|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
|
per llibertat.cat |
03 mai 2010
|
"Nosaltres, els sense nom, els que no som ningú, nosaltres hem derrotat el feixisme", explicava l'any 1936 entre les runes del combat Joan García Oliver, dirigent anarcosindicalista de Reus, a les masses obreres que havien pres el poder.
Eren les masses proletàries en lluita contra el capitalisme anorreador que provocava el benestar d'uns pocs i la misèria de les immenses minories. La burgesia engreixada pel salvatge imperialisme espanyol. |
| |
Quo uadis, revolta?
L'any 2010 la situació d'explotació és la mateixa que la dels primers anys del segle passat, però amb la revolta proletària extingida. Ara no hi ha ni pistolerisme, ni bandolerisme, ni extorsió; però és que no hi ha ni queixa, ni gemec, ni lamentació; només resignació, un corrosiu conformisme que condueix al suïcidi.
Aquest 2010 la crisi del capitalisme ha arribat al límit, amb unes xifres d'atur que han batut rècords històrics. Als Països Catalans d'administració espanyola un 20,17% de la població activa no té feina, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2010 recollides per la Intersindical-CSC. A més, en el cas del jovent la taxa de desocupació ascendeix al 40,66%.
En conclusió, 1.386.700 catalans de les Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya no té feina; 162.000 persones més que fa un any. I, és clar, si hi sumem l'opressió de gènere es constata com l'atur femení ha crescut més que el masculí. Això en un context afegit de crisi financera que el capitalisme ha generat, obligant l'Estat a emprendre mesures pal·liatives que, sempre en un context capitalista, reporten retallades socials. Exemple d'això n'és el pla d'austeritat aprovat pel govern grec: eliminació de les pagues extres, jubilació als 67 anys, retallada dels sous dels funcionaris, aturada de contractació pública, congelació de salaris al sector privat i increment dels impostos (alcohol, tabac i gasolina, a més de l'IVA).
Tot repercuteix en la classe treballadora, ja que el pla no preveu cap mesura extraordinària per castigar els que tenen més. L'Estat espanyol, juntament amb Portugal, va en camí de Grècia, tal com es cansa de repetir la Unió Europea i com ja va alertar el ministre de Treball espanyol. L'Estat espanyol no ha ni plantejat, per contra, la reducció del pressupost destinat a Defensa o la supressió dels milions anuals destinats a mantenir la Casa Reial espanyola.
1 de maig, totes al carrer?
És per tot això que els sindicats i organitzacions de l'Esquerra Independentista van animar la classe treballadora a sortir en massa al carrer l'1 de maig. Tanmateix, malgrat que aquest 1 de maig havia de ser especialment combatiu atès el context d'opressió de classe, els carrers dels P28042010035aïsos Catalans han brillat per la seva buidor. A Girona, capital de la demarcació amb més atur, el bloc CCOO-UGT va reunir 650 persones. El Diari de Girona aquest diumenge titula: "650 manifestants. 80.100 aturats".
El portaveu de la CUP a Girona, Jordi Navarro, alerta a Llibertat.cat de la plaga de l'atur a la ciutat.
Tret d'uns quants milers de persones a les principals poblacions del país, les manifestacions contra el capitalisme i a favor de les treballadores van deixar molt a desitjar.
En aquest sentit, Marc Faustino, militant de la Intersindical, lamentava fa uns dies a Llibertat.cat: "El Primer de Maig sempre és una convocatòria més trista i oblidada del que hauria de ser el Dia Internacional del Treball".
Per què els carrers són buits?
Les causes de l'apatia reivindicadora de la classe treballadora poden ser diverses. La manca d'un sindicat únic, nacional i vertaderament obrer que no lluiti per res més que per enterrar l'opressió burgesa apunta com una de les principals causes de la desorientació obrera. En un article titulat "Existeix el sindicalisme nacional" publicat a Llibertat.cat, Manel Zaragoza es planteja el referent sindical com a solució a la claudicació i el servilisme del sindicalisme capitalista espanyol.
