|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[Gara] Les urnes mantenen el pols amb 265.000 nous votants
|
|
|
per independentista |
26 abr 2010
|
|
La tercera onada de consultes sobre la independència als Països Catalans manté una participació similar a la del mes de febrer i demostra que el moviment sobiranista és capaç de mantenir el pols set mesos després del primer referèndum. Per als propers mesos de maig i juny es preparen noves convocatòries. El «sí» va superar de nou el 92% dels vots emesos, mentre que el «no» va obtenir gairebé un 5%. |
|
|
Ja són mig milió els ciutadans dels Països Catalans que han votat a favor de la independència. Ahir es va celebrar la tercera onada, i 265.000 paperetes es van sumar a les de les anteriors convocatòries. Així doncs, el pols de les consultes es manté, malgrat que la participació va caure un punt respecte a la darrera convocatòria (28 de febrer) i es va quedar en el 20%. Del 1.327.575 de persones amb dret a vot, 265.000 van ser en aquesta tercera cita els col.legis electorals dels 212 municipis que celebraven jornada electoral, i una àmplia majoria, el 92,5%, va dipositar la papereta del «sí». Pel «no» van optar menys del 5%
Per a la Coordinadora Nacional de les consultes, la clau del descens és que en cada nova onada els referèndums es celebren en poblacions més grans, on «és més difícil mobilitzar la població» sense comptar amb els mitjans de la institucions.
La participació mitjana va ser ahir del 20%, però el percentatge va oscil.lar segons els municipis. D'una banda, la ciutat amb més població on es va exercir el dret al vot, Lleida, amb més de 130.000 habitants, es va quedar en el 8% de participació. Per contra, Girona, l'altra capital de província on es van instal.lar urnes, va superar, encara que per poc, el 20%. Altres capçaleres de comarca mitjanes, com Olot i Valls, van aconseguir una participació del 26%.
Entrenament
Més enllà del recompte i del nivell de participació, la pregunta clau és cap a on va el moviment de les consultes. Un dels que s'oposen a aquest procés, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), la qual menyspreava en considerar que «és un camí que no sabem cap a on porta».
Per a la majoria dels que participen en les consultes, la resposta la donava ahir Joan Carretero, líder de Reagrupament, formació escindida d'ERC i que ha anunciat la voluntat de presentar-se a les autonòmiques previstes per la tardor. Carretero va estimar que les consultes són «un excel lent entrenament per quan s'hagi de decidir de veritat». Però quan es pregunta el «com» avançar cap a la possibilitat de «decidir de veritat», les respostes són dispars.
Per Reagrupament es tracta d'aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que proclami de manera unilateral la independència. A ERC ho veuen d'una altra manera: el president de la formació, Joan Puigcercós, ha explicat que el seu partit vol pactar després de les eleccions de tardor amb qui aquest disposat a treballar perquè en la propera legislatura es convoqui un referèndum oficial sobre la independència de la nació catalana.
Molt més ambigües són les respostes d'una altra de les formacions que diu que «acompanya el procés», CiU. Si ahir sentíem a Josep Rull, diputat d'aquesta formació, afirmar que «s'obre una nova etapa a Catalunya que haurà de pivotar necessàriament sobre el dret a decidir», Artur Mas s'ha mostrant molt més caut, especialment a mesura que s'acosten les eleccions. Per exemple, en una entrevista recent va afirmar que defensa el dret a l'autodeterminació, però que no es considera independentista.
Precisament per l'ambigüitat de CiU, el President del Generalitat, José Montilla, es permetia el dissabte interpel a Artur Mas i demanar-li que deixi de «amagar», «digui clar el que vol» i «faci una campanya per la independència si aquestes són les conviccions »del seu partit. Amb aquestes declaracions, trencava el silenci que va mantenir al voltant de les anteriors convocatòries.
Aquesta vegada, el silenci s'ha fet notar especialment des de Madrid. La tendència generalitzada de l'Estat ha estat passar de l'intent de prohibir el referèndum a Arenys a l'intent de llevar valor legal i de donar-los el menor ressò possible a les consultes.
