Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Comunicat del grup de Familiars, Amigues i Amics de l'Amadeu.
21 mar 2010
El Dimarts 9 de Març, al migdia, sortia en llibertat de la presó de Girona, l'Amadeu Casellas.
CAT
El Dimarts 9 de Març, al migdia, sortia en llibertat de la presó de Girona, l'Amadeu Casellas. Un grupet de persones d'aquesta localitat i de Barcelona, esperaven des del Dilluns la seva sortida, fent acte de presència davant aquesta presó, tant el Dilluns com el Dimarts, dia, en el qual finalment va sortir. L'Amadeu, que anava carregat amb 3 grans borses repletes d'efectes personals i d'una trajectòria de lluita de 24 anys a la presó, va ser rebut entre crits d'alegria, llibertat i abraçades, mentre des d'un edifici de la presó, diversos presos en tercer grau miraven curiosos i expectants, aquest esperat i emocionat reencontre amb la llibertat.

Des del grup de familiars amics i amigues de l'Amadeu, volem compartir aquest instant d'emoció i alegria amb totes aquelles persones que en qualsevol o en tot moment han seguit en aquesta lluita. A més, volguéssim fer-los arribar, no només el nostre agraïment, sinó també un profund reconeixement per mantenir aquest suport, a pesar de les estranyes i adverses circumstàncies que han envoltat aquesta lluita tan agotadora, com complicada i llarga.

Des del grup de suport, a pesar del que hagi pogut semblar, internament mai ens hem proposat la llibertat de l'Amadeu com l'objectiu d'una lluita específica, sinó com part de l'enfrontament quotidià i directe contra el sistema que persegueix i tanca a les persones que, amb la seva actitud, se li enfronten. És per això, que la nostra lluita no conclou amb la posada en llibertat de l'Amadeu, perquè persones com ell encara romanen a la presó, o amb la permanent amenaça de ser represaliadas o tancades.

Sense aventurar-nos a creuar llunyanes serralades o mars, just al costat tenim a la nostra companya Tamara, al company Alfonso, a la companya Núria, als companys del 4F, als del Forat de la Vergonya, el Pla Caufec, a les persones migradas que es troben tancades en el CIE o amb la constant amenaça de la seva detenció i posterior expulsió; a tantes persones preses que lluiten pels seus drets i la seva llibertat dintre o fora d'aquest país; als que no tanquen els ulls, ni les oïdes davant els abusos i les injustícies; als estudiants encausats per la seva lluita pel dret a un ensenyament lliure i popular i contra la privatització i l'implantació del Pla Bolonya en les universitats; a qui es neguen a pagar les penes-multa; a totes aquestes persones, gairebé totes dones, que lluiten sense concessions contra aquest patriarcat que ens travessa; a qui es resisteixen al consens del progrés, als seus trens i línies d'alta devastació, les seves indústries verinoses, els seus plans d'especulació i atropello urbanístic i les seves cultures de mort; a tots els treballadors i treballadores que han mantingut una lluita plena de coherència; als desocupats i desocupades que han reivindicat una vida amb dignitat en comptes de treball precari; a totes les que lluiten contra aquest estat-cabdal de les coses i les mercaderies; a qui es resisteixen a ser etiquetats amb les marques de l'estigma social; a qui expressen la seva veu contra les institucions totals des de la anomenada bogeria; als qui rebutgen i subverteixen la norma imposada; a les comunitats que reclamen i lluiten per la seva identitat i el dret al seu territori vital, i molt especialment a les comunitats mapuches i zapatistas; a qui, des de les galeries de la mort, alcen la seva veu per a denunciar i lluitar contra aquest sistema i a totes aquestes que, amb la seva lluita individual o col·lectiva, fan una crida d'atenció al nostre profund desconeixement... A totes elles, i a totes les que ens oblidem, volguéssim fer-los arribar el nostre profund agraïment i complicitat més enllà de les paraules.

Les persones que hem participat des del grup de familiars amics i amigues de l'Amadeu, estem física i/o emocionalment compromeses amb totes aquestes lluites i formem part de diferents col·lectius des dels quals des de fa temps venim mantenint una tensió constant contra aquest sistema, la seva lògica i el seu estat de coses.

Des del grup de suport a l'Amadeu, hem intentat connectar diferents lluites, sempre que hem pogut, o propiciar altres espais perquè aquestes es poguessin desenvolupar. Entenem la presó, la pobresa, la precarietat, el control social, l'explotació, la discriminació, la criminalització, les guerres, els abusos, les tortures, la cosificació de les persones, la mercantilització i la mort quotidiana de la vida, etc..., com manifestacions d'aquest capitalisme patriarcal que ens asfixia i marcida i seguirem connectant lluites i obrint espais per la trobada còmplice.

Sabem que només som unes petitetas llàgrimes en aquesta societat espectacular d'ulls secs i mirades que es perden, fascinades entre llums d'aparadors de falses realitats. De moment, no tenim aspiracions de grans revolucions, sinó de mantenir aquesta capacitat per a seguir plorant de ràbia i poder expressar-la, i, així, corrompre la fascinació cap a tanta mercaderia d'il·lusions falses. Busquem complicitats per a la minúscula revolució quotidiana que dóna sentit als nostres dies, per a des d'aquí, auto-determinar les nostres pròpies vides.

Per tot això, el grup de familiars, amics i amigues de l'Amadeu, ni ens acomiadem, ni ens dissolem, sinó que seguim en aquesta lluita...

Una forta abraçada ple de profunda complicitat i fraternal agraïment a totes les quals esteu aquí..., resistint.



