|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
[1er Maig-CNT] Crisi: Altre pretex per a explotar més a les treballadores
|
|
|
per CNT-Catalunya |
26 abr 2010
|
1er Maig CNT-Catalunya, convoca a Cotxeres de Sants a les 11 hores. Intervindran:
DOS COMPANYS de CNT
(100 anys de anarcosindicalisme fins a la situacio actual)
ENRIC DURAN
(l'expropiació al capitalisme con forma de lluita)
UN COMPANY de pro-presxs CNT
(analitzara la situació repressiva actual)
14 h. DINAR FRATERNAL I SOLIDARI
17 h. MANIFESTACIÓ (Via Layetana-Foment) |
|
CAT
CRISI: ALTRE PRETEXT PER A EXPLOTAR MÉS A LES TREBALLADORES.
Diuen els experts analistes que viuen per al sistema, que estem travessant una crisi. El govern ens aclareix, que hem passat la recessió per a entrar en una crisi d'escala mundial. Les multinacionals, asseguren que la crisi els està afectant greument i que només tenen pèrdues. Els bancs es queixen que estan sense dines i que s'han enfonsat en una profunda crisi. Tots estan d'acord..., i al final es descobreix que aquesta CRISI tan repetida, no és altra cosa que el nom d'una nova estratègia del mercat financer, per a legitimar amb mentides l'invasió dels recursos naturals d'un país, per a aconseguir amb enganys grans sumes de diners, per a justificar amb falsedats les pèrdues dels pocs drets laborals, per a precaritzar molt més les nostres vides, amb la fal·làcia que som el llast que enfonsa a les grans multinacionals.
I el capital, "enfonsat" pel pes dels seus grans beneficis, s'inventa nous "paradisos fiscals": Una potent injecció de capital públic, per a sanejar la pèssima gestió dels majors beneficis de la història del capitalisme. Es parla de mesures econòmiques, de regulació del mercat financer, de mil inventades estratègies i les qui més hem sentit el pes mort d'aquesta crisi, ens vam trobar que els seus promotors reparteixen els diners públics entre les seves grans empreses i els seus bancs de sempre, escanyant els pocs drets i recursos que ens permetien pujar a flor d'aigua, a agafar una glopada d'aire abans de tornar a caure al fons d'aquest fanguissar. Es fa cor·responsables d'aquesta crisi a les persones immigrants, se les persegueix, se les expulsa, les converteixen en segall expiatori d'aquesta precària situació que només és producte de la seva torta gestió.
Ara diuen que la Seguretat Social no podrà suportar el pes de les miserables pensions i que l'augment de les expectatives de vida la portaran a la fallida i la pèrdua total de drets. Per a corregir aquest dèficit, s'ha de reformar la llei, augmentar la vida laboral i jubilar-se més tard. De moment encara no han proposat escurçar les nostres expectatives de vida. Temps al temps.
Ni una sola paraula sobre la racionalització dels seus grans sous, pluses i pensions que cobren de forma vitalícia, aquests promotors de l'estat de crisi permanent del benestar.
Es premia la negligència, la corrupció, l'abús, l'extrema riquesa. Nombrosos casos de dobles i triples comptabilitats, d'administracions addictes a l'avarícia de l'especulació i la destrucció terrorista del territori, fraus en l'opaca gestió pública i privada, informacions privilegiades per a omplir les arques de la cobdícia de les grans famílies polítiques i econòmiques.
Festejos espectaculars, grans projectes per a esdeveniments d'olimpíades invernals. Convencions fastuoses, megalòmans banquets, balafiament dels diners públics per als interessos privats i el mercat. Quotes per favors, generosos regals encoberts, compra-venda d'absurds estudis i pressupostos..., i mentrestant, amb prou feines arribem a fi de mes.
Els nostres petits estalvis ja s'han esgotat, i famílies senceres esperen en les llargues cues de l'atur. Venem el poc patrimoni familiar que ens queda, a preu de saldo i de supervivència als mateixos que ens van robar. Després d'anys de treballar per a la hipoteca i les lletres del cotxe, els bancs i les financeres es queden amb el vehicle i ens treuen les cases sense la devolució dels diners pagats. Negoci rodó. Els bancs s'ensenyoreixen de tots els nostres estalvis, es queden amb les nostres cases i pertinences a canvi de la desesperació en un atur etern.