Tribunal Constitucional Tribunal Constitucional
En les valoracions de la jornada no podien faltar referències al Tribunal Constitucional, que fa deu dies va tornar a ser incapaç de donar el veredicte sobre l'Estatut. Joan Puigcercós, d'ERC, contraposava el TC, a qui considera «el passat», a les consultes sobre la independència de Catalunya, que entenia que són «el present i el futur». Des de la CUP, el seu portaveu Marc Sallas, s'emplaçava la resta de formacions catalanes a «no esperar sentències que ja no ens resoldran res», i afegia que «les consultes constaten que la via autonomista ha entrat definitivament en un carreró sense sortida».
Alguns havien pronosticat que la notícia arribada del Tribunal Constitucional faria pujar la participació, per l'enuig de part de l'electorat davant el bloqueig estatutari. Però les xifres mostren que no va servir per augmentar l'afluència a les urnes. Possiblement, els que més s'oposen a una ingerència del TC en la política catalana i pensen que cal respondre enfront del que creïn un atropellament, siguin els que ja estaven implicats en el procés de consultes abans que es conegués la decisió.
Els organitzadors de les consultes previstes per als propers mesos hauran de prendre nota, especialment del que va passar en els grans municipis, doncs Cornellà, Sabadell o Terrassa (ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona que preparen referèndum), s'assemblen molt més a Lleida que a Arenys de Munt. Barcelona ha tingut en compte la recomanació de treballar amb temps i celebrarà la consulta aquí a un any.
sense sorpresa
El president de la Generalitat, José Montilla, tenia dret a vot, ja que la consulta estava també convocada en el seu municipi, Sant Just Desvern. Però no va sorprendre a ningú i no va anar a l'escola on podia dipositar la seva papereta.
futur
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach (Esquerra Republicana), a dipositar la seva papereta a Reus, es va mostrar emocionat per «emetre un vot en una consulta que planteja quin ha de ser el futur del país».
capitals
Durant la jornada d'ahir es va votar en dues capitals de província: a Lleida, on no es va aconseguir superar el llistó del 8% de participació, i a Girona, que es va quedar amb la mitjana de percentatge del dia, superant lleugerament el 20%.
«L'únic camí és donar-li la paraula al poble»
La consulta per la independència d'ahir no va deixar indiferent a les desenes d'observadors internacionals que la van presenciar in situ. Entre els observadors flamencs, corsos o sards, va destacar l'àmplia representació basca, amb Jone Goirizelaia, Tasio Erkizia i Txelui Moreno des de l'esquerra abertzale; Jon abril des Aralar; i Iñaki Agirrezabal, Mariano Àlaba o Rafa Larreina des EA.
Tasio Erkizia va afirmar que l'organització va ser «impressionant»: «Tot estava molt ben lligat, una coordinació excel lent i molt estricta. A més-va prosseguir-verificada per ordinador que ningú hagués votat dues vegades ».
Va afegir que aquesta consulta és exemplar per dos motius: «En primer lloc, cal destacar que la iniciativa ha nascut des del moviment ciutadà, on han participat persones de tots els espectres fent un` redescobriment "de la democràcia. I d'altra banda, queda demostrat que als Països Catalans, igual que a Euskal Herria, l'únic camí per superar el conflicte que manté amb l'Estat és donar-li la paraula al poble, i per tant, l'oportunitat de que sigui el propi poble qui decideixi sobre el seu futur ».
Per la seva banda, Jon abril va opinar que «abans o després» a Euskal Herria es duran a terme aquest tipus d'experiències, sobretot per demostrar als partits espanyolistes que afirmen que ens serveixen per a res, que és una eina més per parlar sobre la independència i els beneficis que ens portaria. «A Euskal Herria és un debat que s'evita, i aquí en canvi, han aconseguit parlar i discutir amb naturalitat», va concloure.
«Aquest procés ha estat insultantment democràtic», va afegir Txelui Moreno. «La de la ciutadania catalana és una pràctica democràtica que tomba. Todo el mundo la acepta y la respeta. Tothom l'accepta i la respecta. A Euskal Herria seria impossible, si no es desactiven les mesures d'excepció que tenim no podrem fer-ho ».
«Ha renascut la il.lusió i han vist que la independència no és una utopia», va considerar Erkizia, encara que, així mateix, va recordar que encara queda molt camí per recórrer.
Oihane LARRETXEA |
Mira també:
http://www.gara.net/azkenak/04/196094/es/Las-urnas-mantienen-pulso-265000-nuevos-votantes
|
This work is in the public domain |
