|
|
|
|
|
Notícies :: immigració : laboral |
|
Informe sobre el racisme 2009, Capítol 5. Treball: discriminació i explotació en un context de crisi econòmica
|
|
|
per Docupwf |
13 abr 2010
|
|
CAPÍTOL 5 |
Treball: discriminació i explotació
en un context de crisi econòmica
pàg 84
Introducció
La crisi econòmica ha agreujat la situació de vulnerabilitat de molts sectors socials i
d’una gran part de la classe treballadora: la por al comiat, el tancament d’empreses,
l’atur i la finalització del subsidi, els salaris congelats, la temporalitat, … Són factors
que ja existien, però que ara afecten a un major nombre de persones i de més difícil
solució. En aquets context la població immigrada, pels llocs de feina que ha ocupat
tradicionalment, per estar subjectes a la llei d’estrangeria i per ser mà d’obra preferent
a l’economia submergida, és un dels col·lectius (però no l’únic) que més està patint les
conseqüències de la crisi.
Aquest capítol recull alguns d’aquests aspectes.
Així la taxa d’atur molt baixa en
aquesta part de la població fins l’any 2007, experimenta un fort increment a l’any 2009.
Per exemple, segons dades del Departament de Treball, es va passar d’un total de
25.832 contractacions al mes de febrer del 2007 a només 13.932 durant el mateix mes de l’any 2009, el que representa una disminució del 46%. En les dones aquesta caiguda representa un 32%.
Aquestes dades han anat empitjorant al llarg de l’any i les publicades al gener del 2010
per l’Observatori del Treball confirmen que de la totalitat de persones aturades a finals
del 2009, l’atur continua afecten més intensament a la població immigrada (+ 44,3%)
que a la població nacional (+29,8%). Bona part de l’atur estranger és d’origen
extracomunitari (78,9%) i masculí (68,2%).
El capítol també mostra l’explotació laboral i les discriminacions en l’espai laboral.
Qüestions, com ja hem dit, que ja existien; però que troben en un clima de precarietat
un caldo de cultiu per garantir la seva impunitat, ja que són poques les persones que
s’arrisquen a denunciar. Tanmateix, podrem veure que la figura de l’arrelament laboral
continua sent una mesura difícil d’aplicar i que el mobbing entre les seves motivacions
té la discriminació racista.
També hem parlat al començament d’aquestes línies de l’economia submergida. El cas dels tallers de Mataró va posar en evidència la complexitat d’una problemàtica que va més enllà de l’inspecció laboral o la intervenció judicial, doncs si no es proporciona una sortida a les víctimes, en realitat les estem abocant encara més a la marginalitat. Així i tot la no aplicació de la Llei d’Estrangeria a les persones explotades va ser una bona iniciativa que esperem es torni a repetir en properes intervencions d’aquest tipus.
Per últim, analitzarem la temporalitat amb el cas més emblemàtic: els temporers agrícoles, un conjunt de treballadors i treballadores que es juguen la seva estabilitat econòmica en les collites d’estiu a casa nostra . Així i tot, cal recordar que aquesta temporalitat és en molts casos forçada, ja que en la pràctica són moltes les persones que fins ara podien enllaçar una collita amb altre per tot l’estat espanyol. Per tant caldria regular bé aquests llocs de feina i les seves condicions.
85
Treball: discriminació i explotació, en un context de crisi econòmica
De condicions precisament parlem en aquest capítol, de les indignes condicions que
van patir centenars de persones en busca d’un contracte al camp. Uns contractes que
per la crisi no van aconseguir, malgrat la majoria estar en situació administrativa
regular. No va ser una situació novedosa, doncs cada estiu en tenim constància, però
sí la seva magnitud i sobre tot l’evidència d’uns recursos insuficients per solventar el
problema. L’existència de persones malvisquen a la Plaça del Seminari a Lleida és un
exemple de l’afirmació.
En els dos casos esmentats: els tallers clandestins i el dels temporers no podem
oblidar que no estem davant un problema estrictament de l’àmbit del laboral, sinó
davant les conseqüències de la llei d’estrangeria, entre altres conseqüències, provoca
explotació laboral i indefensió del treballador i treballadora immigrat com mà d’obra
barata i sense drets reconeguts.
