Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
"Grecia is not Spain..."
per 4000 14 mai 2010
..o como dicen los/as políticos de este país, de uno y otro pelaje, “España no es Grecia, tiene similitudes, pero su bla bla bla... es muy distinto. Por tanto no nos va a pasar lo mismo, somos más fuertes”. Para arrojar luz sobre la sarta de mentiras
producidas por los medios de comunicación de masas, vamos a analizar cuál es la situación real de los dos países, y sobre todo, compararemos la respuesta que se está dando ante una idéntica situación. Creemos que merece un esfuerzo la tarea de conocer lo que ocurre en un país, en el que parece conectar el movimiento obrero con los planteamientos anarquistas que tienen los/as compañeros/as en Grecia.
En primer lugar debemos conocer la historia política y social reciente de Grecia. Éste es un país de poco más de 11 millones de habitantes, de los cuales 5 millones viven en Atenas y 1 millón en Salónica. La población se apiña en las ciudades no por gusto,
sino por acción del propio Estado, que centraliza el trabajo en las mismas e impone un estilo de vida totalmente urbano que encaja a la perfección en el planteamiento capitalista. Exactamente lo mismo que ha ocurrido en nuestro país a lo largo de los años tanto de dictadura como de “democracia”. En Grecia existe un amplio mercado negro en el que unos sobreviven y otros se enriquecen a costa de los/as trabajadores/as, tal y como sucede a día de hoy en España. Los últimos años en el país heleno han sido de “boom del bienestar”, con muchas hipotecas firmadas y aumento del consumo, otra coincidencia. En Grecia también se usa a los/as inmigrantes como esclavos/as, utilizándoles como mano de obra barata cuando les interesa, y para contrarrestar el hecho de que la tasa de natalidad griega está descendiendo. ¿Otra coincidencia? Si no se quedan satisfechos podemos hablar también de la corrupción, tanto política como empresarial, existente en ambos Estados, y del por qué de los ajustes que a día de hoy se proponen. Éstos vienen directamente de la Unión Europea, desde donde se impone el sistema económico imperante en el viejo continente. Por último, la economía griega se basa en la construcción, el comercio, el turismo y los/as funcionarios/as. Dicen que Grecia no tiene industria, pero España está, gracias a la reconversión industrial, de estar en la misma situación. Interesante, ¿no?

En segundo lugar compararemos las políticas que se llevan a cabo en Grecia, quiénes son los/as responsables de las mismas y quienes son los/as encargados/as de que todo esto no se les vaya a la mierda, sirviendo de pegamento para la cohesión social. El PASOK (socialdemócratas) y el ND (conservadores) son los dos partidos que alternan mandatos en el poder. Ambos tienen un papel preestablecido de antemano: los segundos cambian la legislación contra los intereses de las personas, en época de bonanza
económica para que la gente no se alarme, y los primeros tienen la misión de reducir la contestación social en épocas malas, como es el caso de la actual situación griega. En esta ocasión, el PASOK ha contado en el parlamento griego con un aliado para aprobar las medidas que imponen desde Europa, el partido LAOS de extrema derecha. El colchón de espuma entre la rabia de las personas y el Estado griego está formado por los sindicatos GSEE (Confederación General del Trabajo) y ADEDY (Unión de Empleados Civiles). Éstos se encargan de mantener la paz social, negociando con la patronal y el gobierno las reformas necesarias para “matar” de una vez a la clase obrera. No obstante también son convocantes de las movilizaciones dado el cariz que están tomando las medidas impuestas desde el gobierno; los trabajadores les han desbordado y están intentando controlarlos. En definitiva, el gobierno griego actual es de corte socialdemócrata, que apuesta por el “proteccionismo” de las grandes empresas y los grandes bancos y que está jugando el papel que le corresponde. Si cambiamos los partidos por el PSOE y el PP, eliminamos la representatividad de la ultraderecha en el parlamento y ponemos más gente en las convocatorias de CCOO y UGT, tenemos el perfecto retrato robot de la situación política en España.

Seguiremos con las medidas que se van a tomar o que ya se han tomado. Los países europeos, Grecia y España incluidos, han llegado a un acuerdo por el cual todos deben de reducir su déficit para que la economía funcione bien. Han de mantenerlo en unos parámetros determinados. Para reducir el déficit acumulado por Grecia, desde la Unión Europea se ha ofrecido dinero a cambio de reformas en las condiciones de vida de la población: reducción de salarios, aumento de la edad de jubilación, aumento de los impuestos indirectos, descenso de las prestaciones por desempleo, descenso de las inversiones públicas...El mismo parlamento europeo va a acudir al rescate de las entidades financieras, cuyos beneficios no dejan de aumentar, con una inyección de 750 mil millones de euros. Desde ese parlamento se ha mandatado a España que reduzca el déficit de manera inmediata, y las medidas propuestas son idénticas a las griegas, recortando el gasto social en 50 mil millones de euros. Otra coincidencia, ¿o no?

