|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
El capitalisme i la crisi
|
|
|
per Antoni Ferret |
22 abr 2010
|
|
|
El capitalisme ha conviscut amb les crisis d’una manera continuada al llarg de la seva història. Poden ser més curtes o més llargues, poden ser més intenses o més lleus, però li són connaturals.
Des de 1873 (la primera crisi important) fins ara, el sistema ha tingut dues crisis «llargues»: de 1873 a 1945, i de 1973 fins avui. Dins de cada una hi ha hagut crisis més agudes i períodes més suaus. Només entremig de les dues crisis llargues, o sigui de 1945 a 1973, va haver-hi un període d’expansió fort, continuat i relativament llarg.
Aquella expansió (la dels anys 60) va ser en gran part motivada per les raons següents: la por al socialisme (a l’URSS) va portar a millorar la redistribució (sous alts), i això, mitjançant l’expansió del consum, va donar un llarg període de marge a l’expansió productiva.
Perquè el motiu principal de les crisis capitalistes és la sobreproducció. El sistema tendeix a produir cada vegada més, cada vegada més. I com que tendeix igualment a redistribuir poc, a pagar poc, resulta que periòdicament, o sovint, es dóna el cas que produeixi més del que es pot consumir. Llavors s’ha de reestructurar, que vol dir que uns s’enriqueixen i concentren poder productiu i financer, mentre que altres pateixen i s’empobreixen.
L’obertura de nous mercats, on col•locar l’excedent, sol ser una solució per sortir i engegar un nou cicle expansiu. Però, quan ja s’han abastat tots els mercats de tot el món, quan l’economia ja s’ha fet planetària, on són els nous mercats? La sortida es fa més difícil.
I quan les ments més assenyades diuen que ja no es pot créixer més, que ja hem arribat al límit de la despesa de recursos no renovables i de l’acumulació de deixalles, com se surt de la crisi tornant a créixer, com sempre?
Avui ens caldria un sistema que tendís, no a créixer cada vegada més, sinó a estancar-se, a mantenir-se, i a decréixer en els sectors en què la producció és excessiva. Un sistema socialista.
Antoni Ferret
http://moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
|
Re: El capitalisme i la crisi
|
|
per fugazi |
23 abr 2010
|
Hola Antoni,
Crec que efectivament necessitem un sistema socialista, pero no un socialisme d'estat, basat en la concentració de poder polític en mans d'una élit burocràtica, i la conseqüent anulació de l'autonomia individual i col·lectiva.
Necessitem un socialisme que no consisteixi en la propietat estatal dels mitjans de producció, sinó en la propietat realment pública de les fonts de la riquesa, una propietat gestionada per la ciutadania organitzada en assemblees comunitàries confederades. Un socialisme autogestionari, podriem dir. I sense economia de mercat, que porta intrinsecament al creixement econòmic i a la concentració de poder econòmic. Un sistema d'aquest tipus és proposat per la Democràcia Inclusiva (www.democraciainclusiva.org) |