El llibre "Venjanccoo_ugtça de classe", de Xavier Diez, explica com a principi de segle XX la greu taxa d'atur va obligar els obrers conscienciats a crear un sindicat de desocupats. Aquests es dedicaven no a pidolar ocupació, sinó a utilitzar tàctiques agressives de visibilització. Grups organitzats es dedicaven a anar a algunes obres, ocupar-les, treballar durant la jornada i, evidentment, reclamar el jornal amb actitud intimidatòria. Era una tàctica moral en el sentit que si no els donaven feina, l'ocupen, la desenvolupaven i reclamaven allò a què consideraven tenir dret. Si hi havia gana, grups d'obrers anaven a restaurants i marxaven sense pagar o, sobretot, grups de dones feien confiscació d'aliments. Consideraven amb la seva actitud que la subsistència era -és- un dret, i no ha d'ésser pas fruit de la caritat. L'acció conjunta els donava força física, encara que sobretot moral, perquè veien en això l'exercici legítim dels seus drets, molt en la línia de "La conquesta del pa" de Kropotkin.
"Jo treballo i tinc dret a recollir els fruits del meu treball. I si no treballo, en tinc dret igualment, o almenys el mateix dret que els paràsits burgesos", era el raonament seguit.
Ja no ens alimenten molles
Una altra de les causes pot ser l'estratègia burgesa de silenciar la lluita obrera a base de petites engrunes que mantinguin els treballadors mínimament satisfets. Això s'ha esdevingut sobretot gràcies a la fictícia actitud dels governadors de proclamar-se "amics" de la classe treballadora. L'exemple més flagrant seria el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) que aconsegueix silenciar la dissidència gràcies a petites engrunes que a la pràctica amaguen beneficis pels explotadors.
El pacte tàcit amb la patronal inclou també, i aquesta és una de les altres causes de l'adormiment de la majoria, l'ensinistrament dels dos sindicats majoritaris que manipulen la massa perquè s'empassi les engrunes sense rondinar. CC.OO i UGT són els sindicats que aconsegueixen aplegar més treballadores a les seves convocatòries gràcies a una falsa defensa dels seus drets. Fins i tot al nostre país, malgrat que aquí només hi tenen delegacions. No obstant això, cal responsabilitzar no només la capacitat d'enganyar d'aquests dos sindicats, sinó sobretot la manca d'un referent sindical alternatiu que sigui honest i que defensi el repartiment de la riquesa i el treball i la construcció d'un model just, igualitari i sostenible. Cal recordar que aquests dos sindicats han acceptat mesures impossibles d'acatar a algú que mínimament tingui consciència igualitària, com és l'acomiadament lliure, per citar un cas recent.
La força dels vençuts
A tot això, cal sumar-li el cansament generalitzat de la població, que veu o creu que per molt que es mobilitzi res canvia. I això no només es fa palès en l'àmbit laboral; sinó en el polític sobretot. A això hi contribueix la manca d'un referent sindical honest, així com el botiflerisme dels sindicats omnipotents als mitjans de comunicació. Ara, al segintersindicalle XXI, la població paga la moneda amb indiferència; una indiferència pròpia dels vençuts.
Jordi Martí Font, coordinador de la revista Catalunya de la CGT, reconeix a Llibertat.cat que els qui manen ho continuen tenint molt clar: "Si poden exprimir els treballadors i les treballadores fins a aquest punt i aquests ni es queixen, no protesten ni gosen desobeir, és que encara ho poden fer una mica més". Al seu article, Martí Font dóna algunes claus per entendre el domini i la passivitat sindical i es pregunta: "Com ens ho farem per oposar-nos a ells? Com aconseguirem aturar la seva maquinària mediàtica i repressiva? Com serà la resposta si qui mediàticament mana assenyala com a contrincants de polítics, banquers i empresaris la colla aquesta de ccoo-ugt que en la seva major part depenen de subvencions de l'Estat i tenen una tropa de xoc formada per alliberats que fa anys que no protesten i en alguns casos no ho han fet mai? És el partit entre ccoo-ugt i les patronals alguna cosa més que teatre?".
La societat s'ha conformat amb una farsa d'estat del benestar que ens han fet passar com a bo, però que només ha comportat millores d'aparador. Alg uns potser viuen més bé que com vivien els nostres avantpassats, però l'explotació de classe segueix existint. Hi ha un acomodament generalitzat que esdevé anihilador i humiliant per a tots aquells qui perderen la vida i la salut per un futur més digne.
