Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: un altre món és aquí
Un altre món és possible?
14 abr 2010
Ja han passat deu anys des que va produir-se l’eclosió del moviment antiglobalització amb protestes i manifestacions massives arreu sota el lema “Un altre món és possible”. Era un moment en que les societats dels països rics prenien consciència de que el sistema capitalista porta la humanitat en una direcció equivocada, cronificant desigualtats i conflictes, i assenyalaven els grans líders mundials com a responsables de la situació.

Durant aquesta última dècada, l’oposició civil a les reunions dels caps d’estat més poderosos ha sigut un fet habitual fins al punt de deixar de ser notícia. La mobilització ciutadana ja forma part del ritual de la cimera, la mostra de rebuig ha sigut absorbida per la maquinària organitzativa, mentre que, a nivell mediàtic, si la protesta és agressiva s’aprofitarà per desqualificar el moviment sencer i si és pacífica serà ignorada.

L’arribada de la crisi econòmica suposa una oportunitat idònia per plantejar “altres móns possibles”. La població pateix els efectes de la recessió econòmica amb pèrdues materials i d’estatus, i augmenta la inseguretat en veure que el sistema entra en fallida sense previsió ni control. A més, les solucions que han ofert els polítics passen per omplir les butxaques dels bancs, un dels principals responsables de la crisi, i d’altres sectors que no es consideren necessitats bàsiques, com la venda de cotxes. És un període en que moltes persones estan decebudes amb el sistema i augmenta la receptivitat a altres propostes.

Aquesta bona disposició no s’aprofita perquè no s’ha articulat una alternativa que descrigui com seria el funcionament del nou sistema, l’estructura econòmica, els dispositius de control de l’ordre intern, la coordinació entre els diferents grups ètnics i culturals, la manera de fer la transició de l’actual ordre al nou, i altres elements necessaris per a que una majoria vegi possible i útil fer el canvi.

El moviment antiglobalització ha esdevingut una extraordinària xarxa de protestes que expressa les múltiples crítiques que es poden fer al sistema capitalista, però sense plantejar un projecte polític alternatiu. S’observen comportaments amb ànim de boicot i denúncia, com el moviment okupa o el fenomen Enric Duran, el que manca és un horitzó viable, concretar una idea del que es vol i a partir d’aquí treballar en una direcció definida.

Observant la conjuntura de crisi econòmica i l’estancament del moviment antisistema, l’antic lema apareix en forma de pregunta, suggerint que cal debatre sense complexos la qüestió de si un altre món és possible.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Un altre món és possible?
14 abr 2010
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/392870/index.php

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/392873/index.php

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/392875/index.php
Re: Un altre món és possible?
14 abr 2010
Noves alternatives són en camí

http://www.ecoseny.net

http://www.xarxaeco.org

http://intermonedes.ecoxarxes.cat/pg/file/openid_9/read/17/pdf-de-linfor

http://cooperativa.ecoxarxes.cat/pg/pages/view/72/

http://www.redesenred.net
Re: Un altre món és possible?
14 abr 2010
Interessants els dos i no excloents
Re: Un altre món és possible?
14 abr 2010
I un altre:
http://www.democraciainclusiva.org/
Re: Un altre món és possible?
15 abr 2010
seminaritaifa.org
Re: Un altre món és possible?
16 abr 2010
Gràcies companys per les propostes. La veritat és que no canvien gaire la meva manera de veure la situació. Són propostes micro, a nivell local, però que existeixen dins el sistema capitalista. I les que intenten tocar la qüestió a nivell global deixen sense respondre les preguntes de sempre:
- qui controla la seguretat interna? Hi haurà gent que en lloc de treballar a la cooperativa preferirant amagar-se, armar-se i sortir puntualment a robar la producció de les cooperatives. Com s'impedeix? Com gestionar els grups de dissidents?
- Relacions amb altres estats/grups ètnics, on es posen els límits fronterers? qui ho decideix? qui decideix les llengües vehiculars? Què fem si un altre estat que no s'ha "cooperativitzat" intenta anexionar-se'ns?
- Fiscalitat. Per fer grans obres públiques com carreteres, xarxes de comunicacions, etc. cal un ens que recolli aportacions de tothom i organitzi les accions. Qui recapta impostos? Qui guarda els diners?

I sobretot, com fem la transició del món actual al nou. Penseu que els que han pagat una hipoteca no voldran colectivitzar casa seva, que la gent gran li costa asumir canvis i més d'aquest nivell, no podem pensar una societat només per joves, a més que no guanyariem cap votació, mireu com està la piràmide demogràfica!

Tant de bo entre tots poguem trobar idees que em treguin del meu escepticisme.
Sindicat