És cert, hi ha una crisi, però no és financera: els diners, les riqueses i les propietats les tenen totes ells.
És cert hi ha una crisi, però és de realitat. De confiar falsament que, qui ens han enfonsat, ens van a rescatar. De creure que quan ja no ens quedi gens, els seguirem interessant. De no adonar-nos que només, des del sentiment i l'actitud crítica, això pot canviar.
És cert, hi ha una crisi, però no és del capital..., sinó de ganes de lluitar contra la injustícia social.
MÁS DADES
L'any passat un jove de Vilanova i la Geltrú, aprofitant les possibilitats que els bancs oferixen a les empreses, va aconseguir treure'ls crèdits a unes 20 entitats que van sumar 492.000 euros. A aquesta persona que mai es va escapolir, sinó que va aportar aquests diners per a activitats socials a altres grups, la policia li va detenir quan explicava els motius del que havia fet i per a què. Va ser detingut i emmanillat per diversos policies, va passar 4 mesos a la presó i pendent de judici.
En contraposició, el “capo” de la patronal Gerardo Díaz Ferrán, que no retorna els milions que deu als bancs, que els roba els salaris a centenars de treballadors i acomiada sense un duro a altres centenars, segueix de rositas i ningú ho deté.
I així, els Botí, els Albertos, Pujol, Millet, etc..., i infinitat de polítics que roben 100 i retornen 5.
CAST
CRISIS: OTRA EXCUSA PARA EXPLOTAR MÁS A LS TRABAJADORS.
Dicen los expertos analistas que viven para el sistema, que estamos atravesando una crisis. El gobierno nos aclara, que hemos pasado la recesión para entrar en una crisis de escala mundial. Las multinacionales, aseguran que la crisis les está afectando gravemente y que sólo tienen pérdidas. Los bancos se quejan que están sin fondos y que se han hundido en una profunda crisis. Todos están de acuerdo..., y al final se descubre que esta CRISIS tan repetida, no es otra cosa que el nombre de una nueva estrategia del mercado financiero, para legitimar con mentiras la invasión de los recursos naturales de un país, para conseguir con engaños grandes sumas de dinero, para justificar con falsedades la pérdidas de los pocos derechos laborales, para precarizar mucho más nuestras vidas, con la falacia que somos el lastre que hunde a las grandes multinacionales.
Y el capital, "hundido" por el peso de sus grandes beneficios, se inventa nuevos "paraísos fiscales": Una potente inyección de capital público, para sanear la pésima gestión de los mayores beneficios de la historia del capitalismo. Se habla de medidas económicas, de regulación del mercado financiero, de mil inventadas estrategias y quienes más hemos sentido el peso muerto de esta crisis, nos encontramos que sus promotores reparten el dinero público entre sus grandes empresas y sus bancos de siempre, estrangulando los pocos derechos y recursos que nos permitían subir a flote, a coger una bocanada de aire antes de volver a caer al fondo de este lodazal. Se hace corresponsables de esta crisis a las personas inmigrantes, se les persigue, se les expulsa, las convierten en chivo expiatorio de esta precaria situación que sólo es producto de su aviesa gestión.
Ahora dicen que la Seguridad Social no podrá soportar el peso de las miserables pensiones y que el aumento de las expectativas de vida la llevarán a la quiebra y la pérdida total de derechos. Para corregir ese déficit, se debe reformar la ley, aumentar la vida laboral y jubilarse más tarde. Por el momento todavía no han propuesto acortar nuestras expectativas de vida. Tiempo al tiempo.
Ni una sola palabra sobre la racionalización de sus grandes sueldos, pluses y pensiones que cobran, de forma vitalicia, estos promotores del estado de crisis del bienestar.
