Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : educació i societat : laboral : pobles i cultures vs poder i estats
L'autogestió i el comunisme llibertari, a debat a Barcelona
14 abr 2010
Comencen les jornades organitzades per CNT en l'any del seu centenari. L'autogestió i el comunisme llibertari, a debat a Barcelona
El passat cap de setmana (9 i 10 d'abril) van començar a Barcelona les jornades "alternatives al capitalisme: l'autogestió a debat", organitzades per la Confederació Nacional del Treball en el marc de les celebracions pels seus 100 anys. Les primeres conferències, que es prolongaran durant les pròximes setmanes, van estar a càrrec d'acadèmics locals i estrangers que van oferir els seus respectius punts de vista sobre l'autogestió, l'anarcosindicalisme i els models de socialisme i comunisme llibertari. Prop de 100 persones van assistir a les primeres activitats.

La inauguració de les jornades, impulsades per CNT amb la col·laboració de la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL), l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA) i la Fundació d'Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA), va córrer a càrrec dels organitzadors, que van destacar el paper de la confederació com a "organització que busca la revolució social, incidint en l'àmbit laboral-econòmic, i recolzant altres tipus d'iniciatives que permetin lluitar contra tota classe d'explotació, dominació i autoritat."

"Aquestes jornades -van ressenyar- tracten les alternatives al capitalisme des d'una perspectiva teòrica, històrica i actual. La idea de base a l'hora de plantejar-les és fer un repàs de les alternatives tant en termes de sistemes socioeconòmics com també de les alternatives parcials al sistema capitalista que poden representar vies d'acció o praxi per substituir-lo". En aquest sentit, van assenyalar que davant de l'actual context de crisi "moltes veus han qüestionat la viabilitat i el futur del capitalisme, tant en la seva faceta productiva i de creixement, com distributiva o respecte als límits ecològics amb què es troba".

Tanmateix, "molt pocs qüestionen aquest sistema econòmic en la seva totalitat, assenyalant que el capitalisme no sols és inviable en un futur no gaire llunyà, sinó que a més avui és un sistema ineficient, injust i antidemocràtic".

Crisi i propostes
En les conferències celebrades el divendres 9 d'abril, l'economista Miren Etxezarreta, professora universitària i integrant del seminari d'economia crítica Taifa, va iniciar la seva dissertació de la situació actual, començant amb la mateixa pregunta que donava títol a la seva xerrada: " on som en la crisi? ". "Hi ha polítics, financers i institucions internacionals que diuen que estem sortint d'aquesta situació. Tanmateix, també existeixen els qui adverteixen que s'estan establint les bases per a crisis futures, va destacar.

Si bé va indicar que "sembla clara una certa recuperació financera", va advertir que "molt més dubtosa és la recuperació real". "Encara no s'ha arribat al fons de la crisi, som en disposició d'anar encara més al fons", va assenyalar Etxezarreta. En aquest context, va parlar de la reducció de costos laborals a tots els països rics, on els salaris dels treballadors sofreixen caigudes des dels anys setanta.

L'economista va posar èmfasi en el paper que està jugant el sector públic en el marc de l'actual crisi, "recolzant sense condicions el capital", mentre que "l'atur augmenta i no es crea ocupació". "Els estats -va afirmar- estan sent els llevadors del capitalisme perquè neixi el nen de la recuperació, però la recuperació pot no ser estable". En efecte, Etxezarreta va advertir que "la recuperació, encara que es produeixi, porta societats encara més capitalistes, més explotades i més dures". " Aguantarem o renaixerà la resistència? (...) Més important que lluitar contra la crisi és lluitar contra el capitalisme, amb o sense crisi," va reflexionar.

La següent conferència, titulada "El capitalisme avui: crisi o enfonsament? " va ser a càrrec de l'economista Toni Castells, que va parlar de les diferents crisis viscudes fins ara pel sistema capitalista, que va situar "en estat decrèpit i amb un esgotament irreversible". Davant d'aquesta situació, l'acadèmic creu que és moment de "descolonitzar el nostre pensament, repensar-ho tot i pensar pel nostre propi compte".
Castells va afirmar que la crisi financera i econòmica actual "és la manifestació de que estem assistint a l'enfonsament de la societat capitalista", i va assenyalar que si bé aquest sistema està morint, el seu final donarà lloc a una altra societat, "i depèn de nosaltres de quin model sigui".