86
Treball: discriminació i explotació, en un context de crisi econòmica
Treball
Explotació laboral
TORTOSA (Tarragona). Maig. Detingut un veí de Tortosa per esclavitzar a quatre
treballadors. La policia local de Tortosa va detenir a un veí, acusat d’un delicte contra
els drets dels treballadors. Segons la policia, el detingut tenia quatre treballadors
estrangers treballant sense contracte a canvi de manutenció i sota la falsa promesa de
tramitar-los el permís de residència. El detingut ja ha passat a disposició judicial acusat
d’un presumpte delicte contra els drets dels treballadors.
El fet que va desencadenar l’operació policial va ser la denúncia per agressions d’un
dels treballadors, que després de queixar-se al seu cap perquè no li pagava ni complia
la promesa de tramitar-li la residència, va rebre una pallissa, a mans d’una tercera
persona, que també ha estat identificada, que ho va fer per encàrrec del detingut.
MATARÓ. Juny. Operacions policials contra els tallers clandestins a Mataró posen
en evidència una greu problemàtica lligada a l’explotació laboral. Els Mossos
d’Esquadra van dur a terme una operació contra xarxes d’explotació laboral d’origen
xinès que explotaven compatriotes en tallers tèxtils semiclandestins. L’operació es va
saldar amb 77 persones detingudes i va permetre lliurar de l’explotació laboral a 450
persones. Els mossos no van posar els detinguts a disposició del Cos Nacional de
Policia, com disposa la Llei d’Estrangeria i fixen els protocols firmats entre ambdós
cossos policials.
Després de la batussa, 60 treballadors que dormien als tallers es van quedar sense
sostre. Els Mossos van convidar-los a dormir a les naus aquella nit, però les
administracions van trigar tres dies a allotjar-los en un alberg. La fiscalia va sol·licitar presó per a més d’una desena dels encarregats dels tallers. Els arrestats, però, van
quedar en llibertat provisional amb càrrecs, acusats d’un delicte contra els drets dels
treballadors amb ànim de lucre i d’associació il·lícita. Les penes previstes superaven
els 12 anys de presó.
Des de la Policia Nacional es qüestiona que els Mossos d'Esquadra no hagin aplicat
la Llei d'Estrangeria a les persones detingudes, aplicació que hauria implicat la seva
detenció. Des del Departament d'Interior es va insistir que aquesta operació anava
dirigida a detenir als responsables dels tallers, i no als i les treballadores, que són les
víctimes d’aquesta explotació, i que no han comès cap delicte. SOS Racisme va
emetre un comunicat recolzant la iniciativa de no aplicació de la Llei d’Estrangeria,
però també demanant una millor coordinació de totes les administracions a l’hora de
resoldre situacions de gran complexitat social per poder garantir una protecció de les
persones.
Uns 200 empresaris d’origen xinès es van concentrar davant de la seu del
Departament d’Interior, a Barcelona, per protestar contra l’operació. Els empresaris van
entregar una carta al conseller Joan Saura en la que demanaven “recuperar la bona
imatge legal” de la comunitat xinesa i la seva harmonia amb els mossos. “No hem de
veure-ho des d’un punt de vista europeu, perquè a la Xina aquesta gent no cobra més
de 50 euros al mes”, va afirmar el president de la Unió d’Associacions Xineses de
Catalunya, Lam Chuen Pin.
87
Treball: discriminació i explotació, en un context de crisi econòmica
A Mataró, més de 150 treballadors dels tallers també es van manifestar contra
l’operació policial. Reivindicaven la innocència d’alguns detinguts i repetien que no es
consideraven esclaus de cap xarxa mafiosa. L’alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), va
exigir que s’obrissin els 24 tallers que tenen llicència.
Des de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Mataró es va publicar un
comunicat en el que, per una banda, es mostraven en contra de qualsevol forma
d’explotació laboral i de les xarxes que extorsionen als treballadors i treballadores
xinesos que treballaven en aquests tallers clandestins, moltes vegades per compte de
marques tèxtils de prestigi. Però per una altra banda, denunciaven que l’operació
policial hagués comportat la indefensió de les persones que estaven sent explotades i
que actualment es troben en situació greu. Molts d’ells no tenien on pernoctar i tampoc
recursos per poder tenir satisfetes les necessitats bàsiques. En aquest sentit,
demanaven a l'Ajuntament que posés els recursos necessaris per pal·liar aquesta
situació sense oblidar que aquestes persones són víctimes d’explotació laboral.
