Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
Partitocràcia
30 mar 2010
Malgrat els innumerables casos de corrupció, d’estafa, de connivència entre polítics i lladres econòmics, etc. la propaganda política continua defensant que la gestió estatal, l’administració, ofereix un servei públic, no busca el benefici privat, està al servei dels ciutadans, respon al control democràtic... Aquesta afirmació però contrasta obertament amb la realitat quotidiana, que mostra una cara ben diferent. A l’Estat espanyol, i a la vista dels escàndols recents, això és especialment contradictori amb l’existència d’uns partits que fan un ús desinhibit de l’administració per obtenir un benefici propi. Els casos en procés d’investigació de Madrid, València, Balears, són un bon exemple de la dubtosa qualitat democràtica del país i de la generalització de l’ús de la política com a negoci. Hi ha trames que compren favors polítics a canvi de regals, acaparen contractes de manera il•lícita, i acaben finançant un partit amb els diners de les constructores, mentre la cúpula en el poder segueix guanyant eleccions... Hi ha un polític a Castelló, amb ulleres fosques i cara de gàngster, que ocupa la poltrona que van deixar successivament el seu pare, avi, besavi... Però no cal limitar-se a aquests casos més sonats d’apropiació del càrrec polític, ni cenyir-se a un únic partit. El poder arbitrari dels partits, situats per damunt dels votants, equival al sistema instaurat des de la transició i respon actualment a les sigles PPSOE tot i que inclou també d’altres protagonistes secundaris (CiU, Esquerra, etc.). Cada vegada hi ha més polítics que s’han tret la careta i mostren el seu rostre de lladregots. Algun dia, potser es jutjaran a Catalunya els múltiples casos de prevaricació, suborn, corrupció, ocorreguts en els darrers trenta anys. De fet potser ja està començant a passar.
La partitocràcia és una plaga a l’Estat espanyol. L’Administració té 400 alts càrrecs i més de 6.000 empleats que no són funcionaris ni personal laboral, categoria on s’ubica la majoria de càrrecs de lliure designació. Això representa quasi el 3% d’empleats públics però una part molt important del global dels sous. Amb gerents ineptes que guanyen més de 60.000 euros l’any per dirigir alguna àrea irrellevant d’activitat. Els llocs de confiança i lliure designació són quelcom més que enxufats, formen part de la clientela política. És igual que no serveixin per a res. O que es produeixin aberracions com la duplicació de departaments en una mateixa empresa pública. Són necessaris per assegurar lleialtats i d’altres beneficis. En funció dels interessos dels trepes dels partits amb més poder s’organitzen i reforcen les clienteles amb els impostos de tots.
I això tant pel que fa a l’Administració de l’Estat, com a les autonomies i els ajuntaments. Sovint quan més petita és l’administració més proporció d’enxufats té. Ajuntaments i diputacions acumulen actualment places de treball per a familiars, amics, adeptes, afiliats...L’Estat espanyol va a la cua d’Europa en quant a burocràcia i control de la corrupció...i és al lloc 36 del ranking mundial de transparència. Una classificació que encapçalen Noruega, Suècia, Nova Zelanda, països on la percepció de la corrupció és més baixa. És clar que això vol dir, per a molts, que la cosa encara podria ser més greu.
La corrupció és actualment un mal general i afecta a tots els Estats del món. Però no és això el que els fa més indesitjables i opressius. Si no el fet de estar basats en l’autoritat forçosa, la coacció, la imposició... D’existir l’Estat perfecte, aquest segurament seria molt pitjor.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Partitocràcia
30 mar 2010
(...)La corrupció és actualment un mal general i afecta a tots els Estats del món. Però no és això el que els fa més indesitjables i opressius, sinó el fet d'estar basats en l’autoritat forçosa, la coacció, la imposició... D’existir l’Estat perfecte, aquest segurament seria molt pitjor.
Sindicat Terrassa