Pero si en algo se diferencia la situación de Grecia y de España es en la calle. La gente ha parado de trabajar y se ha movilizado no solamente por mejorar sus condiciones de trabajo. Directamente se han dirigido al Parlamento a tratar de parar la aprobación del “Plan de Austeridad” griego. Lo más sintomático de todo han sido los gritos que se coreaban en esa respuesta en las calles, repetido ya como una consigna en toda Grecia: “Vamos a quemar el Parlamento”. Pero no todo es positivo en la situación griega. Los sindicatos oficiales se han visto superados por la vorágine de los/as trabajadores/as, y esto lo intentan aprovechar partidos autodeclarados “de izquierdas” como el KKE para sus propios intereses. No han tenido escrúpulos en defender el parlamentarismo y en pactar con unos y con otros para ganar más poder “democrático”, incluso condenaron abiertamente a los/as protagonistas de la revuelta desencadenada tras la muerte de un joven anarquista en 2008, al igual que hoy condenan a los/as que se salen de su juego reivindicativo amparado por la constitución griega. Estos defensores a ultranza del Estado, ahora, mediante su brazo sindical, el PAME, han tratado de llevarse a mucha gente descontenta a su terreno. No obstante, no está “todo el pescado vendido” en esta ocasión, todo lo contrario. La gente que sale a la calle conecta también con los libertarios que actúan en Grecia, gracias al trabajo de difusión y agitación llevado a cabo durante los años previos a esta situación. Los/as obreros/as están saliendo a la calle, están conectando con el mensaje de los movimientos sociales y están pidiendo “dar calor al parlamento”. Gran parte de los/as trabajadores/as en Grecia están empezando a perder el miedo.

Y a mismas agresiones, urgen mismas respuestas. Con esto no queremos decir que consideremos que la respuesta que se está dando hoy en Grecia sea la panacea, sino resaltar, en un momento y en un lugar en los que las movilizaciones y la confrontación con el Estado, el Capital y sus defensores es casi impensable, el coraje y la decisión con la que miles de personas se han enfrentado a la autoridad y a la dominación. Ahora nos toca a nosotros/as, aquí y ahora, propagar la semilla de la revuelta. Una revuelta que quizás esté condenada a extinguirse, pero que no será en vano si logra despertar entre la gente el deseo de organizarse, primeramente para responder ante las agresiones de todas las formas de autoridad, y como objetivo central para destruirlas de una forma definitiva, implantando en su lugar una sociedad libre.

Organizarse en el trabajo en sindicatos anarquistas, en los barrios en grupos de afinidad, realizar labores de agitación, de conciencia, de propagación de las ideas libertarias, etc, es ir creando desde hoy el tejido que amparará el desarrollo de las revueltas, para que en lugar de quedarse en hechos puntuales, crezcan y pongan realmente en jaque a la autoridad.

Desde el Grupo Luz de Medianoche, queremos mandar un mensaje de apoyo a los/as compañeros/as en Grecia, recordándoles que seguimos los acontecimientos con interés, y que fuera de Grecia también hay gente que intenta que las cosas cambien, aunque como hemos dicho, las cosas en la calle no estén igual. Animamos a los/as compañeros/as griegos a trabajar en la creación de un movimiento libertario fuerte, organizado y que sea referencia de la filosofía de vida y lucha del anarquismo.

Salud a los/as que luchan.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: "Grecia is not Spain..."
per we aren't spanish 14 mai 2010
Clar que no és Spain, igual que Catalunya, encara que molts anarcos facin tots els esforços per a demostrar el contrari en el segon cas, amb la utilització del monolingüisme castellà a les nostres terres.

GO ON HOME!
Re: "Grecia is not Spain..."
per un 14 mai 2010
Em considere indepe i sent vergonya d'haver d'escoltar gilipoiades com el comentari este de dalt, que sols busca crear mal rotllo.
Em sent més a prop d'un monolingüe castellà com el que ha escrit el este text, que de un estúpid com tu.