El delegat comarcal del Maresme de la UGT va explicar que el sindicat es presentaria
com acusació popular contra els detinguts per explotació, “uns fets inadmissibles i que
fan vergonya”, va dir. El delegat també va demanar fermesa en el càstig per als
explotadors i recolzament per a les víctimes. Va reclamar que s’estudiï cada cas per
veure si es pot regularitzar la situació d’aquestes persones acollint-se a la figura
d’arrelament laboral per portar una any treballant en unes condicions indignes.
BARCELONA. Juny. Associacions Xineses, PIMEC i Interior coincideixen en que
cal donar suport als empresaris xinesos en situació legal. El president de la Unió
d’associacions Xineses de Catalunya, Xuem Pin Lam, i el president de la patronal
PIMEC, Alejandro Goñí, es van reunir amb responsables del Departament d’Interior,
amb qui van coincidir en la necessitat de continuar lluitant contra l’economia
clandestina i la situació d’explotació de treballadors. També van reclamar recolzament
als nombrosos empresaris de nacionalitat xinesa que treballen a Catalunya legalment i
complint tots els requisits laborals.
BARCELONA. Setembre. L’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual
presenta un informe que mostra la realitat de les treballadores sexuals
nigerianes. L‘Agència per a l’ Abordatge Integral del Treball Sexual (Abits) va elaborar
un informe sobre les condicions de les treballadores sexuals nigerianes del districte de
Ciutat Vella. Segons l''informe, es tracta de dones entre 18 i 25 anys d’origen nigerià
que viuen sota amenaces i violència física i psicològica constant per part dels
proxenetes. Estan obligades a pagar 1.500 euros setmanals per saldar el seu deute
amb la xarxa que les porta fins aquí, que ascendeix a uns 45.500 euros.
MARESME. Gener. (SAiD) Acomiadat de la feina sense indemnització després de
gairebé dos anys treballant sense contracte. El senyor A. A. portava
aproximadament dos anys treballant de masover sense contracte. La propietària de la
masia havia promès legalitzar la seva situació laboral, ja que ell es trobava en una
situació irregular amb una ordre d’expulsió. Aquesta regularització, però, no va produirse
en cap moment i fins i tot la senyora va negar-li la possibilitat d’empadronar-lo a la
localitat. Durant el vincle laboral, el senyor A. A. romania a la masia 24 hores al dia els
365 dies de l’any, sense lliurar els festius. Al gener de 2009, A. A. va sol·licitar a la
propietària la possibilitat de tenir un parell de matins lliures per tal de poder realitzar un
curset a la Creu Roja. Davant d’aquesta petició, la senyora el va acomiadar verbalment
i el va obligar a marxar de l’habitació on residia. El senyor A. A. va interposar una
88
Treball: discriminació i explotació, en un context de crisi econòmica
denúncia per acomiadament improcedent i es va iniciar un procés judicial. El SAiD va
assumir el cas, va realitzar un seguiment de la denúncia laboral i li va donar la
possibilitat de suport psicològic a través de l’associació EXIL. També va adreçar la
seva denúncia al CITE (Centre d’informació per a Treballadors i Treballadores
Estrangers i Estrangeres), per tal que fos possible tramitar un permís de residència per
circumstàncies excepcionals. El jutjat del social va fer un acte de conciliació on la
demandada reconeix l’existència d’una relació laboral i assumeix que ha realitzat un
acomiadament improcedent. La propietària està obligada a abonar al senyor A. A. una
indemnització per acomiadament i una liquidació final. El cas es dóna per tancat, sent
un exemple de treball en xarxa per resoldre un conflicte però també de les dificultats
de l’arrelament laboral.