Tal com posa de manifest "Venjança de classe", abans l'opressió no es pagava amb indiferència, conformisme i resignació. Es pagava amb lluita: "Aquells que són sistemàticament ignorats pel país oficial, aquells que viuen als suburbis i a les perifèries, que han estat confinats a les catacumbes de la ciutat i les misèries del capitalisme, no havien pres el poder. L'havien dissolt. Tot just s'apaguen les flames s'inicia el procés de subversió de l'ordre. Aquells que havien estat perseguits, esdevenen perseguidors. Els humiliats, humiliadors".
Aquest diumenge ha esclatat una bomba en una sucursal del banc britànic HSBC a Atenes, una ciutat que aquests dies viu un fort ambient de convulsió social. Era una bomba casolana elaborada amb gas i combustible per protestar contra l'anunci del govern grec de posar en marxa un pla d'austeritat sever que exigirà els sacrificis de -només- les classes populars de Grècia, que hauran de pagar més impostos, jubilar-se més tard i patir retallades socials.
A Grècia la classe obrera els ho està començant a fer pagar car. El Primer de Maig a Grècia, sabedors de les mesures de l'humiliant pla d'austeritat, va ser una jornada de fervor obrer i el 5 de maig hi ha convocada una vaga general. Justícia contra la violència capitalista.
Els rebels no moren mai
El paper de l'Esquerra Independentista ha d'ésser el de subvertir l'ordre i esperonar la transformació social. En la hotelmanifestació del Primer de Maig a Barcelona, uns 300 manifestants van ocupar un hotel de luxe en protesta pel capitalisme. "Avui hem ocupat un hotel, demà serà la seu d'un banc, de la patronal, d'una constructora, d'un partit polític", manifesten. L'objectiu és no deixar mai de protestar, i instar les capes populars a unir-se a la lluita, salvar-los de la resignació i del descrèdit d'un país oficial que fa de la ignorància de les masses la seva font de supervivència.
Un país oficial que s'alimenta de la farsa i que posa a l'abast tots els seus mitjans perquè hi col·laborem. El clam de "El poble unit mai serà vençut" no és cap utopia; és una mitjà possible. És possible acabar amb el sentiment regnant de classe obrera vençuda.
Gonçal Bravo, coordinador general de la COS, manifesta a Llibertat.cat: "Només el Poble Treballador té les claus per deslliurar-se de les seues cadenes, de les nostres cadenes. Que només en les nostres mans, i en la nostra capacitat per sumar, s’hi troba la clau de la llibertat".
Violent, qui?
És violent aquell qui exclou la majoria proletària. La violència és quan els grups dominants no reconeixen com a persones subjectes de drets aquelles masses que ells brutalitzen. Això és violència. Ells són els violents, els mateixos que malden per fer passar per delinqüents els cercadors de justícia social.
Això respon a la lògica colonial espanyola, en la qual la població civil és tractada com a indígena per aquells que es consideren propietaris de la nació. Xavier Díez, a "Venjança de classe" assegura que això no és més que l'enyorament de l'imperi perdut a principi del XIX, en què les classes propietàries troben a faltar indígenes a qui oprimir.
Els qui van ocupar dissabte l'hotel de luxe de Barcelona exclamen, en un vídeo:
"La nostra crisi s'acabarà quan deixem de patir-la en solitud, de lamentar-nos des de la impotència, quan fem front a l'ofensiva capitalista, quan tinguem prou forces".
"Avui desitgem lluitar juntes, organitzar-nos i recolzar-nos, generar conflicte per aturar les retallades socials, mobilitzar-nos per a imposar els nostres interessos, empoderar-nos per a autoorganitzar el treball i repartir la riquesa, per aprendre a crear una economia social i solidària que foradi del capitalisme els seus fonaments fins a extingir-lo."
"Avui hem vingut a menjar-nos la crisi dels rics, a sacsejar el carrer, a parlar a les que estan com nosaltres, a conèixer-nos en l'acció. Que rebenti el capitalisme".
La solució: un sindicat de desocupats?
A principis del segle XX l'elevat atur va portar els sectors mobilitzats a crear un sindicat de desocupats. Evidentment, això va causar pànic entre la societat benestant, que va veure els grups organitzats de desocupats com un exèrcit perillós que, amb l'eloqüència dels fets, evidenciava la fragilitat del sistema del qual eren beneficiaris. Les classes mitjanes tenien por de la revolució, en abstracte.
I molta por quan en veien exemples concrets.
