és que diversos analistes i economistes internacionals d'alt nivell han demostrat recentment (5) que és precisament la suposada “única sortida” la que és catastròfica per Grècia i no la solució alternativa. De fet, fins i tot fa pocs dies, un professor de la Universitat de Londres (6) era partidàri d'una solució similar a la que vaig proposar des d'aquesta columna (7), és a dir, la solució que va seguir Argentina, després de la devastació provocada per les mesures suggerides pel FMI, que eren efectivament idèntiques a les que ara s'estan imposant al poble grec per part de l'elit transnacional. I aquest és exactament el crim comés avui per la junta parlamentària “socialista” a Grècia, suposadament en pro de “l'interès general” - una mentida nauseabunda que “oblida” que un dels principis socialistes bàsics que dóna sentit a la mateixa idea de socialisme, és que en qüestions relacionades amb els interessos econòmics, només existeixen els interessos de classe. Especialment quan fins i tot els analistes internacionals d'alt nivell (burgesos) remarquen que: “S'està demanant a Grècia que faci el mateix que va fer Amèrica Llatina als anys 80. Allò va conduïr a una dècada perduda, els beneficiaris de la qual van ser els creditors estrangers.”(8)
No obstant, fins i tot ara, es podria posar fi a aquest crim de l'elit, mitjançant una lluita intensiva, conduida pels caps de turc del sistema en el sector públic, amb l'objectiu d'una vaga general que paralitzaria el mecanisme de l'Estat, i amb un tipus de demandes com les següents:
a) Una sortida immediata de l'Euro-zona, a fi que Grècia recuperi la seva sobirania (fiscal i monetària) i imposi les seves propies condicions als creditors més que no pas al revés, com passa actualment;
b) Una re-introducció de la Drachma en comptes de l'Euro seguida per una important devaluació d'aquesta (com a mínim del 30%) per compensar la contínua apreciació de l'Euro en aquesta dècada, que ha perjudicat particularment la industria d'exportació grega més important, el turisme, mentre que ha fet que les importacions de l'estranger fòssin particularment barates, al cost dels productes domèstics que han substituït;
c) Una conversió de tot el deute denominat en Euros a Drachmes, de manera que, per una banda, els creditors no es puguin beneficiar de la devaluació de la moneda i, per l'altra, el reemborsament del deute esdevingui un afer completament grec;
d) Una renegociació del deute que tingui per objectiu, en primer lloc, la dràstica reducció d'aquest (com a compensació pels alts tipus d'interès que ja s'han pagat pel seu servei, així com per les activitats especulatives entorn dels tipus d'interès en el passat) i en segon lloc, una ampliació considerable del període d'amortització;
e) Controls estrictes sobre els moviments de capital, per tal que l'enorme fugida de capitals per part de les elits (gregues i estrangeres) dels últims mesos es pugui aturar immediatament;
f) La Socialització dels Bancs, per tal quan es tirin endavant els passos anteriors no pugui tenir lloc l'especulació contra els dipòsits grecs, i tots els dipòsits garantits per l'estat facilment disponibles (fins a un límit, posem per cas 50.000 euros per any) per tal que s'impedeixi a les elits i als grups socials privilegiats de boicotejar els nous acords creant pànic i inflació;
g) Forts impostos (després de registre/certificació) a les principals propietats immobles i mobles (Iots, cotxes de luxe, etc.) i obligació a les elits locals i els grups socials privilegiats que ja han transferit grans quantitats de capital a l'estranger en els últims mesos a pagar aquestes taxes sobre la seva propietat a Grècia;
Per descomptat, aquesta solució alternativa no significa, tal i com les elits i els seus mitjans de comunicació diuen per tal d'aterroritzar les persones, que l'Estat deixi de pagar els salaris i les pensions, a més de la confiscació dels seus dipòsits. He tractat d'aquest tema dels dipòsits anteriorment però pel que fa a les pensions i als salaris, ha de quedar clar que si l'estat es declara en fallida això no significa que deixaria de complir amb les seves obligacions cap a tothom excepte cap als seus creditors. L'estat simplement deixaria de pagar els bilions que deu als creditors estrangers i locals, fins que aquests es vegin obligats a pagar el deute- del qual van ser els beneficiaris principals, si no exclusius. Les condicions anteriors simplement assegurarien el benestar de les persones durant el període de transició al reemborsament del deute i al mateix temps crearien les condicions prèvies per a un desenvolupament auto-dependent que aboliria per sempre la necessitat d'endeutar-se amb els taurons del mercat, que ha conduit a l'actual transformació de Grècia en un protectorat de l'elit transnacional.
(1) Takis Fotopoulos, “La “guerra” global de l'elit transnacional, Democracy & Nature, Vol. 8, No. 2 (Juliol 2002). http://www.democracynature.org/vol8/takis_globalwar.htm
(2) El règim post-junta es refereix a la “democràcia” parlamentària establida a Grècia el 1974, seguint l'esfondrament de la junta militar que va prendre el poder el 1967 amb l'ajuda explícita o implícita de l'elit transnacional.
(3) Takis Fotopoulos, La catastròfica entrada de Grècia a la UE i la seva conversió en un protectorat de l'elit transnacional (en grec)(Atenes: Gordios 2010).
(4) Izabella Kaminska, “Greek tycoons and EU commissioners,” FT Alphaville, The Financial Times (29/4/2010). http://ftalphaville.ft.com/blog/2010/04/29/215636/greek-tycoons-and-eu-c/
(5)Veure per exemple Martin Feldstein, “Let Greece take a Eurozone holiday,” The Financial Times (16/2/2010); Erik Jones, The Financial Times (11/3/2010); Wilhelm Hankel et al. “A euro exit is the only way out for Greece,” The Financial Times (25/3/2010).
(6)George Irvin, “Greece still has a choice,” The Guardian (3/5/2010). http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2010/may/02/greece-default-debt-
(7) Veure, també, “Greece: The implosion of the systemic crisis,” The International Journal of Inclusive Democracy, Vol. 5, No. 4 / Vol. 6, No. 1 (Autumn 2009/Winter 2010). http://www.inclusivedemocracy.org/journal/vol6/vol6_no1_takis_Greece_the
(8) Martin Wolf, “A bail-out for Greece is just the beginning,” The Financial Times (4/5/2010). http://www.ft.com/cms/s/0/de21becc-57af-11df-855b-00144feab49a.html?ncli
MIREU TAMBÉ http://www.lahaine.org/index.php?p=9560 |
This work is in the public domain |
|
|