Discriminacions racistes al lloc de treball
BARCELONA. SAiD. Juny. Mobbing laboral per motivació racista L. G. feia gairebé
un any que treballava com a dependenta en un supermercat d’una important cadena
de consum quan el cap de planta i la responsable de la seva secció van començar a
maltractar-la i a insultar-la al seu lloc de feina. Rebia insults com “immigrant de merda”,
“tú no tens drets”, i altres comentaris despectius fent referència al seu origen. Tot i que
va fer arribar una queixa als responsables de l’empresa, la situació va continuar igual,
fins el punt que va caure en una depressió que la va obligar a demanar la baixa
laboral. Després de patir aquest assetjament durant mesos, la senyora L. G. va
denunciar el mobbing laboral a Comissions Obreres (CC OO), però el sindicat la va
derivar a SOS Racisme perquè considera que és un cas de discriminació racista.
Es dirigeix al SAiD acompanyada de dues delegades sindicals, que donen recolzament
a la seva versió i que en són testimonis, i també aporta gravacions que va realitzar
mentre treballava, on s’aprecien els insults i el maltractament rebut. El SAiD, abans d’
assumir el cas, delimita la seva actuació tenint com a marc que es tracta d’un cas
d’assetjament laboral amb una motivació racista, igual que succeeix en les situacions
d’assetjament en que les que hi ha un component de discriminació de gènere. En
aquest sentit, decideix que la millor estratègia és assumir exclusivament el conflicte
racista a l’àmbit laboral i derivar de nou a la Federació de Comerç de CC OO la part
pertanyent a assetjament.
S’estudia el cas i es decideix no emprendre la via de la denúncia jurídica, sinó
presentar el fets i denunciar-los, mitjançant doncs, una denuncia administrativa al
departament de Recursos Humans de l’empresa, demanant que la mateixa prengui
mesures respecte al comportament de l’encarregada de secció. El SAiD es posa en
contacte amb l’empresa, els responsables de la qual reben també els testimonis i les
gravacions. En menys d’un mes es rep la resposta de l’advocat de l’empresa, que diu
haver contrastat les proves amb els denunciats i que des de l’empresa s’ha pres
mesures disciplinàries contra una d’elles. La senyora L. G. resta satisfeta amb la
resposta i el SAiD dóna per tancat el cas. Des del sindicat es continua la negociació
pertinent a l’àmbit laboral.
89
Treball: discriminació i explotació, en un context de crisi econòmica
Crisi econòmica
BARCELONA. Juliol. Escàs seguiment del Pla de Retorn Voluntari. L’objectiu del
Pla de Retorn Voluntari, aprovat l’any passat, és promoure el retorn dels treballadors i
treballadores immigrants que han perdut la feina. Dels 130.000 treballadors i
treballadores immigrants a l’atur que poden acollir-se al pla a Catalunya (del total de
300.000 que es calcula a l’atur), tan sols 950 han volgut fer-ho, segons el Ministeri de
Treball. L’escàs seguiment del pla es deu a diversos factors. D’una banda, que l’acord
es redueix a 20 països, excloent a col·lectius tan amplis com el bolivià o el paquistaní.
De l’altra, les persones immigrades són conscients de que la crisi és mundial i que en
els seus països d’origen també haurien d’enfrontar-se a situacions difícils. Molts
prefereixen quedar-se a l’atur i esperar que les condicions millorin que no pas marxar i
perdre la seva targeta de residència.
CATALUNYA. Juliol. L’atur arriba al 30% de la població activa immigrada. La taxa
d’atur entre la població immigrada el primer trimestre de l’any, segons dades de
l’Enquesta de Població Activa (EPA), és del 30,5%. El Departament de Treball va
informar que l’atur va augmentar en el sector de la construcció un 93% al 2008 i un
364%el 2009 respecte a l’any 2006. En contrast, el sector de serveis va experimentar
un augment de l’atur del 29% al 2008 i d’un 145% el 2009 respecte al 2006.
CATALUNYA. Març. Clar retrocés de la contractació de treballadors immigrats. El
mes de febrer d’aquest any, segons dades del Departament de Treball, s’han realitzat
13.932 en contrast amb les 25.832 del mateix mes de febrer de 2007. La dada
representa una disminució del 46%. Aquesta caiguda, en el cas de les dones, és d’un
32% .