"I em tatuo al pit
amb l'odi entre classes que tinc
una falç i un martell al meu braç
i el meu cap per lluitar
orgull de la classe obrera"
[Orgull de classe, Inadaptats] |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/9098/1/
http://www.llibertat.cat/content/view/9098/1/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per campi qui pugui |
03 mai 2010
|
Una conclusio alternativa: els ratolins aturats no van volen anar a fer bulto al costat del gats sindicalistes... per mirar de fer front comu obrer i camperol contra els gossos de la patronal!
Les estructures mentals esquerranoses dels segles XIX i XX hauran de replantejarse en profunditat per mirar cap al segle 2.0 sense vertigen. El futur es ara i aci. |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per Inadaptée |
03 mai 2010
|
Pour nous..., le futur n'existe pas. Seulement, pour vous, ces qui veulent le pouvoir, le futur existe! Pour vous, et pour votre technologie, vous avez besoin d'un avenir, parce que pour le pouvoir, l'avenir est nécessaire pour la survie.
Per a nosaltres..., el futur no existeix. Només, per a vostè (campi qui pugui), els qui volen el poder, el futur existeix. Per a vostès, i per a la seva tecnologia, vostès necessiten d'un futur, perquè per al poder, el futur és necessari per a la supervivència.
Para nosotras..., el futuro no existe. Sólo, para usted (campi qui pugui), los que quieren el poder, el futuro existe. Para ustedes, y para su tecnología, ustedes necesitan de un futuro, porque para el poder, el futuro es necesario para la supervivencia.
For us ... the future does not exist. Only for you (campi qui pugui), those who want the power, the future exists. For you, and your technology, you need a future, because for the power, the future is necessary for survival.
Für uns sieht die Zukunft nicht existieren. Nur für dich (campi qui pugui), diejenigen, die Macht wollen, existiert die Zukunft. Für Sie und Ihre Technologie, euch eine Zukunft brauchen, denn für die Macht, die Zukunft ist für das Überleben notwendig.
... وبالنسبة لنا ، ومستقبل لا وجود لها. فقط لك (كامبي pugui خامسة) ، أولئك الذين يريدون السلطة ، ومستقبل وجود. بالنسبة لك ، والتكنولوجيا الخاصة بك ، فإنك تحتاج إلى المستقبل ، وذلك لأن للسلطة ، والمستقبل هو ضروري من أجل البقاء.
... Για εμάς, δεν υπάρχει μέλλον. Μόνο για σένα (Campi qui pugui), όσοι θέλουν την εξουσία, το μέλλον υπάρχει. Για σας, και την τεχνολογία σας, χρειάζεστε ένα μέλλον, διότι για την εξουσία, το μέλλον είναι απαραίτητα για την επιβίωση.
Le linn sin, ní bheidh ann amach anseo. Ach amháin le haghaidh duit (pugui campi qui), siúd atá ag iarraidh cumhacht, tá an todhchaí. Chun tú, agus do teicneolaíocht, ag teastáil uait amach anseo, mar gheall ar an chumhacht, tá todhchaí is gá chun maireachtáil.
Para sa amin, ang hinaharap ay hindi umiiral. Lamang para sa iyo (campi Qui pugui), mga taong gusto ng kapangyarihan, ang hinaharap na umiiral na. Para sa iyo, at ang iyong mga teknolohiya, kailangan mo ng hinaharap, dahil para sa kapangyarihan, ang hinaharap ay kinakailangan para sa kaligtasan ng buhay.
För oss existerar framtiden inte. Bara för dig (Campi qui pugui), de som vill ha makt, finns framtiden. För dig och din teknik behöver du en framtid, eftersom det för makten är framtiden som är nödvändiga för överlevnad.
Kwa upande wetu, baadaye haipo. Tu kwa ajili yenu (campi qui pugui), wale ambao wanataka nguvu, ipo siku zijazo. Kwa maana wewe, na teknolojia yako, unahitaji baadaye, kwa sababu kwa nguvu, baadaye ni muhimu kwa maisha.
Para nós, o futuro não existe. Só por você (campi qui pugui), aqueles que querem o poder, o futuro existe. Para você e sua tecnologia, você precisa de um futuro, porque pra o poder, o futuro é necessário para a sobrevivência.
برای ما ، در آینده وجود ندارد. فقط برای شما (campi qui pugui) ، کسانی که می خواهند قدرت ، آینده وجود دارد. برای تو ، و فن آوری خود ، شما نیاز به آینده ، زیرا برای قدرت ، آینده ضروری است برای بقا.
