Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: globalització neoliberal
Declaració de Corrent Roig: Fora el pla d'ajust, vaga general per parar-los els peus!
17 mai 2010
correntroiganagrama.jpg
Fora el Pla d’ajust

Vaga general per parar-los els peus!

El passat 12 de maig Zapatero va anunciar en el Parlament un dràstic pla d'ajust per "reduir el dèficit públic". Tota la seva xerrameca, totes les seves promeses se n’han anat per terra. Les mesures han estat aplaudides pels banquers, la patronal, la Unió Europea (UE), Obama i el Fons Monetari Internacional (FMI), és a dir, els responsables de la crisi. Els mateixos que han deixat clar que el pla és insuficient i que només és el principi del que ha de venir... com a Grècia!


El contingut del pla d’ajust

El pla anunciat, que aprovaran per decret, inclou la baixada, a partir del juny, del 5% dels salaris dels 2,8 milions d'empleats públics i la seva congelació per al 2011. A ningú no se li escapa, a més, com ha destacat la patronal, que això és una invitació directa als empresaris perquè facin el mateix al sector privat.

Les pensions, de per si insuficients (la mitjana és de 856 €), quedaran congelades des del gener de 2011, afectant 6 milions de pensionistes, quan es preveu una inflació del 2% per a aquest any. I tenen a més la barra de dir que “no es congelaran” les mínimes (entre 180 i 830 euros) i les no contributives (300 euros). I es callen, mentrestant, els seus plans per aprovar en els pròxims mesos l'allargament de l'edat de jubilació als 67 i la reducció fins a un 20% de les pensions futures en augmentar el període de càlcul.

SuprimeixenEliminen també el règim transitori per a la jubilació parcial, la qual cosa provocarà importants problemes per als contractes de relleu i, per tant, per a l'ocupació.

Es carreguen la retroactivitat en les prestacions per dependència, mentre el deute acumulat fins a avui es pagarà a terminis, en cinc anys, quan més de la meitat de les persones dependents són majors de 80 anys, l'esperança de vida dels quals no supera els dos o tres anys. S'eliminen així mateix els 2.500 euros del xec-nadó a partir de gener del 2011.

Anuncien finalment noves retallades de 1.200 milions per als Ajuntaments i Comunitats Autònomes, la qual cosa significa més retalls socials, més deteriorament dels serveis públics i més impagaments de salaris als treballadors municipals.

Aquestes noves mesures se sumen a l’esmentada reforma de les pensions i a la pujada de dos punts de l'IVA el juliol. I s'afegeixen a la reforma laboral anunciada per abaratir l'acomiadament i generalitzar el contracte a temps parcial, la qual cosa provocarà una baixada general de salaris.

Un pla per empobrir-nos en benefici exclusiu del capital financer

El Govern al·lega que les mesures són "inevitables" per sortir de la crisi. Però resulta que són els responsables de la crisi els que dicten el pla del Govern. Aquí els únics “pagans” són els milions d'aturats, els empleats públics, els pensionistes, els dependents i, en general, la població treballadora. Als bancs i als grans empresaris, aquestes 1400 persones que controlen el 80% de la riquesa nacional i eludeixen escandalosament el pagament d'impostos, no se'ls toca un sol cabell. Al contrari, continuen rebent ajuts milionàries del Govern i amassant grans beneficis, mentre els seus principals directius cobren sous mitjos d'un milió d'euros i els alts executius s'atorguen pensions de fins a 80 milions. Tampoc no hi ha crisi per a les despeses militars, la Casa Reial, l'Església Catòlica, els 25.000 alts càrrecs anomenats a dit o als polítics professionals.

Els treballadors grecs ha definit amb molta claredat l'objectiu dels plans d'ajust de la Unió Europea: "volen convertir-nos en pobres", "fer-nos retornar als anys 50". No és diferent en el nostre cas: es tracta, ni més ni menys, de dessagnar el poble perquè els banquers espanyols, francesos, alemanys i altres voltors financers continuïn embutxacant-se beneficis d'escàndol a compte del deute públic.

Se’ls ha de parar els peus

La resposta dels dirigents de CCOO i UGT davant del pla d'ajust és senzillament miserable. Porten gairebé dos anys dient que no hi havia raons per a una vaga general perquè aquesta "només es convoquen quan es retallen drets", com si els acomiadaments massius, el "pensionazo", els 4,6 milions d'aturats, la pobresa creixent i la precarietat galopant no fossin retalls de drets. I ara que ha arribat l'ajust, en nom de què justifiquen continuar "negociant" la reforma laboral? Per què limiten la resposta als empleats públics? Quines raons poden al·legar per no convocar una vaga general per fer enrere el pla de xoc i la retallada de les pensions i per carregar la crisi sobre els seus responsables, sabent -com saben- que les actuals mesures només en preparen altres de més brutals?

Els esdeveniments de Grècia i el camí emprès per Zapatero mostren, a més, que s'ha arribat a un punt o­n no es pot fer front a la catàstrofe social que ens amenaça sense declarar el no reconeixement del deute públic, sense trencar amb l'euro i amb la UE i sense adoptar mesures dràstiques i urgents per reorganitzar l'economia al servei de la gran majoria com ara l'expropiació de la banca, la nacionalització de les empreses estratègiques i el repartiment de l'ocupació, tot buscant la unitat dels treballadors europeus davant la UE i el FMI, en lluita per una Europa dels treballadors i els pobles.

Per la vaga general! Reagrupar el sindicalisme combatiu i unificar la resposta



Els treballadors grecs, amb la seva resposta massiva i combativa, ens marquen el camí per fer front al pla d'ajust. No hi ha cap altra via que organitzar la vaga general per parar-los els peus.

I com diu la declaració unitària de Madrid, l'actual situació d'emergència exigeix de tot el sindicalisme combatiu un esforç per agrupar forces i "obliga a defensar amb tenacitat i generositat iniciatives que facin possible anar unint aquestes forces, perquè els treballadors tinguin un referent, encara que sigui modest, però un referent de classe, combatiu i alternatiu al sindicalisme del sistema. Un agrupament d'aquesta naturalesa serà alhora un element molt important de pressió a la avui descol·locada burocràcia sindical, que li obligui, com està succeint en Grècia, a arribar molt més allà de les seves pretensions, perquè per aquesta via facilitarem l'entrada en acció de milions de treballadors".

Per això donem suport a la proposta dels companys de Madrid per “fer possible amb la màxima rapidesa una Conferència estatal de les organitzacions del sindicalisme de classe i combatiu, que planti cara a aquest infame pla d’ajust, aixequi un pla de mesures obreres d’urgència contra la crisi i prepari les condicions per a una vaga general”.

16/05/2010

correntroig ARROBA correntroig.org

http://www.correntroig.org
Mira també:
http://www.correntroig.org/spip.php?article1644

This work is in the public domain
Sindicat