A vore si aprenem a usar indymedia d'una vegada, que açò sembla el tómbola.
Re: "Grecia is not Spain..."
per x 14 mai 2010
jo tambe soc independentiste i llibertari, i estic fins els ous del nenets, que a la que es fan grans voten ciu, i tambe estic fart dels que s'anomenen
anarquistes i lùnic que son es uns docmatics, dit aixo, catalana o extrangera som la mateix classe obrera.
independencia total i anatquia sense limits.
Re: "Grecia is not Spain..."
per we aren't spanish 14 mai 2010
Em sembla "estupendu" els "hem considero indepe i tal", Carod i altres tambés es consideren el mateix.

Però la realitat és que allà on hi ha pintades anarquistes, la majoria són fetes en castellà, i qui no vulgui veure-ho i girar la cara cap a una altra banda que no ho faci.

Jo també estic fart dels que "es senten més a prop dels monolingües castellans" (traducció d'axò, em sento més a prop d'un imperialista espanyol que es nega a apendre una llengua romànica, molt semblant al castellà), i després es creuen no se que.

Per cert, el que firma com a x li subscric al 100% les paraules, que parli d'anarcos no vol dir que no em consideri llibertari i independentista. I per això no m'agrada acceptar cap realitat que considero injusta; si alguns prefereixen callar o parlar amb la boca petita és el seu problema.
Re: "Grecia is not Spain..."
per we are idiot 14 mai 2010
1) El grup que firma el comunicat es de Salamanca

2) Sobre lo de les pintades no saps ni què dius

3) Si tan desitges que aparegui en català el pots traduïr tu mateix amb internostrum.com

4) Aques no és tema del post, siusplau
Re: "Grecia is not Spain..."
per catalanet valent 14 mai 2010
Aja! Salamanca, eh?
Expolisadors d'arxius i zona nacional!
Re: "Grecia is not Spain..."
per overandover 14 mai 2010
Ja ha sortit el provocador de d'indymedia!.
I com sembla que l'anglès té per a tu més cabuda que el castellà, t'ho dic així: catalonia is not anarchist.
Les anarquistes escrivim com ens dóna la gana, perquè no tenim fronteres mentals. Ara, segueix mirant al mateix costat de sempre:
el de la provocació!, que nosaltres seguirem mirant a Grècia i envejant sanament el coratge de les persones d'allí que no es distreuen amb el teu joc per a estúpids: this is a class war and I am not a stupid catalonian
Re: "Grecia is not Spain..."
per acció i traducció 14 mai 2010
el anglo-català demostra el tarannà de molta gent que parla i parla i després d'acció res. Aquí teniu la traducció al català feta pel menda ( que tant li feia llegir-la en castellà) amic anglo-català, sigues una mica més positiu i passa a l'acció. I llegeix, au.
Bueno potser aquest cap de setmana no que has d'anar al futbol a veure el teu equip-selecció-immobiliària, i desprès a votar la "independència" dins la UE...

"Greece is not Spain"
...o com diuen els /les polítics d'aquest país, d'una i altra corda "Espanya no és Grècia, té similituds, però el seu blablabla. és molt diferent. Per tant no ens ha de passar el mateix, som més forts". Per il·luminar aquest manat dementides produïdes pels mitjans de comuinicació de masses, analitzem quina és la situació real d'ambos països i, sobretot, compararem la resposta que s'està donant davant una situació idèntica. Creiem que mereix un esforç la tasca de conèixer el que passa en un país, on sembla connectar el moviment obrer amb els plantejaments anarquistes que tenen els companys i companyes a Grècia.

...o com diuen els /les polítics d'aquest país, d'una i altra corda "Espanya no és Grècia, té similituds, però el seu blablabla. és molt diferent. Per tant no ens ha de passar el mateix, som més forts". Per il·luminar aquest manat dementides produïdes pels mitjans de comuinicació de masses, analitzem quina és la situació real d'ambos països i, sobretot, compararem la resposta que s'està donant davant una situació idèntica. Creiem que mereix un esforç la tasca de conèixer el que passa en un país, on sembla connectar el moviment obrer amb els plantejaments anarquistes que tenen els companys i companyes a Grècia.