私たちにとって、未来は存在しません。のみを（campi qui pugui）、人々は力をしたい、将来が存在します。君、あなたの技術は、あなたは、電源のための未来を必要と未来は生存のため必要がある。
Meille tuleva ei ole olemassa. Vain sinä (Campi qui pugui), jotka haluavat valtaa, tulevaisuus on olemassa. Sillä teille ja teidän tekniikka, tarvitset tulevaisuudessa, koska varten valta, tulevaisuus on hengissä.
I ni, nid yw'r dyfodol yn bodoli. Dim ond i chi (campi qui pugui), y rhai sydd am gael y pŵer, yn y dyfodol yn bodoli. I chi, a'ch thechnoleg, mae angen yn y dyfodol, oherwydd am y pŵer, mae'r dyfodol yn angenrheidiol ar gyfer goroesi. |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per si si |
03 mai 2010
|
ja, no hi ha futur, però segueixo llevant-me tots els dies, sense ganes de suicidar-me, però més emprenyat que una mona.
no tenim futur però jo desitjo una llarga vida. |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per si si |
03 mai 2010
|
ja, no hi ha futur, però segueixo llevant-me tots els dies, sense ganes de suicidar-me, però més emprenyat que una mona.
no tenim futur però jo desitjo una llarga vida. |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per fd |
03 mai 2010
|
|
excel.lent reflexió |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per campi qui pugui 2.0 |
03 mai 2010
|
Transcripcio literal de l'article:
"En conclusió, 1.386.700 catalans de les Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya no té feina; 162.000 persones més que fa un any..."
Impresionant aquesta pirueta ideologica socio-cultural identitaria.
Duu a pensar que potser quan els 'aturats catalans' als PPCC siguem 10 milions deixarem de esser 'catalans' i/o 'aturats'. El futur es ara i aci. |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per Vegà |
03 mai 2010
|
|
és molt trist que sembla que el moviment hagi de fer pedogagia a la gent sobre els problemes que té i com solucionar-nos però sembla que és la única opció. |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per campi qui pugui 2.0 |
03 mai 2010
|
Transcripcio literal de l'article:
"En conclusió, 1.386.700 catalans de les Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya no té feina; 162.000 persones més que fa un any..."
Impresionant aquesta pirueta ideologica socio-cultural identitaria.
Duu a pensar que potser quan els 'aturats catalans' als PPCC siguem 10 milions deixarem de esser 'catalans' i/o 'aturats'. El futur es ara i aci. |
|
Re: L'Anàlisi es contesta tot sol als articles de l'IMC BCN
|
|
per fariseus, cinics i traidors |
03 mai 2010
|
Els sindicalisme oficialista a Europa es sinonim de mafia, i aci no es gaire diferent; CC.OO es aixo:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/393911/index.php |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per Inadaptée |
03 mai 2010
|
Pour moi, la vie est aujourd'hui et je souhaite beaucoups d'aujourd'hui dans ma vie.
Per a mi la vida és avui, i jo desitjo molts avui en la meva vida.
Para mi, la vida es hoy y yo deseo muchos hoy en mi vida.
Maidir liom féin, go bhfuil an saol inniu agus is mian liom tú mo shaol an lae inniu.
I mi, mae bywyd heddiw ac yr wyf am fy mywyd heddiw
Minulle elämä on tänään ja toivotan teille elämäni tänään
Für mich ist das Leben heute und ich wünsche dir mein Leben heute
Para sa akin, ang buhay ay sa araw na ito at nais ko sa inyo ang aking buhay ngayon
För mig är livet i dag och jag önskar er mitt liv idag
برای من ، زندگی امروز است و من می خواهید زندگی من امروز
私にとって、人生は今日、私は私の人生今日を願って
Για μένα, η ζωή είναι σήμερα και σας εύχομαι η ζωή μου σήμερα
For me, life is today and I wish more today in my life |
|
Re: L'Anàlisi: On era la majoria proletària l'1 de maig?
|
|
per pel posmodernillo de dalt... |
04 mai 2010
|
Jo també sé fer servir el traductor de google
أنا أعرف أيضا أن استخدام مترجم جوجل
Ich weiß auch, um Google Translator verwenden
Аз също знам, да използват Google преводач
Yo también sé usar el traductor de google
Jeg ved også at bruge google oversætter
Yr wyf hefyd yn gwybod i ddefnyddio cyfieithydd google
... |
|
|
