Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : laboral : especulació i okupació
Barricada a la vuitena planta
06 mai 2010
BARCELONA • LA CGT ACABA L'1 DE MAIG DEFENSANT

EL SEU LOCAL DAVANT L’EXPANSIONISME DE CCOO
D.F. / Setmanari Directa

La Confederació General del Treball (CGT) va acabar la diada internacional del treball amb una mobilització singular no prevista a Barcelona: la defensa dels seus locals, a la novena planta de la Via Laietana, amb el rerefons del conflicte sobre l’ús del patrimoni sindical acumulat i la intenció declarada de CCOO de fer-se amb totes les plantes de l’edifici de la Via Laietana, amb el beneplàcit tàcit del Ministeri de Treball.

El conflicte es remunta a la Setmana Santa passada, quan les plantes 7 i 8 de l’edifici històric van quedar buides per la mudança de la UGT a la seva nova macro-seu, situada a la rambla del Raval. Sense cap autorització prèvia per part del Ministeri de Treball, CCOO va començar a ocupar totes dues plantes, va aixecar murs, va fer obres –que han estat denunciades davant la Guàrdia Urbana– i va tapiar la sortida d’incendis de què disposava la CGT; unes reformes que semblaven més “una fortificació militar que un local sindical”, segons rebla un comunicat de la central anarcosindicalista que denuncia la tupinada conjunta de CCOO i el Ministeri de Treball. Finalment, però, els bombers van obligar CCOO ha desbloquejar la sortida d’incendis.

Enmig d’un galimaties burocràtic irresolt i davant els incompliments ministerials prolongats, la CGT va decidir passar a l’acció i ocupar la vuitena planta el dia 1 de maig. Des del 26 de novembre de 2007, el Ministeri de Treball s'havia compromès a atorgar-los 2.870 metres quadrats, però avui només en tenen 1.000. Quatre dies abans, el 27 d’abril, el Ministeri de Treball els havia informat que la vuitena planta no s'havia atorgat a ningú i que la cessió d’ús no es resoldria fins el mes de setembre, en el marc de la Comissió Consultiva sobre Patrimoni Sindical. Però, la matinada del 2 de maig, efectius dels Mossos d’Esquadra es van presentar a la vuitena planta de l’edifici i van demanar que la desallotgessin. La CGT va exigir la documentació pertinent i, sorprenentment, la policia catalana va mostrar una resolució del Ministeri, datada el 29 d’abril, on es concedia la vuitena planta a CCOO i no es feia cap menció a la titularitat de la setena. Davant l’ordre d’adjudicació ministerial, la CGT va abandonar la vuitena planta i es va fer forta a la novena, on ha estat fent guàrdia aquestes darreres nits davant el risc que “l’expansionisme de CCOO” es pugui consumar.

El conflicte, que ha mobilitzat el sindicat els dies 1, 2 i 3 de maig i ha implicat concentracions i talls de trànsit a la Via Laietana, ha desvetllat que CCOO ha fet totes les gestions necessàries per intentar quedar-se amb tot l’edifici, amb l'excusa de la reforma integral de la façana, però amb la clara voluntat de desallotjar la CGT. El diumenge 2 de maig, CCOO va arribar a dir al secretari general de la CGT Catalunya que també els farien fora de la novena planta. El deteriorament real de la façana –l'any 2006, un despreniment va ferir un vianant– i la desatenció ministerial de la seva reforma són les excuses formals adduïdes sobre un edifici –inaugurat el 1922, antiga seu de la Caixa Mútua Popular i exponent del noucentisme urbanístic inspirat en l’arquitectura comercial dels EUA– que té la façana protegida i que el Ministeri ha intentant vendre infructuosament en reiterades ocasions. Al mateix comunicat on es denuncia la prepotència de CCOO, la CGT responsabilitza directament Enrique Heras, subdirector general de Coordinació i Relacions Institucionals del Ministeri de Treball i responsable de patrimoni sindical, de la situació viscuda. La transferència definitiva de la titularitat del patrimoni sindical és una tasca governamental pendent de resolució des del llunyà 1984.

Cal recordar, també, que CCOO no manté cap relació institucional amb la CGT des del desembre de 1999, amb motiu de les jornades Trenquem el silenci, durant les quals van ocupar la seu de CCOO unes hores per denunciar la connivència burocràtica sindical amb les successives reformes laborals i els ulls clucs davant la creixent precarietat laboral. Tot i que les jornades estaven convocades per una xarxa àmplia de col·lectius socials, CCOO va acusar directament la CGT d'estar al darrere de la protesta, amb un discurs criminalitzador.

CCOO al 22@, UGT al Raval

La situació encara és més paradoxal si tenim en compte que, properament, CCOO es traslladarà al districte del 22@, després d’haver arribat a un acord amb el Ministeri de Treball per la construcció d’un edifici –de titularitat municipal– a la confluència dels carrers Veneçuela, Provençals i Selva de Mar. L’operació immobiliària es farà a través d’una permuta amb el promotor que construeixi la nova seu. A més, el 30 d'abril, es va inaugurar (amb la presència de José Montilla i Jordi Hereu) la nova seu de la UGT –de 9.000 metres quadrats– a la rambla del Raval, després d'una operació immobiliària no exempta de polèmica, ja que s’emmarca en l’operació especulativa de l'illa d'en Robador. Foment de Ciutat Vella SA va vendre els drets sobre la finca a l’Ajuntament, que els ha concedit a la UGT, una operació que la CGT ha qualificat de “regal de l’Ajuntament de Barcelona”.

El conflicte palesa, un cop més, el tracte amb què l’Estat i els sindicats majoritaris garants de la pau social dispensen a la dissidència sindical i la voluntat de silenciar i minimitzar les crítiques contra la burocràcia sindical: 200.000 persones alliberades i 545.000 metres quadrats entre CCOO i UGT a tot l’Estat; unes subvencions anuals incrementades que, entre el gener de 2008 i el juny de 2009, van ascendir a 295 milions d’euros –49.000 milions de pessetes. Un altre símptoma de la deriva sindical que cal destacar de les darreres subvencions rebudes són els 300.000 euros atorgats pel govern basc a la UGT i CCOO per despeses d'instal·lacions de sistemes de seguretat a les seves seus. Mentre la CGT es mobilitzava per defensar el seu patrimoni durant un Primer de Maig amb rècord històric d’atur, CCOO cloïa la seva manifestació a la plaça del Rei oferint un càtering per 1.000 persones. Això sí, el menjar era de comerç just. Coses que passen, també, durant el Primer de Maig.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more