L'última xerrada va córrer a càrrec del professor d'Economia a Secundaria i integrant d'ICEA Gaspar Fuster, que va esboçar les propostes anarcosindicalistes davant la crisi econòmica. Prèviament, va identificar les diferents propostes llançades per la patronal, els partits polítics i els seus mitjans informatius. En aquest sentit, va esmentar els plans de reforma laboral, que empitjoraran les condicions dels qui tenen contractes fixos, facilitaran l'acomiadament, passarà per sobre dels convenis col·lectius i ampliaran la mobilitat "funcional i territorial" dels qui aspirin a trobar un lloc de treball. Davant d'aquesta situació, l'anarcosindicalisme proposa mesures d'intensitat variable -reformistes, progressives i transformadores-. Entre elles es troba la reducció de l'edat de jubilació als 55 anys (percebent el 100% del salari), l'eliminació de la subcontractació i de les ETTs, així com la integració en plantilla fixa dels qui estiguin amb aquest tipus de contractes.

També es busca repartir l'ocupació, la qual cosa s'aconseguiria reduint la jornada de treball i mantenint el salari. En aquest sentit, l'anarcosindicalisme proposa rebaixar l'horari laboral a 30 hores setmanals, la qual cosa generaria quatre torns diaris, i l'eliminació de les hores extres. Altres propostes formulades per l'integrant d'ICEA apuntaren a l'ocupació i autogestió de les empreses tancades pels seus patrons i, en el cas del camp, la confiscació dels latifundis, que serien posats a les mans de persones sense ocupació.

Al finalitzar la jornada, els conferenciants i el públic van continuar intercanviant opinions sobre les diferents propostes i anàlisis plantejades al llarg de la tarda.

Autogestió i comunisme llibertari
Les activitats de dissabte 10 d'abril van començar al matí amb una presentació d'ICEA a càrrec de Luis Buendía, que va desgranar els motius que van donar a lloc al naixement d'aquest institut, que té com a referent històric l'"Institut de Ciencies Econòmiques de Catalunya" (ICEC), creat el 1931 a Barcelona. Aquesta entitat va organitzar fins a 1939 cursos, conferències i debats sobre temes econòmics i socials, i l'ICEA pretén cobrir el buit deixat per ella. Unes 75 persones van assistir als actes del matí.

"Des d'ICEA es treballa per a la difusió de les idees anarcosindicalistes i anarquistes, de forma totalment pública i reconeguda. Es pretén per això que el treball de l'entitat serveixi perquè, qui ho consideri oportú, utilitzi allò que consideri interessant, i al contrari, que pugui rebutjar o no utilitzar allò que no li sigui d'utilitat", van explicar els seus membres. En aquest sentit, van destacar que aquest institut busca ser un "motor cultural més de l'anarquisme i l'anarcosindicalisme, dels molts i molt bons que existeixen. Crèiem que era necessari crear alguna cosa fins a cert punt nova, fins a cert punt diferent del que històricament han estat les entitats culturals anarquistes i anarcosindicalistes".

Van insistir en la necessitat que "una majoria dels treballadors conegui el funcionament d'un sistema econòmic de manera que puguem gestionar una economia llibertària, una economia i una societat controlada per, i al servei de, les persones treballadores". Per aquest motiu, des d'ICEA es pretén "posar fi a l'actual inexistència d'estudis que aprofundeixin en l'anàlisi de les alternatives al sistema capitalista".

"L'ICEA no neix per mantenir les idees anarquistes en la paràlisi d'uns quants conceptes cristal·litzats en el temps o en el record d'un passat gloriós. Neix per comprometre's, per encertar o equivocar-se, i sobretot per projectar en el present i en el futur la Idea revolucionària. Sense futur l'anarquisme no és res", va resumir.

Un altre membre d'ICEA, Lluís Rodríguez, va oferir una conferència sobre el socialisme i comunisme llibertari en el pensament econòmic fins a 1939. Després de citar els principals autors que en aquells anys havien teoritzat sobre les vies per a l'aplicació d'aquest sistema -principalment l'anarquista espanyol Isaac Puente i el francès Pierre Besnard-, Rodríguez va destacar la influència d'aquests pensadors en la revolució espanyola de 1936. "Aquelles idees -va afirmar- van impulsar una revolució social sense precedents".

L'integrant d'ICEA va establir un nexe entre aquell procés històric i la situació de crisi actual, destacant que al present resulta necessari "avançar en les reflexions sobre com acabar amb la pobresa i, sobretot, ser nosaltres mateixos qui tinguem el control de les nostres pròpies vides".