LLEIDA. Maig. Es perden 4.000 afiliacions de persones estrangeres a la seguretat
social. Segons CC OO, la xifra de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social
a Lleida va arribar als 27.973 durant el 2009, un nombre que representa el 15,3% del
total d’empleats de les comarques lleidatanes. L'informe del sindicat diu que s'hauria
de retrocedir fins al 2006 per trobar registres d'afiliació similars a l'actual, fet que
denota la disminució de mà d'obra en alta laboral forana.
CATALUNYA. Setembre. La taxa d’atur de les persones immigrades creix el doble
que la les espanyoles. La taxa d’atur dels treballadors estrangers residents a
Catalunya va créixer el doble que la dels espanyols, segons un informe de CC OO que
demostra que “els immigrants que perden la feina es queden a Catalunya”. La taxa
d’atur dels immigrants va arribar al 20,3% al desembre de 2008, el que suposa un
increment de 8,7 punts respecte l’any anterior. En canvi, entre els treballadors
espanyols, la taxa va arribar a 9,9%, és a dir, 4,4 punts més que l’any anterior. L’
Enquesta sobre la Població Activa (EPA) va xifrar en el 27,51% l’atur entre els
estrangers que resideixen a Espanya enfront del 17,9% global. A més, la meitat dels
immigrants que tenen feina a Catalunya, treballen en l’economia submergida.
GIRONA. Octubre. La crisi fustiga a les persones immigrades de Girona i Salt. Un
estudi de l’Observatori Permanent de la Immigració a Girona i Salt va mostrar els
terribles efectes de la crisi sobre la població immigrada. L’informe conclou que el 86%
de la població immigrada que resideixen en aquestes localitats no treballen. L’estudi es
va realitzar amb les dades de 351 persones que durant els últims mesos havien anat a
90
Treball: discriminació i explotació, en un context de crisi econòmica
demanar ajuda o informació en algun dels centres que pertanyen a aquesta
associació. Outail Benhabid, responsable d’un d’aquests centres –Accem-, va
assenyalar que la crisi “ha fet que molts homes s’hagin vist obligats a enviar les seves
famílies als seus països d’origen”. Ells, en canvi, es queden a Catalunya vivint de l’atur
o de rellogar les habitacions del pis on fins llavors vivien amb tota la família
CATALUNYA. Desembre El Centre d’Informació per a Persones Estrangeres alerta
sobre l’economia submergida i demana mesures d’inspecció. La memòria del
CITE 2009 recull que el darrer any les persones immigrades que treballaven en
l’economia submergida ha passat del 53 al 54% i que afecta per igual als que tenen
una situació administrativa irregular que als que tenen permisos de residència i treball.
El servei domèstic, l’agricultura i la construcció són els sectors més castigats pel
fenomen.
Temporers
CATALUNYA. Març. El Govern inverteix 852.000 euros en allotjaments per a
treballadors temporers. El Govern va destinar 852.000 euros a ajuntaments i entitats
per a subvencionar la construcció, l’adequació i el subministrament d’allotjaments per
als treballadors temporers que van participar en la campanya de recollida de fruita
l’any 2009. L’objectiu de la inversió és garantir unes condicions laborals i d’allotjament
dignes per als treballadors de la campanya i contribuir a la seva integració. D’aquesta
manera, també es promou la contractació regular de persones d’origen estranger que
treballen en la temporada agrícola catalana.
LLEIDA. Abril. Es redueix el nombre de temporers contractats en origen i s’ofereix
la feina a les persones aturades catalanes. La campanya de recollida de la fruita
d’aquest any només podrà comptar amb un miler de treballadors temporers contractats
en origen, una xifra que ha suposat una reducció d’un 80% en relació a la de la
campanya anterior, en què aquesta modalitat de contractació va ocupar unes 5.000
persones. La procedència d’aquests treballadors serà, bàsicament, Colòmbia, Mali i
Senegal. Uns 2.800 dels 9.300 aturats catalans que han rebut una carta del Servei
d’Ocupació de Catalunya (SOC) per sondejar la seva predisposició a treballar al camp,
han respost afirmativament, encara que a hores d’ara es desconeix el nombre real de
contractes.