Se premia la negligencia, la corrupción, el abuso, la extrema riqueza. Numerosos casos de dobles y triples contabilidades, de administraciones adictas a la avaricia de la especulación y la destrucción terrorista del territorio, fraudes en la opaca gestión pública y privada, informaciones privilegiadas para llenar las arcas de la codicia de las grandes familias políticas y económicas.
Festejos espectaculares, grandes proyectos para eventos de olimpíadas invernales. Convenciones fastuosas, megalómanos banquetes, despilfarro del dinero público para los intereses privados y el mercado. Cuotas por favores, generosos regalos encubiertos, compra-venta de absurdos estudios y presupuestos..., y mientras tanto, a duras penas llegamos a fin de mes.
Nuestros pequeños ahorros ya se han agotado, y familias enteras esperan en las largas colas del paro. Vendemos el poco patrimonio familiar que nos queda, a precio de saldo y de supervivencia a los mismos que nos robaron. Después de años de trabajar para la hipoteca y las letras del coche, los bancos y las financieras se quedan con el vehículo y nos quitan las casas sin la devolución del dinero pagado. Negocio redondo. Los bancos se adueñan de todos nuestros ahorros, se quedan con nuestras casas y pertenencias a cambio de la desesperación en un paro eterno.
Es cierto, hay una crisis, pero no es financiera: el dinero, las riquezas y las propiedades las tienen todas ellos.
Es cierto hay una crisis, pero es de realidad. De confiar falsamente en que, quienes nos han hundido, nos van a rescatar. De creer que cuando ya no nos quede nada, les seguiremos interesando. De no darnos cuenta de que sólo, desde el sentimiento y la actitud crítica, esto puede cambiar.
Es cierto, hay una crisis, pero no es del capital..., sino de ganas de luchar contra la injusticia social.
MÁS DATOS
El año pasado un joven de Vilanova y la Geltrú, aprovechando las posibilidades que los bancos ofrecen a las empresas, consiguió sacarles créditos a unas 20 entidades que sumaron 492.000 euros. A esta persona que nunca se fugó, sino que aportó este dinero para actividades sociales a otros grupos, la policía le detuvo cuando explicaba los motivos de lo que había hecho y para qué, fue detenido y esposado por varios policías, pasó 4 meses en prisión y pendiente de juicio.
En contraposición, el “capo” de la patronal Gerardo Díaz Ferrán, que no retorna los millones que debe a los bancos, que les roba los salarios a cientos de trabajadores y despide sin un duro a otros cientos, sigue de rositas y nadie lo detiene.
Y así, los Botín, los Albertos, Pujol, Millet, etc..., e infinidad de políticos que roban 100 y retornan 5. |
Mira també:
http://www.nodo50.org/cntcatalunya
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [1er Maig-CNT] Crisi: Altre pretex per a explotar més a les treballadores
|
|
per anarquista ,no reformista |
28 abr 2010
|
|
Duran es anarquista? |
|
Re: [1er Maig-CNT] Crisi: Altre pretex per a explotar més a les treballadores
|
|
per anarquista, no onanista |
28 abr 2010
|
No se. Pero viene a hablar de metodos de expropiacion, y de ahi al debate que siempre es enriquecedor.
Para coincidir plenamente en todo quedamos en el bar, aqui venimos a contrastar diferentes puntos de vista. |
|
Re: [1er Maig-CNT] Crisi: Altre pretex per a explotar més a les treballadores
|
per Espartaco
_53@hotmail.com |
02 mai 2010
|
|
Anarco sindicalismo una gran herramienta tanto anivel laboral, como cultural, social y mucho más solo hay que saber aplicarlo y llevarlo a la practica , pues nada nuevo hay que inventad, los congresos de cnt dan tantas alternativas, que hay leña para todos,aunque la realidad de este país sea otro hoy en día, por lo tanto solo cabe luchar y combatir al capital al estado y al mismo dios que nos quieren inponer.Unión, autogestión , acción directa, solidaridad, apoyo mutuo y más conforman los principios del anarcosindicalismo. abajo los muros. salut y anarquia. |
|
Re: [1er Maig-CNT] Crisi: Altre pretex per a explotar més a les treballadores
|
|
per ... |
05 mai 2010
|
|
bien dicho, paco! |
|
|