Seguint en la línia presentada per Rodríguez, un altre membre d'aquest institut, el professor d'Economia de la Universitat del País Basc Endika Alabort, va parlar sobre l'autogestió com a planificació participativa o reconceptualització del mercat. En altres paraules, es va tractar d'una "anàlisi de diversos models tècnics llibertaris i participatius d'autogestió de l'economia".

Alabort va remarcar el concepte d'autogestió "entesa no com una eina de supervivència dins del sistema capitalista, sinó com a eina per a la superació del mateix". Per a això, va analitzar els models teòrics proposats per autors que, com Gastón Leval i Abraham Guillén, proposaven la desaparició de l'estat i l'autogestió obrera, o sistemes en els quals l'estat no deixaria d'existir, com els impulsats per Pat Devine i David Schweickart. Finalment, va analitzar els acords assolits per l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT, a la qual pertany CNT), i la Internacional de Federacions Anarquistes (IFA), entitats que des del punt de vista econòmic propugnen, per damunt de tot, la fi de l'explotació de l'ésser humà per l'ésser humà.

A la tarda, amb una assistència de més de 200 persones en les ponències, Jon Bekken, redactor d'Anarcho-Syndicalist Review, va començar plantejant els seus conceptes sobre l'economia de la llibertat com "creació d'una vida plena per a tots". "Qualsevol economia que volguem ha de partir de la satisfacció de les necessitats humanes, i no només de les més bàsiques -alimentació, habitatge o sanitat-, sinó també de les culturals", va ressenyar.
Bekken va apostar per l'abolició dels mercats i els salaris, acompanyat per la gestió social de la producció. En aquest context, va proposar la reducció de l'horari laboral a 20 hores setmanals, "més que suficients per satisfer les necessitats". El membre d'IWW va subratllar també la importància de definir "com es realitzarà la transició" cap al nou sistema, destacant que l'anarcosindicalisme "no solament ofereix la possibilitat d'una revolució, sinó que també deixa assentades les bases de la nova societat a què aspirem" .

Posteriorment, Takis Fotopoulos, filòsof polític i excatedràtic d'Economia de la Universitat North London (El Regne Unit) -on va ensenyar Economia Política durant 20 anys- va oferir una conferència sobre la "democràcia inclusiva com a projecte polític per a una nova síntesi llibertària". Precisament, Fotopoulos ha estat editor de les publicacions Democracy & Nature i The International Journal of Inclusive Democracy, a més de ser el fundador del moviment Democràcia Inclusiva.

Durant la seva intervenció, va exposar les claus que sostenen aquesta línia de pensament, que defensa la democràcia directa, econòmica, ecològica i en l'àmbit social, a més de la creació d'un nou sistema de valors. La proposta de Democràcia Inclusiva implica el fi de l'estat, els mercats i els diners, donant pas a la propietat popular dels mitjans de producció i la distribució confederal dels recursos, la qual cosa es gestionaria mitjançant assemblees que funcionarien en els diferents àmbits de la societat, tant a nivell local com sectorial.

L'última conferència va córrer a càrrec d'un altre convidat estranger, el professor emèrit de l'American University, Robin Hahnel, que va ensenyar Economia Política durant 33 anys. Actualment és professor visitant a la Portland State University. Així mateix, és el creador al costat de Michael Albert del model econòmic denominat "Participatory Economics, PARECON (Economia Participativa).

L'acadèmic va deixar clar que "la societat rebutja els buits de gestió. Si les persones no gestionen les seves vides, una elit econòmica ho farà al seu lloc". Per això, es va mostrar partidari de la planificació participativa de l'economia, que es realitzaria mitjançant consells de treballadors i consumidors. "La planificació autoritària nega als treballadors la capacitat de decidir, mentre que la gestió participativa de l'economia permet que siguin els afectats que es pronunciïn directament," va sintetitzar.

En el debat final, el nombrós públic va comentar les idees exposades pels tres ponents, que van tenir ocasió d'intercanviar opinions i idees amb els assistents.

Les jornades sobre autogestió continuaran els pròxims divendres 16 i dissabte 17 amb la intervenció d'acadèmics locals i estrangers que dissertaran sobre els diferents aspectes de les col·lectivitzacions anarquistes durant la guerra civil espanyola (1936-1939).

This work is in the public domain
Sindicat