TARRAGONA. Juliol. Empresaris agrícoles retallen el salari als temporers d’origen
estranger. Les pedregades i l’afluència de persones immigrants van deixar a 14.000
temporers sense feina. Els que sí que en tenien, però, van veure reduït el seu salari de
set euros, l’any passat, a 4,50 aquest estiu. Segons SOS Racisme, “els empresaris
utilitzen el pretext de la crisi per pagar menys. Hi ha més mà d’obra i això els dóna
poder per abusar dels temporers”. El 2008 unes 8.000 persones van aconseguir feina
en la recol·lecció de manera irregular. Segons CCOO, aquest 2009 van ser 14.000,
però amb molt poca feina. L’afluència de temporers es va nodrir directament de la
caiguda del sector de la construcció, segons la patronal.
LLEIDA. Juliol. 6.000 temporers deambulen i malviuen per Lleida buscant una
feina al camp. Unes 6.000 persones, la majoria d’origen estranger, van deambular
aquest estiu sense trobar un lloc de treball en la campanya agrària de Lleida, iniciada
el primer de juny i que cada any acostuma a donar feina a uns 9.000 temporers. Tot i
així, el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, i el delegat del govern de l'Estat a
Catalunya, Joan Rangel, van assegurar no tenir constància de la seva arribada.
91
Treball: discriminació i explotació, en un context de crisi econòmica
Una collita minvada pel mal temps i un excés de mà d’obra van ser les causes
principals d’aquesta situació. “La majoria dels que busquen feina són persones que
tenen la documentació en regla i que, per tant, haurien pogut treballar sense
problemes”, va admetre Pilar Nadal, directora territorial de la Conselleria de Treball a
Lleida, que va demanar als temporers que marxessin de la província perquè no
trobarien feina. Segons les seves dades, només 880 treballadors van ser contractats.
CC OO va denunciar que alguns empresaris aprofitaven aquesta situació per incomplir
el conveni laboral del camp i pagar uns salaris inferiors als establerts per la normativa..
Els temporers van denunciar pagaments de tres euros l’hora, un preu molt inferior als
5,88 euros que estableix el conveni agrari.
LLEIDA Juliol. Ajudes per a les persones immigrades que busquen feina a Lleida.
L’Ajuntament de Lleida va engegar un protocol d’actuació per atendre els immigrants
que arribaven a la ciutat buscant feina. Per la seva banda, el Govern va donar 45
euros per a menjar als temporers que es van quedar sense feina. El Departament
d’Acció Social i Ciutadania i el Servei d’Ocupació Català (SOC) van fer públic aquest
subsidi després de que molts dels temporers reclamessin una ajuda perquè se’ls
estaven acabant els estalvis. La Generalitat va calcular que unes 350 persones es van
beneficiar d’aquestes ajudes. D’aquests 15 euros, 10 van ser aportats per Acció Social
i cinc pel SOC. Finalment, L’Ajuntament de Lleida va regalar bitllets de transport als
temporers sense feina que volguessin abandonar la ciutat. El destí: el seu lloc
d’empadronament, un lloc que molts d’ells, persones immigrades en situació irregular,
no tenen. A l’agost, la Guàrdia Urbana va desallotjar les desenes de persones
immigrades que malvivien al Seminari, en espera de poder aconseguir una oferta
laboral i dependents dels recursos socials, que s’han mostrat insuficients. Les entitats
veïnals i els mateixos temporers varen denunciar el tracte rebut i les operacions
policials.
ALCARRÀS (Lleida). Juliol. Campaments precaris a Alcarràs Desenes de temporers
immigrants malvivien en campaments improvisats amb tendes de campanya de canyes
i plàstics prop del riu Segre, entre els municipis de Torres del Segre i Alcarràs. La falta
de llocs de treball en la campanya de la fruita va provocar que convisquessin en
aquestes pèssimes condicions.
