|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
L'última obra de José María Nunes, la transgressió del vi.
|
|
per Txema Bofill
Correu-e: txemabo@gmail.com |
26 mar 2010
|
|
Nunes fou oblidat en vida, com sol passar a les persones independents, innovadores, inconformistes, transgressores, anarquistes e insubornables. Ahir el varem acomiadar i recordar a Collserola en una litúrgia funerària concebuda pel propi Nunes. Fou el seu últim guió, la seva última escenografia, la seva última obra. |
|
Una obra visual, metafòrica, experimental, autobiogràfica i ritual com les d'ell. Consistí en un brindis de vi entre tots, famililiars, amics i coneguts, al voltant del taüt. Entre els amics hi havien un nombrós grup de l'escola de cine de Barcelona i un grup de companys de “sensibilitat anarquista”.
Nunes fou un dels impulsors de l'Escola de Cinema de Barcelona i es definia de sensibilitat anarquista. Haig de dir que tots als que vaig preguntar per a la seva última pel·lícula “Res pública”, recent estrenada a Barcelona i que encara es pot veure al cinema Alexandra, cap l'havia vist. “Res publica” és un film que justament parla molt de la mort ja que tracta d'un decebut de la vida actual que prepara i explica les raons per a suïcidar-se.
Nunes ha sigut un cineasta gens comercial i poc valorat i reconegut com a autor de culte, malgrat l'estima que li tenia Jean Luc Godart, i que l'any passat la cinemateca francesa li va rendir homenatge com a precursor de la “Nouvelle Vague”.
Apologia del vi negre.
En el seu últim guió, en Nunes vol que els familiars i amics l'acomiadin contents, bevent vi negre, celebrant i brindant junts al voltant del seu taüt. Un guió sense narrativa. Un escenari sobri i cerimoniós: botelles i vasos de vi, ordenats ritualment com espelmes, encerclant l'espai buit del taüt. Nunes privilegia les imatges a la narració i considerava el cine com una cerimònia, una litúrgia. Una vegada digué: “Silenci és roda, el cine és com una missa”. Ahir mentre especulàvem sobre el brindis de vi, un amic em deia que podria tenir a veure amb el film “Noche de vino tinto” del 1966, en la que una parella de decebuts sentimentalment es passen la nit bevent vi en el barri chino de Barcelona. Bé, els seus amics cinèfils coneixeran millor el valor simbòlic del vi en el cine de Nunes.
Recordem que el vi és la beguda dels deus, i en la mitologia antiga grega (3000 anys) Dionisi, alias Baco, el vi simbolitzava ja la coneixença, la fertilitat i la immortalitat. El vi ens iguala als deus i ens fa immortals. Els cristians han recuperat la força simbòlica del vi com a sang de Crist, i símbol de comunió fraterna, i els musulmans, al prohibir-ho, encara li han donat més força.
Una historia associada al vi i al director de cine Buñuel, és l'anècdota que ens explica Jean Claude Carrière, guionista de Buñuel. Ell es va presentar a una selecció per ésser guionista de Buñuel, segons ell, sense gaires probabilitats, ja que era sobre una novel·la espanyola, no era conegut, no parlava espanyol, etc. En Buñuel sols li va fer una pregunta “t'agrada el vi?”. Ell li va respondre que si, que era un bon coneixedor de vins, i que la seva família eren viticultors. En Buñuel li va respondre que estava contractat. En Jean Claude explica sovint aquesta història que el va deixar molt impressionat pel mètode de selecció d'en Luís Buñuel. El poder de comunicació del vi i el vi com a símbol de coneixença. I mètode de selecció de companys.
En els bars, Nunes es distingia dels seus contertulians, ja que no prenia cervesa, ni mitjanes, ni canyes, prenia vi.
Ritual dionisíac.
Una noia, probablement familiar de Nunes, al aparèixer el taüt en el escenari, va tirar un raig de vi sobre la tomba. Fou un moment especial i una escena impactant. Contrasta aquest ritual antic en un tanatori ultim disseny. Tirar alcohol sobre la tomba de l'ésser estimat, beure i ballar al voltant, és un ritual antic i que els gitanos d'Europa oriental encara practiquen.
Aquesta últim guió té la forma de missa negre. Un negre anarquista i una litúrgia on el vi té un poder transformador. La víctima és evidentment el propi Nunes, el defensor de les llibertats, el iconoclasta. En la cerimònia hi hagueren les parts de les misses normals: una presentació, la lectura de les cartes dels amics de fora, les lectures dels amics presents, les ofrenes de flors, vins, i emocions i la comunió amb brindis i vi. Una cerimònia viva i negra on el Nunes dirigí sense dirigir, i i ens impulsa a l'agermanament i a la creativitat. El seu actor fetitxe i amic, feu una critica , senyalant en Nunes com un mal i pèssim actor, fent per un cantó més gran al Nunes i qüestionant així les litúrgies institucionalitzades i l'escarni de les litúrgies, suposo jo amb sintonia amb el Nunes. . En la mort l'actor és un pèssim actor, ja que no actua. Les cerimònies funeràries són teatre del dolent ja que els rols estan molt establerts, malgrat que les emocions abunden de manera natural.
Sensibilitat anarquista.
Recordo que en un programa de radio Contrabanda “memòria silenciada” on varem coincidir, en Nunes va acabar amb una proclama llibertaria on es presentava de “sensibilitat anarquista” i obert a tots els llibertaris, distingint-se així dels militants i dels ideòlegs anarquistes, massa rígids. El seu anarquisme era de l'ordre dels sentiments, del cor, a flor de pell, obert a tots els llibertaris. Li he sentit altres vegades, per això crec que és la manera com ell es veia anarquista.
Coneixia molt bé la nostre historia i la de la CNT, la guerra civil, la revolució del 36. , així com nosaltres desconeguem el seu cine. Coneixia bé l'historia tergiversada , la revolució silenciada ahir i avui.
Recordem al Nunes
Emborratxem-nos! A la salut de Nunes, Bacus i Dionisi!
El vi és un bé cultural d'un valor superior a qualsevol pàgina cultural o actes del Ministeri de Cultura. El vi aporta joia i alegria. El vi contagia l'amistat, la transgressió i el coneixement.
Beguem a la salut de Nunes, Bacus, Dionisi!
“...La sensibilidad anarquista, que ocurre cuando el hombre es consciente de que lo es, cuando el hombre empieza a saberse.
“El cine quiere retener la imagen de uno mismo en el otro”
José María Nunes.
Per a més informació:
Veure video:http://www.poesiasalvaje.org/fuego/noticia/70/cenestesia-de-jose-maria-n
Joan Minguet ha escrit un llibre sobre José María Nunes El cineasta intrépido. Filmoteca de
Catalunya, 2006.
Montiel, A.: “Arte y anarquía”, El Viejo Topo, 230, marzo, 2007.
El pròxim mes de maig, la cinemateca de Barcelona oferirà un cicle de pel·lícules de Nunes, com a reconeixement pòstum. Una bona ocasió per a veure el seu cine. |
Mira també:
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6939
|
This work is in the public domain |
|
Re: L'última obra de José María Nunes, la transgressió del vi.
|
|
per Noche de Vino Tinto |
26 mar 2010
|
|
Brindemos por Nunes!!! |