En primer lloc hem de conèixer la història política i social recent de Grècia. Aquest és un país de poc més d’11 milions d’habitants, dels quals cinc viuen a Atenes i un a Salònica. La població que s’apilona a les ciutats no ho fa per gust, sinó per l’acció mateixa de l’Estar, que hi centralitza allà l’ocupació i imposa un estil de vida totalment urbà que encaixa perfectament al plantejament capitalista. Exactament el mateix ha esdevingut al nostre país, al llarg tant dels anys de dictadura com de “democràcia”. A Grècia existeix un ampli mercat negre en el que uns sobreviuen i altres s’enriqueixen a costa de la gent treballadora, tal i com succeeix avui a l’estat espanyol. Els darrers anys al país helè han estat de “boom del benestar”, amb moltes hipoteques firmades i augment del consum. Una altra coincidència. A Grècia també s’utilitzen les persones imigrades com a esclaves, usant-les com a mà d’obra barata quan intererssa, i per a contrarestar el fet que la taqxa de natalitat grega està baixant...una altra coincidència? Si no estan satisfetes, podem parlar també de corrupció, tant política com empresarial, existent als dos estats, i del per què dels ajustos que a dia d’avui es proposen. Aquests vénen directament de la UE, des d’on s’imposa el sistema econòmic imparant al vell continent. Finalment, l’economia grega es fonamenta en el turisme, la construcció el comerç i el funcionariat. Diuen que Grècia no té indústria, per l’estat espanyol està, gràcies a la reconversió industrial, a punt de quedar en la mateixa situació. Interessant, oi?

En segon loc, compararem les polítiques que es duen a terme a Grècia, quí són les seves responsables i qui és encarregat de que tot això no se’ls en vagi a la merda, servint de pega per a la cohesió social. El PASOK (socialdemòcrates) i l’ND (conservadors) són els dos partits que alternen mandats al poder. Ambdós tenen un paper preestablert per avançat: els segons canvien la legislació contra els interessos de les persones, en época de bonança econòmica per a que la gent no s’alarmi, i els primers tenen la missió de reduir la resposta social en èpoques dolentes, com és el cas de l’actual situació grega. En aquesta ocasió el PASOK ha comptat al parlament grec amb un aliat per aprovar les mesures que imposen des d’Europa, el partit LAOS d’extrema dreta. El coixí d’espuma entre la ràbia de la gent i l’estat grec està format pels sindicats GSEE (Confederació General del Treball) i ADEDY (Unió d’Empleats Civils). Aquests s’encarreguen de mantenir la pau socialnegociant amb la patronal i el govern les reformes necessàries per “matar” definitivament la classe obrera. No obstant això, també són convocants de les mobilitzacions, donat el color que estan tenint les mesures imposades des d’el govern; la classe treballadora els ha desbordat i estan intentant controlar-los. En definitiva, el govern grec actual és de caire socialdemòcrata, que aposta pel “proteccionisme” de les grans empreses i els grans bancs, i està jugant el paper que li correspon. Si canviem els partits pel PSOE i el PP, eliminem la representativitat de la ultradreta al parlament i posem més persones a les convocatòries de CCOO i UGT, tenim el retrat robot perfecte de la situació política a l’estat espanyol.

Seguirem amb les mesures que es rpendran o que ja s’han pres. Els estats europeus, Grècia i Espanya inclosos, han arribat a un acord pel qual tothom ha de reduïr el seu defícit per a que l’economia funcioni “com cal”. Han de mantenir-lo en uns paràmetres determinats. Per a reduïr el dèficit acumulat a Grècia, des de la Unió Europea s’ha ofert diner a canvi de reformes sobre les condicions de vida de la població: reducció de salaris, augment de l’edat de jubilació, augment dels impostos indirectes, descens de les prestacions per atur, descens de les inversions públiques... el mateix parlament europeu acudirà al rescat de les entitats financeres, amb uns beneficis que no deixen d’augmentar, amb una injecció 750 mil milions d’euros. Des d’el parlament s’ha enviat a l’estat espanyol que es redueixi el dèficit d’una manera immediata, i les mesures propoesades són idèntiques a les grgues, retallant la despesa social en 50 mil milions d’euros...una altra coincidència...o no?

Però si en alguna cosa es diferencia la situació de Grecia i de l’estat espanyol és en el carrer. La gent s’ha parat de treballar is’ha mobilitzat nonomés per millorar les deves condicions de treball. Directaement s’han dirigit al parlament per tractar de parar l’aprovació del “plan d’austeritat” grec. El més simptomàtic de tot ha estat els crits que es corejaven en aquella respopsta als carrers, epetit ja com una consigna a tota Grècia “anem a cremar el parlament”. Però no tot és positiu a la situació grega. Els sindicats oficials s’han vist superats per la voràgine de la gent treballadora, i d’això s’intenten aprofitar partits autodeclarats “d’esquerres” com el KKE per als seus propis interessos. No han tiongut escrúpols en defensar el parlamentarisme i en pactar amb uns i altres per guanyar més poder “democràtic”, fins i tot van condemnar obertament a les protagonistes de la revolta desencadenada després de la mort del jove anarquista el 2008, de la mateixa manera que avui condemnen els que se surten del seu joc reivindicatiu amparat per la constitució grega. Aquests defensors a ultrança de l’estat, ara, mitjançant el seu braç swindical, el PAME, han tractat d’emportar-se molta gent descontenta al seu terreny. Tot i així, no està “tot el peix venut” en aquesta ocasió, ans al contrari. La gent que surt al carrer connecta també amb les llibertàries que actúen a Grècia, gràcies al treball de difusió i agitació dut a terme al llarg dels anys previs a aquesta situació. La poblacióobrera està sortint als carrers, estan connectant amb el missatge del s moviments socials i estan demanant “donar escalfor al parlament” gran part de la gent treballadora a Grècia està començant a perdre la por.