Altres
CATALUNYA. Març Un informe ressalta la importància prioritària de la salut
laboral dels treballadors i treballadores immigrats. El centre d’investigació en Salut
Laboral posa de manifest, en el seu informe, que la població treballadora immigrada té
un risc incrementat de patir una lesió deguda a un accident laboral. Aquest risc és
encara major en dones i persones de més edat. La precarietat laboral i social a la que
es veuen avocades les persones immigrants, pel que fa a la inestabilitat laboral, el
baix nivell salarial, extenses jornades de treball, indefensió a l’hora de fer valer els
seus drets i riscos per a la seva salut, els converteix en un col·lectiu de treballadors
especialment vulnerable.
cAPÍTOL 5
INFORME SOBRE L´ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA 2009
Crèdits
Direcció: SOS RACISME CATALUNYA
Coordinació de l’edició: Begoña Sánchez
Redacció de continguts: Anna Flotats, Alba Cuevas i equip Informe de SOS Racisme
Fotografia: arxiu fotogràfic SOS Racisme
Disseny portada: Ignasi Torrent
Disseny funda: El Tinter
Amb el suport de:
INFORME SOBRE L´ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA 2009
183 PÀG.
FONT D´ACCÉS A TOTS ELS CAPÍTOLS--:::
http://www.sosracisme.org/reflexions/documents.php
ÍNDEX
.
Introducció 4
Índex general
CAPÍTOLS pg.
Capítol 1 6
La llei d’estrangeria a Catalunya: criminalització de la immigració.
Capítol 2 27
Polítiques en matèria d’immigració des de les institucions catalanes
Capítol 3 53
Espais i tipologies del racisme social i la presència d’un discurs xenòfob en
creixement
Capítol 4 76
Menors immigrants no acompanyats: maltractament institucional
Capítol 5 84
Treball: discriminacions i explotació en un context de crisi econòmica
Capítol 6 93
Cossos de seguretat: Abusos i maltractaments. Iniciatives polítiques
Capítol 7 110
Extrema dreta i grups organitzats xenòfobs: el racisme més explícit
Capítol 8 122
Més enllà del fet migratori. Igualtat d’oportunitats en una societat diversa.
Joves i poble gitano
Capítol 9 129
La lluita contra el racisme: una prioritat de tots i totes
Conclusions 146
A tall de conclusions
Bibliografia 151
Fonts Consultades
ANNEXES 152
SOS Racisme-Catalunya
c/ Hospital, 49 Ppal Barcelona
T: 93 301 05 97
M: 636 248 621
F: 93 268 16 37
www.sosracisme.org |
Mira també:
http://www.sosracisme.org/reflexions/documents.php
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Sobren immigrants
|
|
per PEP |
13 abr 2010
|
|
Recordeu que l'immensa poblacio "nouvinguda" han vingut nomes per l'intere$ dels empresaris i els politics. Al pais hi ha moltissim atur aixi que per pura llogica sobra gent, no es racisme es ser practic. |
|
Re: Informe sobre el racisme 2009, Capítol 5. Treball: discriminació i explotació en un context de crisi econòmica
|
|
per Jomateix |
13 abr 2010
|
|
el que sobra són empresaris, militars i càmeres de videovigilància. Qui crea l´atur en una economia capitalista, qui despatxa als treballadors en una economia capitalista? Siguem pràctics i practiquem una economia alternativa I als polítics corruptes, la majoria xenòfobs com els de CIU o el PP, els podem expulsar a Xina, per exemple? A Xina, si, que diuen que la corrupció és castiga amb la pena de mort, diuen! Pep ets un fofito pallassot. A Catalunya ni falta ni sobra gent, té la població que té i fora quina fos la població futura o la població preterita tots tindran o tots haurien d´haver tingut una igualtat que en un sistema capitalista és impossible perquè els centres de producció, els centres de treball són propietat d´uns empresaris fills de puta. i això quan siguem pràctics, ho canviarem perquè ja ho estem canviant. |
|
Sobren cumbaias tambe
|
|
per PEP |
14 abr 2010
|
|
Somia truites somia, quan els empresaris anuncien retallades i demes el treballadors, cagats als pantalons en sa majoria de veure que el seu pa se'n va en orris. Aixi que que farieu sense empresaris? Sempre pidolant per un lloc de treball, qui els crea? Quines son les vostres alternatives, m'agradaria saber'ho. Pel que fa al tema de la poblacio extrangera, els pakis,moros, sudaques, xinos i demes fauna tenen paisos oi? Pues que tornin i arreglin la situacio a casa seva. Recordeu cal atacar el mal d'arrel si existeix el racisme aqui a Catalunya(cosa que no crec) es culpa dels immigrants, aixi que marxin d'una puta vegada i s'acaba l'historia. |
|
|
