Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: xarxa i llibertat
Republicania, ocupació i resistència
per LQSomos	14 abr 2010
Sortim al carrer quan ens toquen el xiulet, quan ens convoquen, sinó neguem la nostra funció ciutadana de vigilant del sistema, de reguladors...
14 d'abril, efemèride commemorativa, que any rere any mostra als republicans com uns nostàlgics, que una vegada cada 365 dies treuen les seves banderetes tricolor a airejar. Onejar per celebrar el que per breu temps va ser una possibilitat de futur, que un cop truncada, ens va sumir en un passat tossut que es reinventa per no semblar-ho, però que a molts no ens enganya, per moltes formes democràtiques que aquest crea adoptar. De tota manera, per fer honor a la veritat i en certa manera, gràcies, entre altres, al moviment memorialista combatiu, aquell que entén que no hi haurà justícia que vingui de transició cap sinó de la ruptura democràtica, la bandera republicana ha començat a ser no només part d'un passat sinó una reclamació de futur. Una ruptura democràtica que ens retorni el que per dret ens correspon com a part del retorn del botí de guerra que els colpistes feixistes ens van robar, la nostra imperfecta però avantatjada República. No parlarem dels partits, de tot tipus, que després d'ignorar la idea de recuperar aquest oasi de breu democràcia, després de la mort del que ens va sentenciar a picar pedra durant la llarga nit franquista no van gosar a reclamar la legalitat usurpada, ni a reivindicar en els anys posteriors, es veu que no tocava. Ara toca i sona, per a alguns, no siguem rancorosos encara que hi hagi motius, perquè 30 anys són molts i de difícil recuperació amb una societat que es bressola al so dels cants de sirena del sistema que els doma. Benvinguts siguin. Però no necessitem d'aquests, ni de ningú, per exercir de republicans, això significa treballar a favor de l'exigència de la República com a model alternatiu, per dret propi, a la monarquia constitucional que va institucionalitzar la impunitat del franquisme, el revisionisme, l'oblit interessat, la negació sistemàtica de la veritat, la justícia i la reparació, amb mecanismes coercitius basats en la por de la mentida populista i en el pa i circ d'una corona exhibicionista d'uns valors dels que no té. Un sistema de circuit tancat de censura i manipulació. Sortim al carrer quan ens toquen el xiulet, quan ens convoquen, sinó neguem la nostra funció ciutadana de vigilant del sistema, de reguladors, de jutges de la democràcia famèlica que ens assisteix, ens quedem a casa nostra encara que sigui molt el que haguem de dir , denunciar, vomitar, perquè la indigestió de mesures antidemocràtiques embolicades en el preuat paper constitucional comencin a no cabernos en els nostres malmesos estómacs fastiguejats de tant tràgala. Però per què? Per por real, per por al ridícul, per mandra, per apatia, perquè ens importa un rave que anem rodant per un pendent cada vegada amb més desnivell i amb més pedres clavársenos en els ronyons? Tots no som així, hi haurà gent disposada a fer el pas, gent amb inquietuds, gent disposada a revoltar davant tant retallada i tant afegit, gent que no espera que la solució te la porti a casa un missatger real ni un apoderat de l'administració. Aquesta gent és la que ha de prendre la decisió de visibilitzar, no només un descontentament, sinó una reclamació democràtica que és la República. Aquest 14 d'abril és una ocasió magnífica per fer-la, per abandonar la bandera de la nostàlgia i enarborar la de l'exigència d'un futur republicà, democràtic, de dret a decidir, laic i de justícia social. No esperis a que et convoqui ningú, surt al carrer el dimecres 14 i pren els espais públics, les places de qualsevol poble o ciutat, no et import quants sigueu, ni el que diran de vosaltres, exerciu un dret democràtic urgent i necessari. Expliqueu que és república, lluiteu contra la ignorància interessada, feu proselitisme dels valors republicans i del deure de memòria. Segur que teniu a algú a la família o heu conegut a algú que va lluitar o morir per aquests valors i als que li heu almenys aquest petit exercici democràtic, que pot començar el 14 i que pot continuar la resta de l'any. De moment, no podem declarar oficialment la República, però si podem fer de qualsevol espai nostra Republicania. Ocupem amb les nostres idees nostres centres de treball (qui encara ho conservi), les cues de l'atur, els cursets d'ocupació (que haurien de dir de distracció), els centres d'estudi, els mercats ... Una mica de pedagogia cada dia prepararà per als canvis necessaris a una societat desencantada, despolititzada, amb la capacitat crítica anul.lada per missatges simplistes voceados pels interessos econòmics del mass media de torn, en un món maniqueu de bons i dolents, que s'intercanvien els papers segons l'exigència del guió, sumint a la confusió a l'espectador passiu. Espais de republicanisme lliure, espais físics o intangibles, republicanias d'alternatives ideològiques veritablement progressistes ocupats pacífica i democràticament, centres de resistència ciutadana als que no estiguem disposats a renunciar fins aconseguir els nostres propòsits d'aconseguir un estat que no segueixi lligat a les lligams del feixisme . Un bon govern sense títols impostos, que ens lliure d'una vegada per totes d'aquests Borbons recurrents que ens assalten en les seves anades i vingudes robándonos el poder de decisió, atándonos a una Espanya passada de moda, catòlica i rància, que és una xacra per a tots els que defensem una república o repúbliques democràtiques. Una Republicania de primavera i esperança!
Mira també: http://www.loquesomos.org http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=article&id=7316&catid=117
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more