I davant les mateixes agressions, urgeixen les mateixes respostes. Amb això no volem dir que considerem que la resposta que s’està donant aviu a Grècia sigui la panacea, sinò ressaltar, en un moment i en el lloc en què les mobilitzacions i la confrontació amb l’Estat, el Capital i els seus defensors és quasi impensable, el coratge i la decisió amb la que milers de persones s’han enfrontat a l’autoritat i a la dominació. Ara ens toca a nosaltres, aquí i ara, propagar la llavor de la revolta. Una revolta que potser sigui condemnada a extinguir-se, però que no serà en va si aconsegueix despertar entre la gent el desig de’organitzar-se, primerament per respondre davant les agressions de totes les formes d’autoritat, i com objectiu central, per destruïr-lesd’una forma definitiva, implantant en lloc seu una societat lliure.

Organitzar-se en el treball en sindicats anarquistes, en els barris en grups d’afinitat, realitzarfeines d’agitació, de consciència, de propagació de les idees llibertàries, etc., és anar creant des d’avui el teixit que ampararà el desenvolupament de les revoltes, per a que en lloc de quedar-se en fets puntuals, cerixin i posin reament en escac l’autoritat.

Des d’el Grup “Luz de Medianoche”, volem enviar un misssatge de suport a les copanyes a Grècia, recondant-les que seguim els esdeveniments amb interès, i que fora de Grècia també hi ha gent que intenta que les coses canviïn, tot i que, com hem dit, les coses al carrer no estiguin igual. Animem als companys i companyes gregues a treballar en la creació d’un moviment llibertari fort, organitzat i que sigui la referència de la filosofia de vida i lluita de l’anarquisme.

Salut a la gent que lluita
Re: "Grecia is not Spain..."
per un 14 mai 2010
Caguen la... Si és que ara semblarà que els indepes no podem llegir en una altra llengua que no siga en català. Definitivament, el sonat que ha començat el comentari està molt avorrit.

El que més ràbia em fa de tot és que estic perdent el meu puto temps escrivint a un gilipoias que es creu que la lluita pel català són escriure tonteries a indymedia.

Menys mal que la majoria no són com tu.
Re: "Grecia is not Spain..."
per we aren't spanish 15 mai 2010
Penós. "no saps que dius", "segur que no fas res", "els indepes sabem llegir en altres llengües (Albert Rivera aproves!)...
Magnífiques argumentacions per demostrar-me el contrari, quina varietat, riquesa i solidesa d'arguments!

PS: M'ho dec imaginar jo. Només s'utilitza el català als Països Catalans per fer difusió de l'anarquisme, els carrers són plens de pintades només en català, i en català només es fan comunicats, cartells,... que haurem fet aquí per no poder tenir un anarquisme arrelat a la gent d'aquí!
Re: "Grecia is not Spain..."
per we are idiot 15 mai 2010
Doncs si no saps ni què dius perquè la teva aseveració es basa en prejudicis no en cap fet contrastable, doncs el que tu hagis pogut veure no és suficient per fer una afirmació com aquesta.

A més, ningú ha dit "només" però que s'utilitza, s'utilitza molt i cada cop més. Pel què es desprèn del què dius només ets un tros de quòniam identitari a qui no interesa una merda la problemàtica que planteja el text que, repeteixo, es el tema del post i no un altre.

Lo de la varietat, riquesa i solidesa d'arguments faries bé d'aplicar-t'ho a tu mateix.

Mort a l'Estat i Visca l'Anarquia
Re: "Grecia is not Spain..."
per PROOOOOOOOU 15 mai 2010
hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!!
Re: "Grecia is not Spain..."
per PROOOOOOOOU 15 mai 2010
hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!! hunga!!!
Sindicat Terrassa