Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
La corrupció  és quelcom consubstancial als líders del PP, als partits polítics, a les Institucions i a l'Estat.  
05 mai 2010
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, doctorada en corrupció institucional, ha assegurat que “la corrupció és consubstancial a les Institucions”. La presidenta acaba de descobrir i anunciar el que anarquistes, des de Bakunin, venim denunciant des de fa anys: “La corrupció i el robatori són consubstancials al sistema capitalista”. La corrupció i demés formes de robatori són la base i fonament de les institucions del sistema capitalista”. Per una vegada a aquesta dona se li ha de donar la raó. I l'Aguirre no és una dona qualsevol: L'Esperanza Aguirre es relaciona amb els Bilberberg, els amos del món, els que no paren de robar, utilitzant polítics, governants, jutges, mitjans de comunicació, etc. L'ultim robatori, billonari, l'han fet amb diners públics, i de manera descarada.
corrupción PP .jpeg
La corrupció  és consubstancial als partits i Institucions de l'estat en proporció  directa al poder que tenen. “A més poder més corrupció”
Els corruptes, no sols roben als països del tercer món utilitzant guerres, terroristes, boicots, imposant polítiques neolliberals, sinó també en els nostres països. Mentre l'economia es desploma, mentre augmenta l'atur i la misèria, els corruptes, a traves de governants corruptes, fan negocis billonaris i especulen amb diners públics.
L'Esperança Aguirre no sols és la presidenta d'una de les Institucions més importants d'Espanya, la comunitat de Madrid, i una de les líders del partit més important i corrupte d'Espanya. Ella mateixa ja és tota una Institució, i, per tant, consubstancialment corrupte.
I cal recordar que ella fou presidenta gràcies a la corrupció de dos parlamentaris "socialistes" que es varen passar de bàndol.
També  podem fer esment d'un fet innegable: Els polítics del PP són els més corruptes a totes les nacions de l'Estat Espanyol. Es un fet de domini públic. Ho saben inclòs els milers de babaus que els voten. Després segueixen els corruptes socialistes, que se'ls nota més quan roben, ja que molts d'ells incrementen exageradament el pobre patrimoni que tenien abans d'ésser polític, “abans de posar-se a treballar altruistament pels altres”.
Els polítics corruptes, com l'Esperança Aguirre i tants d'altres, se'ls nota per les justificacions i declaracions. Segueixen una serie de regles que semblen de manual. Repeteixen:
1.“Nosaltres no permetem la corrupció”, diuen públicament els polítics corruptes. I com més corruptes més i més parlen d'honestedat, i de que en les zones que governen no hi ha corrupció. Parlen fins i tot de que la persegueixen. Aquesta lletania la repeteixen gairebé tots, inclòs els que roben el 3%. Però la realitat ens diu que cap polític s'atreveix a proposar cap llei ni accions per a perseguir la corrupció pròpia de les Institucions de les que són responsables i per les que treballen. Al contrari, protegeixen la corrupció oferint impunitat als corruptes. I finalment la majoria de casos s'arxiven, caduquen, i s'evaporen. Desprès fan la vida impossible als que han denunciat les corrupcions i als jutges que els han donant seguiment.
2.Els corruptes són els altres, diuen públicament els corruptes. Els del PP i PSOE s'acusen mútuament. L'Esperanza Aguirre senyalava en Bono com a possible gran corrupte del PSOE. El PP i PSOE ens entretenen acusant a individualitats de corruptes, però tots dos partits són essencialment corruptes, ja que corren a donar diners als poders financers corruptors, i competeixen per a ser els més generosos al servei de de les grans corporacions corruptes, i en ésser els més hàbils en 'aplicar les polítiques neoliberals decidides pels poderosos.
És pot ésser més corrupte que els polítics, que son els capatassos de les polítiques especulatives de les grans multinacionals? Les gran corporacions els hi financen eleccions a canvi de que implementin polítiques que els beneficien.

3.“La majoria de polítics som honestos i treballadors, els corruptes són una minoria que cal apartar, quan es demostri”. “Els corruptes fan un mal immens a la credibilitat dels polítics, la majoria bons. Ho demostra que la majoria de ciutadans ens continua votant”- vociferen públicament els corruptes.
Es fan la víctima. L'Aguirre n'és un bon exemple. Redueix la corrupció a casos aïllats i afirma que ella governa bé, i per això els ciutadans segueixen confiant amb ella. Però en privat el que fan és de seguir oferint impunitat als corruptes, ja que beneficien al partit, i als polítics dels partits nacionals. El partit que més roba, el més corrupte, és el que sol tenir més vots i més i més poder. El PP quan més roba, més popularitat té, més decisions de vot, més diners, més popularitat, més capacitat de corrompre les institucions de l'estat i, pel mateix, més poder. Per tan, nosaltres seguim denunciant que estem en un país on les Institucions dites democràtiques estan corruptes en la seva pròpia essència.
Ara bé, la declaració de l'Aguirre, afirmant que la corrupció és consubstancial a les Institucions de l'estat, és quasi bé una confessió  de corrupció. Això de dir “com la corrupció és un delicte general, endèmic, ja que tothom roba, ha de tenir atenuants pels que hi cauen” sembla una bona defensa per als nombrosos casos de delinqüents corruptes del PP, implicats en casos de corrupció. Només ho sembla. Ja que el que està descobrint és que una majoria roben. I ella ho sap de primera mà.
Els imputats per la justícia són una minoria dels que roben. Són els que s'han passat de la ratlla per avarícia, o els que no han volgut compartir i han sigut denunciats, o els que ni tan sols saben robar i ostenten alts càrrecs. La presidenta està dient que les Institucions són corruptes, igual com en Maragall amb el 3% general. Considero que s'ha d'ésser molt corrupte per arribar a aquesta justificació, ja que està declarant i senyalant la pròpia corrupció dels partits i de les institucions del sistema general.
Aguirre descobreix que ja no és tracta de la corrupció d'algunes individualitats, alcaldes, consellers d'urbanisme, presidents de comunitats autònomes, diputats, etc., que pateixen tots de la mateixa malaltia, avarícia i guanys fàcils gràcies a d'impunitat. L'Aguirre assegura que la corrupció és consubstancial a les institucions, als partits, al sistema, que és essencialment corrupte, una evidencia que nosaltres, com anarquistes i des d'una concepció anarquista, venim denunciant any darrera any.  
Fins quan els polítics seguiran robant impunement als ciutadans?
Fins quan permetrem que ens robin impunement uns mediocres?
Quan veurem els corruptes a la presó?
Mira també:
http://www.elpais.com/articulo/espana/Esperanza/Aguirre/corrupcion/consustancial/instituciones/elpepunac/20100503elpepinac_2/Te

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more