CAST
COMUNICADO DEL GRUPO DE FAMILIARES, AMIGAS Y AMIGOS DE AMADEU

El Martes 9 de Marzo, al mediodía, salía en libertad de la prisión de Girona, Amadeu Casellas. Un grupito de personas de dicha localidad y de Barcelona, esperaban desde el Lunes su salida, haciendo acto de presencia ante dicha prisión, tanto el Lunes como el Martes, día, en el que finalmente salió. Amadeu, que iba cargado con 3 grandes bolsas repletas de efectos personales y de una trayectoria de lucha de 24 años en prisión, fue recibido entre gritos de alegría, libertad y abrazos, mientras desde un edificio de la prisión, varios presos en tercer grado miraban curiosos y expectantes, ese esperado y emocionado reencuentro con la libertad.

Desde el grupo de familiares amigos y amigas de Amadeu, queremos compartir este instante de emoción y alegría con todas aquellas personas que en cualquier o en todo momento han seguido en esta lucha. Además, quisiéramos hacerles llegar, no sólo nuestro agradecimiento, sino también un profundo reconocimiento por mantener ese apoyo, a pesar de las extrañas y adversas circunstancias que han rodeado esta lucha tan agotadora, como complicada y larga.

Desde el grupo de apoyo, a pesar de lo que haya podido parecer, internamente nunca nos hemos propuesto la libertad de Amadeu como el objetivo de una lucha específica, sino como parte del enfrentamiento cotidiano y directo contra el sistema que persigue y encierra a las personas que, con su actitud, se le enfrentan. Es por eso, que nuestra lucha no concluye con la puesta en libertad de Amadeu, porque personas como él todavía permanecen en prisión, o con la permanente amenaza de ser represaliadas o encerradas.

Sin aventurarnos a cruzar lejanas cordilleras o mares, justo al ladito tenemos a nuestra compañera Tamara, al compañero Alfonso, a la compañera Núria, a lxs compañerxs del 4F, a lxs del Forat de la Vergonya, el Pla Caufec, a las personas migradas que se encuentran encerradas en el CIE o con la constante amenaza de su detención y posterior expulsión; a tantas personas presas que luchan por sus derechos y su libertad dentro o fuera de este país; a las que no han cerrado los ojos, ni los oídos ante los abusos y las injusticias; a lxs estudiantes encausadxs por su lucha por el derecho a una enseñanza libre y popular y contra su privatización y la implantación del Plan Bolonya en las universidades; a quienes se niegan a pagar las penas-multa; a todas esas personas, casi todas mujeres, que luchan sin concesiones contra este patriarcado que nos atraviesa; a quienes se resisten al consenso del progreso, a sus trenes y líneas de alta devastación, sus industrias venenosas, sus planes de especulación y arrollo urbanístico y sus culturas de muerte; a todos los trabajadores y trabajadoras que han mantenido una lucha plena de coherencia; a los parados y paradas que han reivindicado una vida con dignidad en vez de trabajo precario; a todas las que luchan contra este estado-capital de las cosas y las mercancías; a quienes se resisten a ser etiquetadxs con las marcas del estigma social; a quienes expresan su voz contra las instituciones totales desde la llamada locura; a quienes rechazan y subvierten la norma impuesta; a las comunidades que reclaman y luchan por su identidad y el derecho a su territorio vital, y muy especialmente a las comunidades mapuches y zapatistas; a quienes, desde las galerías de la muerte, alzan su voz para denunciar y luchar contra este sistema y a todas esas que, con su lucha individual o colectiva, hacen una llamada de atención a nuestro profundo desconocimiento... A todas ellas, y a todas las que nos olvidamos, quisiéramos hacerles llegar nuestro profundo agradecimiento y complicidad más allá de las palabras.

Las personas que hemos participado desde el grupo de familiares amigos y amigas de Amadeu, estamos física y/o emocionalmente comprometidas con todas estas luchas y formamos parte de diferentes colectivos desde los que desde hace tiempo venimos manteniendo una tensión constante contra este sistema, su lógica y su estado de cosas.

Desde el grupo de apoyo a Amadeu, hemos intentado conectar diferentes luchas, siempre que hemos podido, o propiciar otros espacios para que estas se pudieran desarrollar. Entendemos la cárcel, la pobreza, la precariedad, el control social, la explotación, la discriminación, la criminalización, las guerras, los abusos, las torturas, la cosificación de las personas, la mercantilización y la muerte cotidiana de la vida, etc..., como manifestaciones de este capitalismo patriarcal que nos asfixia y marchita y seguiremos conectando luchas y abriendo espacios para el cómplice encuentro.

Sabemos que sólo somos unas pequeñitas lágrimas en esta sociedad espectacular de ojos secos y miradas que se pierden, fascinadas entre luces de escaparates de falsas realidades. Por el momento, no tenemos aspiraciones de grandes revoluciones, sino de mantener esa capacidad para seguir llorando de rabia y poder expresarla, y, así, corromper la fascinación hacia tanta mercancía de ilusiones falsas. Buscamos complicidades para la minúscula revolución cotidiana que da sentido a nuestros días, para desde ahí, auto-determinar nuestras propias vidas.

Por todo esto, el grupo de familiares, amigos y amigas de Amadeu, ni nos despedimos, ni nos disolvemos, sino que seguimos en esta lucha...
Un fuerte abrazo lleno de profunda complicidad y fraternal agradecimiento a todas las que estáis ahí..., resistiendo.

www.alfonsolliure.blogspot.com/
http://elsud.org/nuria/
http://absoluciondetenidos4f.blogspot.com/
Mira també:
http://www.accionsperamadeu.totalh.com/showthread.php?p=110#post110
http://www.tamaraalacalle.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Comunicat del grup de Familiars, Amigues i Amics de l'Amadeu.
21 mar 2010
ja era hora!

felicitats!
Sindicato Sindicat