|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : educació i societat : laboral : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Col·lectivitzacions anarquistes i autogestió iugoslava. Aprendre de la història per dissenyar el futur
|
|
per CeNTenari
Correu-e: info ARROBA autogestion2010.inf (verificat) |
14 abr 2010
|
|
El proper divendres 16 d'Abril a les 16 hores continuen al Pati Manning de Barcelona, les jornades sobre alternatives al capitalisme: l'autogestió a debat, emmarcades dins del Centenari de la CNT (1910-2010). |
Els temes que es tractaran aquesta setmana són l'experiència de col·lectivitzacions anarquistes impulsades per la CNT durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i el model d'autogestió iugoslau (1950-1990). En les ponències de divendres tarda i dissabte matí, es tractaran des dels antecedents històrics de la guerra civil, fins al marc social en la qual es va desenvolupar aquesta. Posteriorment s'entrarà a analitzar els processos col.lectivizadors a totes les zones en guerra on es van poder implantar: Catalunya (agràries, industrials i de serveis), Aragó, Andalusia, Castella i País Valencià. En les esmentades ponències s'analitzaran les formes organitzatives economiques i socials que van tenir les col·lectivitzacions, la seva extensió i resultats per a la millora de vida de la població. Les col·lectivitzacions durant la guerra civil van ser un model econòmic i social revolucionari, que per la seva profunditat s'ha establert com un referent per buscar formes de produir i distribuir mes justes i democràtiques.
El dissabte per la tarda s'abordarà el model d'autogestió iugoslau (1950-1990). L'esmentat model s'analitzarà des dels seus inicis, veient per quins motius es va implantar trencant amb el sistema de planificació estalinista a nivell econòmic. Així mateix es tractarà el model des d'una perspectiva del creixement i desenvolupament econòmic. Però no tot el creixement i desenvolupament va ser igual a tot el país, ni per a tothom (classe burocràtica o treballadora), sinó que algunes republiques de la federació es van veure més beneficiades que d'altres, fet que va provocar un augment important de les diferències dins del país.
D'altra banda veurem com l'aprofundiment en l'autogestió va tenir restriccions imposades pel pla, el sistema de mercat socialista i el partit únic. Igualment, podrem observar com aquest model va servir per a alguns països empobrits del tercer món, que van adoptar aquells anys algunes de les premisses del país balcànic. A través de les conferències s'il·lustrarà com Iugoslàvia va impulsar una política exterior de relació amb altres països empobrits, anomenat moviment de països no-alineats. Els esmentats països no estaven ni amb el capitalisme privat capitanejat per EUA ni amb el capitalisme d'estat de l'URSS Analitzarem doncs totes aquestes qüestions des de diferents perspectives inclòs un enfocament anarquista.
Prenent com a referència els models teòrics exposats la setmana anterior, aquests serveixen de base al seu torn per introduir com es van posar en pràctica altres programes en el passat, en els dos casos que es tractaran: les col·lectivitzacions anarquistes durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i la sui-generis autogestió iugoslava (1950-1990). És senzill traçar les relacions entre les teories que van servir de paraigua per a les pràctiques esmentades en primer lloc i l'aplicació de les col·lectivitzacions a la península. També podrem observar com alguns autors han assenyalat, la influència de les col·lectivitzacions en el model iugoslau a través de la participació de brigadistes internacionals d'aquest país durant la guerra civil espanyola, en un interessant exemple de propagació d'idees. D'altra banda, la rellevància actual de l'autogestió iugoslava rau addicionalment en el fet de que està servint d'inspiració per a algunes pràctiques en països llatinoamericans, com Veneçuela. El seu tractament històric ens pot oferir indicis dels problemes que tenen o poden tenir aquest tipus de models avui en dia, per a la qual cosa l'èmfasi posat en la perspectiva del desenvolupament per al seu estudi ens serà especialment útil.
Els actes previstos per a la segona setmana de les jornades són els següents:
DIVENDRES 16 D’ABRIL.
Col·lectivitzacions anarquistes durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939 (I).
- 16:00. Antecedents històrics i aspectes socials de la Guerra Civil. Paco Madrid. Historiador.
- 17:15. De cara contra l’Estat: la revolució de 1936 i el col·lectivisme agrari a Catalunya. Marciano Cárdaba. Historiador. Investigador dels factors socials, econòmics i polítics de les col·lectivitzacions agràries a Catalunya (1936-1939)
- 18:30. Les transformacions col·lectivistes en la indústria i els serveis de Catalunya (1936-1939). Toni Castells. Historiador.
- 19:45. Debat general i conclusions.
Lloc: Pati Manning – Auditori. C/ Montalegre, 7 <M> L-3: Catalunya ó L-1 i L-2 Universitat).
DISSABTE 17 D’ABRIL MATÍ.
Col·lectivitzacions anarquistes durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939 (II).
- 10:00. Les col·lectivitzacions agrícoles a Aragó (1936-1939) entre revolució i reacció. Walther L. Bernecker. Catedràtic d’Història a la Universitat Erlangen-Nürnberg d’Alemanya.
- 11:15. Cop d’estat, guerra i transformacions socials a Andalusia i Castella (1936-1939). José Luis Gutiérrez Molina. Historiador. Investigador en història social contemporània, especialment la d’Andalusia.
- 12:30. Col·lectivitats al País Valencià. Acabant amb els tòpics típics. Manuel Vicent. Historiador i arxiver.
- 13:45. Debat general i conclusions.
Lloc: Centre Cívic Barceloneta – Sala d’Actes C/Conreria, 1-9 (<M> L-4: Barceloneta).
DISSABTE 17 D’ABRIL TARDA.
Iugoslàvia 1950-1990.
- 16:00. El desenvolupament desigual com a límit dels processos d’autogestió. El cas Iugoslau. Ramon Franquesa. Professor d’Economia Mundial a la Universitat de Barcelona (UB). Investigador en gestió de recursos naturals renovables i en Economia Social i processos d’organització econòmica no capitalistes.
- 17:15. L’autogestió iugoslava i les restriccions imposades pel pla, el mercat i el partit únic: és la supressió de les institucions la solució? (es comptarà amb traducció simultània). Catherine Samary. Professora i investigadora experta en les transformacions iugoslaves i d’Europa de l’Est; activista a diverses xarxes internacionalistes.
- 18:30. L’autogestió iugoslava. Una perspectiva anarquista (es comptarà amb traducció simultània). Andrej Grubacic. Historiador i Sociòleg anarquista. Investigador en temes d’anarquisme i d’història dels Balcans. Membre d’Industrial Workers of the World.
- 19:45. Debat general i conclusions.
Lloc: Centre Cívic Barceloneta – Sala d’Actes C/Conreria, 1-9 (<M> L-4: Barceloneta).
http://www.autogestion2010.info |
This work is in the public domain |
|
Re: Col·lectivitzacions anarquistes i autogestió iugoslava. Aprendre de la història per dissenyar el futur
|
|
per plataforma prou SPAM a indymedia |
14 abr 2010
|
|
Jo crec que encara podeu penjar 12 notícies més del "CeNTenari" a indymedia, que encara la columna no està prou plena, gràcies. |
|
Re: Col·lectivitzacions anarquistes i autogestió iugoslava. Aprendre de la història per dissenyar el futur
|
|
per un |
14 abr 2010
|
|
no és fan cada dia 100 anys, per mi hauria d'estar a la columna central, però vaja per gustos els colors. |
